{"id":418,"date":"2021-06-30T09:31:00","date_gmt":"2021-06-30T07:31:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.amb.cat\/alimentaciometropolitana\/?p=418"},"modified":"2021-10-27T11:03:37","modified_gmt":"2021-10-27T09:03:37","slug":"life-in-plastic-no-es-fantastic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/alimentaciometropolitana\/2021\/06\/30\/life-in-plastic-no-es-fantastic\/","title":{"rendered":"“Life in plastic” no \u00e9s fant\u00e0stic"},"content":{"rendered":"\n

Una alimentaci\u00f3 sostenible no \u00e9s la que considera nom\u00e9s l\u2019origen dels aliments i la seva qualitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 com els consumim<\/p>\n\n\n\n

La manera de consumir els aliments \u00e9s cabdal en la cursa per la sostenibilitat<\/strong>. De fet, nom\u00e9s cal observar el carro de la compra o la prestatgeria d\u2019un supermercat convencional per constatar que gran part del que s\u2019adquireix no \u00e9s menjar, sin\u00f3 el material amb qu\u00e8 se serveix<\/a>, o sigui, els envasos i embolcalls: l\u2019anomenat packaging<\/em>. Pots de pl\u00e0stic, paper film, cistelles de porexpan o tot combinat, fins i tot en aliments que no ho necessiten, com la fruita i la verdura. La hist\u00f2ria es repeteix al sector de la restauraci\u00f3, sobretot als serveis de menjar per emportar-se o de menjar a domicili, que amb la pand\u00e8mia han crescut exponencialment<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 diuen les xifres?<\/span><\/strong>
Avui dia el 40 % dels residus generats mundialment prov\u00e9 dels embalatges<\/strong>. Segons Greenpeace<\/strong><\/a>, la producci\u00f3 global de pl\u00e0stics s\u2019ha disparat els \u00faltims 50 anys, especialment aquesta \u00faltima d\u00e8cada: en 10 anys s\u2019ha produ\u00eft m\u00e9s pl\u00e0stic que en tota la hist\u00f2ria de la humanitat<\/strong>. El resultat? Contaminaci\u00f3 per gasos amb efecte d’hivernacle que escalfen el planeta (un 3 % del total d\u2019emissions d’aquests gasos prov\u00e9 de l\u2019embalatge alimentari), illes de pl\u00e0stic \u2013com la de l\u2019oce\u00e0 Pac\u00edfic\u2013 equivalents a tres vegades la superf\u00edcie de Fran\u00e7a i el desenvolupament de malalties metab\u00f2liques, entre d’altres, a causa dels micropl\u00e0stics presents als aliments<\/a> (com per exemple als peixos, que els ingereixen al mar).<\/p>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

____________________________________________________________________________________<\/span><\/p>\n\n\n\n

“El 40 % dels residus generats<\/em> mundialment prov\u00e9 dels embalatges<\/em><\/strong>“<\/strong><\/p>\n\n\n\n

____________________________________________________________________________________<\/span><\/p>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

