{"id":614,"date":"2023-07-31T12:03:41","date_gmt":"2023-07-31T12:03:41","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/?p=614"},"modified":"2023-07-31T12:04:27","modified_gmt":"2023-07-31T12:04:27","slug":"mes-de-520-000-ciutadans-de-larea-metropolitana-de-barcelona-viuen-en-zones-molt-vulnerables-a-la-calor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/ca\/2023\/07\/31\/mes-de-520-000-ciutadans-de-larea-metropolitana-de-barcelona-viuen-en-zones-molt-vulnerables-a-la-calor\/","title":{"rendered":"M\u00e9s de 520.000 ciutadans de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona viuen en zones molt vulnerables a la calor"},"content":{"rendered":"\n<p>El 16 % de la poblaci\u00f3 metropolitana (prop de 526.000 persones) viu en zones amb una molt alta vulnerabilitat al canvi clim\u00e0tic. L\u2019estudi La calor en un futur: \u00edndex de vulnerabilitat al canvi clim\u00e0tic (IVAC), co-coordinat i finan\u00e7at per l\u2019AMB i elaborat per l\u2019\u00e0rea de Sostenibilitat Urbana de l\u2019Institut Metr\u00f2poli (abans IERMB), identifica les \u00e0rees del territori i els grups socials m\u00e9s vulnerables a aquests fen\u00f2mens. Ho fa gr\u00e0cies a la creaci\u00f3 del primer \u00edndex de vulnerabilitat al canvi clim\u00e0tic (IVAC) a l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona, que dibuixa un mapa a una escala molt precisa (secci\u00f3 censal).<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/bit.ly\/3qb005U\">Resum divulgatiu de l\u2019IVAC<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La recerca identifica els punts amb m\u00e9s vulnerabilitat, tenint en compte l\u2019estat actual i el futur augment de les temperatures extremes i de les onades de calor. Com m\u00e9s alta \u00e9s la puntuaci\u00f3 IVAC, m\u00e9s vulnerable \u00e9s la zona al canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n<p>De fet, segons dades recents de l\u2019Ag\u00e8ncia Estatal de Meteorologia (AEMET), hi ha una alta probabilitat que aquest estiu sigui molt c\u00e0lid, concretament, que estigui entre el 20 % dels m\u00e9s c\u00e0lids de les <a href=\"https:\/\/www.aemet.es\/es\/serviciosclimaticos\/prediccion_estacional\">tres \u00faltimes d\u00e8cades<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<h4>Distribuci\u00f3 de les zones d\u2019alta vulnerabilitat clim\u00e0tica<\/h4>\n\n\n\n<p>Les zones m\u00e9s vulnerables es troben principalment als nou municipis metropolitans amb m\u00e9s densitat de poblaci\u00f3, entre d\u2019altres: Santa Coloma de Gramenet, Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s, l\u2019Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornell\u00e0 de Llobregat o alguns districtes de Barcelona, com Nou Barris, Ciutat Vella i Sants-Montju\u00efc, que presenten els \u00edndexs de vulnerabilitat m\u00e9s elevats.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong>A l\u2019eix Bes\u00f2s<\/strong>, les \u00e0rees m\u00e9s vulnerables es troben als barris badalonins de la zona de Llefi\u00e0, Sant Crist de Can Cabanyes, Sant Roc o la Salut. A Santa Coloma de Gramenet, el barri amb m\u00e9s vulnerabilitat \u00e9s Fondo. I a Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s, especialment el barri de la Mina.<\/li><li><strong>A l\u2019eix Llobregat<\/strong>, destaca l&#8217;Hospitalet de Llobregat, amb diversos barris que inclouen zones molt vulnerables, com ara la Torrassa, la Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc o Bellvitge, entre d\u2019altres. A Cornell\u00e0 de Llobregat, el barri de Sant Ildefons. A Esplugues de Llobregat, alguna zona de Can Vidalet.<\/li><li><strong>A la ciutat de Barcelona<\/strong>, els barris dels districtes de Ciutat Vella (el Raval o la Barceloneta), Nou Barris (zones extenses de Ciutat Meridiana, la Prosperitat o el Tur\u00f3 de la Peira), Sants-Montju\u00efc (Sants-Badal, Sants o el Poble Sec), Sant Mart\u00ed (el Bes\u00f2s i el Maresme), Sant Andreu (la Trinitat Vella), Horta-Guinard\u00f3 (el Carmel i alguna zona de Can Bar\u00f3) o Gr\u00e0cia (la Vila de Gr\u00e0cia).<\/li><\/ul>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-columns\">\n<div class=\"wp-block-column\" style=\"flex-basis:100%\">\n<div class=\"wp-block-group\"><div class=\"wp-block-group__inner-container\">\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><a href=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-content\/uploads\/sites\/11\/2023\/07\/20230728_calor_mapa.jpg\"><img width=\"1024\" height=\"745\" src=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-content\/uploads\/sites\/11\/2023\/07\/20230728_calor_mapa-1024x745.