“Que aquesta gran ondada de canvi i d’activisme contra el canvi climàtic que està començant a gestar-se, serveixi també de palanca per un canvi social més profund”

Gil Lladó és tècnic d’Energia i Canvi Climàtic de la Direcció de Serveis Ambientals de l’AMB.

Fes-nos una petita descripció curricular i professional.

Enginyer de ponts i camins especialitzat en energies renovables, eficiència energètica i mercat elèctric. Va iniciar la seva carrera professional en el camp de la investigació i després va treballar com a enginyer en una consultoria, duent a terme projectes d’energia eòlica, recursos hídrics i canvi climàtic.

Des del 2014 treballa a l’AMB com a responsable de transició energètica en la Direcció de Serveis Ambientals, planificant i executant projectes sobre polítiques de transició energètica a nivell metropolità, municipal i institucional, fent un èmfasi especial en la rehabilitació d’edificis de consum energètic gairebé zero (Nearly Zero Energy Building Rehabilitation), la sobirania energètica, la mobilitat sostenible i la democràcia energètica.

Ens trobem en ple mes de la Setmana de l’energia. Des de l’AMB quines línies estratègiques s’estan portant a terme i/o quines aportacions creus que cal esmentar?

Tot neix del Pla Clima i Energia 2030 de l’AMB, que fixa els objectius i les accions concretes que cal portar a terme per lluitar contra el canvi climàtic. Citant el lema que s’està utilitzant en aquesta Setmana, l’energia és la causa i la solució a aquest canvi climàtic que ja ens està afectant així que el Pla Clima defineix accions per incrementar la generació renovable (cobertes fotovoltaiques, Fotolineres, etc.), per reduir la demanda i el consum (rehabilitació energètica d’edificis, mobilitat verda i canvi d’hàbits, etc.), enfortir els instruments de governança de què es disposa (creació d’una agència metropolitana d’energia, d’un operador metropolità que reforci Barcelona Energia com a comercialitzadora, etc.) i finalment fer èmfasi en les accions de canvi cultural, de nova cultura energètica, en què per exemple la tasca del programa Compartim un Futur fa una feina excel·lent en l’àmbit en què incideix.

Sembla que els conceptes d’energia sostenible, transició energètica, eficiència energètica, etc són una mica abstractes perquè s’entenguin des del món escolar. Com creus que es pot aconseguir que els infants i joves coneguin aquest món?

No cal inventar res, les joves dels Fridays for Future ens estan mostrant el camí. Aquests conceptes que assenyales s’entendran ràpidament en el moment en què s’entengui que el canvi climàtic arruïna el futur d’aquests infants i joves si no actuem de forma dràstica i immediata, com comença a calar entre aquest grup d’activistes joves.

Quins projectes metropolitans creus que poden ser més demostratius o pedagògics per mostrar la transició energètica real?

Les Fotolineres ens van molt bé per mostrar de forma molt visual i sintètica el nou paradigma: energies renovables locals (pèrgola fotovoltaica d’autoconsum) i mobilitat verda (vehicle elèctric i park&ride amb transport públic). A mesura que anem desplegant la xarxa metropolitana, un nou paisatge urbà es va dibuixant i va substituint les velles gasolineres, testimonis d’un passat contaminant, econòmicament ineficient i associat a la majoria de conflictes armats i guerres del món, que tenen en el seu origen els recursos energètics fòssils.

Des dels programes educatius dels ajuntaments i de la mateixa AMB, com creus que es pot fer atractiva la transició energètica pel públic adult, sovint escèptic pel que fa a un possible canvi de model energètic?

El llenguatge és molt important. Sense perdre rigor hem de ser capaços d’utilitzar un llenguatge que el nostre interlocutor entengui, ser més empàtics.

 Per últim, expressa un “desig ambiental” en clau energètica per a les properes generacions.

 Que aquesta gran ondada de canvi i d’activisme contra el canvi climàtic que està començant a gestar-se, serveixi també de palanca per un canvi social més profund. Que la transició energètica no sigui “canviar de l’oligopoli fòssil a l’oligopoli renovable” sinó que realment es situïn a les persones al centre d’aquest nou model energètic (com per cert, postula la Comissió Europea) i no només l’especulació financera i els fons d’inversió.

Escriure un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *