Clima | Energia Canvi climàtic i transició energètica a la metròpolis de Barcelona 2023-08-24T09:31:15Z https://blogs.amb.cat/climaenergia/ca/feed/atom/ AMB <![CDATA[Preguntes clau sobre confort tèrmic]]> https://blogs.amb.cat/climaenergia/?p=621 2023-08-24T09:31:15Z 2023-08-24T09:27:52Z Per què és important mesurar el confort tèrmic?

Els efectes del canvi climàtic sobre la salut són molt complexos. Hi ha impactes directes i indirectes de l’increment de temperatura a la salut, els més usuals són cops de calor, rampes per calor, esgotament, insolacions, i fins i tot la mort. També pot empitjorar malalties cardiovasculars, respiratòries, cerebrovasculars, etc. Així doncs, les temperatures comprometen el cos humà per regular la seva temperatura interna. El desconfort tèrmic pot tenir conseqüències molt negatives a salut si s’arriba a una situació d’estrès tèrmic.

Per tant, introduir el concepte de confort tèrmic, segons l’entorn i la relació que les persones tenim amb ell, és clau des del punt de vista de la salut, i té molt de sentit per exemple en el disseny de nous refugis climàtics o l’adopció de solucions bioclimàtiques en espai públic per incrementar les ombres amb arbres o elements artificials.

Així doncs, refrescar les nostres ciutats, per exemple a partir de l’augment de la vegetació pot contribuir en una disminució d’un terç de la mortalitat. Concretament, si augmentem un 30% el verd a la ciutat, reduirem quasi dues terceres parts (214 morts) de la mortalitat per increment de les temperatures, segons un estudi de The Lancet l’any 2023.

Davant la poca disponibilitat de recursos per millorar el confort tèrmic d’un espai exterior en l’entorn urbà quin tipus d’intervencions i/o solucions caldria prioritzar?

En els espais exteriors, l’ombra és l’element més crític per aconseguir un millor confort tèrmic, i serà més fresc un entorn amb vegetació, però també hi ha elements grisos que aporten ombra i que poden funcionar com a estructures temporals o modulars, o que per les característiques de l’espai representen la millor opció.

Per tant, diverses estratègies en l’àmbit de l’entorn urbà poden suposar una millora del confort tèrmic, moltes de les quals són compatibles entre sí. La plantació d’arbres destaca com la millor mesura per incrementar l’ombra dins dels parcs, el que redueix la radiació solar incident i l’escalfament de les superfícies, especialment si es tracta de superfícies artificials (asfalt, formigó) que emmagatzemen una gran quantitat d’energia en forma de calor durant el dia que després alliberen durant el vespre incrementant l’efecte d’illa de calor. La selecció d’espècies amb bona cobertura foliar que cobreixi tot l’estiu és fonamental per proveir d’ombra durant els episodis de major calor a l’estiu.

El control de la reflectivitat del sòl també pot ajudar en la millora del confort tèrmic. La conversió dels recobriments dels sols en superfícies permeables (sorra, gespa) produeix una millora en el confort tèrmic, especialment si són irrigades, degut a l’augment d’aigua per l’evapotranspiració i el refredament radiatiu que produeix la vegetació.

A banda de l’increment de la vegetació, hi ha altres propostes concretes i de fàcil aplicació per augmentar els espais ombrejats a les ciutats, una de les quals podria ser l’ús de tendals als carrers i algunes places per reduir la insolació i la temperatura del sòl a les hores centrals dels dies càlids, incrementant l’ombra.

Les teulades i terrats frescos, bàsicament, els pintats de blanc, sembla, a la llum de la bibliografia actual, poden contribuir de manera important a la disminució tèrmica de la part alta dels edificis i al conjunt de la ciutat. A més, és una solució econòmica de fàcil implementació i de baix manteniment.

La substitució del sòl urbà dur i impermeable per un altre permeable són actuacions que comporten una eliminació més gran de l’excés de calor de les nostres carrers i de reducció de la temperatura radiant (ja s’està implementant en megalòpolis xineses- ciutats esponja).

Per reduir l’efecte d’illa de calor mitjançant l’augment del verd urbà, hi ha una mida mínima per garantir l’efectivitat (a nivell ciutat)?

En primer lloc cal mencionar que el fenomen de l’illa de calor és multi-causal, hi trobem 7 causes principals:

  • Major emmagatzematge de calor durant el dia per l’alta capacitat calorífica dels materials de construcció.
  • Producció de calor antropogènica
  • Disminució d’evaporació per la impermeabilitat i els sistemes de drenatge
  • Menor perduda de calor sensible per reducció de velocitat de vent.
  • Augmento absorció de radiació solar per la captura a causa de la geometria urbana.
  • Disminució d’irradiació nocturna.
  • Efecte d’hivernacle.

