{"id":641,"date":"2025-02-04T10:42:14","date_gmt":"2025-02-04T10:42:14","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/?p=641"},"modified":"2025-02-04T10:48:11","modified_gmt":"2025-02-04T10:48:11","slug":"balanc-de-la-cop29-a-baku","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/ca\/2025\/02\/04\/balanc-de-la-cop29-a-baku\/","title":{"rendered":"Balan\u00e7 de la COP29 a Bak\u00fa"},"content":{"rendered":"\n<p>Les COP s\u00f3n les reunions de les parts que van signar la\u00a0<strong>Convenci\u00f3 Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Clim\u00e0tic (CMNUCC)<\/strong>. La primera COP es va celebrar a Berl\u00edn l\u2019any 1995 i el seu objectiu era la \u201cestabilitzaci\u00f3 de les concentracions de gasos d\u2019efecte hivernacle a l\u2019atmosfera a un nivell que impedeixi interfer\u00e8ncies antropog\u00e8niques perilloses en el sistema clim\u00e0tic\u201d. L\u2019\u00faltima es va celebrar al novembre de l\u2019any passat a Bak\u00fa (Azerbaiy\u00e1n).<\/p>\n\n\n\n<ul type=\"1\"><li><strong>Per qu\u00e8 \u00e9s important con\u00e8ixer els resultats de les COP?<\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>A les COP la comunitat internacional treballa amb la voluntat de continuar amb l&#8217;agenda clim\u00e0tica, actualment en un&nbsp; context en qu\u00e8 els fen\u00f2mens clim\u00e0tics extrems s&#8217;estan accelerant a totes les regions del m\u00f3n i en un marc geopol\u00edtic complex.<\/p>\n\n\n\n<p>Els acords multilaterals i molt complexos impacten directament en l\u2019economia i les regulacions europees: el mercat de carboni, el fons Next Generation, l\u2019obligaci\u00f3 de reduir emissions o les taxes a determinades importacions s\u00f3n alguns exemples de les accions que la UE ha aprovat per a complir els seus compromisos.<\/p>\n\n\n\n<ul type=\"1\"><li><strong>La COP29 de Bak\u00fa (11 al 22 de novembre de 2024)<\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>A Bak\u00fa, <strong>la valoraci\u00f3 de resultats \u00e9s ambivalent<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n<p>La voluntat d\u2019avan\u00e7ar s\u2019ha manifestat sobretot amb dues fites molt importants: d\u2019una banda, el tancament de <strong>l\u2019Article 6<\/strong> de l\u2019Acord de Par\u00eds sobre <strong>mercats de carboni<\/strong>, i de l\u2019altra, el fet d\u2019haver triplicat l\u2019objectiu col\u00b7lectiu de <strong>finan\u00e7ament clim\u00e0tic<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa a l\u2019article 6, o en paraules m\u00e9s entenedores, a la <strong>regulaci\u00f3 dels<\/strong> <strong>mercats de carboni<\/strong>, es van fer passos importants cap a un mercat global, dissenyat per garantir que les reduccions d\u2019emissions siguin reals i verificables. Tanmateix, la manca de compromisos clars sobre l\u2019eliminaci\u00f3 de combustibles f\u00f2ssils continua sent un obstacle significatiu. I encara que a la<\/p>\n\n\n\n<p>COP28 es va donar molt protagonisme a la transici\u00f3 energ\u00e8tica justa, en aquesta ocasi\u00f3 el tema va quedar en un segon pla.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel fa al finan\u00e7ament la COP29 va arribar a un <strong>acord per a qu\u00e8 els pa\u00efsos en desenvolupament<\/strong> rebin 1,3 bilions de d\u00f2lars anuals per a l\u2019any 2035 per fer front al canvi clim\u00e0tic, dels quals <strong>300.000 milions<\/strong> provindran de les nacions m\u00e9s riques. <strong>Europa, \u00e9s el principal contribuent al Fons Verd<\/strong> (amb prop d\u2019un 30% del total).<\/p>\n\n\n\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 del debat sobre quants diners es destinen, <strong>est\u00e0 per discutir l\u2019estructura del fons<\/strong>, \u00e9s a dir, com es mobilitzar\u00e0 aquesta quantitat i qui en pagar\u00e0 el cost. De fet, Xina no va assumir cap Comprom\u00eds i cal veure la reacci\u00f3 (no hi ha raons per l\u2019optimisme) del nou govern dels USA.