Cinc productes que creixen al 6% de la superf\u00edcie del parc destinada a l\u2019agricultura, a mans de \u201c15-20 motivats\u201d, com considera un d\u2019ells, Paul Dom\u00e8nech (de Can Dom\u00e8nech), que s\u2019esforcen a continuar una her\u00e8ncia en clara davallada a la serra. \u201cL\u2019abandonament dels conreus durant el segle XX ha determinat el paisatge actual\u201d, reconeix la pr\u00f2pia entitat gestora del parc al seu web, en qu\u00e8 el bosc domina l\u2019espai i afavoreix el risc d\u2019incendis.<\/p>\n\n\n\n
Agricultura ecol\u00f2gica, extensiva, de muntanya i envoltada de forta pressi\u00f3 urbana. Aix\u00ed \u00e9s treballar el camp a la serra de Collserola, on la terra s\u2019ha d\u2019organitzar en bancals per aprofitar l\u2019espai i la recollida de l\u2019aigua, on els senglars poden destrossar els conreus en un tres i no res i les guineus atacar l\u2019aviram, i on mals comportaments humans tamb\u00e9 posen en risc les hores de feina.<\/p>\n\n\n\n
Malgrat les dificultats, els productors del parc s\u2019esforcen no nom\u00e9s a conrear fruita i verdura que comercialitzen a trav\u00e9s de cooperatives, grups de consum, mercats i alguna botiga, sin\u00f3 que darrerament s\u2019han organitzat per promoure els aliments singulars, com el tom\u00e0quet mand\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Un tom\u00e0quet recuperat de l\u2019oblit<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquesta fruita d\u2019estiu s\u2019ha convertit en l\u2019emblema dels aliments de marca de garantia del parc. \u00c9s un tom\u00e0quet que des de fa dues setmanes i fins a finals de setembre ofereix el seu millor moment i que es pot adquirir directament dels productors<\/a> o en algun dels mercats o botigues on comercialitzen els seus productes.<\/p>\n\n\n\n Clica el mapa per poder veure els productors (fent zoom sobre el nou mapa que s\u2019obre i passant el cursor per damunt de cada s\u00edmbol)<\/em><\/p>\n\n\n\n El mand\u00f3 \u00e9s un tom\u00e0quet \u00fanic. \u00c9s una varietat tradicional de la fam\u00edlia de tom\u00e0quets marmande<\/em> de la qual se\u2019n va recuperar el conreu el 2011. Fa m\u00e9s de 60 anys \u201cs\u2019havia cultivat a diversos llocs de Collserola\u201d, explica Joan Vilam\u00fa, cap de Servei de Medi Natural i Territori del parc, per\u00f2 els aven\u00e7os del sector agroalimentari i del consum el van defenestrar: massa poc productiu, massa gros i de pell massa fina.<\/p>\n\n\n\n Les 20 llavors d\u2019una varietat antiga de tom\u00e0quet que es van trobar en un pot de la masia de Can Mand\u00f3 (Collserola) es van portar a la Fundaci\u00f3 Miquel Agust\u00ed<\/a>, que va iniciar-ne un projecte de recerca. L\u2019entitat va plantar les llavors, les va millorar (creuant les plantes amb millors resultats) i amb un proc\u00e9s participatiu amb el Parc de Collserola, els pagesos de la serra i ve\u00efns de la zona va repartir kits de tast per aconseguir el millor fruit. \u201cA la caixa hi vam posar diferents varietats de tom\u00e0quet i el que m\u00e9s va agradar va ser el mand\u00f3\u201d, recorda Joan Casals, director de la fundaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El proc\u00e9s col\u00b7lectiu tamb\u00e9 va servir per establir el preu del tom\u00e0quet i aix\u00ed \u00e9s com, des de 2012, s\u2019ha passat de 20 plantes a les prop de 7.000 tomaqueres actuals. Fins i tot es va desenvolupar una varietat nova, groga, m\u00e9s petita i dol\u00e7a. Els dos \u00faltims anys s\u2019ha impulsat el conreu i la venda de mand\u00f3, si b\u00e9 \u00e9s una fruita que, ara mateix, no pot abastir el gran consum.