El darrer 14 i 24 de gener van tenir lloc dues sessions informatives sobre la COP 24 de Katowice, la primera organitzada per l\u2019Oficina Catalana del Canvi Clim\u00e0tic i la segona per la Fundaci\u00f3 F\u00f2rum Ambiental.<\/p>\n
Les jornades van abordar les principals conclusions i idees resultants de la 24\u00aa Confer\u00e8ncia de les Parts de la Convenci\u00f3 Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Clim\u00e0tic (COP24), que va tenir lloc a Katowice (Pol\u00f2nia) entre el 2 i el 15 de desembre de 2018.
\nLa COP24 va ser una confer\u00e8ncia ben organitzada i de caire t\u00e8cnic, on es pretenia assolir dos objectius: aprovar el \u201cRule book\u201d de l\u2019Acord de Par\u00eds (reglaments que el despleguessin) i incrementar l\u2019ambici\u00f3 clim\u00e0tica a nivell mundial (m\u00e9s reducci\u00f3 de CO2eq).
\nPel que fa al primer objectiu, es va assolir un bon resultat ja que es va poder aprovar un \u00fanic \u201cRule book\u201d equilibrat i transparent, contemplant la diferent situaci\u00f3 socioecon\u00f2mica dels pa\u00efsos. Els procediments s\u00f3n operatius, efectius i robustos. En canvi, manca concreci\u00f3 dels mecanismes de finan\u00e7ament i de les mesures de resposta.
\nPel que fa al segon objectiu, incrementar la reducci\u00f3 del 1,5\u00baC establerta a l\u2019informe de l\u2019IPCC, va haver bloquejos per part dels EEUU, R\u00fassia, Ar\u00e0bia Saud\u00ed i Kuwait, demostrant la incapacitat d\u2019incorporar les conclusions del coneixement cient\u00edfic a les negociacions pol\u00edtiques. S\u2019acord\u00e0 que les NNUU farien una reuni\u00f3 al setembre de 2019 per intentar augmentar l\u2019ambici\u00f3 pol\u00edticament.
\nCom aspectes cr\u00edtics, cal destacar que no s\u2019ha aprovat l\u2019objectiu de mitigaci\u00f3 general de les emissions globals. Aquest objectiu era important perqu\u00e8 cal generar un benefici net pel clima, un equilibri on s\u2019estableixin quantes emissions es poden compensar i si l\u2019excedent podria anar destinat a un fons d\u2019adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic, per exemple. Cal evitar la doble comptabilitat, per tant caldria garantir que el carboni nom\u00e9s es monetitzi en un tipus de mecanisme. D\u2019altra banda, el finan\u00e7ament clim\u00e0tic \u00e9s massa permissiu i flexible, caldria haver delimitat millor la seva tra\u00e7abilitat. Pel que fa a la transpar\u00e8ncia, ha millorat perqu\u00e8 s\u2019ha establert un \u00fanic instrument de transpar\u00e8ncia, on els pa\u00efsos han de reportar a partir de 2024 les seves emissions, el progr\u00e9s per assolir objectius, els impactes, l\u2019adaptaci\u00f3 i el finan\u00e7ament a tercers o el rebut a trav\u00e9s de models comuns (encara per acordar). Destaca el paper de les \u201csubnations\u201d (NNUU pel canvi clim\u00e0tic), on trobem ONGs, el m\u00f3n local, el sector privat i altres organitzacions internacionals (ICLEI, OMS, etc.) s\u00f3n actors no oficials que tenen un alt comprom\u00eds de reducci\u00f3 d\u2019emissions. Cal per\u00f2, que s\u2019enforteixin els mecanismes que els permetin desenvolupar-se en el marc global.
\nPer tant, s\u2019apunten les seg\u00fcents idees clau:
\n– La direcci\u00f3 \u00e9s bona per\u00f2 insuficient per assolir la reducci\u00f3 de temperatura establerta a l\u2019informe IPCC. Tot apunta un increment de la temperatura mundial per sobre dels 2\u00baC (cam\u00ed dels 3\u00baC o m\u00e9s), amb totes les repercussions clim\u00e0tiques, socials i econ\u00f2miques que comportaria. Cal m\u00e9s ambici\u00f3.
\n– Els temes financers s\u00f3n clau per garantir la operativitat de l\u2019Acord de Par\u00eds.
\n– \u00c9s imprescindible que es regulin els mercats de l\u2019Acord de Par\u00eds, per mobilitzar el finan\u00e7ament clim\u00e0tic destinat.
\n– Resta a l\u2019espera el posicionament del Brasil i dels EEUU per accelerar la lluita contra el canvi clim\u00e0tic.
\n– Els estats per si sols no tenen la soluci\u00f3, cal l\u2019acci\u00f3 de les ciutats, subnacions, privats i societat civil.
\n– Els temes acordats milloren les expectatives pr\u00e8vies, la UE ha fet una bona negociaci\u00f3.
\n– La delegaci\u00f3 espanyola ha tingut un paper remarcable donada la bona negociaci\u00f3 amb les NNUU de la Ministra per a la Transici\u00f3 Ecol\u00f2gica.
\n– Els acords adoptats fan m\u00e9s dif\u00edcil la sortida dels EEUU de l\u2019Acord de Par\u00eds al 2020.
\n– En canvi clim\u00e0tic el multilateralisme existeix, per\u00f2 li cal adrenalina. El m\u00f3n va a poc a poc, i el canvi clim\u00e0tic s\u2019accelera.
\n– L\u2019acci\u00f3 que fem a la d\u00e8cada de 2020 determinar\u00e0 el que passa a la d\u00e8cada de 2050.
\n– El \u201cRule Book\u201d no \u00e9s la soluci\u00f3, per\u00f2 permet seguir avan\u00e7ant.
\n– La COP de 2020 ser\u00e0 important, els pa\u00efsos hauran de presentar els seus objectius de mitigaci\u00f3 (NDCs).
\n– El context europeu de 2050 no ve marcat per llei per\u00f2 si per una comunicaci\u00f3. S\u2019acceptar\u00e0 que hi hagi una part d\u2019emissions que no es puguin reduir, caldr\u00e0 fer \u00fas de la pol\u00edtica d\u2019embornals i les tecnologies de captaci\u00f3 de carboni.<\/p>\n
<\/p>\n\n\t\t