La pregunta \u00e9s: com hem arribat fins aqu\u00ed?<\/p>\n\n\n\n

Una mica d\u2019hist\u00f2ria<\/span><\/strong>
Per entendre l\u2019auge del pl\u00e0stic cal viatjar en el temps, al 1862, quan l\u2019inventor brit\u00e0nic Alexander Parkes<\/strong> va crear la parkesina, una subst\u00e0ncia transparent, dura per\u00f2 flexible, que m\u00e9s tard esdevindria el cel\u00b7luloide i donaria pas al que avui coneixem com a pl\u00e0stic.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl pl\u00e0stic ha revolucionat la vida humana. \u00c9s un material resistent, econ\u00f2mic, lleuger, impermeable, a\u00efllant i perdurable. Els avantatges d\u2019aquest material en \u00e0mbits com el social, el tecnol\u00f2gic i, especialment, el m\u00e8dic, s\u00f3n inq\u00fcestionables\u201d, s\u2019explica a l\u2019Expo Pl\u00e0stic<\/a> del Museu de la Vida Rural<\/strong>. \u201cDespr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, el pl\u00e0stic va multiplicar els usos i la producci\u00f3 fins a esdevenir un material indispensable i erigir-se en s\u00edmbol de modernitat, color i senzillesa\u201d, apunta Gemma Carb\u00f3<\/strong>, directora del museu. La portada de la revista nord-americana Life<\/em>, que el 1955 celebrava el Throwaway Living <\/em>(la vida d\u2019un sol \u00fas, en catal\u00e0), n\u2019\u00e9s un exemple. \u201cEls articles d\u2019un sol \u00fas redueixen les tasques dom\u00e8stiques\u201d, es llegeix en el subt\u00edtol. De cop i volta, el pl\u00e0stic permetia disposar de m\u00e9s temps i m\u00e9s llibertat.<\/p>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

Amb el pas dels anys, per\u00f2, les virtuts del pl\u00e0stic \u2013la seva resist\u00e8ncia i el fet de ser d\u2019un sol \u00fas\u2013 s\u2019han convertit en un dels reptes m\u00e9s importants del segle XXI. La seva bona reputaci\u00f3 decreix, sobretot entre les generacions m\u00e9s joves, i lluny de ser un aliat comen\u00e7a a ser vist com un enemic.<\/p>\n\n\n\n

Mort als pl\u00e0stics d\u2019un sol \u00fas<\/span><\/strong>
El 3 de juliol passat van entrar en vigor les restriccions de determinats pl\u00e0stics d\u2019un sol \u00fas<\/strong><\/a> (plats, coberts, gots, palletes de pl\u00e0stic, pl\u00e0stics oxodegradables, tasses de poliestir\u00e8 i recipients alimentaris, entre d’altres) als estats membres de la Uni\u00f3 Europea<\/strong>. Un pas que, no obstant aix\u00f2, encara no \u00e9s una realitat a l\u2019Estat espanyol: \u201cEspanya no ha transposat la normativa comunit\u00e0ria i la llei que ha de capar la proliferaci\u00f3 de pl\u00e0stic d’un sol \u00fas a tot l’Estat es troba en fase parlament\u00e0ria. La llei catalana \u2013les compet\u00e8ncies de gesti\u00f3 de residus s\u00f3n auton\u00f2miques\u2013 tamb\u00e9 va endarrerida i per aix\u00f2 no hi ha marc legal que, a la pr\u00e0ctica, permeti controlar o sancionar incompliments d’aquesta prohibici\u00f3 ja en vigor a Europa<\/strong>\u201d, explica aquest article<\/a> de l\u2019Ara<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

L\u2019auge dels materials compostables i biodegradables<\/span><\/strong>
Paral\u00b7lelament a la reducci\u00f3 de l\u2019\u00fas del pl\u00e0stic, han anat apareixent alternatives que se centren a utilitzar materials menys nocius per al planeta. S\u00f3n els materials compostables<\/strong> o biodegradables<\/strong>, que un cop convertits en residus poden transformar-se en biomassa o nutrients.<\/p>\n\n\n\n

