Activitat ecONòmica

Activitat ecONòmica

El 15 % del sòl ocupat de l’AMB correspon a teixits productius consolidats. L’activitat econòmica del territori metropolità és diversa i complexa i és un element clau en la configuració del paisatge urbà que percebem els ciutadans. Durant els darrers 50 anys s’ha quadruplicat la superfície de sòl industrial. Es tracta d’un creixement que ha permès a la indústria satisfer les seves demandes d’espai i accessibilitat i que ha fet possible que els nuclis urbans s’alliberessin d’unes activitats no sempre compatibles amb els usos residencials. Com a conseqüència d’aquesta evolució, avui dia s’identifiquen dos tipus de model: les àrees d’activitat econòmica en corredor territorial (més connectades a les xarxes d’infraestructures principals) i les àrees d’activitat econòmica en continu urbà (més pròximes als teixits urbans).   L’evolució econòmica ha portat a la diferenciació entre dos tipus d’àrees especialitzades d’activitat econòmica   En un temps protagonitzat pel coneixement i la tecnologia, l’activitat econòmica necessita espais on innovar, produir, emprendre i generar riquesa i coneixement. Cal rehabilitar els teixits industrials per millorar-ne la competitivitat i encaixar-hi les noves formes d’activitat econòmica. Cada model necessita actuacions específiques per satisfer les seves necessitats competitives i incrementar la productivitat, el valor afegit i la qualitat de les activitats productives i els serveis. Alhora, s’han d’integrar ambientalment i socialment al territori. El desenvolupament socioeconòmic a debat Tenim la possibilitat d’evolucionar cap a un territori més resilient socialment i econòmicament? Som capaços d’incloure diferents models econòmics interdependents, circulars i d’escala diversa? Pot el planejament urbanístic estimular el desenvolupament de l’activitat econòmica d’una manera equilibrada i eficient? Com es pot incentivar un ús més eficient de les infraestructures de serveis i dels recursos naturals? Vine al debat del PDU metropolità obert als col·legis professionals i centres de recerca el dia 21 d’octubre de 2019 a les 19.00 h al Col·legi d’Economistes de Catalunya (pl. Gal·la Placídia, 32, Barcelona).    

Constel·lació urbana

Constel·lació urbana

Les metròpolis són cada cop més extenses i heterogènies. El creixement urbà fa sorgir espais centrals, que destaquen en relació amb el seu entorn perquè són focus de més interacció social i més concentració d’activitats, de moviments i de significat. Tradicionalment, aquestes àrees han estat espais simbòlics dins de l’imaginari col·lectiu de la ciutat o del barri. Però, com són els llocs on es concentra l’activitat urbana dins de la metròpolis?     D’un conjunt de nuclis municipals a una constel·lació de centres de caràcter divers   Hi ha espais de caràcter central de molts tipus: estacions intermodals, equipaments, espais lliures o àrees d’activitat econòmica. Les diferents àrees de centralitat han de ser molt accessibles i estar ben connectades amb transport públic, i s’han d’articular dins d’una metròpolis amb més barreja d’usos. Si ho dibuixéssim, veuríem una constel·lació, on cada node simbolitzaria una àrea de centralitat enllaçada amb les altres a través de vies verdes, transport públic, espais oberts, etc. La localització, les dimensions i la tipologia de cadascun dels centres determinen la seva àrea d’incidència. A la metròpolis hi podem trobar àrees de centralitat locals i metropolitanes, totes necessàries per als ciutadans i complementàries entre si. Les àrees de centralitat locals s’identifiquen amb el nucli urbà o la plaça del barri. És important garantir la proximitat dels ciutadans a un espai central que estigui vinculat al transport públic i que ofereixi les activitats i els serveis necessaris. Les àrees de centralitat metropolitanes s’identifiquen amb el centre comercial o l’espai que concentra activitats de gran abast. S’hauria de potenciar la diversitat de les centralitats metropolitanes i posar en valor el seu paper estratègic amb relació als teixits urbans de l’entorn i a l’accessibilitat. Apropar aquests nuclis d’activitat als llocs on viu la gent, construint una ciutat més compacta i més accessible a peu, en bicicleta i en transport públic, repercutirà en una disminució de les emissions contaminants. Cal construir una estructura urbana i social més cohesionada, que relacioni les vies metropolitanes, els eixos verds, els parcs, els equipaments i els centres urbans i que articuli una metròpolis policèntrica pensada per a les persones.    