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa a l\u2019estructura, els pa\u00efsos menys desenvolupats, que s\u00f3n els que m\u00e9s pateixen els efectes del canvi clim\u00e0tic, han reclamat insistentment que el nucli del finan\u00e7ament consisteixi en fons p\u00fablics i ajudes directes per tal de no generar deute, ja que desenes d\u2019aquests pa\u00efsos estan ofegats en crisis provocades per la incapacitat de pagar interessos elevats en cr\u00e8dits.<\/p>\n\n\n\n<p>De fet, en la cimera<strong>, l\u2019esquerda nord-sud va fer-se m\u00e9s palesa que mai<\/strong>: l\u2019\u00cdndia, Nig\u00e8ria, Bol\u00edvia o Cuba van expressar la seva oposici\u00f3 &#8220;absoluta&#8221; al text.<\/p>\n\n\n\n<p>Destaca el fet que tamb\u00e9 es va assolir un acord per continuar avan\u00e7ant en <strong>l&#8217;agenda de g\u00e8nere i canvi clim\u00e0tic<\/strong> i s&#8217;ha adoptat una decisi\u00f3 en mat\u00e8ria d&#8217;adaptaci\u00f3 que proporciona les directrius i els mandats perqu\u00e8 el <strong>treball sobre indicadors en mat\u00e8ria d&#8217;adaptaci\u00f3<\/strong> pugui progressar adequadament, de cara a la seva conclusi\u00f3 el proper any.<\/p>\n\n\n\n<p>S\u2019ha acordat limitar el nombre d\u2019indicadors d\u2019adaptaci\u00f3 a 100, i a m\u00e9s, han de ser de car\u00e0cter universal. Aquests indicadors s\u2019escolliran a la COP30 de Brasil (novembre 2025), junt amb els Plans Nacionals d\u2019Adaptaci\u00f3, que queden com a tema pendent.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong>Expectatives per la propera COP a Brasil<\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Lula da Silva, president del Brasil, ha anomenat la COP30 com a \u00abCOP del canvi\u00bb amb el mandat de revisar el rumb dels pa\u00efsos cap als 1,5 graus.<\/p>\n\n\n\n<p>De fet, el 2025 coincideix amb un moment clau: la tercera revisi\u00f3 segons l\u2019Acord de Par\u00eds dels plans de descarbonitzaci\u00f3 dels pa\u00efsos signants. La segona ronda d\u2019aquest plans tamb\u00e9 anomenats NDC (contribucions determinades a nivell nacional, segons les seves sigles en angl\u00e8s) ha demostrat que els esfor\u00e7os i els plans actuals s\u00f3n insuficients per encaminar el m\u00f3n cap a l\u2019assoliment dels objectius de l\u2019Acord de Par\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<p>Aqu\u00ed tens una versi\u00f3 millorada del text amb m\u00e9s flu\u00efdesa i claredat:<\/p>\n\n\n\n<p>Caldr\u00e0 analitzar l&#8217;impacte de la sortida dels EUA de l&#8217;Acord de Par\u00eds sota la presid\u00e8ncia de Trump. Tal com va succeir el 2017, la COP30 ser\u00e0 una oportunitat perqu\u00e8 la resta del m\u00f3n reafirmi el seu comprom\u00eds amb l&#8217;aven\u00e7 en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. En aquest context, les ciutats i les \u00e0rees metropolitanes jugaran un paper clau, incloent-hi algunes nord-americanes que ja han manifestat la seva determinaci\u00f3 de continuar amb els esfor\u00e7os de reducci\u00f3 d&#8217;emissions malgrat la decisi\u00f3 del govern federal.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Gener de 2025<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>\u00c0rea d\u2019Acci\u00f3 Clim\u00e0tica i Agenda Estrat\u00e8gica Metropolitana<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>ANNEX:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Els <strong>acords m\u00e9s rellevants<\/strong> han estat els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n<ul type=\"1\"><li><em><u>Mercat de carboni: Article 6<\/u><\/em><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>A Bak\u00fa s\u2019ha tancat a la fi el darrer element pendent de l\u2019Acord de Par\u00eds: els mercats de carboni.