{"id":2583,"date":"2023-11-19T16:43:00","date_gmt":"2023-11-19T16:43:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.amb.cat\/bicicleta\/?p=2583"},"modified":"2023-11-30T14:18:26","modified_gmt":"2023-11-30T14:18:26","slug":"jornada-tecnica-la-promocio-de-la-bici-a-la-metropolis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/bicicleta\/ca\/2023\/11\/19\/jornada-tecnica-la-promocio-de-la-bici-a-la-metropolis\/","title":{"rendered":"Jornada t\u00e8cnica: la promoci\u00f3 de la bici a la metr\u00f2polis"},"content":{"rendered":"\n

El passat 16 de novembre, a l’AMB va tenir lloc una jornada t\u00e8cnica centrada en dos grans eixos: com estan abordant diferents metr\u00f2polis europees les pol\u00edtiques p\u00fabliques per a la promoci\u00f3 de la bicicleta i, en segon lloc, la presentaci\u00f3 dels resultats d\u2019una an\u00e0lisi cost-benefici aplicada a dos trams de la xarxa Bicivia.<\/p>\n\n\n\n

La jornada va arrencar de la m\u00e0 d\u2019Elisabet Latorre Sendino, consellera delegada de Mobilitat Sostenible de l’AMB, que va posar \u00e8mfasi en la import\u00e0ncia d\u2019aquestes jornades t\u00e8cniques<\/strong>, ressaltant-ne el component d\u2019aprenentatge, la inspiraci\u00f3 i l’espai d’intercanvi d\u2019experi\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Posteriorment, es va donar pas a una taula rodona on es van presentar les pol\u00edtiques de promoci\u00f3 de la mobilitat en bicicleta des d\u2019una \u00f2ptica metropolitana, a partir dels casos d\u2019Hamburg, Par\u00eds i Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Maximilian Gawlik, membre del Departament d\u2019Urbanisme i Ordenaci\u00f3 del Territori a l\u2019Institut Paris Region<\/a><\/strong>, va presentar el cas de la metr\u00f2polis de Par\u00eds<\/strong>, on els darrers anys s\u2019han popularitzat els v\u00eddeos a les xarxes socials amb carrers plens a dojo de ciclistes, com Rivoli, amb m\u00e0xims de 25.000 ciclistes\/dia<\/strong>. Aquesta tend\u00e8ncia creixent va fer eclosi\u00f3 novament amb la pand\u00e8mia de la covid-19 i \u00e9s resultat de la suma de moltes pol\u00edtiques p\u00fabliques a favor de la bicicleta que provenen de tots els nivells de l\u2019Administraci\u00f3 (estatal, regional i local).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

M\u00e9s de 12.000 km d\u2019infraestructura pedalable, 140.000 places d\u2019estacionament segur previstes per al 2023, pol\u00edtiques estatals de formaci\u00f3 com Le Plan v\u00e9lo et marche 2023-2027<\/em><\/strong><\/a> i un gruix molt rellevant de pol\u00edtiques p\u00fabliques a diferents nivells a favor de la bicicleta: amb aquest context, la governan\u00e7a i els espais de coordinaci\u00f3 esdevenen fonamentals per coordinar i maximitzar l’\u00e8xit del conjunt de pol\u00edtiques p\u00fabliques. <\/p>\n\n\n\n

En el camp de les accions estrat\u00e8giques, s\u00f3n rellevants la consulta sobre la perman\u00e8ncia dels patinets de lloguer<\/strong><\/a>, que va eliminar aquest servei a la ciutat de Par\u00eds, o la recent aprovaci\u00f3 de l\u2019impost d\u2019estacionament per a motos<\/strong><\/a>. Aquestes accions col\u00b7loquen a la bicicleta en una posici\u00f3 privilegiada per la mobilitat parisenca.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, Isis Alexandra Offen, project manager<\/em> de Cycle Highways a la Regi\u00f3 Metropolitana d’Hamburg<\/a><\/strong>, va presentar l\u2019objectiu essencial d\u2019aquesta metr\u00f2polis: assolir el 80 % dels despla\u00e7aments en mobilitat activa o transport p\u00fablic per al 2030. Tot plegat, doblant la quota modal de la bicicleta, que passaria del 15 a 30 %.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

En aquest cam\u00ed, van explicar que treballen fortament en la creaci\u00f3 d\u2019infraestructura pedalable, aix\u00ed com fent superautopistes per a la bicicleta<\/a>,<\/strong> dotacions d\u2019estacionament segur (oferta de 25.000 places) i serveis com la bicicleta p\u00fablica compartida<\/strong><\/a>, que disposa de bicicletes de c\u00e0rrega. Tamb\u00e9 van mostrar altres pol\u00edtiques interessants, com la creaci\u00f3 de comunitats digitals<\/strong><\/a> que afavoreixen l\u2019\u00fas intensiu de la bicicleta o la millora de la governan\u00e7a de la infraestructura metropolitana gr\u00e0cies a les Aliances pels carrils bicicleta<\/em><\/strong>,<\/em> que es materialitzen amb contractes signats per totes les administracions involucrades, les quals assumeixen el comprom\u00eds de desenvolupar la infraestructura.<\/p>\n\n\n\n

En el camp de les pol\u00edtiques estrat\u00e8giques per afavorir una mobilitat sostenible, Hamburg defineix els low-car city centers<\/em><\/strong>, centres de ciutat amb pocs cotxes, on restringeix l\u2019acc\u00e9s i l’estacionament de vehicles privats.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es van presentar les pol\u00edtiques p\u00fabliques que desplega l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona<\/strong>. Al territori metropolit\u00e0, on l\u2019\u00fas de la bicicleta \u00e9s redu\u00eft, l\u2019estrat\u00e8gia per fer cr\u00e9ixer el nombre d’usuaris i popularitzar l’\u00fas de la bicicleta passa per crear un canvi d\u2019h\u00e0bits i de la cultura de la mobilitat. Per aquest motiu, les pol\u00edtiques p\u00fabliques han de ser moltes, paral\u00b7leles i diverses<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Aquestes pol\u00edtiques s’apliquen en relaci\u00f3 amb el desenvolupament i la compleci\u00f3 de la xarxa Bicivia, que actualment es troba en el 60 %<\/strong>, l\u2019estacionament segur, el servei Bicibox<\/strong><\/a> i, m\u00e9s recentment, el servei metropolit\u00e0 de bicicleta p\u00fablica compartida, l\u2019AMBici<\/strong>.<\/a> Aix\u00ed mateix, es promouen els despla\u00e7aments a la feina en bici amb el programa Biciempresa<\/strong><\/a> <\/strong>o <\/strong>el programa de cessi\u00f3 gratu\u00efta de bicicletes per al personal l\u2019AMB. Pel que fa als despla\u00e7aments a l\u2019escola, durant els darrers tres anys s\u2019han creat 6 bicibusos metoprolitans<\/strong><\/a> i es treballa en el desenvolupament d\u2019accions formatives en escoles, amb activitats com Pedals al parc i Pedals al Bes\u00f2s<\/strong><\/a>, o la prova pilot 1bici+, que ha comen\u00e7at aquest curs a Santa Coloma de Gramenet.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es van esmentar la import\u00e0ncia de coordinar i avan\u00e7ar en estrat\u00e8gies com la regulaci\u00f3<\/strong><\/a>, la normalitzaci\u00f3 i la visivilitzaci\u00f3<\/strong><\/a> de l\u2019\u00fas de la bicicleta o el refor\u00e7 dels recursos destinats a les pol\u00edtiques p\u00fabliques a favor de la bicicleta, que el 2022 van suposar el 0,7 % del pressupost de l\u2019AMB.<\/p>\n\n\n\n

Posteriorment, Ra\u00fal Brey S\u00e1nchez, investigador de la Universitat de Sevilla, i Xavi Bach Coma, investigador de l\u2019Institut Metr\u00f2poli<\/strong>, van presentar conjuntament els resultats d\u2019una an\u00e0lisi cost-benefici (ACB) aplicada en dos trams de la xarxa Bicivia<\/strong><\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Aquest estudi, realitzat per la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla i la Universitat de Sevilla, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Institut Metr\u00f2poli, per enc\u00e0rrec de l\u2019Oficina Metropolitana de la Bicicleta de l\u2019AMB, analitza dues connexions metropolitanes de la Bicivia: el tram 1, la connexi\u00f3 Barcelona-Esplugues (Bicivia 7) i el tram 2, la connexi\u00f3 Barcelona-pol\u00edgon de la Zona Franca (Bicivia 1).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquesta an\u00e0lisi, s\u2019avaluen els costos directes de la construcci\u00f3 i el manteniment i es comparen amb els impactes globals que genera la infraestructura en el benestar de la societat. Els resultats de l\u2019estudi es poden resumir en els indicadors seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

  • Valor anual net (VAN)<\/strong>, que representa la difer\u00e8ncia entre els costos del projecte i els beneficis que genera en el per\u00edode estudiat, en aquest cas 30 anys.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
    \n
    \n

    VAN (tram 1): 15,3 M\u20ac<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

    \n

    VAN (tram 2): 9,9 M\u20ac<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

    • Taxa interna de retorn (TIR)<\/strong>, que mostra la rendibilitat d\u2019un projecte. Com m\u00e9s alta sigui la TIR, m\u00e9s gran \u00e9s la rendibilitat del projecte en el per\u00edode estudiat, en aquest cas 30 anys.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
      \n
      \n

      TIR (tram 1): 44,54 % <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

      \n

      TIR (tram 2): 31,82 %<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

      • Per\u00edode de recuperaci\u00f3 de la inversi\u00f3<\/strong> (PRI)<\/strong>, que determina el per\u00edode de temps necessari per tal que els beneficis esperats compensin la inversi\u00f3 feta.<\/li><\/ul>\n\n\n\n
        \n
        \n

        PRI (tram 1): 3 anys<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

        \n

        PRI (tram 2): 5 anys<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

        Podeu visualitzar el v\u00eddeo de la sessi\u00f3 del mat\u00ed, seguidament:<\/p>\n\n\n\n

        \n