Ecologia, lleure i producció
La Metròpolis Verda és aquella mirada tan esperada sobre la metròpolis des de la infraestructura verda. Metròpolis Verda és aquell 52% del territori no ocupat per edificis i infraestructures del transport, ple de valors (ambientals, econòmics i socials) i beneficis per als ciutadans. És una aposta per fer la metròpolis accessible a peu o en bicicleta i donar continuïtat als espais oberts. És un canvi de mentalitat per construir una metròpolis més saludable i sostenible, estructurada a través del sistema d’espais oberts metropolitans; els grans i els petits, els verds i els marrons, els alts i els baixos… En voleu saber més?
L’àrea metropolitana de Barcelona és un territori on hi viuen més de 3,2 milions d’habitants. Els 636 km² que el conformen estan ocupats per un gran nombre d’assentaments urbans de tot tipus i per una densa xarxa d’infraestructures i serveis. No obstant això, en aquest territori densament ocupat encara hi ha un sistema d’espais oberts que ocupa més del 52% de la superfície total. Es tracta, doncs, d’una de les metròpolis amb més espais verds d’Europa, una metròpolis de ciutats, on ciutat i natura tenen un paper molt rellevant.
En aquest context, la Metròpolis Verda fa valdre la relació ciutat-natura i ressalta el potencial de la xarxa d’espais oberts i els grans espais naturals. Els dota de més capacitat ecològica, propicia la integració de nous espais i elements verds en els teixits urbans, identifica els corredors verds que possibiliten la connectivitat ecològica i, per últim però no menys important, identifica i actua sobre les “portes” al territori no urbà, per poder recórrer el territori sense obstacles a peu o en bicicleta.
La infraestructura verda, articuladora de les transformacions metropolitanes
És el que s’anomena infraestructura verda, un concepte molt rellevant des del 2011 quan la Unió Europea va aprovar l’estratègia sobre biodiversitat, que en l’objectiu número 2 estableix que cal “mantenir i millorar els ecosistemes i els serveis ecosistèmics no més tard del 2020 mitjançant la creació d’infraestructura verda i la restauració d’almenys el 15% dels ecosistemes degradats”. Posteriorment, el 2013 la Comissió Europea publica l’Estratègia europea d’infraestructura verda 6.5.2013, que defineix la infraestructura verda com “una xarxa estratègicament planificada d’espais naturals i semi-naturals i altres elements ambientals dissenyats i gestionats per oferir una àmplia gamma de serveis ecosistèmics.
Anomenem infraestructura verda el conjunt d’espais formats per una àmplia gamma de diferents elements ambientals, que es relacionen entre ells formant ecosistemes interconnectats. Des de petits elements lineals, fins al sistema de grans parcs naturals, operen a diferents nivells i poden contribuir en la biodiversitat i enriquir la infraestructura verda, tant si pertanyen al sistema urbà com a zones protegides. Els atributs importants són que tinguin una alta qualitat ambiental i que formin part d’una xarxa d’infraestructura verda interconnectada, i contribueixen, així, a fer que els diferents elements de cada ecosistema es relacionin de manera més complexa.
Ref: Atles EFUF- Referències projectes infraestructura verda
Més enllà del planejament urbanístic i del règim del sòl, els espais oberts prenen formes i característiques molt diverses. Sigui en sòl urbà o no, actualment s’hi desenvolupen activitats urbanes, tant si són de lleure, com de producció o si simplement ofereixen una servitud de pas d’infraestructures. Ens referim a Collserola, al Garraf, a la serralada de Marina, al Llobregat, al Besòs, a les rieres i rierols, a les platges metropolitanes, al Parc Agrari del Baix Llobregat, a la xarxa de parcs metropolitans, a més d’altres espais de naturalesa més urbana com els carrers, les places, les cobertes enjardinades o els balcons. Tots aquests espais configuren una infraestructura verda interconnectada, amb més de 60 hàbitats diferents on viuen més de 5.300 espècies, molt rellevant per a l’ecologia, el lleure i la producció de la metròpolis.
En aquest context, l’exposició Metròpolis Verda mostra la diversitat d’aquests espais oberts metropolitans i explora 16 reptes que es plantegen per a una metròpolis que vol un territori més accessible, saludable i, en definitiva, habitable. L’objectiu de l’exposició és divulgar aquesta nova mirada sobre els espais lliures, no com a residuals, sinó més aviat com a espais vertebradors de la metròpolis i escenaris plens de vida, lleure, natura i producció.
La mostra itinerant està organitzada per l’Àrea Metropolitana i comissariada per l’arquitecte Enric Batlle. Durant els primers mesos d’exposició, a l’espai Mercè Sala a l’estació de metro de Diagonal, ha rebut més de 13.000 visitants, hi han participat entorn de 1.000 persones que han escrit missatges d’opinió, propostes i idees per a la Metròpolis Verda del futur.
Cornellà Natura dins de la Metròpolis Verda
El passat 6 de maig, Metròpolis Verda va canviar d’emplaçament i es va traslladar a la plaça Europa de Cornellà de Llobregat. En aquest cas, l’exposició es va fusionar amb el projecte municipal de Cornellà Natura.
L’Ajuntament de Cornellà de Llobregat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han col·laborat per comunicar el projecte municipal de Cornellà Natura, inscrit dins dels valors i reptes definits a l’exposició de Metròpolis Verda, que destaca la importància dels valors ecològics, socials i econòmics, i la convivència entre l’ecologia i lleure urbà.
Cornellà Natura és un bon exemple d’una estratègia a escala municipal que s’integra dins de la lògica metropolitana amb personalitat i ambició. Un projecte d’un marcat caràcter local, però amb una mirada més àmplia, que aporta valor a la infraestructura verda metropolitana i que cohesiona els espais verds del municipi en un conjunt d’eixos que van més enllà dels seus límits. Una estratègia municipal que realça i fa créixer la Metròpolis Verda.
Cornellà Natura i Metròpolis Verda tenen en comú la voluntat de millorar la salut i el benestar dels ciutadans a través d’espais que compatibilitzin l’ecologia i el lleure a la ciutat. Es podria dir que Cornellà Natura defineix uns eixos verds que no són camins sense sortida: són camins verds que condueixen “a un verd més gran”, és a dir, als parcs metropolitans i als grans parcs naturals.
L’encaix del projecte municipal de Cornellà Natura, impulsat per l’Ajuntament de Cornellà, dins de la Metròpolis Verda.
Amb la voluntat de naturalitzar la ciutat, és a dir, integrar la riquesa ecològica dels espais naturals a la vida quotidiana dels ciutadans, Cornellà Natura estructura diferents eixos cívics i urbans que connecten l’espai públic per als ciutadans i propicien la connectivitat ecològica.
Cada eix verd esdevindrà un recorregut cívic que aglutina i enllaça diferents activitats, serveis, arquitectures i espais de lleure pensats i dissenyats des de la perspectiva que el vianant pugui gaudir d’un espai públic de qualitat amb més valors ambientals. Tots plegats conformen una infraestructura verda municipal que s’emmarca dins de la infraestructura verda metropolitana, allò que anomenem Metròpolis Verda.
L’exposició es podrà visitar de 9 h a 20 h, fins al 4 de juny a la plaça Europa, localitzada al barri de Sant Ildefons, a Cornellà de Llobregat.