&nbsp; Aquest article estableix dos mecanismes principalment per l\u2019\u00fas dels instruments de mercat:<\/p>\n\n\n\n<p>Article 6.2: Resultats de Mitigaci\u00f3 de Transfer\u00e8ncia Internacional (ITMO), que permet als pa\u00efsos transferir resultats de mitigaci\u00f3 entre ells, facilitant l\u2019assoliment dels seus objectius de reducci\u00f3 d\u2019emissions. En aquest sentit, s\u2019han definit les normes de comer\u00e7, \u00e9s a dir, les regles per autoritzar i registrar el comer\u00e7 de cr\u00e8dits de carboni entre pa\u00efsos, garantint la integritat ambiental amb revisions t\u00e8cniques transparents i controls obligatoris dels projectes per garantir la protecci\u00f3 ambiental i els drets humans, incloses salvaguardes i la possibilitat de rec\u00f3rrer una decisi\u00f3 i presentar una queixa.<\/p>\n\n\n\n<p>Article 6.4: Cr\u00e8dits de Carboni Internacionals, mitjan\u00e7ant els quals es crea un mercat global de cr\u00e8dits de carboni, gestionat per la ONU, que permet als pa\u00efsos i empreses comprar i vendre cr\u00e8dits per assolir els seus compromisos de reducci\u00f3 d\u2019emissions. En aquest sentit, s\u2019ha establert beneficis pels pa\u00efsos en desenvolupament, creant nous fluxos de finan\u00e7ament, que els permetr\u00e0 implementar projectes sostenibles i reduir les seves emissions. \u00c9s rellevant el fet que s\u2019ha establert que el mercat de carboni de la ONU s\u2019ha d\u2019ajustar a la ci\u00e8ncia, considerant les millors dades cient\u00edfiques disponibles.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><em><u>Finan\u00e7ament clim\u00e0tic<\/u><\/em><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>S\u2019ha adoptat un nou Objectiu Col\u00b7lectiu Quantificat de Finan\u00e7ament Clim\u00e0tic Internacional que recull una xifra important: assolir el 2035 almenys 300.000 milions de d\u00f2lars anuals per als pa\u00efsos en desenvolupament. Aquesta xifra s&#8217;ha d&#8217;aconseguir entre tots els actors, p\u00fablics i privats, i s&#8217;ha d&#8217;adre\u00e7ar exclusivament a aquests pa\u00efsos en desenvolupament.<\/p>\n\n\n\n<p>Un altre aspecte rellevant a Bak\u00fa ha estat que altres pa\u00efsos, m\u00e9s enll\u00e0 dels donants tradicionals, que compten amb capacitats t\u00e8cnica i econ\u00f2miques, han fet un pas endavant i han mostrat la seva intenci\u00f3 de contribuir a aquest objectiu global. \u00c9s un pas important que reflecteix una solidaritat internacional m\u00e9s gran i que permet repartir l&#8217;esfor\u00e7 financer entre m\u00e9s pa\u00efsos. D&#8217;aquesta manera, la cooperaci\u00f3 sud-sud i el finan\u00e7ament a trav\u00e9s dels bancs multilaterals de desenvolupament tamb\u00e9 se sumaran a aquest comprom\u00eds de manera volunt\u00e0ria. El comprom\u00eds \u00e9s m\u00e9s que un n\u00famero. \u00c9s una crida a les institucions financeres internacionals i al sector privat a reconduir estructures i la forma que tenen de finan\u00e7ar, en un context de canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n<p>S&#8217;ha acordat que una part important dels recursos p\u00fablics per complir amb l&#8217;objectiu dels 300.000 milions de d\u00f2lars es dirigeixin a trav\u00e9s dels fons clim\u00e0tics de la Convenci\u00f3 de Nacions Unides sobre Canvi Clim\u00e0tic (Fons Verd per al Clima, Fons per al Medi Ambient Mundial, Fons de Resposta davant P\u00e8rdues i Danys, Fons d&#8217;Adaptaci\u00f3, el Fons per als Pa\u00efsos Menys Desenvolupats i Fons Especial de Canvi Clim\u00e0tic) de manera que el 2030 es tripliquin els desemborsaments d&#8217;aquests fons respecte els del 2022. Es fa una crida tant al finan\u00e7ament bilateral com als fons multilaterals de desenvolupament i fons clim\u00e0tics perqu\u00e8, des de les juntes de govern, augmentin el finan\u00e7ament clim\u00e0tic i treballin a facilitar l&#8217;acc\u00e9s als pa\u00efsos en desenvolupament.