L’efecte d’illa de calor urbà en l’aire a prop de la superfície és un efecte d’escala local que varia en l’ordre de 100 m a 5 km dins de les ciutats i amb els voltants de les ciutats (Stewart et al., 2014). Els parcs prenen un paper important en la reducció de l’efecte d’illa de calor a escala local. Hi juguen un paper important diversos factors com la mida del parc, la localització respecte el mar, la qualitat de la vegetació, la morfologia urbana i la climatologia local. A partir de la revisió d’articles sobre l’impacte dels parcs en l’efecte d’illa de calor, s’ han establert que els parcs amb una extensió de més de 10 ha produeixen un reducció de la temperatura de l’aire entre 1-2 °C que s’estén fins a 350 m des del límit del parc. Tot i que altres parcs amb una mida menor produeixen també una reducció de temperatura menor i amb una extensió menor.

En aquest sentit, l’augment de la infraestructura verda esdevé clau per contrarestar l’efecte de l’acumulació de calor en les ciutats ja que la vegetació pot crear un efecte refrescant sobre l’entorn urbà.

Quan parlem de confort tèrmic de les persones, hi ha una mida mínima d’actuació per garantir l’efectivitat (dins de la trama urbana)?

Pel que fa al confort tèrmic, l’impacte que produeix la radiació o el vent en el confort varien a una escala molt menor que la temperatura de l’aire o la humitat, que varien a escales més grans (100m -5km). En espais exteriors l’impacte de la radiació en el confort tèrmic és molt significatiu. Degut a la gran variabilitat de la radiació en la micro-escala, el confort tèrmic pot ser regulat a partir d’actuacions en parcs petits que permetin disminuir l’impacte de la radiació i augmentar la ventilació en aquests.

Per això, amb l’objectiu concret de garantir la seguretat de la població és preferible reverdir la ciutat amb molts elements relativament petits i ben distribuïts, enlloc de fer-ho amb un gran parc, per altra banda segurament inviable a curt termini.

Per mesurar el confort tèrmic d’un lloc quins punts forts i febles tenen la monitorització in situ amb sensors, versus la monitorització digital a partir de dades espacials de satèl·lit. Ens quins casos serien més convenients una tècnica i l’altra.

L’estudi del confort tèrmic amb mesures in situ i amb la monitorització digital a partir de dades per satèl·lit són dos enfocaments diferents que es poden complementar. Els models utilitzen valors “estimats” que es comparen i/o calibren a partir de mesures “reals”, per tant disposar de dades reals resulta fonamental. Mentre que les mesures in situ proporcionen valuoses dades amb una gran exactitud dels índexs de confort tèrmic que permeten validar els resultats de models, la disponibilitat espacial i temporal d’aquestes dades són limitades. Tot i així es poden utilitzar per estudiar la variació espacial amb gran resolució i en diferents moments del dia, enfocant a períodes d’interès com poden ser onades de calor. En canvi, la monitorització digital a partir de dades de satèl·lit permet una avaluació menys precisa però més extensa a nivell espacial i temporal. Un dels avantatges de la monitorització digital o l’ús de models de confort tèrmic és la possibilitat d’estudiar l’impacte en el confort tèrmic amb el disseny urbà.

En resum, el monitoratge amb imatges de satèl·lit establirà el marc (micro) climàtic de l’àrea urbana, mentre que el monitoratge in situ permetrà el seguiment meteorològic continu i precís. En disposar de la primera, els valors mesurats per la segona en certs punts podran ser extrapolats a tota l’àrea amb una resolució espacial fina i una raonable precisió. Econòmicament, la primera abarateix la segona, perquè amb pocs sensors in situ n’hi haurà prou per conèixer la temperatura de tota la ciutat.

]]>
AMB <![CDATA[Més de 520.000 ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona viuen en zones molt vulnerables a la calor]]> https://blogs.amb.cat/climaenergia/?p=614 2023-07-31T12:04:27Z 2023-07-31T12:03:41Z El 16 % de la població metropolitana (prop de 526.000 persones) viu en zones amb una molt alta vulnerabilitat al canvi climàtic. L’estudi La calor en un futur: índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), co-coordinat i finançat per l’AMB i elaborat per l’àrea de Sostenibilitat Urbana de l’Institut Metròpoli (abans IERMB), identifica les àrees del territori i els grups socials més vulnerables a aquests fenòmens. Ho fa gràcies a la creació del primer índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC) a l’àrea metropolitana de Barcelona, que dibuixa un mapa a una escala molt precisa (secció censal).

Resum divulgatiu de l’IVAC

La recerca identifica els punts amb més vulnerabilitat, tenint en compte l’estat actual i el futur augment de les temperatures extremes i de les onades de calor. Com més alta és la puntuació IVAC, més vulnerable és la zona al canvi climàtic.

De fet, segons dades recents de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), hi ha una alta probabilitat que aquest estiu sigui molt càlid, concretament, que estigui entre el 20 % dels més càlids de les tres últimes dècades.

Distribució de les zones d’alta vulnerabilitat climàtica

Les zones més vulnerables es troben principalment als nou municipis metropolitans amb més densitat de població, entre d’altres: Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat o alguns districtes de Barcelona, com Nou Barris, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, que presenten els índexs de vulnerabilitat més elevats.

  • A l’eix Besòs, les àrees més vulnerables es troben als barris badalonins de la zona de Llefià, Sant Crist de Can Cabanyes, Sant Roc o la Salut. A Santa Coloma de Gramenet, el barri amb més vulnerabilitat és Fondo. I a Sant Adrià de Besòs, especialment el barri de la Mina.
  • A l’eix Llobregat, destaca l’Hospitalet de Llobregat, amb diversos barris que inclouen zones molt vulnerables, com ara la Torrassa, la Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc o Bellvitge, entre d’altres. A Cornellà de Llobregat, el barri de Sant Ildefons. A Esplugues de Llobregat, alguna zona de Can Vidalet.
  • A la ciutat de Barcelona, els barris dels districtes de Ciutat Vella (el Raval o la Barceloneta), Nou Barris (zones extenses de Ciutat Meridiana, la Prosperitat o el Turó de la Peira), Sants-Montjuïc (Sants-Badal, Sants o el Poble Sec), Sant Martí (el Besòs i el Maresme), Sant Andreu (la Trinitat Vella), Horta-Guinardó (el Carmel i alguna zona de Can Baró) o Gràcia (la Vila de Gràcia).

Què fa que una zona sigui vulnerable al canvi climàtic?

Que hi hagi poca presència de verd i elevada densitat residencial, amb predomini de llars amb rendes baixes i sense estudis universitaris, de llars amb gent gran que viu sola, de llars amb dones grans, de població estrangera provinent de països en desenvolupament i de llars vulnerables amb informes de risc d’exclusió residencial de serveis socials. A més, són àrees amb habitatges relativament vells (construïts principalment del 1951 al 1980) i amb una proporció més elevada d’edificis en estat deficient, mal estat o ruïnós.

D’altra banda, l’estudi apunta que alguns dels factors que ajuden més a reduir aquesta vulnerabilitat són l’abundància de zones verdes urbanes, així com la presència d’habitatges de nova construcció, especialment els que daten del 2007 en endavant.

La influència marítima també té gran importància: alguns barris del front marítim de Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs, tot i tenir un IVAC alt, no tenen projeccions tan elevades d’augment de les temperatures diürnes i, per tant, seran zones menys vulnerables que altres barris interiors de Barcelona amb característiques socials i d’edificació semblants.

Vulnerabilitat a la calor i els refugis climàtics

La superposició de l’IVAC amb l’actual xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) mostra que la cobertura actual de refugis climàtics ja arriba a gairebé la totalitat de les zones d’alta vulnerabilitat.

Aquest estiu 2023, un 80 % de la població metropolitana vulnerable (excepte a Barcelona) està a 10 minuts d’un refugi climàtic metropolità, i el 96 % a 15 minuts. La XMRC ha incrementat notablement la seva cobertura, ja que ha passat de 20 refugis l’estiu del 2021 a 74 refugis el 2023.

Així, l’IVAC ha estat l’eina per dirigir l’ampliació territorial de la XMRC. Actualment, set dels nou municipis amb població extremament vulnerable ja formen part de la XMRC.

Més informació

]]>
AMB <![CDATA[Enquesta per avaluar la vulnerabilitat i l’adaptació a la calor extrema a la metròpoli de Barcelona]]> https://blogs.amb.cat/climaenergia/?p=607 2023-07-13T07:14:04Z 2023-07-13T07:11:07Z En els darrers anys, gràcies a l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), desenvolupat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’AMB, s’ha identificat les zones de l’àmbit metropolità amb alta vulnerabilitat a la calor i s’ha estimat el nombre de persones que hi resideixen. L’adequació de la metròpoli a les necessitats d’aquestes zones i col·lectius més vulnerables a la calor, passa, també, per disposar d’informació sobre els efectes de la calor en la salut i el benestar, les percepcions i els hàbits quotidians per fer-hi font, així com, les predisposicions i les valoracions de les mesures d’adaptació públiques actualment disponibles.

Per tal de treballar en aquesta direcció, durant les properes setmanes es durà a terme el treball de camp d’una enquesta a persones adultes que viuen en zones d’elevada vulnerabilitat a la calor amb la finalitat de reforçar les polítiques metropolitanes d’adaptació al canvi climàtic. Els objectius específics de l’enquesta són:

  • Conèixer com les persones que viuen en zones amb una elevada vulnerabilitat al canvi climàtic, experimenten i perceben l’augment de les temperatures.
  • Aprofundir en el coneixement de les mesures que prenen per adaptar-se a la calor extrema.
  • Valorar el seu coneixement i l’ús dels mecanismes d’adaptació a la calor promoguts per les administracions públiques.

1.200 entrevistes, al llarg del mes de juliol

Les 1.200 entrevistes que comporta l’estudi seran dutes a terme per l’empresa Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), cadascuna tindrà una durada aproximada de 15 minuts, i es realitzaran entre el 3 i el 31 de juliol de 2023, de dilluns a divendres, mitjançant la metodologia d’entrevista telefònica i presencial assistida per ordinador (CATI-CAPI).

Accions d’adaptació a la calor extrema

El Pla Clima i Energia (PCE 2030) i la Declaració d’Emergència Climàtica de l’AMB (2021) consideren que un dels principals impactes del canvi climàtic a l’àmbit metropolità és l’augment de les temperatures i especialment l’augment de la freqüència i la intensitat de les onades de calor. En aquest context, l’AMB ha començat a dissenyar i implementar un seguit d’accions d’adaptació per fer front a la calor extrema, com ara la xarxa metropolitana de refugis climàtics, la sensibilització sobre onades de calor, l’expansió dels punts d’aigua, o la rehabilitació i renovació urbana de l’espai públic i els edificis per adaptar-los a la calor.

Per tal de poder fer una transició justa cap a ciutats i entorns urbans més resilients i adaptats al canvi climàtic cal considerar especialment les zones i els col·lectius més vulnerables. Les onades de calor són més intenses en zones més urbanitzades i denses, que més calor antropogènica desprenen (per exemple en forma de tràfic i combustions) i amb menys espais oberts i verds. Així mateix, els impactes de la calor extrema sobre la salut de les persones depenen també d’altres factors com l’edat, el sexe, l’estat de salut o la xarxa de cures.

]]>
AMB <![CDATA[Entrevista a Josep Roca Cladera]]> https://blogs.amb.cat/climaenergia/?p=594 2023-03-20T13:47:49Z 2023-03-20T12:16:39Z Arquitecte, director de la revista “Arquitectura, Ciutat i Entorn” i impulsor del Congrés de Ciutat i Territori Virtual, entre d’altres.

A l’AMB, l’augment de les temperatures planteja escenaris per als propers decennis força preocupants (+2,8ºC a finals de segle, 58 dies càlids més, 44 nits tropicals més, reducció de disponibilitat del 23% de recursos hídrics a mitjans de segle, pujada del nivell del mar de 1,8m a finals de segle i retrocés de 43m de platges, etc. ). L’adaptació de les àrees urbanes, i més, les densament poblades com l’AMB és clau per a fer una adaptació planificada i que tinguin els menors impactes sobre la salut de la ciutadania i la matriu biofísica.

A banda de les polítiques i plans metropolitans que es despleguen (Pla clima i energia 2030, Pla Director Urbanístic, Programa Metropolità de gestió de residus, Programa Marc d’actuacions en clima i energia 2019-2023, Pla de Sostenibilitat Ambiental, etc.) de caire ben divers, resulta important la col·laboració i l’intercanvi de coneixement amb les universitats, i en concret, amb el grups de recerca especialitzats en canvi climàtic, adaptació i vulnerabilitat.

En aquesta línia, el  Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) de la UPC desenvolupa un programa integral de recerca dirigit a l’anàlisi climàtica i la definició de polítiques de mitigació i adaptació de les ciutats a l’escalfament global (GW) i als esdeveniments climàtics extrems, així com els seus efectes en el confort i la salut humanes. Entre les recerques més rellevants desenvolupades en aquest camp cal destacar el projecte europeu CLIMCAP, així com els projectes estatals Urban-CLIMPLAN; X-ClimPlan; i G-Clima. El CPSV també desenvolupa una extensa activitat d’assessorament i transferència de tecnologia vinculada a la diagnosi climàtica urbana, havent desenvolupat convenis de col·laboració amb administracions públiques  i entitats privades. Activitats de recerca i transferència de tecnologia que es complementen amb una decidida acció formativa a escala de màster i de doctorat.

Avui estrenem nova secció al bloc amb l’entrevista al Josep Roca Cladera, arquitecte (1982), catedràtic d’universitat (1989), director del departament de Construccions Arquitectòniques I de la UPC (2012-2015), director del Centre de Política de Sòl i Valoracions, del Programa de Doctorat de Gestió i Valoració (1988), dels Màsters de Gestió Urbanística, Valoracions Immobiliàries, Planificació Urbana, Sostenibilitat i Medi Ambient, entre d’altres activitats de postgrau. Director de més de 50 tesis doctorals i de 100 tesis de màster. Autor de nombroses publicacions científiques, llibres i ponències nacionals i internacionals. Director de la revista “Arquitectura, Ciutat i Entorn” i impulsor del Congrés de Ciutat i Territori Virtual.

  • En matèria de mitigació i adaptació al canvi climàtic, quines 3 polítiques o accions clau destacaries d’ara fins al 2030?

Caldria diferenciar a escala global, regional i local. A escala global i regional, sens dubte, la reducció de gasos efecte hivernacle es la política més important. “Ens queda poc temps pel desastre”. Les darreres estimacions destaquen que, a escala mundial, serà en 2032 quan s’arribi al sostre marcat a la conferència de Paris (2015), d’increment 1,5ºC sobre l’era pre-industrial. I cap al 2052 al límit màxim dels 2ºC. Queda, per tant, poc temps per a reaccionar. Les emissions net-zero no es poden post-posar a més tard de 2030.

En el cas d’Espanya i Catalunya la transformació del model energètic i de consum es absolutament clau. No es pot ajornar l’eliminació radical de l’ús dels combustibles fòssils. En aquest sentit la transició energètica cap a models sostenibles es fonamental. El principal problema que tenim en l’actualitat es l’escalfament global (GW), i front al mateix el malament anomenat “territori”, té un paper subordinat. Aquesta es la contradicció principal: apaivagar l’escalfament global.

Respecte a l’adaptació al GW, les accions tenen una dimensió més local. A l’àmbit mediterrani l’increment de temperatures arriba ja als 2ºC respecte a l’era pre-industrial, però a l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’increment es encara superior, arribant ja actualment a gairebé els 3ºC en bona part del teixit urbà més dens. Les onades de calor ((HW) son cada cop més nombroses i més intenses. I l’Illa de Calor Urbana (UHI) incrementa el seu efecte. Aquest fet té repercussions molt notables en el confort i la salut humanes. Per tant les polítiques encaminades a suavitzar els efectes de l’esmentat increment son fonamentals. Molt particularment les dirigides a impulsar la rehabilitació climàtica dels barris, de l’espai públic, les quals han de sevir per a mitigar els esdeveniments climàtics extrems.

  • Què creus que pot aportar l’AMB i quin ha de ser el seu paper?

L’AMB té un paper clau. Barcelona ciutat es massa petita per a tenir una política climàtica la qual repercuteixi realment en la qualitat de vida de les persones. La veritable ciutat de Barcelona, es la Barcelona “metropolitana”. D’aquí que les competències ambientals bàsiques haurien de decidir-se a escala l’AMB. La reconversió de l’AMB en l’hereva de l’antic Consell de Cent, continua sent un tema pendent. Cal aprofundir les competències de forma que tingui un protagonisme similar al que té Greater London. I, de forma singular, les competències ambientals i climàtiques. Les polítiques ambientals han d’estar dirigides per l’AMB, de comú acord amb els municipis. I s’han de decidir a l’escala local. No sota la tutela de la Generalitat.

  • I ara, explica’ns com podria ajudar el teu grup de recerca per assolir els reptes climàtics del present i del futur.

El nostre grup de recerca, el CPSV, treballa a diverses escales. Per un cantó, la recerca, centrada en el disseny d’instruments d’anàlisi i adaptació de les ciutats al GW. En aquest sentit, es absolutament fonamental desdensificació i reverdificació dels nostres pobles i ciutats. El nostre model compacte de desenvolupament urbà ha tingut aspectes positius, però manifesta també greus insuficiències. Entre d’elles, l’excessiva densificació, fruit d’un model especulatiu que ha imperat des de mitjans del segle XIX. La densificació de l’Eixample es un exemple paradigmàtic d’aquest procés especulatiu. La pèrdua d’espai lliure per habitant, una de les seves conseqüències més negatives. L’Eixample es un dels teixits urbans amb menor dotació d’espai lliure per habitant, amb les conseqüències dràstiques que això té per al benestar, la salut i el clima. Cal, per tant, desdensificar la ciutat històricament heretada. Caminar pel subtil camí de les densitats mitjanes, més humanes i resilients. Ara bé, refer les ciutats heretades es una tasca realment complexa. Es, en aquest sentit, que la reverdificació urbana adquireix un paper fonamental. El verd urbà públic proveeix serveis ambientals veritablement rellevants. En el camp climàtic, es el vector clau per a la regulació del GW i de moderació de les HW. La reverdificació de l’espai públic es, per tant, el nostre principal camp de recerca.

Camp al que completem amb l’estudi d’altres factors urbans, igualment rellevants cara a la regulació de l’illa de calor urbana. Com ara l’estudi dels materials que composen l’espai públic (i molt particularment el seu albedo), els sistemes de drenatge sostenible, la permeabilitat del sòl, l’Sky View Factor (SVF), i la ventilació urbana.

El nostre grup de recerca complementa, a més, aquestes línies d’investigació amb l’estudi de paràmetres climàtics bàsics, com ara les onades de calor (i de fred) o les precipitacions torrencials, el seu règim i evolució històrica. També amb l’estudi de la capacitat de l’edificació de protegir a la ciutadania dels esdeveniments climàtics extrems, així com d’estalvi energètic.

Accions de recerca que tenen el seu corol·lari amb la tasca formativa desenvolupada, al sí de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, a nivell de grau, màster i doctorat, tot i procurant adaptar la currícula dels futurs tècnics que tenen per objectiu l’ordenació i gestió de la ciutat i del territori al coneixement bàsic en matèria de clima.

  • Recentment ha tingut lloc la COP27 a Egipte. Què en destacaries? Quina és la teva percepció sobre la tendència que s’està seguint a escala internacional?

La veritat es que soc un xic pessimista amb la deriva de les darreres reunions de les Nacions Unides. Desprès de Paris (2015), els avanços han estat petits. I els objectius impulsats poc ambiciosos. Dir, per exemple, que per a aconseguir mantenir l’increment de temperatures 1,5ºC per sobre de l’època industrial, basta amb reduir les emissions el 2030 a un 42% de les de 2019, i reduir-les a net zero el 2050, es clarament insuficient. En el balanç de carboni realitzat pel IPCC (2018) es mostrava que només faltaven 500 gigatonelades d’emissions de gasos efecte hivernacle per arribar als 1,5ºC d’increment de temperatures. Un simple càlcul, amb els objectius de la COP27, es que el pressupost de carboni (per arribar als esmentats 1,5ºC) s’haurà exhaurit cap el 2040-41. Les polítiques, per tant, son poc ambicioses. Amb tot, benvingut siguin els fons (sense compromís ferm) dirigits a rescabalar els països més vulnerables al canvi climàtic, així com les accions dirigides a prevenir la degradació i desforestació a escala global.

  • L’aliança entre la recerca i les administracions públiques és clau per avançar. Com creus que podria millorar la col·laboració?

Efectivament aquesta aliança es clau. A Barcelona disposem de les administracions més compromeses amb la lluita contra el GW. L’actuació realitzada per l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona ha estat en bona mesura exemplar. Però al mateix temps tenim algun dels grups de recerca més prestigiosos en matèria de Clima. Els estudis realitzats des de les diverses universitats públiques tenen una qualitat i repercussió realment notables.

Ara bé, la interacció entre administració i recerca encara es limitada. S’ha d’aprofundir i impulsar molt més. En aquest sentit proposem la creació d’una institució mixta, universitat/administració per a que coordini els estudis i ajudi al disseny de les polítiques climàtiques. Una mena de Laboratori de Clima, Urban-Clim-Lab. Amb recursos notables i que situï a Barcelona com un dels principals think-tank de prestigi a escala mundial.

  • Com a arquitecte, què aporta l’arquitectura en el repte de construir ciutats més resilients al canvi climàtic?