<\/p>\n\n\n\n \u201cAvui dia molt pocs pagesos tenen la seva pr\u00f2pia llavor\u201d, indica Casals, fet que els fa dependre dels preus i l\u2019oferta de les empreses. Per\u00f2 el mand\u00f3, que va agafar el nom del mas on se\u2019n van trobar les llavors, t\u00e9 la llavor alliberada: \u201cEn pot fer qui en vulgui\u201d, comenta Jaume Oliv\u00e9, al capdavant de la vinya de Can Font, que tamb\u00e9 planta el tom\u00e0quet, com en Paul Dom\u00e8nech. De fet, Joan Vilam\u00fa destaca que \u201caquest \u00e9s el segon any que el mand\u00f3 s\u2019est\u00e0 conreant i comercialitzant fora de Collserola, al Bages i al Baix Llobregat\u201d.<\/p>\n\n\n\n De Collserola al plat<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u201cL\u2019any 2012 vaig comprar el mas de Can Puig<\/a> i des de llavors n\u2019hem fet ren\u00e9ixer l\u2019activitat agr\u00edcola\u201d, explica l\u2019arquitecte Juan Antonio G\u00f3mez \u00e0nima, amb Sabrina Comiso, d\u2019aquesta finca situada a El Papiol.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de mand\u00f3 i altres vegetals, G\u00f3mez va portar a Can Puig un ramat de 30 cabres blanques de Rasquera, \u201cuna ra\u00e7a aut\u00f2ctona de Tarragona en perill d\u2019extinci\u00f3\u201d. Ara en s\u00f3n 300 que pasturen per la serra: al seu aire, sense presses i alimentant-se del sotabosc que troben, fet que ajuda a prevenir incendis.<\/p>\n\n\n\n Amb tres ramats m\u00e9s (dos a Sant Feliu de Llobregat i un a Montcada i Reixac), Collserola tamb\u00e9 aposta per la ramaderia ecol\u00f2gica i extensiva. \u201cL\u2019objectiu del consorci del parc \u00e9s que cada municipi arribi a tenir un ramat, com fa 150 anys\u201d, apunta Joan Vilam\u00fa. La instituci\u00f3 va comen\u00e7ar a reintroduir ramats controlats de cabres (blanca de Rasquera) i ovelles (de ra\u00e7a ripollesa) el 1995 i actualment s\u2019estan fent estables pel parc per facilitar el rep\u00f2s dels animals quan la pastura els allunya dels masos d\u2019origen.<\/p>\n\n\n\n En el cas de Can Puig, les cabres s\u00f3n de carn. Una carn que G\u00f3mez i Comiso serveixen al restaurant barcelon\u00ed La casa de les lletres<\/a> i aviat tamb\u00e9 a l\u2019agrobotiga i a un espai de degustaci\u00f3 nou d\u2019El Papiol. \u201cAix\u00ed tanquem el cercle\u201d, asseguren.<\/p>\n\n\n\n Mandarines recent collides<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per fer baixar la carn de cabrit i l\u2019amanida de mand\u00f3, Collserola ofereix el vi Vinyes de Barcelona, elaborat amb syrah i garnatxa. \u00c9s un negre que \u201cmant\u00e9 l\u2019agilitat i l\u2019acidesa d\u2019un jove, per\u00f2 amb la complexitat d\u2019un any d\u2019envelliment en b\u00f3ta de roure\u201d, explica la cooperativa L\u2019Olivera<\/a>, responsable de la vinya, al seu web.<\/p>\n\n\n\n L\u2019Ajuntament de Barcelona va impulsar la vinya de la masia Can Calopa de Dalt, a la cara nord de Collserola, l\u2019any 2001. Des de 2010 L\u2019Olivera se n\u2019ocupa de la gesti\u00f3, amb una proposta d\u2019agricultura ecol\u00f2gica i social com la que tamb\u00e9 duu a terme a Vallbona de les Monges.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/blogs.amb.cat\/alimentaciometropolitana\/wp-content\/uploads\/sites\/14\/2021\/08\/Captura-de-Pantalla-2021-08-13-a-les-8.52.49.png\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/blogs.amb.cat\/alimentaciometropolitana\/wp-content\/uploads\/sites\/14\/2021\/08\/IMG_3799-1024x768.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n