{"id":630,"date":"2024-08-07T08:10:08","date_gmt":"2024-08-07T08:10:08","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/?p=630"},"modified":"2024-08-07T08:13:39","modified_gmt":"2024-08-07T08:13:39","slug":"un-30-de-la-poblacio-vulnerable-a-larea-metropolitana-de-barcelona-no-pot-pagar-se-laire-condicionat-durant-lestiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/ca\/2024\/08\/07\/un-30-de-la-poblacio-vulnerable-a-larea-metropolitana-de-barcelona-no-pot-pagar-se-laire-condicionat-durant-lestiu\/","title":{"rendered":"Un 30% de la poblaci\u00f3 vulnerable a l&#8217;\u00e0rea metropolitana de Barcelona no pot pagar-se l&#8217;aire condicionat durant l&#8217;estiu"},"content":{"rendered":"\n<h4>Les situacions de pobresa energ\u00e8tica durant l\u2019estiu s\u2019han incrementat en la poblaci\u00f3 que viu en zones amb una vulnerabilitat a la calor molt elevada, que inclouen unes 520.000 persones en el conjunt de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona. La poblaci\u00f3 metropolitana que viu en zones amb elevada vulnerabilitat a la calor est\u00e0 \u00e0mpliament preocupada per les onades de calor<\/h4>\n\n\n\n<p>Tot i que m\u00e9s d\u2019un 60 % de les persones enquestades que viu en aquestes zones m\u00e9s vulnerables declara tenir aparells d\u2019aire condicionat, <strong>un 30,7 % d\u2019aquestes afirma que no pot mantenir l\u2019habitatge a una temperatura adequada durant l\u2019estiu<\/strong>, i un 19,3 % durant els mesos freds. Aquesta \u00e9s una de les principals conclusions de l\u2019enquesta &#8220;<a rel=\"noreferrer noopener\" href=\"https:\/\/www.amb.cat\/ca\/web\/amb\/govern-metropolita\/planificacio-estrategica\/estudis-metropolitans\/detall\/-\/estuditerritorial\/enquesta-amb-calor-2023\/24451765\/11696\" data-type=\"URL\" data-id=\"https:\/\/www.amb.cat\/ca\/web\/amb\/govern-metropolita\/planificacio-estrategica\/estudis-metropolitans\/detall\/-\/estuditerritorial\/enquesta-amb-calor-2023\/24451765\/11696\" target=\"_blank\"><strong>Percepcions i estrat\u00e8gies d\u2019adaptaci\u00f3 a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes<\/strong><\/a>\u201d, elaborada per l\u2019AMB i l\u2019Institut Metr\u00f2poli. A m\u00e9s, un 11,5 % dels enquestats t\u00e9 retards en el pagament de les factures de serveis b\u00e0sics.<\/p>\n\n\n\n<p>Una enquesta anterior feta l\u2019estiu del 2022 sobre h\u00e0bits energ\u00e8tics a les llars metropolitanes, ja va detectar xifres semblants pel que fa desconfort a l\u2019hivern (18,8 %), mentre que les xifres de desconfort eren inferiors a l\u2019estiu (23,0 %). La comparativa indica que la pobresa energ\u00e8tica s\u2019est\u00e0 agreujant especialment en aquestes zones vulnerables amb l\u2019increment de temperatures a l\u2019estiu.<\/p>\n\n\n\n<p>Els espais quotidians en qu\u00e8 es percep&nbsp;<strong>la calor amb m\u00e9s intensitat<\/strong>&nbsp;s\u00f3n els&nbsp;<strong>centres urbans de les ciutats o dels barris, els recorreguts diaris a peu o en bicicleta<\/strong>&nbsp;i a casa durant el dia i la nit. El transport p\u00fablic i la feina, s\u00f3n els espais de m\u00e9s confort t\u00e8rmic. Dels resultats tamb\u00e9 s\u2019extreu que&nbsp;<strong>hi ha coneixement dels ajuts per estalviar en la factura d\u2019energia<\/strong>,&nbsp;per\u00f2 for\u00e7a&nbsp;<strong>desconeixement sobre els programes d\u2019atenci\u00f3 a la calor<\/strong>,&nbsp;com rebre avisos, les ajudes que hi ha per a\u00efllar millor els habitatges o b\u00e9 els refugis clim\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019estudi tamb\u00e9 extreu un&nbsp;<strong>seguit de