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><em><u>Adaptaci\u00f3<\/u><\/em><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>L\u2019Article 7 de l\u2019Acord de Par\u00eds establia un objectiu global d\u2019adaptaci\u00f3 per reduir la vulnerabilitat clim\u00e0tica i millorar la resili\u00e8ncia. Els pa\u00efsos han de comunicar els seus esfor\u00e7os en adaptaci\u00f3 a trav\u00e9s dels informes de Contribucions Determinades a nivell Nacional (NDCs) i altres mecanismes.<\/p>\n\n\n\n<p><a>S\u2019ha acordat limitar el nombre d\u2019indicadors d\u2019adaptaci\u00f3 a 100, i a m\u00e9s, han de ser de car\u00e0cter universal. Aquests indicadors s\u2019escolliran a la COP30 de Brasil (novembre 2025), junt amb els Plans Nacionals d\u2019Adaptaci\u00f3, que queden com a tema pendent.<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>A m\u00e9s, l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019Article 6 estableix que el 5% del finan\u00e7ament obtingut de la compravenda dels drets de carboni es mobilitzi cap als processos d\u2019adaptaci\u00f3 especialment als pa\u00efsos en desenvolupament, pa\u00efsos menys desenvolupats i petites illes en desenvolupament.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, s\u2019ha aprovat el Full de ruta d\u2019Adaptaci\u00f3 de Bak\u00fa amb l\u2019objectiu d\u2019avan\u00e7ar en els progressos de l\u2019acord amb l\u2019Article 7 de Par\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><em><u>Mitigaci\u00f3<\/u><\/em><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>No es va adoptar cap acord rellevant, per\u00f2 es va proporcionar orientaci\u00f3 sobre futurs di\u00e0legs mundials centrats la inversi\u00f3 en el marc del Programa de treball de mitigaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><em><u>Tecnologia i emissions<\/u><\/em><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Es va destacar la import\u00e0ncia de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i la tecnologia digital en a lluita contra el canvi clim\u00e0tic, de manera que aquestes optimitzin l\u2019\u00fas de recursos, la millora de l\u2019efici\u00e8ncia energ\u00e8tica i les noves solucions per reduir emissions. Tamb\u00e9 es va posar de manifest la necessitat de controlar les emissions generades per aquestes mateixes.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><em><u>Agricultura<\/u><\/em><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Es va assolir un acord sobre un portal en l\u00ednia per compartir informaci\u00f3 sobre Projectes, iniciatives i pol\u00edtiques referents a l\u2019agricultura i seguretat aliment\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><em><u>L\u2019agenda de g\u00e8nere<\/u><\/em><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Es va establir la continuaci\u00f3 de l&#8217;agenda de g\u00e8nere en el context de la Convenci\u00f3 de Clima i el Pla de Treball de Lima, que s&#8217;est\u00e9n deu anys fins al 2034.<\/p>\n\n\n\n<p>Es va renovar el reconeixement de la import\u00e0ncia vital de la participaci\u00f3 significativa i igual de les dones i el paper del lideratge femen\u00ed, tant en el proc\u00e9s clim\u00e0tic com a nivell nacional\/local, per assolir els objectius a llarg termini en mat\u00e8ria de clima. Tamb\u00e9 es reconeix el paper dels homes i nens com a actors i beneficiaris del canvi i com a aliats per aconseguir la igualtat de g\u00e8nere i l&#8217;apoderament de totes les dones i les nenes en el context de canvi clim\u00e0tic<\/p>\n\n\n\n<ul><li><em><u>Aven\u00e7 en el paper dels actors no gubernamentals<\/u><\/em><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>L\u2019Agenda d&#8217;Acci\u00f3 Global ha continuat creixent. L&#8217;agenda dedicada als actors no governamentals ha continuat progressant en nombre i participaci\u00f3 posant de manifest l&#8217;inter\u00e8s i la voluntat d&#8217;avan\u00e7ar com a agents fonamentals per al compliment dels objectius de l&#8217;Acord de Par\u00eds. Aquest any, han destacat temes que havien rebut menys atenci\u00f3 en sessions anteriors com \u00e9s el paper de les petites i mitjanes empreses (PIMES), el turisme, les ciutats, o el desenvolupament hum\u00e0 resilient.