A l\u2019AMB, l\u2019augment de les temperatures planteja escenaris per als propers decennis for\u00e7a preocupants (+2,8\u00baC a finals de segle, 58 dies c\u00e0lids m\u00e9s, 44 nits tropicals m\u00e9s, reducci\u00f3 de disponibilitat del 23% de recursos h\u00eddrics a mitjans de segle, pujada del nivell del mar de 1,8m a finals de segle i retroc\u00e9s de 43m de platges, etc. ). L\u2019adaptaci\u00f3 de les \u00e0rees urbanes, i m\u00e9s, les densament poblades com l\u2019AMB \u00e9s clau per a fer una adaptaci\u00f3 planificada i que tinguin els menors impactes sobre la salut de la ciutadania i la matriu biof\u00edsica.<\/em><\/p>\n A banda de les pol\u00edtiques i plans metropolitans que es despleguen (Pla clima i energia 2030, Pla Director Urban\u00edstic, Programa Metropolit\u00e0 de gesti\u00f3 de residus, Programa Marc d\u2019actuacions en clima i energia 2019-2023, Pla de Sostenibilitat Ambiental, etc.) de caire ben divers, resulta important la col\u00b7laboraci\u00f3 i l\u2019intercanvi de coneixement amb les universitats, i en concret, amb el grups de recerca especialitzats en canvi clim\u00e0tic, adaptaci\u00f3 i vulnerabilitat.<\/em><\/p>\n En aquesta l\u00ednia, el Centre de Pol\u00edtica de S\u00f2l i Valoracions (CPSV) de la UPC desenvolupa un programa integral de recerca dirigit a l\u2019an\u00e0lisi clim\u00e0tica i la definici\u00f3 de pol\u00edtiques de mitigaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 de les ciutats a l\u2019escalfament global (GW) i als esdeveniments clim\u00e0tics extrems, aix\u00ed com els seus efectes en el confort i la salut humanes. Entre les recerques m\u00e9s rellevants desenvolupades en aquest camp cal destacar el projecte europeu CLIMCAP<\/a>, aix\u00ed com els projectes estatals Urban-CLIMPLAN; X-ClimPlan; i G-Clima<\/a>. El CPSV tamb\u00e9 desenvolupa una extensa activitat d\u2019assessorament i transfer\u00e8ncia de tecnologia vinculada a la diagnosi clim\u00e0tica urbana, havent desenvolupat convenis de col\u00b7laboraci\u00f3 amb administracions p\u00fabliques i entitats privades. Activitats de recerca i transfer\u00e8ncia de tecnologia que es complementen amb una decidida acci\u00f3 formativa a escala de m\u00e0ster i de doctorat.<\/em><\/p>\n Avui estrenem nova secci\u00f3 al bloc amb l\u2019entrevista al Josep Roca Cladera, arquitecte (1982), catedr\u00e0tic d\u2019universitat (1989), director del departament de Construccions Arquitect\u00f2niques I de la UPC (2012-2015), director del Centre de Pol\u00edtica de S\u00f2l i Valoracions, del Programa de Doctorat de Gesti\u00f3 i Valoraci\u00f3 (1988), dels M\u00e0sters de Gesti\u00f3 Urban\u00edstica, Valoracions Immobili\u00e0ries, Planificaci\u00f3 Urbana, Sostenibilitat i Medi Ambient, entre d\u2019altres activitats de postgrau. Director de m\u00e9s de 50 tesis doctorals i de 100 tesis de m\u00e0ster. Autor de nombroses publicacions cient\u00edfiques, llibres i pon\u00e8ncies nacionals i internacionals. Director de la revista “Arquitectura, Ciutat i Entorn<\/a>” i impulsor del Congr\u00e9s de Ciutat i Territori Virtual<\/a>.<\/p>\n\n\n Caldria diferenciar a escala global, regional i local. A escala global i regional, sens dubte, la reducci\u00f3 de gasos efecte hivernacle es la pol\u00edtica m\u00e9s important. \u201cEns queda poc temps pel desastre\u201d. Les darreres estimacions destaquen que, a escala mundial, ser\u00e0 en 2032 quan s\u2019arribi al sostre marcat a la confer\u00e8ncia de Paris (2015), d\u2019increment 1,5\u00baC sobre l\u2019era pre-industrial. I cap al 2052 al l\u00edmit m\u00e0xim dels 2\u00baC. Queda, per tant, poc temps per a reaccionar. Les emissions net-zero no es poden post-posar a m\u00e9s tard de 2030<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n En el cas d\u2019Espanya i Catalunya la transformaci\u00f3 del model energ\u00e8tic i de consum<\/strong> es absolutament clau. No es pot ajornar l\u2019eliminaci\u00f3 radical de l\u2019\u00fas dels combustibles f\u00f2ssils. En aquest sentit la transici\u00f3 energ\u00e8tica cap a models sostenibles es fonamental. El principal problema que tenim en l\u2019actualitat es l\u2019escalfament global (GW), i front al mateix el malament anomenat \u201cterritori\u201d, t\u00e9 un paper subordinat. Aquesta es la contradicci\u00f3 principal: apaivagar l\u2019escalfament global.<\/p>\n\n\n\n Respecte a l\u2019adaptaci\u00f3 al GW, les accions tenen una dimensi\u00f3 m\u00e9s local. A l\u2019\u00e0mbit mediterrani l\u2019increment de temperatures arriba ja als 2\u00baC respecte a l\u2019era pre-industrial, per\u00f2 a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona l\u2019increment es encara superior, arribant ja actualment a gaireb\u00e9 els 3\u00baC en bona part del teixit urb\u00e0 m\u00e9s dens. Les onades de calor ((HW) son cada cop m\u00e9s nombroses i m\u00e9s intenses. I l\u2019Illa de Calor Urbana (UHI) incrementa el seu efecte. Aquest fet t\u00e9 repercussions molt notables en el confort i la salut humanes. Per tant les pol\u00edtiques encaminades a suavitzar els efectes de l\u2019esmentat increment son fonamentals. Molt particularment les dirigides a impulsar la rehabilitaci\u00f3 clim\u00e0tica dels barris<\/strong>, de l\u2019espai p\u00fablic, les quals han de sevir per a mitigar els esdeveniments clim\u00e0tics extrems.<\/p>\n\n\n\n L\u2019AMB t\u00e9 un paper clau. Barcelona ciutat es massa petita per a tenir una pol\u00edtica clim\u00e0tica la qual repercuteixi realment en la qualitat de vida de les persones. La veritable ciutat de Barcelona, es la Barcelona \u201cmetropolitana\u201d. D\u2019aqu\u00ed que les compet\u00e8ncies ambientals b\u00e0siques haurien de decidir-se a escala l\u2019AMB. La reconversi\u00f3 de l\u2019AMB en l\u2019hereva de l\u2019antic Consell de Cent, continua sent un tema pendent. Cal aprofundir les compet\u00e8ncies de forma que tingui un protagonisme similar al que t\u00e9 Greater London. I, de forma singular, les compet\u00e8ncies ambientals i clim\u00e0tiques. Les pol\u00edtiques ambientals han d\u2019estar dirigides per l\u2019AMB, de com\u00fa acord amb els municipis. I s\u2019han de decidir a l\u2019escala local. No sota la tutela de la Generalitat.<\/p>\n\n\n\n El nostre grup de recerca, el CPSV, treballa a diverses escales. Per un cant\u00f3, la recerca, centrada en el disseny d\u2019instruments d\u2019an\u00e0lisi i adaptaci\u00f3 de les ciutats al GW. En aquest sentit, es absolutament fonamental desdensificaci\u00f3 i reverdificaci\u00f3 dels nostres pobles i ciutats. El nostre model compacte de desenvolupament urb\u00e0 ha tingut aspectes positius, per\u00f2 manifesta tamb\u00e9 greus insufici\u00e8ncies. Entre d\u2019elles, l\u2019excessiva densificaci\u00f3<\/strong>, fruit d\u2019un model especulatiu que ha imperat des de mitjans del segle XIX. La densificaci\u00f3 de l\u2019Eixample es un exemple paradigm\u00e0tic d\u2019aquest proc\u00e9s especulatiu. La p\u00e8rdua d\u2019espai lliure per habitant, una de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s negatives. L\u2019Eixample es un dels teixits urbans amb menor dotaci\u00f3 d\u2019espai lliure per habitant, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies dr\u00e0stiques que aix\u00f2 t\u00e9 per al benestar, la salut i el clima. Cal, per tant, desdensificar la ciutat hist\u00f2ricament heretada. Caminar pel subtil cam\u00ed de les densitats mitjanes, m\u00e9s humanes i resilients. Ara b\u00e9, refer les ciutats heretades es una tasca realment complexa. Es, en aquest sentit, que la reverdificaci\u00f3 urbana adquireix un paper fonamental. El verd urb\u00e0 p\u00fablic proveeix serveis ambientals veritablement rellevants. En el camp clim\u00e0tic, es el vector clau per a la regulaci\u00f3 del GW i de moderaci\u00f3 de les HW. La reverdificaci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic es, per tant, el nostre principal camp de recerca<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Camp al que completem amb l\u2019estudi d\u2019altres factors urbans, igualment rellevants cara a la regulaci\u00f3 de l\u2019illa de calor urbana. Com ara l\u2019estudi dels materials que composen l\u2019espai p\u00fablic (i molt particularment el seu albedo), els sistemes de drenatge sostenible, la permeabilitat del s\u00f2l, l\u2019Sky View Factor (SVF), i la ventilaci\u00f3 urbana.<\/p>\n\n\n\n El nostre grup de recerca complementa, a m\u00e9s, aquestes l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 amb l\u2019estudi de par\u00e0metres clim\u00e0tics b\u00e0sics, com ara les onades de calor (i de fred) o les precipitacions torrencials, el seu r\u00e8gim i evoluci\u00f3 hist\u00f2rica. Tamb\u00e9 amb l\u2019estudi de la capacitat de l\u2019edificaci\u00f3 de protegir a la ciutadania dels esdeveniments clim\u00e0tics extrems, aix\u00ed com d\u2019estalvi energ\u00e8tic.<\/p>\n\n\n\n Accions de recerca que tenen el seu corol\u00b7lari amb la tasca formativa<\/strong> desenvolupada, al s\u00ed de l\u2019Escola d\u2019Arquitectura de Barcelona, a nivell de grau, m\u00e0ster i doctorat, tot i procurant adaptar la curr\u00edcula dels futurs t\u00e8cnics que tenen per objectiu l\u2019ordenaci\u00f3 i gesti\u00f3 de la ciutat i del territori al coneixement b\u00e0sic en mat\u00e8ria de clima.<\/p>\n\n\n\n La veritat es que soc un xic pessimista amb la deriva de les darreres reunions de les Nacions Unides. Despr\u00e8s de Paris (2015), els avan\u00e7os han estat petits. I els objectius impulsats poc ambiciosos. Dir, per exemple, que per a aconseguir mantenir l\u2019increment de temperatures 1,5\u00baC per sobre de l\u2019\u00e8poca industrial, basta amb reduir les emissions el 2030 a un 42% de les de 2019, i reduir-les a net zero el 2050, es clarament insuficient. En el balan\u00e7 de carboni realitzat pel IPCC (2018) es mostrava que nom\u00e9s faltaven 500 gigatonelades d\u2019emissions de gasos efecte hivernacle per arribar als 1,5\u00baC d\u2019increment de temperatures. Un simple c\u00e0lcul, amb els objectius de la COP27, es que el pressupost de carboni (per arribar als esmentats 1,5\u00baC) s\u2019haur\u00e0 exhaurit cap el 2040-41. Les pol\u00edtiques, per tant, son poc ambicioses. Amb tot, benvingut siguin els fons (sense comprom\u00eds ferm) dirigits a rescabalar els pa\u00efsos m\u00e9s vulnerables al canvi clim\u00e0tic, aix\u00ed com les accions dirigides a prevenir la degradaci\u00f3 i desforestaci\u00f3 a escala global.