Cada vegada m\u00e9s empreses del sector del packaging <\/em>i la restauraci\u00f3 s\u2019han sumat a les versions respectuoses amb el medi ambient dels seus productes; per exemple, amb coberts i palletes fetes a base de canya de sucre o f\u00e8cula de patata. Jordi Jofr\u00e9<\/strong>, director comercial i soci fundador d\u2019Ecoologic.com, fabricant de productes compostables per a l\u2019hostaleria i la restauraci\u00f3, parla d\u2019un auge del compostable: \u201cLa demanda ara mateix \u00e9s deu vegades superior a l\u2019oferta de mat\u00e8ria primera compostable, que no nom\u00e9s s\u2019utilitza a l\u2019hostaleria, sin\u00f3 tamb\u00e9 a altres sectors com el del tabac, l\u2019automoci\u00f3 o l\u2019\u00f2ptica, on des de sempre hi havia regnat el pl\u00e0stic\u201d, explica a El Correo<\/a><\/em>. Aquest canvi de tend\u00e8ncia \u00e9s for\u00e7at per la crisi mediambiental i, comenta, creix gr\u00e0cies a l\u2019\u00e8xit entre els consumidors: \u201cCada vegada m\u00e9s persones demanen que els envasos del servei de menjar per emportar-se o menjar a domicili siguin sostenibles i empenyen els amos dels negocis a utilitzar materials ecol\u00f2gics o compostables<\/strong>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Substituir el pl\u00e0stic per opcions m\u00e9s ecol\u00f2giques \u00e9s una alternativa m\u00e9s sostenible, per\u00f2 tampoc \u00e9s la panacea. Perqu\u00e8 un embolcall compostable acabi convertit en compost cal llen\u00e7ar-lo a les escombraries org\u00e0niques i portar-lo a una planta de compostatge on acabar\u00e0 convertit en terra f\u00e8rtil. Aquest proc\u00e9s requereix infraestructures per dur-lo a terme: en primer lloc \u00e9s necessari posar en funcionament un sistema de recollida selectiva de residus, concretament de mat\u00e8ria org\u00e0nica. En segon lloc, cal disposar de plantes de compostatge per poder-los tractar adequadament fins a transformar-los en compost.<\/p>\n\n\n\n

Avui dia a Espanya encara no existeix un desplegament generalitzat de recollida selectiva dels residus. De fet, segons les darreres xifres publicades pel Ministeri per a la Transici\u00f3 Ecol\u00f2gica i el Repte Demogr\u00e0fic, el 2018 nom\u00e9s es van reciclar el 35 % dels residus generats<\/strong>. Una xifra que va empitjorar el 2019 (34,7 %, segons Eurostat) i que queda molt lluny del 50 % que fixava la directiva europea<\/a> per a l\u2019any 2020<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s Catalunya<\/strong> (on l\u2019AMB<\/a> coordina i dona suport als municipis per al correcte funcionament de la gesti\u00f3 dels residus) i Euskadi<\/strong> han registrat xifres positives (50,1 % i 42,1 %, respectivament), mentre que la resta de comunitats aut\u00f2nomes demostren una gesti\u00f3 insuficient<\/a> dels residus. Eloi Badia<\/strong>, vicepresident d’Ecologia de l’AMB recalca<\/a> que “tot i trobar-nos en un context at\u00edpic, marcat per una pand\u00e8mia que ha provocat un canvi d’h\u00e0bits, seguim veient com el model que impulsem des de l’AMB, basat en una individualitzaci\u00f3 m\u00e9s gran de la recollida, est\u00e0 donant resultats<\/strong>. Tot i aix\u00f2, el ritme de millora encara \u00e9s massa lent i caldr\u00e0 treballar perqu\u00e8 m\u00e9s municipis facin el gran salt endavant en la recollida. Ja hem arribat al primer dels terminis marcats per la UE, el 2020, sense haver assolit l’objectiu, i l’\u00fanica manera d’arribar-hi ser\u00e0 amb la individualitzaci\u00f3 de la recollida<\/strong>“.<\/p>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

Sense un bon sistema de recollida selectiva municipal de la mat\u00e8ria org\u00e0nica \u00e9s dif\u00edcil que els envasos compostables acabin transformats en compost. La realitat \u00e9s que molt sovint se\u2019ls tracta com a la resta d\u2019envasos: acaben en abocadors i incinerats, ja que \u00e9s l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s barata (a Espanya tampoc no hi ha un marc fiscal generalitzat que penalitzi l\u2019abocament i la incineraci\u00f3 dels residus). Aix\u00ed doncs, i contra la voluntat de molts consumidors, sovint escollir envasos compostables i biodegradables tamb\u00e9 significa contribuir a la contaminaci\u00f3 del s\u00f2l, l\u2019aire i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la crisi clim\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

