Arxiu d'etiquetes: innovació

Metròpolis Barcelona: HUB d’innovació del sud d’Europa

Metròpolis Barcelona: HUB d’innovació del sud d’Europa

Metròpolis Barcelona és sinònim de qualitat de vida. Una metròpolis polivalent, ben situada al Mediterrani i a Europa, amb un clima temperat ideal per gaudir d’activitats a l’aire lliure i amb un paisatge amb molta riquesa ecològica. Es tracta d’una ciutat molt organitzada que ofereix uns serveis de qualitat i un espai públic ben urbanitzat, pensat a favor de les persones. Avui parlarem de les característiques de la metròpolis, que la fan tant especial i tan idònia com a Hub d’innovació del Sud d’Europa.   Una metròpolis oberta al món Barcelona és una ciutat situada des de l’època dels romans en un enclavament privilegiat gràcies a la connectivitat amb la resta d’Europa i la situació del seu port respecte al mar Mediterrani. Es podria dir que és també la porta del sud d’Europa, ja que es troba ben connectada mundialment a través de les grans vies de comunicació: l’aeroport del Prat, amb més de 55 milions de passatgers i situat a 17 km al sud-oest del centre de la ciutat; les estacions de tren d’alta velocitat que connecten amb la resta d’Espanya, i el port de Barcelona, el primer port espanyol en valor de mercaderies i amb més de 2 milions de creueristes l’any. Tot plegat fa que sigui una de les poques metròpolis que gaudeix de connexions internacionals per terra, mar i aire a molt poca distància del centre de la ciutat. Metròpolis Barcelona ocupa una situació estratègica dins el Corredor Mediterrani, que actualment rep suport del programa europeu “Connectar Europa”, finançat per la Unió Europea, que suposarà la connexió de 94 ports europeus amb línies fèrries i carreteres, l’enllaç per ferrocarril de 38 aeroports europeus amb grans ciutats, la conversió de 15.000 quilòmetres de vies fèrries en línies d’alta velocitat i la realització de 35 projectes transfronterers.   Accessible i ben connectada La proximitat del centre de la ciutat amb les portes metropolitanes, la concentració de les grans d’infraestructures al voltant de la metròpolis i, concretament, a l’entorn del delta del Llobregat, ha permès que en menys d’un radi de 7 km des del centre de la ciutat hi hagi connexions entre totes les modalitats de transport de passatgers i mercaderies.   La proximitat del centre de la ciutat amb les portes metropolitanes, la concentració de les grans d’infraestructures al voltant de la metròpolis i, concretament, a l’entorn del delta del Llobregat, ha permès que en menys d’un radi de 7 km des del centre de la ciutat hi hagi connexions entre totes les modalitats de transport de passatgers i mercaderies. . Pel que fa a mercaderies, trobem connexions marítimes a través del port logístic, ferroviàries mitjançant les línies de tren convencional i viàries representades per una important xarxa d’autopistes, autovies i carreteres que estructuren el territori metropolità. Les tres modalitats de transport es troben a poca distància del centre urbà, i es complementen amb el Parc Logístic de la Zona Franca. Els passatgers es desplacen mitjançat les connexions marítimes (a través del port de passatgers), aèries (mitjançant l’aeroport), ferroviàries (ja sigui amb les línies de tren convencional o d’alta velocitat) i viàries. La xarxa d’alta velocitat es desplega al llarg del Corredor Mediterrani fins a la frontera francesa, que és la connexió principal entre la península i Europa. Properament, amb la finalització de les obres de la nova estació de la Sagrera i la remodelació de l’estació de Sants, en millorarà el funcionament global. Es tracta, doncs, de 5 modalitats de transport que donen servei a passatgers i mercaderies a poca distància del centre de Barcelona i amb una gran agilitat per canviar de modalitat.   Creativa i emprenedora   Una de les particularitats principals de la Metròpolis Barcelona és la densitat urbana. Tot i ser un territori de només 636 km2, hi viuen més de 3,2 milions de persones, i és la segona regió més densa d’Europa, amb 5.093 habitants per km2. Una densitat urbana repartida sobre la malla del Pla Cerdà (1860) i que ha convertit l’Eixample, al llarg del temps, en el barri més extens i divers de Barcelona, amb un teixit de petit comerç, serveis, habitatges i oficines per tot el centre. Precisament, és aquesta densitat un factor clau perquè Barcelona sigui una ciutat on s’hi concentra intercanvi social i cultural, d’on emergeix coneixement, creativitat i innovació. És un pol cultural i d’innovació, un motor molt necessari que impulsa un teixit econòmic molt divers i de llarga tradició industrial. Altament industrialitzada, el seu teixit productiu es caracteritza sobretot per petites i mitjanes empreses, però també s’hi troben grans empreses multinacionals. Actualment és un dels motors econòmics del sud d’Europa, un hub logístic rellevant habitat per una societat amb talent, oberta als negocis, on més del 48 % de la població activa treballa en serveis intensius del coneixement. Les metròpolis són l’escenari on les persones poden desplegar el seu potencial creatiu i productiu d’acord amb seus interessos i necessitats. Metròpolis Barcelona concentra gran part de la innovació tecnològica, amb un 68 % de les activitats creatives de Catalunya i una presència elevada de clústers productius. També s’hi troba un ecosistema social molt interessat en l’emprenedoria, perquè és una ciutat que, amb més de 1.100 empreses emergents (o start-ups), acull el 28,4 % del total d’empreses espanyoles d’aquest tipus, cosa que la converteix en el cinquè pol d’atracció d’empreses emergents de tot Europa en el rànquing EU-Start-ups, després de Londres, Berlín, París i Amsterdam, segons un estudi emès per la Fundació del Mobile World Capital Barcelona. Barcelona, com a hub d’innovació del sud d’Europa, demostra una maduresa productiva a través de la creació de noves empreses i la captació d’inversions estrangeres: centralitza el 56 % de les inversions realitzades en empreses emergents dins l’Estat espanyol amb el suport d’incubadores, acceleradores i altres entitats, com el Citilab de Cornellà.   De les primeres ciutats d’Europa en inversió estrangera directa   L’àrea metropolitana de Barcelona es compon d’una superposició de teixits de diferents activitats i dimensions. Els espais d’activitat econòmica no es limiten a polígons industrials, sinó que, repartits pel territori, hi ha diferents serveis, naus, magatzems,…

