Crisi climàtica: alimentació i emissions de GEH

Sabem que som el que mengem, però al nostre planeta també li afecta el que nosaltres mengem.  El sector alimentari és un dels sectors que més contribueix al canvi climàtic amb emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

El proper 16 d’octubre es celebrarà el dia mundial de l’alimentació, i en el context de crisis climàtica que vivim actualment i just desprès de la cimera de Nacions Unides sobre acció climàtica que es va celebrar a Nova York fa unes setmanes, aquest dia té especial significat.

La crisi climàtica ha agafat una dimensió i rapidesa que requereix canvis importants en el sector alimentari, que inclou: la producció d’aliments, la gestió dels sòls, i les dietes. Pel que fa a les dietes, en les darreres dècades, hem canviat de forma espectacular els nostres hàbits alimentaris com a resultat de la globalització, la urbanització i el creixement dels ingressos; cada vegada les dietes contenen més productes processats i més proteïna d’origen animal. D’acord amb diferents estudis recents, menjar sa no només millora la nostra salut i qualitat de vida, sinó que a més contribueix a reduir les emissions de GEH.

La relació entre aliments i canvi climàtic també té a veure amb l’augment en el malbaratament d’aliment ja què comprem més del que necessitem i per tant generem molt més residus (i per tant més emissions). Una tercera part dels aliments que es produeixen mundialment es perd o es malbarata. A més, hem de tenir en compte que el malbaratament és també una pèrdua substancial d’altres recursos: terra, aigua, energia i mà d’obra.

En un informe recent l’IPCC destaca que el canvi climàtic ja està tenint impactes en la seguretat alimentària, ja que estan canviant els patrons de precipitació i augmentant la freqüència i intensitat de fenòmens extrems que danyen els cultius. Les projeccions preveuen que la freqüència i intensitat de les sequeres augmentin particularment a la regió mediterrània i a Àfrica meridional. El gran repte no és només produir l’aliment necessari i assegurar-ne l’accés, sinó fer-ho en un context de canvi climàtic.

Per tant, un dels reptes importants és orientar la producció a sistemes productius més sostenibles adaptats a les condicions d’un món en constant canvi. Però també es prioritari assumir la nostra responsabilitat com a consumidors i passar a l’acció climàtica fent canvis possibles a l’hora de prendre les nostres decisions.

Escriure un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *