{"id":243,"date":"2019-12-18T15:41:43","date_gmt":"2019-12-18T15:41:43","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/?p=243"},"modified":"2020-12-15T12:52:09","modified_gmt":"2020-12-15T12:52:09","slug":"lamb-exigeix-un-pla-urgent-de-recuperacio-ambiental-del-riu-besos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/ca\/2019\/12\/18\/lamb-exigeix-un-pla-urgent-de-recuperacio-ambiental-del-riu-besos\/","title":{"rendered":"L’AMB exigeix un pla urgent de recuperaci\u00f3 ambiental del riu Bes\u00f2s i responsabilitats penals a les empreses contaminants"},"content":{"rendered":"

A proposta de la presidenta de l’AMB, Ada Colau<\/strong>, el Consell Metropolit\u00e0 celebrat el 17 de desembre de 2019 va aprovar una declaraci\u00f3 institucional sobre la crisi ambiental al riu Bes\u00f2s<\/strong> generada, el passat 11 de desembre, per l’incendi en una planta de reciclatge de Montorn\u00e9s del Vall\u00e8s. La declaraci\u00f3, presentada davant del plenari pel vicepresident d’Ecologia, Eloi Badia, va ser aprovada per unanimitat de tots els grups metropolitans i reclama a la Generalitat un pla urgent de recuperaci\u00f3 ambiental<\/strong> dels h\u00e0bitats i la biodiversitat del riu Bes\u00f2s, al mateix temps que insta l’AMB a personar-se judicialment en la causa<\/strong> que es pugui obrir contra l’empresa contaminant per demanar-li responsabilitats.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el text \u00edntegre de la declaraci\u00f3 aprovada:<\/p>\n

Els grups pol\u00edtics metropolitans PSC-PM, En Com\u00fa Guanyem, ERC-AM, JxCat, Barcelona pel Canvi, Ciutadans, PP, Ara Decidim Ripollet, Guanyem Badalona en Com\u00fa i Comprom\u00eds i Acord per Torrelles<\/strong><\/p>\n

MANIFESTEM la nostra preocupaci\u00f3 per la crisi ambiental derivada de l\u2019incendi de la planta de reciclatge de Montorn\u00e8s del Vall\u00e8s, despr\u00e9s de d\u00e8cades de treball en positiu per construir, plegats, un magn\u00edfic Parc Fluvial i una nova realitat ambiental i recuperar, al mateix temps, la biodiversitat de l\u2019ecosistema fluvial.<\/p>\n

El Bes\u00f2s, un riu mediterrani i vulnerable<\/strong><\/p>\n

El riu Bes\u00f2s \u00e9s un riu mediterrani vulnerable i profundament alterat per l\u2019acci\u00f3 de l\u2019home, especialment al curs baix. Amb una conca hidrogr\u00e0fica de 1.039 km2<\/sup>, suporta una poblaci\u00f3 de 2.000.000 d\u2019habitants i \u00e9s deficit\u00e0ria en aigua, \u00e9s a dir, recull aig\u00fces de transvasament d\u2019altres conques, com la del Ter.<\/p>\n

El seu cabal mitj\u00e0 \u00e9s de 3,9 m3<\/sup>\/s, encara que en riuades com les de l\u2019octubre del 1994 i del mar\u00e7 del 2011 ha pogut arribar a 1.400 m3<\/sup>\/s, fet que es repeteix de manera peri\u00f2dica.<\/p>\n

Degut a la pressi\u00f3 antropog\u00e8nica la seva llera s\u2019ha anat reduint dels 500 metres d\u2019amplada que tenia fa 100 anys als 130 metres de la canalitzaci\u00f3 actual, al tram baix. Aquesta obra d\u2019enginyeria es va dur a terme despr\u00e9s dels efectes de la riuada de 2.300\u00a0m3<\/sup>\/s del 1962, que va provocar un miler de morts i quantioses p\u00e8rdues materials.<\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una pol\u00edtica industrial sense control i dels abocaments de residus, la vida al riu, tret de la flora microbiana, va sucumbir. El Bes\u00f2s perdia, aix\u00ed, el seu valor ecol\u00f2gic.<\/p>\n