Reforçar la consciència metropolitana

Reforçar la consciència metropolitana

La ciutat és avui en dia la metròpolis. Amb més de 2.000 anys d’història, el territori de Barcelona s’ha anat forjant al llarg del temps, fins a formar una realitat metropolitana de 36 municipis amb identitat pròpia. La metròpolis barcelonina és rica en referents i identitats locals i municipals, diverses i autèntiques, que comparteixen i es beneficien d’uns serveis comuns reforçats amb la conscienciació metropolitana pròpia d’una metròpolis de ciutats. La diversitat metropolitana ofereix una gran oportunitat per als ciutadans en relació amb la manera de viure, les possibilitats laborals i culturals i la relació directa amb el medi natural. Els residents en zones molt denses poden trobar espais verds relativament a prop i els habitants de zones més aïllades disposen d’activitats culturals a pocs quilòmetres de casa seva. Els municipis comparteixen espais i serveis que permeten reforçar els seus vincles i millorar els valors ambientals, socials i econòmics, i alhora compartir serveis comuns per afavorir una economia d’escala. La gestió del transport públic, l’abastament d’aigua, la gestió de residus i de les infraestructures metropolitanes, i també els espais oberts com el Parc de Collserola, la serralada de Marina, el Parc Agrari del Llobregat o les platges metropolitanes, agafen una dimensió que desdibuixa els límits dels municipis i permet un funcionament integral del territori. Viure a la metròpolis és una experiència molt personal. On vius, on treballes i on vas a gaudir del paisatge: tot són experiències que dibuixen una manera de viure la metròpolis diferent en cada persona i municipi. Fins ara, la metròpolis s’ha viscut majoritàriament des del cotxe. Les infraestructures ens han connectat amb tot el territori per accedir ràpidament als usos i serveis. Avui en dia, en canvi, l’urbanisme vol apropar cada cop més les activitats a les persones, en detriment del pes del trànsit de les infraestructures i de la contaminació que això comporta. A més a més, l’oferta de transport públic, cada cop més àmplia,  i la continuïtat dels espais oberts (camins entre els municipis, parcs naturals i espais fluvials) han anat consolidant aquesta dimensió metropolitana i han obert un ventall de noves experiències per gaudir de tot el que pot oferir la metròpolis. Es forja, doncs, una consciència metropolitana. Uns valors de conjunt que prenen força a través de la pertinença, la convivència i l’exercici de compartir els recursos i valors de cada municipi. A Tiana es compra el peix a Montgat. A Barcelona es menja la carxofa del Prat, i a Santa Coloma es gaudeix de les cireres de Sant Climent. Tots volem des de l’aeroport del Prat de Llobregat, o gaudim dels estels nocturns des de l’Observatori Fabra de Collserola. Són experiències compartides que reforcen cada cop més la consciència metropolitana. La metròpolis de Barcelona és una gran conurbació urbana que engloba 36 municipis i ocupa una superfície de 636 km2. Hi viuen 3,2 milions d’habitants, pràcticament la meitat de la població de Catalunya. Es tracta d’una ciutat mediterrània amb una gran diversitat de teixits urbans altament consolidats i altres de més dispersos, els quals configuren una metròpolis amb el 48 % del sòl urbanitzat i un 52 % de sòl ocupat per espais oberts de gran valor ambiental i social, que representen una gran oportunitat per construir una urbs més sostenible i saludable.   L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és l’administració pública que gestiona el territori metropolità. Té competències relacionades amb el territori i l’urbanisme, la mobilitat, l’habitatge, el medi ambient, el desenvolupament econòmic i la cohesió social. Des de l’entitat es treballa amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones i garantir un futur millor per a les pròximes generacions. L’AMB vetlla per aconseguir l’equilibri territorial i la igualtat d’oportunitats en un territori heterogeni i molt ric en recursos i oportunitats. Gestiona el manteniment d’infraestructures i espais oberts per poder assolir una distinció qualitativa, eficient i sostenible. També lidera molts projectes en els diferents municipis per millorar la cohesió social i la inclusió: relaciona els espais amb les infraestructures metropolitanes, fa els espais més accessibles i dona continuïtat als espais urbans amb els espais naturals. Aquests projectes, que neixen de l’entesa entre diferents administracions, sempre incorporen una doble mirada a diferents escales i es preocupen d’aglutinar el màxim de beneficis tant per als ciutadans del municipi en concret com per al conjunt de la metròpolis.  

