Ferran Rueda és tècnic de Medi ambient (ambientòleg) de l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Es va llicenciar en Biologia per la Universitat de Barcelona en l’especialitat de botànica i ambientòleg habilitat i, va complementar la seva formació universitària amb cursos de tota mena relacionats amb diverses temàtiques ambientals, quan encara no existia la llicenciatura de Ciències Ambientals.
Com vas entrar en el món del medi ambient i en la seva gestió municipal?
Vaig començar com a becari d’una de les primeres regidories de Medi Ambient dels ajuntaments catalans i després vaig seguir com a tècnic auxiliar i finalment com a tècnic de Medi Ambient. Des de l’inici els dos temes més importants van ser la recollida selectiva de residus i l’educació ambiental.
Teniu un programa d’educació ambiental a Sant Just Desvern? Quin creus que ha de ser l’objectiu principal en l’educació ambiental?
Tenim un programa anual d’activitats educatives on les activitats d’educació ambiental i per al desenvolupament sostenible sempre han sigut un dels eixos principals. Justament el foment del desenvolupament sostenible crec que hauria de ser un dels objectius principals de l’educació ambiental.
Quin diries que és l’eix ambiental fort del municipi de Sant Just Desvern? És a dir, en quin àmbit us sentiu més còmodes, en residus, cicle de l’aigua, energia i canvi climàtic,…?
La recollida de residus ha estat sempre un dels plats forts al municipi, sempre amb polítiques capdavanteres, però des de fa uns anys els temes relacionats amb l’energia han guanyat força pes i ara apostem decididament per la lluita contra ell canvi climàtic i la transició energètica com a un dels principals eixos ambientals de les nostres actuacions.
Sant Just Desvern és un municipi amb força pressió en infraestructures (eixos viaris, polígons industrials), inclòs en l’aglomeració del Baix Llobregat, però també té una gran superfície no urbana. Com treballeu les diferents zones des del punt de vista ambiental? Amb una sensibilització específica i/o activitats educatives per cadascuna d’elles?
Més de la meitat del territori pertany al Parc Natural del Parc de Collserola i sempre ha estat un eix important de sensibilització ambiental, tant en l’àmbit escolar com entre la ciutadania, però l’àmbit natural més proper continua sent força desconegut per a molts santjustencs i santjustenques que han viscut d’esquena durant molts anys. Ara vivim un procés de recuperació i renaturalització de la Vall de Sant Just després d’un llarg procés de debat i lluita per la protecció d’aquest espai que pot fer canviar aquesta situació definitivament. Aquest any, l’Ajuntament ha triat com a imatge i marca de la casa “Sant Just Desvern, naturalment Collserola” que té una presència constant en tots els àmbits d’actuació municipal. Tota una declaració d’intencions.
Pel curs vinent (2018-2019), et planteges algun repte important com a tècnic de medi ambient municipal?
Estem treballant en la redacció del Pla d’Acció Ambiental per a l’Energia Sostenible i el Canvi Climàtic (PAESC), integrant accions ja habituals de mitigació amb altres noves d’adaptació a aquesta nova realitat en un àmbit local. El repte és que aquestes accions que pretenem proposar serveixin realment per prendre consciència col·lectiva de la necessitat d’actuar, i no únicament a nivell institucional sinó també a nivell individual.
Creus que ens els propers anys l’educació ambiental prendrà més protagonisme dins les línies de treball dels ajuntaments?
Tinc els meus dubtes, malauradament és un camp que depèn encara molt de les polítiques que es vulguin prioritzar als ajuntaments des d’àmbits que no necessàriament tenen a veure amb el medi ambient. Cal voluntat però també destinar-hi part del pressupost.
Si parlem de l’educació ambiental a l’escola, cada cop més es tendeix a incorporar-la als currículums escolars o als projectes d’escola, la qual cosa és força positiva, però em temo que entra en competència amb molts altres continguts que també es volen fer encabir en una escola sobresaturada de propostes educatives: potser és l’hora d’una reflexió a fons del model educatiu que demana la societat que no es basi tant en els continguts sinó en els valors i les capacitats d’aprenentatge.
Però si parlem de la part de l’educació ambiental adreçada a la ciutadania en general, la sensibilització ambiental, el camí a recórrer crec que serà dur i feixuc per la sobresaturació de missatges de tot tipus que tenim en aquesta societat hiperventilada. Malauradament les evidències del canvi climàtic em temo que es convertiran en el nostre millor aliat per treballar també des dels ajuntaments en educació ambiental: una lamentable paradoxa.