Els cient\u00edfics de la Universitat de Barcelona han estudiat, durant molts anys, la qualitat de les aig\u00fces del Bes\u00f2s i de l\u2019ecosistema fluvial per determinar els efectes de les accions de sanejament i recuperaci\u00f3 impulsades per les administracions.<\/p>\n

De claveguera a cel obert a espai fluvial recuperat<\/strong><\/p>\n

La forta canalitzaci\u00f3 i la degradaci\u00f3 de les aig\u00fces del Bes\u00f2s va anar generant, al llarg del temps, el rebuig dels ciutadans, que van comen\u00e7ar a viure d\u2019esquena a un riu que feia pudor. El Bes\u00f2s s\u2019havia convertit en el gran abocador de deixalles i el respecte ciutad\u00e0 cap a aquest espai va desapar\u00e8ixer.<\/p>\n

La imatge del Bes\u00f2s com una claveguera a cel obert va instaurar la idea, en la ment de moltes persones, que calia tapar-la i aprofitar l\u2019espai.<\/p>\n

Per sort, un grup de pioners, titllats, en el seu moment, d\u2019idealistes i somiadors, van creure en la imatge d\u2019un Bes\u00f2s recuperat ambientalment.<\/p>\n

La constituci\u00f3 del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Bes\u00f2s, l\u2019any 1988, va ser un primer pas de les administracions, que van recollir aquella reivindicaci\u00f3 ciutadana per transformar-la en reclamacions pol\u00edtiques. Calia fer complir, aix\u00ed, a la Generalitat de Catalunya de l\u2019\u00e8poca, els objectius de sanejament de les aig\u00fces que la legislaci\u00f3 europea determinava despr\u00e9s de l\u2019entrada d\u2019Espanya a la UE l\u2019any 1986.<\/p>\n

L\u2019any 1995, el 23 de novembre, es va signar, impulsat pels governs municipals un acord institucional entre els ajuntaments de Barcelona, de Santa Coloma de Gramenet, de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s i de Montcada i Reixac, que situava el marc de treball per a un projecte conjunt de recuperaci\u00f3 ambiental del tram final del riu Bes\u00f2s al llarg d\u2019aproximadament 9 quil\u00f2metres de recorregut.<\/p>\n

El gener de 1996 es presenta a la Uni\u00f3 Europea, mitjan\u00e7ant el Consorci per a la Defensa de la Conca del Bes\u00f2s, el Projecte de Recuperaci\u00f3 Ambiental del Tram Final del Riu Bes\u00f2s en el marc dels Fons d\u2019Infraestructures per a la Millora del Medi Ambient (FIMMA) finan\u00e7at pels Fons de Cohesi\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

La fita s\u2019aconsegueix el 18 de desembre del 1996: la Uni\u00f3 Europea acorda finan\u00e7ar el 80\u00a0% dels 3.325 milions de pessetes del projecte. El 20\u00a0% restant, aniria a c\u00e0rrec de les institucions locals.<\/p>\n

Es tractava d\u2019un projecte ambici\u00f3s i seri\u00f3s, que, en realitat, era el resultat de d\u00e8cades de reivindicaci\u00f3 ciutadana per transformar la claveguera a cel obert en un riu amb vida.<\/p>\n

L\u2019any 2000 el Parc Fluvial es converteix en una realitat i s\u2019obre al p\u00fablic. L\u2019any 2004 ho fa el tram de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s. La ciutadania de l\u2019\u00e0rea metropolitana va tornar a mirar cap al riu. L\u2019hav\u00edem recuperat.<\/p>\n

El Parc Fluvial del Bes\u00f2s<\/strong>,<\/strong> un exemple de desenvolupament sostenible que hem exportat al m\u00f3n i que ha estat reconegut per les Nacions Unides<\/strong><\/p>\n