<\/p>\n\n\n\n Efectivament aquesta alian\u00e7a es clau. A Barcelona disposem de les administracions m\u00e9s compromeses amb la lluita contra el GW. L\u2019actuaci\u00f3 realitzada per l\u2019AMB i l\u2019Ajuntament de Barcelona ha estat en bona mesura exemplar. Per\u00f2 al mateix temps tenim algun dels grups de recerca m\u00e9s prestigiosos en mat\u00e8ria de Clima. Els estudis realitzats des de les diverses universitats p\u00fabliques tenen una qualitat i repercussi\u00f3 realment notables.<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, la interacci\u00f3 entre administraci\u00f3 i recerca encara es limitada. S\u2019ha d\u2019aprofundir i impulsar molt m\u00e9s. En aquest sentit proposem la creaci\u00f3 d\u2019una instituci\u00f3 mixta, universitat\/administraci\u00f3 per a que coordini els estudis i ajudi al disseny de les pol\u00edtiques clim\u00e0tiques. Una mena de Laboratori de Clima, Urban-Clim-Lab<\/strong>. Amb recursos notables i que situ\u00ef a Barcelona com un dels principals think-tank de prestigi a escala mundial.<\/p>\n\n\n\n Cal distingir l\u2019arquitectura entesa com edificaci\u00f3 o com urbanisme. Des de la perspectiva de l\u2019edificaci\u00f3, cal aprofundir les accions dirigides a millorar l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica dels edificis. La nova directiva d\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica que prepara la Uni\u00f3 Europea, dins del programa \u201c5 for 55\u201d, ha de representar un pas endavant en aquest sentit. L\u2019arquitectura, llavors, t\u00e9 davant si una tasca molt rellevant per a combatre el GW. Objectiu que passa, fonamentalment, per a que la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica sigui no solament una pr\u00e0ctica recomanada, sin\u00f3 imperativa<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 el gran repte es troba en el camp de l\u2019urbanisme<\/strong>. Els planificadors urbans tenen davant si el desafiament de fer les ciutats m\u00e9s resilients al canvi clim\u00e0tic. Aix\u00f2 representa impulsar un model de desenvolupament urb\u00e0 basat m\u00e9s en la regeneraci\u00f3 urbana, que no pas en el nou creixement, on la compacitat sigui l\u2019element fonamental (i no pas la dispersi\u00f3, o l\u2019Urban Sprawl), on la mobilitat transiti a formes sostenibles i saludables, on el verd urb\u00e0 hi jugui un paper fonamental (tot i garantint un est\u00e0ndard m\u00ednim de 10 m2<\/sup> de verd real per habitant, i un 25% de l\u2019\u00e0mbit urb\u00e0 de superf\u00edcie verda i\/o arbrada), i on els materials urbans (albedo principalment), permeabilitat, ventilaci\u00f3 i SVF conformin de forma determinant el disseny urb\u00e0. Cal repensar la forma d\u2019abordar el planejament general, tot i superant la cl\u00e0ssica qualificaci\u00f3 del s\u00f2l en \u201czones\u201d i \u201csistemes\u201d, introduint conceptes com els climatopes i els sistemes ambientals. I cal introduir l\u2019avaluaci\u00f3 clim\u00e0tica \u201cex-ante\u201d i \u201cex-post\u201d, tant del planejament general com del derivat i dels projectes d\u2019urbanitzaci\u00f3. I, en aquest sentit, transitar des de la rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica dels edificis a la rehabilitaci\u00f3 clim\u00e0tica dels entorns urbanitzats<\/strong>. Aquesta es la gran assignatura pendent a Europa, essent necess\u00e0ria la redacci\u00f3 d\u2019una directiva que tingui l\u2019efici\u00e8ncia clim\u00e0tica de la ciutat com a referent principal.