Espais oberts, cicles tancats

Espais oberts, cicles tancats

Si bé les primeres ciutats depenien d’aliments, aigua i materials del seu entorn proper, a mesura que la tecnologia ha anat evolucionant i s’han descobert noves fonts d’energia, el desenvolupament urbà s’ha anat accelerant. La producció industrial i agrícola ha crescut sense límit i l’explosió demogràfica ha acabat desvinculant les ciutats del seu entorn. El consum de combustibles fòssils, el desenvolupament tecnològic i el creixement d’infraestructures de la mobilitat ens han portat a uns models urbans amb forts impactes ambientals i consums energètics desproporcionats, que malmeten greument el territori i la salut de les persones. Som davant d’un moment clau, un període de transició cap a un model de funcionament urbà més sostenible, que ha de fer canviar forçosament la manera de planificar i gestionar les ciutats i la relació amb el territori. A través dels espais oberts, la infraestructura verda ha d’estructurar el territori en relació amb els ecosistemes, i els cicles d’aigua, matèria i energia s’han de replantejar com a sistemes tancats i supeditats a aquestes xarxes naturals.   D’un model insostenible que depèn dels recursos fòssils a un sistema circular basat en les energies renovables   Per assolir aquests reptes, l’urbanisme metropolità ha d’incorporar, a més dels aspectes formals, tot allò que intervé en el funcionament de la ciutat, és a dir, el metabolisme urbà, l’entrada i sortida de matèries en constant moviment i transformació (des de l’aigua i l’aire, fins al transport i les mercaderies, passant òbviament per les persones i l’economia). Pel que fa a les xarxes de serveis metropolitans, cal apostar per minimitzar els impactes ambientals que provoquen, afavorint una bona integració al territori de les xarxes existents i futures, i així fer que els cicles de matèria i energia siguin més eficients. Cal que el planejament urbanístic del futur estableixi les estratègies necessàries per restaurar la infraestructura verda, preservar la matriu biofísica i afavorir un sistema resilient i adaptable al canvi climàtic. Aquest sistema hauria de saber aprofitar millor els recursos i promoure una producció d’energia més descentralitzada i renovable, amb el consegüent estalvi en transport. D’altra banda, caldria anar deixant enrere la manera de consumir actual (comprar + consumir + llençar) en favor d’una economia circular, que dona valor i continuïtat a les matèries que utilitzem. Reduir la demanda de recursos, garantir que els cicles es tanquin i promoure un canvi d’hàbits del conjunt de la societat és imprescindible per millorar l’eficiència del sistema.

Tinc coses a dir!!!

Tinc coses a dir!!!