El Projecte de recuperaci\u00f3 ambiental del tram final del riu Bes\u00f2s plantejava dos objectius principals del mateix grau d\u2019import\u00e0ncia. En primer lloc, es tractava de recuperar la llera del Bes\u00f2s pel seu \u00fas ciutad\u00e0 en el marc d\u2019unes condicions de m\u00e0xima seguretat per a les persones. No oblidem que el Bes\u00f2s \u00e9s un riu mediterrani i torrencial. En segon lloc, construir un sistema de depuraci\u00f3 terci\u00e0ria de les aig\u00fces del Bes\u00f2s mitjan\u00e7ant els anomenats wetlands<\/em> o canyissars connectats a la Depuradora de Montcada i Reixac i que tindrien, al mateix temps, un paper important com a refugi de fauna.<\/p>\n

El desenvolupament sostenible es basa a no demanar a l\u2019ecosistema m\u00e9s del que pot produir. En realitat, es tracta de no gastar m\u00e9s recursos naturals dels que la natura \u00e9s capa\u00e7 de generar. Es basa, per tant, en el concepte d\u2019equilibri ecol\u00f2gic. Per\u00f2 el que \u00e9s clau, en el cas de la recuperaci\u00f3 ambiental del riu Bes\u00f2s, \u00e9s que el desenvolupament sostenible tamb\u00e9 incorpora la correcci\u00f3 dels errors del passat.<\/p>\n

Cal esmentar l\u2019efecte positiu que, sobre els habitants de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s i Montcada i Reixac, ha tingut l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un espai per al gaudi i l\u2019oci de m\u00e9s de 115 hect\u00e0rees. Prop de 2.000.000 persones de totes les edats l\u2019utilitzen cada any.<\/p>\n

I no \u00e9s menys important assenyalar que m\u00e9s de 200 esp\u00e8cies d\u2019ocells i 7 esp\u00e8cies de peixos hi viuen, al Bes\u00f2s. La biodiversitat s\u2019obre cam\u00ed: el blauet, diverses esp\u00e8cies de gavines, el bernat pescaire, l\u2019\u00e0nec collverd (que cria habitualment al Parc Fluvial) i la pres\u00e8ncia d\u2019aus migrat\u00f2ries, aix\u00ed com de peixos (anguila, carpes i barb de muntanya), amfibis i r\u00e8ptils demostren que el somni d\u2019un Bes\u00f2s recuperat es podia fer realitat.<\/p>\n

I va ser per aix\u00f2 que el Comit\u00e8 H\u00e0bitat de les Nacions Unides va considerar, en dues ocasions (2004 i 2006), concedir la menci\u00f3 Good<\/em> en el Premi Internacional Dubai de Bones Pr\u00e0ctiques per a la Sostenibilitat a aquest gran projecte col\u00b7lectiu.<\/p>\n

La crisi ambiental de l\u2019empresa de Montorn\u00e8s del Vall\u00e8s ens ha fet retornar a un passat no desitjat<\/strong><\/p>\n

Malauradament, una nova crisi derivada de l\u2019incendi de l\u2019empresa DITECSA de Montorn\u00e8s del Vall\u00e8s va obligar l\u2019ACA (Ag\u00e8ncia Catalana de l\u2019Aigua) aquesta setmana a declarar l\u2019emerg\u00e8ncia ambiental per actuar a la conca del riu Bes\u00f2s i restituir la qualitat del medi. Una part de l\u2019aigua emprada per extingir el foc va arribar directament al riu Bes\u00f2s. Aquesta aigua arrossegava dissolvents i altres residus i va provocar un greu impacte en la biodiversitat.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 dels errors que s\u2019hagin pogut cometre per part de l\u2019Administraci\u00f3 de la Generalitat i de les responsabilitats per incompliment de la normativa ambiental per part de l\u2019empresa, que la investigaci\u00f3 del Cos de Mossos d\u2019Esquadra i la Fiscalia hauran de determinar, creiem que \u00e9s hora de treballar plegats.<\/p>\n