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Temes pendents<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ol type=\"1\"><li>Necessitat de definir els indicadors d\u2019adaptaci\u00f3 i els Plans Nacionals d\u2019Adaptaci\u00f3<\/li><li>Desenvolupar aspectes t\u00e8cnics dels mercats de carboni de l\u2019Article 6<\/li><li>Desenvolupar el document d\u2019implementaci\u00f3 dels resultats del balan\u00e7 mundialAquesta COP29 coincideix amb el context de la <strong>16\u00aa Conferencia de las Nacions Unides sobre Biodiversitat (COP16)<\/strong> que va tenir lloc entre el 21 d\u2019octubre i l\u20191 de novembre 2024 a Cali, Col\u00f2mbia.<\/li><\/ol>\n\n\n\n<p>Els acords m\u00e9s rellevants de la <strong>COP16<\/strong> han estat 10, destacant el 6 i el 10 pel seu vincle amb la COP29:<\/p>\n\n\n\n<ol type=\"1\"><li>La creaci\u00f3 del Fons Cali<\/li><li>Sabers vius<\/li><li>Afrodescendents<\/li><li>Coalici\u00f3 mundial per la pau amb la natura<\/li><li>Protecci\u00f3 de les \u00e0rees marines<\/li><li><strong>Biodiversitat i clima<\/strong>: aprovaci\u00f3 de l&#8217;enfocament estrat\u00e8gic per a la integraci\u00f3 de la biodiversitat a nivell intersectorial per a la promoci\u00f3 de pol\u00edtiques i pr\u00e0ctiques sostenibles, especialment al sector agricultura i turisme. A m\u00e9s, l&#8217;aprovaci\u00f3 de la sinergia entre les agendes de biodiversitat i canvi clim\u00e0tic.<\/li><li>La COP de la gent<\/li><li>La Zona Verda m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria<\/li><li>La major participaci\u00f3 a la Zona Blava<\/li><li><strong>Una COP que va pujar de nivell<\/strong>: la biodiversitat es va posicionar al mateix nivell del canvi clim\u00e0tic i la descarbonitzaci\u00f3 a l&#8217;agenda ambiental internacional amb la participaci\u00f3 del Secretari General de les NNUU, 5 Caps d\u2019Estat, 162 Ministres, 3.000 empreses del sector privat, Delegats d\u2019alt nivell de la UNESCO, PNUMA, PNUD, BID, organitzacions no governamentals i representants de pobles ind\u00edgenes i comunitats locals.<\/li><\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les COP s\u00f3n les reunions de les parts que van signar la\u00a0Convenci\u00f3 Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Clim\u00e0tic (CMNUCC). La primera COP es va celebrar a Berl\u00edn l\u2019any 1995 i el seu objectiu era la \u201cestabilitzaci\u00f3 de les concentracions de gasos d\u2019efecte hivernacle a l\u2019atmosfera a un nivell que impedeixi interfer\u00e8ncies antropog\u00e8niques [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":643,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/641"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=641"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/641\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":645,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/641\/revisions\/645"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/643"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=641"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=641"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/climaenergia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=641"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}