____________________________________________________________________________________<\/span><\/p>\n\n\n\n

“Sense un bon sistema de recollida selectiva municipal de la mat\u00e8ria org\u00e0nica \u00e9s dif\u00edcil que els envasos compostables acabin transformats en compost (…) acaben en abocadors i incinerats”<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

____________________________________________________________________________________<\/span><\/p>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

Existeix realment un packaging <\/em>sostenible?<\/p>\n\n\n\n

Reduir > Reutilitzar > Reciclar<\/span><\/strong>
Oriol Segarra<\/strong>, fundador i director de B\u00fbmerang<\/strong>, una startup<\/em> catalana que des de 2019 lluita contra els envasos d\u2019un sol \u00fas al sector de la restauraci\u00f3, ho deixa clar: \u201cL\u2019\u00fanic env\u00e0s veritablement ecol\u00f2gic \u00e9s el que no existeix<\/strong>.” Si el menjar que se serveix pot evitar els embolcalls, per qu\u00e8 ha de venir precintat? Per ajudar el planeta cal fer un canvi d\u2019h\u00e0bits, un canvi cultural.<\/p>\n\n\n\n

\u201cReciclar \u00e9s un pas important, per\u00f2 segueix formant part d\u2019un sistema econ\u00f2mic lineal que extreu recursos, els transforma, els utilitza, els llen\u00e7a i els elimina\u201d, explica Segarra. A m\u00e9s a m\u00e9s, el reciclatge no deixa de ser un proc\u00e9s fisicoqu\u00edmic o mec\u00e0nic que suposa una despesa d\u2019energia i recursos naturals, com l\u2019aigua. Reciclar ajuda, per\u00f2 hauria de ser l\u2019\u00faltima opci\u00f3 de la cadena.<\/p>\n\n\n\n

Reduir i reutilitzar, en canvi, s\u00f3n solucions molt m\u00e9s sostenibles<\/strong> perqu\u00e8 eviten la producci\u00f3 i prioritzen l\u2019\u00fas d\u2019all\u00f2 que ja existeix. S\u2019emmarquen en un sistema d\u2019economia circular<\/a> que imita el model c\u00edclic de la naturalesa, en qu\u00e8 el residu es converteix en recurs<\/strong>. Aquest model es basa, doncs, en reduir els recursos al m\u00e0xim \u2013nom\u00e9s utilitzar els indispensables\u2013 i, alhora, reaprofitar-los per generar un impacte menor en el medi ambient. \u201cEvita les emissions de CO\u2082 causades per la producci\u00f3 en massa, redueix el malbaratament dels recursos naturals i l\u2019impacte de l\u2019extracci\u00f3 i estimula la creativitat i qualitat dels productes, entre molts altres beneficis\u201d, apunta Segarra.<\/p>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

____________________________________________________________________________________<\/span><\/p>\n\n\n\n

“Reduir i reutilitzar s\u00f3n solucions molt m\u00e9s sostenibles<\/strong> (…). S\u2019emmarquen en un sistema d\u2019economia circular (…) en qu\u00e8 el residu es converteix en recurs<\/strong>“<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

____________________________________________________________________________________<\/span><\/p>\n\n\n\n

aaa<\/span><\/p>\n\n\n\n

Iniciatives esperan\u00e7adores<\/span><\/strong>
Actualment, a Catalunya ja hi ha diverses iniciatives en marxa que aporten el seu granet de sorra, amb la implementaci\u00f3 de nous models respectuosos amb el planeta. Projectes que demostren que el canvi \u00e9s possible i que sectors com el del packaging<\/em>, la restauraci\u00f3 i la gran distribuci\u00f3 poden contribuir a fer de l\u2019alimentaci\u00f3 un \u00e0mbit m\u00e9s sostenible.<\/p>\n\n\n\n