Cal distingir l’arquitectura entesa com edificació o com urbanisme. Des de la perspectiva de l’edificació, cal aprofundir les accions dirigides a millorar l’eficiència energètica dels edificis. La nova directiva d’eficiència energètica que prepara la Unió Europea, dins del programa “5 for 55”, ha de representar un pas endavant en aquest sentit. L’arquitectura, llavors, té davant si una tasca molt rellevant per a combatre el GW. Objectiu que passa, fonamentalment, per a que la rehabilitació energètica sigui no solament una pràctica recomanada, sinó imperativa.

Però el gran repte es troba en el camp de l’urbanisme. Els planificadors urbans tenen davant si el desafiament de fer les ciutats més resilients al canvi climàtic. Això representa impulsar un model de desenvolupament urbà basat més en la regeneració urbana, que no pas en el nou creixement, on la compacitat sigui l’element fonamental (i no pas la dispersió, o l’Urban Sprawl), on la mobilitat transiti a formes sostenibles i saludables, on el verd urbà hi jugui un paper fonamental (tot i garantint un estàndard mínim de 10 m2 de verd real per habitant, i un 25% de l’àmbit urbà de superfície verda i/o arbrada), i on els materials urbans (albedo principalment), permeabilitat, ventilació i SVF conformin de forma determinant el disseny urbà. Cal repensar la forma d’abordar el planejament general, tot i superant la clàssica qualificació del sòl en “zones” i “sistemes”, introduint conceptes com els climatopes i els sistemes ambientals. I cal introduir l’avaluació climàtica “ex-ante” i “ex-post”, tant del planejament general com del derivat i dels projectes d’urbanització. I, en aquest sentit, transitar des de la rehabilitació energètica dels edificis a la rehabilitació climàtica dels entorns urbanitzats. Aquesta es la gran assignatura pendent a Europa, essent necessària la redacció d’una directiva que tingui l’eficiència climàtica de la ciutat com a referent principal.

  • Què opines del paper de les solucions basades en la natura? Com s’aborden des les polítiques urbanes actuals?

En els ecosistemes urbans es obligatori fomentar la biodiversitat. No hi estem sols, els humans, a les ciutats i a les àrees metropolitanes. Les altres espècies conviuen i interactuen amb nosaltres. Preservar la biodiversitat es, par tant, una obligació. Mantenir i regenerar la matriu ecològica del territori s’ha de convertir en un deure urbanístic, i no simplement en una recomanació. En aquest sentit cal insistir en l’obligat canvi de paradigma que ha de tenir la legislació i el planejament urbanístic. No cal, simplement, regular els estàndards del “sistema d’espais lliures”. Cal implementar nous sistemes (entesos en el sentit que li dona la legislació urbanística: les zones on el servei públic prima sobre l’aprofitament urbanístic privat). Sistemes ambientals. Sistemes ecològics. Ara l’ “urban greenery”, com a identificador dels serveis climàtics, ambientals, ecològics i socials, es el nou referent. També fomentar la transformació progressiva d’una part significativa de les cobertes impermeables en permeables. Promoure els sistemes de drenatge sostenibles. I impulsar la renaturalització de l’estructura urbana, tot i fomentant la ciutat esponja.

En aquest sentit cal indicar que les polítiques urbanes encara aborden de forma incipient aquests nous principis. Esperem que el PDU Metropolità no sigui una ocasió perduda per entendre aquest canvi de paradigma.

  • I finalment, et fem la pregunta estrella: com imagines que serà viure a l’àrea metropolitana de Barcelona d’aquí al 2030? I al 2050?

Ara farà uns 30 anys es va organitzar un “Taller de Futur”. Els que tinguérem el privilegi de participar ens vàrem organitzar en tres grups. “Tendencial”, “Distòpic” i “Utòpic”. Vist retrospectivament, el tendencial (millorat un xic, això es cert) es el que ha prosperat. Les coses no van a pitjor, però tampoc, sensiblement, a millor. Cara als propers 30 anys, no soc massa optimista. Millorarem progressivament, però no aconseguirem el “net zero”, ni el 2030 ni el 2050. Viure a l’Àrea Metropolitana serà en part millor, però no es gaudirà plenament de la igualtat de la ciutadania, continuarà existint vulnerabilitat social, i l’especulació no estarà domesticada. Haurem tret els cotxes amb combustibles fòssils, però la mobilitat no serà encara intel·ligent. Les generacions futures tindran molt a fer.

Es hora d’actuar! No ens queda gaire temps!