Els laboratoris d’innovació com a font d’igualtat

Els laboratoris d’innovació com a font d’igualtat

Una metròpolis oberta a la innovació social. Les metròpolis són l’escenari idoni per a la innovació social col·laborativa. Són territoris diversos, compactes i habitats amb una densitat que empara un intercanvi social i professional molt oportú per a construir plataformes participatives i experimentals. Són una oportunitat per construir junts una ciutat on els ciutadans són agents actius de creació d’idees, de divulgació i de presa de decisions. Presenciem un canvi de paradigma del vincle ciutat-ciutadà induït principalment per la globalització i  el desenvolupament tecnològic, que ens situa en una tessitura de canvi de les formes de vida, en una concepció de nous valors socials i en la creació de nous sistemes de producció i gestió per part de les empreses i de les administracions públiques. És un nou context econòmic i social, un moment del post-industrialisme marcat pel canvi de l’esquema productiu amb la incorporació de la producció de coneixement, on les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i l’activisme propositiu dels ciutadans ocupen un espai central en la formulació d’estratègies per al desenvolupament urbà metropolità. Si bé l’ecosistema social metropolità s’ha basat sempre en la iniciativa o gestió locals i municipals, així com en iniciatives socials  procedents d’unitats veïnals i comunitats o agrupacions, es dibuixa un nou model complementari -i no exclusiu- de creació i participació ciutadana en xarxa, un nou ecosistema social basat en la societat digital i de la informació, que utilitza les noves tecnologies per compartir informació i experiències per crear idees i productes… El ciutadà passa a ser un emprenedor social, en la mesura que s’implica en aquests processos de divulgació de coneixement a través d’eines digitals. Les metròpolis són l’escenari on les persones poden desplegar el seu potencial creatiu i productiu d’acord amb seus interessos i necessitats. És important, doncs, crear un ecosistema d’innovació social metropolità inclusiu i sòlid, garantint el dret a l’accés al coneixement a tots els col·lectius socials i aportant els mitjans necessaris per poder transmetre la informació com l’electricitat, l’accés a Internet, els hardwares i softwares o els coneixements d’informàtica. Les polítiques socials metropolitanes estan incorporant nous instruments per minimitzar la bretxa digital resultant de les diferències socials, generacionals, culturals i econòmiques, amb l’impuls d’iniciatives econòmiques de proximitat i la generació d’espais d’igualtat d’oportunitats en àmbits d’economia qualificada. És evident, que per ser una metròpolis inclusiva i democràtica, s’ha de procurar que tots els col·lectius socials puguin accedir a les noves tecnologies i al coneixement, creant espais oberts i públics de co-creació i formació ciutadana distribuïts pel territori metropolità. Ens referim als laboratoris urbans “City labs” o als “living labs” espais d’intercanvi entre ciutadans, empreses i universitats, on es promou la innovació i la formació ciutadana. Els “living labs” es basen en crear innovació partint de l’experiència urbana real, amb big data a temps real i amb la implicació dels ciutadants. Cada cop més, trobem espais d’aquesta mena,  ja sigui en entorns universitaris o entorns empresarials (coworkings). Els living labs tenen aquest punt en comú