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-615\" srcset=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-content\/uploads\/sites\/11\/2023\/07\/20230728_calor_mapa-1024x745.jpg 1024w, https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-content\/uploads\/sites\/11\/2023\/07\/20230728_calor_mapa-300x218.jpg 300w, https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-content\/uploads\/sites\/11\/2023\/07\/20230728_calor_mapa-768x559.jpg 768w, https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-content\/uploads\/sites\/11\/2023\/07\/20230728_calor_mapa.jpg 1299w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/a><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n<h4>Qu\u00e8 fa que una zona sigui vulnerable al canvi clim\u00e0tic?<\/h4>\n\n\n\n<p>Que hi hagi poca pres\u00e8ncia de verd i elevada densitat residencial, amb predomini de llars amb rendes baixes i sense estudis universitaris, de llars amb gent gran que viu sola, de llars amb dones grans, de poblaci\u00f3 estrangera provinent de pa\u00efsos en desenvolupament i de llars vulnerables amb informes de risc d\u2019exclusi\u00f3 residencial de serveis socials. A m\u00e9s, s\u00f3n \u00e0rees amb habitatges relativament vells (constru\u00efts principalment del 1951 al 1980) i amb una proporci\u00f3 m\u00e9s elevada d\u2019edificis en estat deficient, mal estat o ru\u00efn\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019altra banda, l\u2019estudi apunta que alguns dels factors que ajuden m\u00e9s a reduir aquesta vulnerabilitat s\u00f3n l\u2019abund\u00e0ncia de zones verdes urbanes, aix\u00ed com la pres\u00e8ncia d\u2019habitatges de nova construcci\u00f3, especialment els que daten del 2007 en endavant.<\/p>\n\n\n\n<p>La influ\u00e8ncia mar\u00edtima tamb\u00e9 t\u00e9 gran import\u00e0ncia: alguns barris del front mar\u00edtim de Barcelona, Badalona i Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s, tot i tenir un IVAC alt, no tenen projeccions tan elevades d\u2019augment de les temperatures di\u00fcrnes i, per tant, seran zones menys vulnerables que altres barris interiors de Barcelona amb caracter\u00edstiques socials i d\u2019edificaci\u00f3 semblants.<\/p>\n\n\n\n<h4>Vulnerabilitat a la calor i els refugis clim\u00e0tics<\/h4>\n\n\n\n<p>La superposici\u00f3 de l\u2019IVAC amb l\u2019actual xarxa metropolitana de refugis clim\u00e0tics (XMRC) mostra que la cobertura actual de refugis clim\u00e0tics ja arriba a gaireb\u00e9 la totalitat de les zones d\u2019alta vulnerabilitat.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest estiu 2023, un 80 % de la poblaci\u00f3 metropolitana vulnerable (excepte a Barcelona) est\u00e0 a 10 minuts d\u2019un refugi clim\u00e0tic metropolit\u00e0, i el 96 % a 15 minuts. La XMRC ha incrementat notablement la seva cobertura, ja que ha passat de 20 refugis l\u2019estiu del 2021 a 74 refugis el 2023.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed, l\u2019IVAC ha estat l\u2019eina per dirigir l\u2019ampliaci\u00f3 territorial de la XMRC. Actualment, set dels nou municipis amb poblaci\u00f3 extremament vulnerable ja formen part de la XMRC.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/www.amb.cat\/ca\/web\/amb\/actualitat\/sala-de-premsa\/notes-de-premsa\/detall\/-\/notapremsa\/mes-de-520-000-ciutadans-de-l-area-metropolitana-de-barcelona-viuen-en\/15641352\/11696\">M\u00e9s informaci\u00f3<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 16 % de la poblaci\u00f3 metropolitana (prop de 526.000 persones) viu en zones amb una molt alta vulnerabilitat al canvi clim\u00e0tic. L\u2019estudi La calor en un futur: \u00edndex de vulnerabilitat al canvi clim\u00e0tic (IVAC), co-coordinat i finan\u00e7at per l\u2019AMB i elaborat per l\u2019\u00e0rea de Sostenibilitat Urbana de l\u2019Institut Metr\u00f2poli (abans IERMB), identifica les \u00e0rees [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":613,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/614"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=614"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/614\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":619,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/614\/revisions\/619"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/613"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=614"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=614"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=614"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}