Una exposició, un projecte urbanístic, un concurs d’idees, una activitat pedagògica: tot són oportunitats per expressar la feina feta per un equip tècnic, les línies de treball d’una institució o també les necessitats i propostes de la ciutadania en els temes concrets plantejats. És imprescindible divulgar els conceptes, els objectius i les estratègies que consideren importants en un projecte urbanístic, per promoure’n la reflexió i saber què n’opina la gent. També cal pensar en maneres i recursos diferents per fer possible el diàleg constructiu i propositiu.   Mur dels desitjos de l’exposició Metròpolis verda L’exposició Metròpolis Verda proposa un mur de desitjos col·lectiu, que recollia propostes, reflexions i idees dels visitants. L’exposició Metròpolis Verda mostra la diversitat dels espais oberts metropolitans i explora els reptes que es plantegen perquè la metròpolis tingui un territori més accessible, saludable i, en definitiva, habitable. El mur de desitjos és una instal·lació efímera de participació col·lectiva. Els visitants poden escriure en una peça de fusta un desig per a la metròpolis verda del futur o fer suggeriments i propostes sobre els temes plantejats.     Els processos de participació són cada vegada més presents i decisius a l’hora de definir les prioritats dels municipis. Es caracteritzen per diverses fases: comunicació, diagnosi, aportació de propostes, decisió sobre els temes treballats i avaluació dels resultats. Les accions desenvolupades en els diferents passos del procés poden tenir formats diversos: debats, visites guiades, conferències, taules rodones, debats digitals, proves pilot d’activitats pedagògiques, etc., sempre amb l’objectiu d’apropar la informació a tothom. És important explicar el treball tècnic realitzat i aconseguir enriquir el projecte amb les aportacions i reflexions dels actuals i futurs usuaris: escoltar la ciutadania és clau per entendre’n les necessitats. En el cas dels projectes urbanístics, els processos participatius són un instrument reglat per la llei d’urbanisme perquè la ciutadania pugui conèixer i opinar sobre els projectes que s’estan treballant i aportar-hi les seves necessitats i propostes. Aquests processos de participació són presents en les diferents fases de redacció d’un pla: es pot participar com a ciutadà en la fase de creació, recopilació i incorporació de coneixement, després de l’aprovació de l’avanç del pla i després de l’aprovació inicial del pla. Saps què és el PEPNat? El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) és el nou pla que substituirà l’encara vigent Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo), de l’any 1987. El nou document de planejament esdevé una oportunitat per repensar el parc i afrontar els nous reptes d’aquest espai natural situat enmig de la metròpolis. En la tercera fase de participació del PEPNat, que es va dur a terme a finals del 2018, es van fer sessions participatives presencials als ajuntaments limítrofs amb el parc i es va habilitar un formulari web. Així, qualsevol persona podia fer suggeriments als ajuntaments del parc, als districtes de Barcelona o al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.   Coneixes el projecte Imagina Badia? L’Ajuntament de Badia del Vallès, en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), va formar part del programa URBACT de la Unió Europea, que impulsa la participació ciutadana en la transformació de les ciutats per a la millora de la qualitat de vida. Al llarg del 2017 es va treballar en la redacció i el desenvolupament del pla, i es van organitzar activitats al carrer, debats i trobades per dibuixar el futur de la ciutat. Les sessions de participació van permetre definir de manera col·lectiva les actuacions prioritàries del municipi en relació amb la millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen. Imagines com veuen els infants el paisatge urbà? Dues escoles de Santa Coloma de Gramenet van participar en una prova pilot per a la transformació del paisatge urbà. L’activitat consistia en una primera part de conscienciació a través d’un dossier pedagògic, una segona part de diagnosi en què els alumnes havien d’indicar raonadament els espais que més els agradaven i els que menys, i una tercera fase propositiva i de resum en la qual, mitjançant una postal, havien d’imaginar canvis sobre els espais existents quotidians. El fet de participar en aquesta activitat, que es va iniciar com una la reflexió sobre la realitat del dia a dia, va fer augmentar l’apoderament dels infants i el sentiment de pertinença al seu municipi.   Ara tens l’oportunitat de contribuir al procés participatiu del PDU!!! Després de l’aprovació de l‘Avanç del Pla director urbanístic metropolità (PDU metropolità) es posen a disposició pública els documents de l’Avanç, i s’inicia el període d’informació pública. Al web urbanisme.amb.cat pots informar-te de tots els esdeveniments i les sessions participatives que es desenvoluparan en relació amb el Pla. Ajuda a decidir el futur de la metròpolis de Barcelona! Participa fent clic aquí!    