]]>
AMB <![CDATA[Barcelona Energia amplia el seu servei d’energia renovable a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet]]> https://blogs.amb.cat/climaenergia/?p=591 2023-02-14T12:16:58Z 2023-02-14T12:16:57Z
  • Amb aquesta darrera adhesió, la comercialitzadora pública incorpora el primer municipi de l’àrea del Besòs i proveirà energia 100% renovable a set ajuntaments de l’àrea metropolitana.
  • La comercialitzadora, que es consolida com l’elèctrica pública més gran d’Espanya, suma un total de 6.201 punts de subministrament públics i 5.602 privats.
  • Barcelona Energia, la comercialitzadora pública d’electricitat 100% renovable participada per l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB, ha finalitzat els tràmits perquè l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet formi part de l’accionariat de TERSA i s’adhereixi al subministrament d’energia amb electricitat pública i 100% renovable per a tots els seus equipaments municipals.

    El proveïment d’energia al consistori de Santa Coloma suposarà una ampliació de 373 punts de subministrament públics per a Barcelona Energia. A més de l’estalvi econòmic, el consum d’energia renovable que es farà a partir d’ara representarà una reducció d’emissions de 1.521 tones de CO2 gràcies a l’energia 100% renovable que comercialitza la companyia, equivalent a 8.340 milions de km d’un cotxe dièsel (208 voltes a la Terra).

    D’aquesta manera, el de Santa Coloma de Gramenet es converteix en el setè consistori que s’adhereix a la comercialitzadora pública i el primer de l’àrea del Besòs, després de l’entrada de diversos ajuntaments metropolitans, com és el cas de Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i El Papiol. Des que es va començar aquest procés d’adhesió, Barcelona Energia ha ampliat en 1.302 els punts de subministraments públics, fins a arribar a un total de 6.201 equivalent al 51 % del total.

    Per a Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, “l’interès mostrat pels ajuntaments metropolitans és una mostra més de l’interès que genera poder-se beneficiar d’un model com el que proposa Barcelona Energia que gestiona l’energia com un bé públic, de forma transparent, justa i renovable” i puntualitza que “refermen l’objectiu de la companyia basat en el compromís amb la transició energètica”.

    Barcelona Energia, la comercialitzadora elèctrica pública més gran de l’Estat

    Des del 2018, Barcelona Energia ha aconseguit incrementar els punts de subministrament en un 180%, passant dels prop de 4.000 inicials fins als 11.803, subministrant l’energia equivalent a la que consumeixen 100.000 famílies. Amb la seva estratègia de creixement, la comercialitzadora pública ha aconseguit situar-se en tan sols 4 anys entre el top 10 de comercialitzadores dins l’àrea metropolitana i ocupant la 8a posició en quota de mercat de Barcelona.

    En el global des de la seva fundació, ha subministrat més de 812.000.000 KWh, equivalent a 165 tones d’estalvi en emissions de CO2 que serien, de forma gràfica, les emissions d’un cotxe dièsel en recórrer més de 556 milions de quilòmetres (14.000 voltes a la Terra o anar 1.500 vegades a la Lluna).

    La previsió per al 2023 és que l’energia comercialitzada per Barcelona Energia augmenti en un 25% dins la seva àrea territorial d’actuació seguint amb el seu compromís d’oferir un model energètic 100% renovable i sostenible a tots els seus usuaris i usuàries, impulsant un model energètic basat en l’eficiència, la generació d’energies renovables i la participació ciutadana.

    Barcelona Energia

    ]]>
    1
    AMB <![CDATA[Intercanvi d’experiències municipals i metropolitanes sobre acció climàtica]]> https://blogs.amb.cat/climaenergia/?p=587 2022-12-19T08:49:34Z 2022-12-19T08:49:33Z Es va realitzar el passat 8 de novembre.

    A la primera part de la sessió, es van exposar noves tendències i estratègies d’àmbit internacional, a càrrec d’en Lluís Torrent, consultor en canvi climàtic i relacions internacionals de United Explanations.Seguidament, es van compartir experiències i casos d’èxit d’altres territoris, concretament del País Basc, Pamplona i Madrid. Euskadi va explicar com s’està implementant una solució d’adaptació basada en la natura per combatre l’increment de temperatures, Navarra va exposar el balanç ambiental d’un bosc d’absorció i Madrid va parlar sobre el seu bosc metropolità, una infraestructura regenerada.

    A la segona part de la sessió, va haver una trobada participativa a través de l’eina Klaxoon que es va dividir en dos grups i quatre àmbits temàtics: salut i persones, aigua, infraestructures i sistemes naturals.

    Resum i relatoria de la sessió

    ]]>