Cada any a la Unió Europea es malbaraten uns vuitanta-vuit milions de tones d’aliments, i es preveu que aquesta xifra augmentarà exponencialment si no s’adopten mesures preventives. Per aquest motiu, el malbaratament alimentari és un problema que en els darrers anys ha adquirit molta rellevància tant en l’àmbit polític com en el social. S’ha incrementat la consciència social sobre el fet que s’ha de lluitar contra les pèrdues i el malbaratament d’aliments que es generen al llarg de la cadena alimentària.

Les pèrdues i el malbaratament alimentaris afebleixen l’economia, fan menys competitives les empreses, augmenten la despesa de la llar i obliguen l’Administració a destinar recursos per gestionar els residus alimentaris. Altres efectes són la reducció de les terres fèrtils disponibles, la pèrdua de la diversitat biològica, l’excés d’ús d’aigua potable i energia i l’increment de la generació de residus. A més, el cost mediambiental repercuteix en el conjunt de la societat, principalment per l’escassedat creixent de recursos i pels efectes sobre el canvi climàtic. Per tant, els costos del malbaratament són econòmics i mediambientals i afecten els consumidors, els agents de la cadena alimentària i les entitats d’iniciativa social.

Per aquest motiu, el Parlament de Catalunya ha aprovat  la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris. S’hi estableixen les obligacions dels diferents agents que intervenen en la cadena alimentària per tal de complir els objectius fixats per la Llei. Amb una voluntat clarament preventiva es pretén, des de l’administració competent, promoure i fer divulgació de bones pràctiques i accions de sensibilització, i elaborar estudis per conèixer la quantificació, les causes, el procés, el lloc i el moment en què es produeixen les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

També és voluntat de l’Administració treballar en el disseny d’indicadors d’avaluació; elaborar i difondre guies de bones pràctiques per reduir les pèrdues i el malbaratament d’aliments dels agents de la cadena alimentària; desenvolupar campanyes d’informació dirigides a consumidors i restauració; promoure acords de compliment voluntari; desenvolupar la col·laboració amb els bancs d’aliments i altres entitats d’iniciativa social; fomentar els canals curts de comercialització, i fomentar les auditories sectorials o d’empreses i el disseny i desenvolupament de nous projectes que permetin millorar l’eficiència en l’aprofitament d’aliments.

Aquesta llei encaixa perfectament en les accions que desenvolupa l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB en aquest àmbit. Aquestes accions impulsen l’establiment de les bases d’una política alimentària que garanteixi la producció i l’accés a una alimentació amb criteris d’equitat, conservació patrimonial i sostenibilitat ambiental. A més, per impulsar-la, es busca l’acostament entre els productors i els consumidors de productes agroalimentaris del territori.