<\/p>\n\n\n\n En els ecosistemes urbans es obligatori fomentar la biodiversitat. No hi estem sols, els humans, a les ciutats i a les \u00e0rees metropolitanes. Les altres esp\u00e8cies conviuen i interactuen amb nosaltres. Preservar la biodiversitat es, par tant, una obligaci\u00f3. Mantenir i regenerar la matriu ecol\u00f2gica del territori s\u2019ha de convertir en un deure urban\u00edstic, i no simplement en una recomanaci\u00f3. En aquest sentit cal insistir en l\u2019obligat canvi de paradigma que ha de tenir la legislaci\u00f3 i el planejament urban\u00edstic. No cal, simplement, regular els est\u00e0ndards del \u201csistema d\u2019espais lliures\u201d. Cal implementar nous sistemes (entesos en el sentit que li dona la legislaci\u00f3 urban\u00edstica: les zones on el servei p\u00fablic prima sobre l\u2019aprofitament urban\u00edstic privat). Sistemes ambientals. Sistemes ecol\u00f2gics. Ara l\u2019 \u201curban greenery\u201d, com a identificador dels serveis clim\u00e0tics, ambientals, ecol\u00f2gics i socials, es el nou referent<\/strong>. Tamb\u00e9 fomentar la transformaci\u00f3 progressiva d\u2019una part significativa de les cobertes impermeables en permeables. Promoure els sistemes de drenatge sostenibles. I impulsar la renaturalitzaci\u00f3 de l\u2019estructura urbana, tot i fomentant la ciutat esponja.<\/p>\n\n\n\n En aquest sentit cal indicar que les pol\u00edtiques urbanes encara aborden de forma incipient aquests nous principis. Esperem que el PDU Metropolit\u00e0 no sigui una ocasi\u00f3 perduda per entendre aquest canvi de paradigma.<\/p>\n\n\n\n Ara far\u00e0 uns 30 anys es va organitzar un \u201cTaller de Futur\u201d. Els que tingu\u00e9rem el privilegi de participar ens v\u00e0rem organitzar en tres grups. \u201cTendencial\u201d, \u201cDist\u00f2pic\u201d i \u201cUt\u00f2pic\u201d. Vist retrospectivament, el tendencial (millorat un xic, aix\u00f2 es cert) es el que ha prosperat. Les coses no van a pitjor, per\u00f2 tampoc, sensiblement, a millor. Cara als propers 30 anys, no soc massa optimista. Millorarem progressivament, per\u00f2 no aconseguirem el \u201cnet zero\u201d, ni el 2030 ni el 2050. Viure a l\u2019\u00c0rea Metropolitana ser\u00e0 en part millor, per\u00f2 no es gaudir\u00e0 plenament de la igualtat de la ciutadania, continuar\u00e0 existint vulnerabilitat social, i l\u2019especulaci\u00f3 no estar\u00e0 domesticada. Haurem tret els cotxes amb combustibles f\u00f2ssils, per\u00f2 la mobilitat no ser\u00e0 encara intel\u00b7ligent. Les generacions futures tindran molt a fer.<\/p>\n\n\n\n Es hora d\u2019actuar! No ens queda gaire temps!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A l\u2019AMB, l\u2019augment de les temperatures planteja escenaris per als propers decennis for\u00e7a preocupants (+2,8\u00baC a finals de segle, 58 dies c\u00e0lids m\u00e9s, 44 nits tropicals m\u00e9s, reducci\u00f3 de disponibilitat del 23% de recursos h\u00eddrics a mitjans de segle, pujada del nivell del mar de 1,8m a finals de segle i retroc\u00e9s de 43m de platges, etc. ).<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":596,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[29],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/594"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=594"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/594\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":603,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/594\/revisions\/603"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/596"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=594"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=594"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=594"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}