d’innovació i aprenentatge i estan oberts a tothom. Avui en dia, el teixit productiu del territori metropolità és molt divers i contrastat pel que fa a la intensitat urbana. Al mapa s’hi reflecteix, en una gradació de més (blau a menys (groc) el nombre d’empreses i se’n pot extreure una lectura molt interessant sobre la localització de les empreses, que formen eixos i nuclis productius metropolitans. Els laboratoris com a espais intermedis professionals i socials, poden ser punts estratègics que ajuden a cosir el teixit productiu i el residencial alhora que es promouen la formació, la cohesió metropolitana i l’ocupació. Alguns dels laboratoris més coneguts de la Metròpolis Barcelona  tenen el seu emplaçament dins del teixit urbà, en entorns universitaris, productius o residencials, i en ells es viuen experiències d’innovació, participació i proximitat. 1.Citilab, 2. i2Cat Catalonia Digital Lab 3. ESA BIC Barcelona 4. Barcelona LAB 5. Barcelona Digital Cluster TIC 6. Library Living Lab – Barcelona 7. UAB Smart Campus 8. Biopol’H  9. Institut de Recerca Germans Trias i Pujol 10. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)  ha promogut algunes experiències “living lab” que tenen l’objectiu de posar a prova nous productes tecnològics a través de l’experiència urbana, quotidiana dels ciutadans. N’és un exemple el projecte Snapi “L’Open Data és cosa de nens”, una iniciativa adreçada a ensenyar a programar als infants a través del joc amb les dades obertes metropolitanes. Snapi és una extensió implementada al Citilab que parteix d’un entorn i llenguatge de programació desenvolupat per la Universitat de Berkeley i inspirat en el programari Scratch del MIT.        Dins d’aquest context, l’AMB està estudiant la seva incorporació al Patronat de la Fundació pel Foment de la Societat del Coneixement del Citilab, per tal de promoure la nova cultura digital, impulsar projectes locals d’innovació i apropar la ciutadania a la tecnologia, tot garantint la cohesió social dins la nova era digital i evitar la coneguda bretxa digital. En aquest sentit, amb més de 7.819 citilabers el laboratori ofereix una excel·lent oportunitat per complementar les polítiques socials metropolitanes, per ser un laboratori pioner en l’àmbit europeu que funciona com a centre experimental per a la difusió activa de la cultura tecnològica i que potencia la capacitat social innovadora i creativa dels ciutadans, investigadors, emprenedors, universitats i empreses. Enllaços d’interès: http://www.openlivinglabs.eu/ http://edutec.github.io/Snapi-AMB/ https://estebancampero.wordpress.com/2014/09/21/los-laboratorios-de-innovacion-social-en-las-ciudades/ http://citilab.eu/es   Explorar els patrons d’implantació i relacions del ecosistema d’innovació.    Localització: Quantitat d’empreses, dimensions, densitat d’iniciatives innovació (recerca)   Relacions amb la població: ( Edat població, gènere, ocupació, renta, ingressos) residents   Relacions entre empreses. Negocis, edat empleats, ingressos negoci, renta empleats   Relacions d’atractivitat d’innovació: (Categories, densitat, parcel·lari, mixtura activitats) (centres tecnològics, universitats, laboratoris, incubadores, grans empreses, petita i mitjana empresa)   Sinergies entre el barri.  Com s’agrupen?     El gra del parcel·lari productiu   Usos parcel·lari productiu Densitat de les iniciatives d’innovació Ecosistema d’innovació a Barcelona (xarxa, categories i relacions)