I si ens ho mirem des del verd?

I si ens ho mirem des del verd?

L’àrea metropolitana de Barcelona se situa geogràficament al pla de Barcelona i als vessants de la serra de Collserola, entre la serralada de Marina i el massís del Garraf-Ordal. Als 636 km² que formen el territori metropolità hi ha un gran nombre d’assentaments urbans i xarxes d’infraestructures i serveis de tot tipus on hi conviuen més de 3,2 milions de persones. No obstant això, en aquest territori densament ocupat encara hi trobem molts espais naturals protegits i agrícoles; àrees del territori que l’urbanisme convencional anomena espais lliures. Es tracta d’espais no ocupats per edificacions i usos urbans que normalment s’han regulat amb una òptica proteccionista, de forma independent i aïllada del seu entorn urbà, per afavorir-ne la preservació i evitar les afectacions que poden ocasionar certs usos urbans.   Des de la concepció de la Barcelona metropolitana amb origen en el Pla Comarcal del 1953, la principal preocupació de l’urbanisme metropolità ha sigut proposar mecanismes per poder situar els nous creixements urbans i alhora protegir els espais lliures i preservar el sòl rústic  . Va ser més endavant, l’any 1976, quan el Pla General Metropolità ja va classificar el sòl en urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. Però en l’urbanisme actual parlem d’espais oberts com el sistema d’espais amb gran biodiversitat que aporta valors ambientals, productius i socials beneficiosos per els ciutadans. Aquets representen aproximadament el 52 % de la superfície total del territori metropolità. El Parc Agrari del Baix Llobregat i les muntanyes de l’Ordal són exemples d’espais naturals molt rellevants pel seu alt valor agrari i les seves funcions ecològiques, socials i productives, igual que el Parc Natural de Collserola, el Parc Natural del Garraf o el Parc de la Serralada de Marina. A la metròpolis, hi trobem espais oberts verds de tot tipus: rius, platges, zones humides, boscos, conreus, i fins i tot zones verdes que ocupen els marges de les autopistes. Però  el verd també és present dins la ciutat: carrers, places, parcs urbans, façanes verdes i cobertes d’edificis. Tots aquests elements “de dins i fora de la ciutat”, estructurats de manera estratègica, formen la infraestructura verda metropolitana, que representa gairebé un 71 % del territori. Aquest sistema, però, està amenaçat per l’homogeneïtzació del paisatge mediterrani, la fragmentació a causa del pas d’infraestructures i les alteracions derivades de certes activitats urbanes.   Ara, el Pla director urbanístic metropolità (PDU) té l’oportunitat d’invertir la mirada de l’urbanisme metropolità cap a la infraestructura verda, i prioritzar-la sobre els elements construïts. És a dir, considerar la infraestructura verda com una xarxa ambiental i social estratègicament planificada que estructuri el territori i que aporti valors ambientals, socials i productius a la metròpolis. Aquesta xarxa ecològica que fusiona la natura i la ciutat a través de l’espai públic, afavoreix la biodiversitat, l’adaptació als efectes del canvi climàtic i alhora beneficia directament les persones.   Viatja per la infraestructura verda metropolitana i descobreix els valors ambientals i socials que la caracteritzen Fes click sobre la imatge i descobreix les imatges 360 de diferents espais oberts de la metròpolis de Barcelona.