conclusions&nbsp;<\/strong>relacionades amb la salut, la condici\u00f3 f\u00edsica o social, l\u2019adaptaci\u00f3 a la calor i els h\u00e0bits quotidians:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>L\u2019augment de la temperatura ha provocat problemes comuns a 5 de cada 10 persones enquestades, com dificultat per conciliar el son, m\u00e9s cansament, m\u00e9s ansietat o malestar emocional. Un 10&nbsp;% de les persones reporta l\u2019empitjorament de malalties pr\u00e8vies, mals de cap o migranyes. Es donen algunes difer\u00e8ncies segons les caracter\u00edstiques dels diversos grups: les dones, les persones amb una percepci\u00f3 m\u00e9s dolenta del seu estat de salut i les persones que tenen menys ingressos tendeixen a patir m\u00e9s tots els efectes de la calor en la salut.&nbsp;<strong>Les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat o depend\u00e8ncia tamb\u00e9 pateixen m\u00e9s els efectes de la calor en la salut<\/strong>.<\/li><li>M\u00e9s del 80&nbsp;% de les persones pren mesures d\u2019adaptaci\u00f3 que impliquen canvis de comportament a l\u2019interior i a l\u2019exterior (vestir-se de manera m\u00e9s fresca, beure aigua, evitar l\u2019activitat f\u00edsica a l\u2019exterior, dutxar-se m\u00e9s, canviar la dieta o canviar les hores de sortir).<\/li><li>Posar persianes (85,2&nbsp;%) i adquirir ventiladors (80,3&nbsp;%) les dues mesures tecnol\u00f2giques i d\u2019infraestructures menys costoses,<strong>&nbsp;s\u00f3n tamb\u00e9 mesures que s\u2019apliquen molt<\/strong>.<\/li><li>Altres mesures que s\u2019adopten sovint s\u00f3n anar a la platja, al riu, a la muntanya o a espais naturals m\u00e9s frescos (79,4&nbsp;%), ventilar la llar (78,0&nbsp;%), anar a zones urbanes fresques (64,8&nbsp;%), instal\u00b7lar-se aire condicionat (57,7&nbsp;%) i anar a equipaments privats climatitzats (53,4&nbsp;%).<\/li><li>Dormir en una estan\u00e7a m\u00e9s fresca (41,3&nbsp;%), crear espais d\u2019ombra exteriors (38,9&nbsp;%), anar a equipaments p\u00fablics climatitzats (38,4&nbsp;%), anar a piscines municipals (37,6&nbsp;%), posar tendals (35,8&nbsp;%), anar a casa d\u2019amics i familiars (29,7&nbsp;%), refrescar-se en fonts p\u00fabliques (29,6&nbsp;%) o marxar a la segona resid\u00e8ncia o al poble (28,2&nbsp;%) s\u00f3n mesures recurrents, tot i que no s\u2019apliquen tant com les anteriors.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p>Els refugis clim\u00e0tics, una de les pol\u00edtiques d\u2019adaptaci\u00f3 a les onades de calor<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>La xarxa metropolitana de refugis clim\u00e0tics&nbsp;<a href=\"http:\/\/refugisclimatics.amb.cat\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">XMRC<\/a>&nbsp;ha doblat la seva capacitat, amb un centenar de nous espais, que sumen un total de&nbsp;<strong>186 refugis clim\u00e0tics<\/strong>&nbsp;(<strong>53 parcs, 115 equipaments i 18 piscines<\/strong>) actius en&nbsp;<strong>24 municipis metropolitans<\/strong>. Els refugis de la XMRC donen cobertura a 556.181 persones vulnerables que es troben a 10 minuts caminant, una xifra que representa el 84&nbsp;% de la poblaci\u00f3 dels municipis que integren la xarxa, i un 76&nbsp;% del total de la poblaci\u00f3 (sense considerar la xarxa de Barcelona, que cobreix el 97&nbsp;% de la seva poblaci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019enquesta AMB-CALOR 2023 \u00e9s una&nbsp;<strong>eina valuosa per explorar com la poblaci\u00f3 que viu en zones d\u2019elevada vulnerabilitat clim\u00e0tica de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona<\/strong>&nbsp;percep els&nbsp;<strong>episodis de calor extrema<\/strong>, com veu afectada la seva salut i quines s\u00f3n les pr\u00e0ctiques d\u2019adaptaci\u00f3 que adopta. L\u2019enquesta s\u2019ha fet a partir d\u2019una&nbsp;<strong>mostra de 1.200 persones<\/strong>,&nbsp;que&nbsp;<strong>representen el conjunt de 520.000<\/strong>&nbsp;habitants situats en els&nbsp;<strong>barris m\u00e9s vulnerables a la calor<\/strong>, identificats a partir de l\u2019<strong>\u00edndex de vulnerabilitat al canvi clim\u00e0tic<\/strong>&nbsp;(<a href=\"https:\/\/www.amb.cat\/web\/medi-ambient\/actualitat\/publicacions\/detall\/-\/publicacio\/la-calor-en-un-futur--index-de-vulnerabilitat-al-canvi-climatic--ivac-\/15192912\/11818\">IVAC<\/a>).<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019<strong>IVAC<\/strong>&nbsp;permet&nbsp;<strong>cartografiar i quantificar els riscos<\/strong>&nbsp;(de patir efectes negatius)&nbsp;&nbsp;<strong>que corren els habitants metropolitans&nbsp;<\/strong>davant d\u2019un fenomen natural com s\u00f3n els episodis de calor.<\/p>\n\n\n\n<p>Els principals resultats de l\u2019IVAC pel que fa a la poblaci\u00f3 i territoris amb elevada vulnerabilitat al canvi clim\u00e0tic s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul><li>Unes 526.000 persones, \u00e9s a dir un 16,1&nbsp;% de la poblaci\u00f3 metropolitana, viu en zones amb elevada vulnerabilitat.<\/li><li>Es produeix una concentraci\u00f3 territorial de la vulnerabilitat en \u00e0rees densament poblades del continu urb\u00e0 metropolit\u00e0:<ul><li><strong>A l\u2019eix Bes\u00f2s<\/strong>: Badalona, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Mart\u00ed de Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s i Santa Coloma de Gramenet<\/li><li><strong>A l\u2019eix Llobregat<\/strong>: l\u2019Hospitalet de Llobregat i Cornell\u00e0 de Llobregat, i algunes zones d\u2019Esplugues de Llobregat i de Sant Boi de Llobregat.<\/li><li><strong>A la resta<\/strong>: districtes de Ciutat Vella, Sants-Montju\u00efc i Horta-Guinard\u00f3, a Barcelona.<\/li><\/ul><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Cal considerar, a m\u00e9s, que segons les projeccions d\u2019augment de la temperatura aquestes condicions poden empitjorar. Per exemple, es preveu que el 2040 les temperatures di\u00fcrnes empitjoraran als eixos del Llobregat i el Bes\u00f2s, per\u00f2 el Raval i la resta del litoral de Barcelona i Badalona patiran m\u00e9s a les nits.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les situacions de pobresa energ\u00e8tica durant l\u2019estiu s\u2019han incrementat en la poblaci\u00f3 que viu en zones amb una vulnerabilitat a la calor molt elevada, que inclouen unes 520.000 persones en el conjunt de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona. La poblaci\u00f3 metropolitana que viu en zones amb elevada vulnerabilitat a la calor est\u00e0 \u00e0mpliament preocupada per les [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":629,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[6,1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/630"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=630"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/630\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":632,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/630\/revisions\/632"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/629"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=630"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=630"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=630"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}