Per aix\u00f2, divendres passat, 13 de desembre de 2019, va tenir lloc, a inst\u00e0ncia dels ajuntaments, una reuni\u00f3 dels alcaldes i alcaldesses de les ciutats afectades per l\u2019emerg\u00e8ncia ambiental del Bes\u00f2s amb la direcci\u00f3 de l\u2019ACA i la Direcci\u00f3 General de Qualitat Ambiental i Canvi Clim\u00e0tic. En aquesta reuni\u00f3 es va determinar treballar per la recuperaci\u00f3 del Bes\u00f2s amb unitat d\u2019acci\u00f3 de totes les administracions.<\/p>\n

Atesos els antecedents anteriorment manifestats i <\/strong>a proposta de tots <\/strong>els <\/strong>grups pol\u00edtics <\/strong>metropolitans <\/strong>de <\/strong>l\u2019AMB, el<\/strong> Consell Metropolit\u00e0 <\/strong>SOL\u00b7LICITA A LA GENERALITAT DE CATALUNYA<\/strong>:<\/p>\n

    \n
  1. Posar en marxa de manera immediata el Pla de recuperaci\u00f3 dels h\u00e0bitats i la biodiversitat del riu Bes\u00f2s, mitjan\u00e7ant un seguiment permanent de la qualitat de l\u2019aigua i l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies de recuperaci\u00f3 de fauna (en especial de les esp\u00e8cies com l\u2019anguila, en risc d\u2019extinci\u00f3), en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la comunitat cient\u00edfica i les administracions locals des de Montorn\u00e8s del Vall\u00e8s i fins a la desembocadura del riu.<\/li>\n
  2. Mantenir els serveis de control i retirada per part de l\u2019ACA dels peixos, els amfibis i les altres esp\u00e8cies de vertebrats que no hagin sobreviscut a aquesta crisi per evitar l\u2019afectaci\u00f3 a la cadena tr\u00f2fica i, per tant, a les esp\u00e8cies depredadores com les aus. Establir un mecanisme de detecci\u00f3 i recuperaci\u00f3 de la fauna que pugui estar parcialment afectada per recuperar-la i retornar-la al medi.<\/li>\n
  3. Informar la poblaci\u00f3 dels municipis afectats de les accions que es duran a terme per restituir els valors ecol\u00f2gics del riu Bes\u00f2s, que s\u2019han aconseguit entre administracions, entitats i ve\u00efns i ve\u00efnes els darrers vint anys.<\/li>\n
  4. Sol\u00b7licitar suport econ\u00f2mic per als projectes de recuperaci\u00f3 de la biodiversitat i d\u2019educaci\u00f3 ambiental al riu Bes\u00f2s impulsats per les administracions locals.<\/li>\n
  5. Demanar la revisi\u00f3 del Pla de vigil\u00e0ncia ambiental de les activitats industrials de la conca del Bes\u00f2s per avaluar el risc de futures crisis i els plans de conting\u00e8ncia previstos per evitar noves afectacions a l\u2019ecosistema fluvial.<\/li>\n
  6. Iniciar l\u2019expedient administratiu previst en la llei estatal 26\/2007, de 23 d\u2019octubre, de responsabilitat mediambiental, per determinar les responsabilitats dels operadors de l\u2019empresa DITECSA en la producci\u00f3 dels danys ambientals i reclamar-ne la reparaci\u00f3 corresponent.<\/li>\n
  7. Traslladar aquests acords a la Direcci\u00f3 General de Qualitat Ambiental i Canvi Clim\u00e0tic de la Generalitat de Catalunya, a l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de l\u2019Aigua, a la Diputaci\u00f3 de Barcelona, als ajuntaments de la conca del Bes\u00f2s, al Consorci Bes\u00f2s Tordera i al Consorci del Bes\u00f2s.<\/li>\n<\/ol>\n

    El Consell Metropolit\u00e0 ACORDA<\/strong>:<\/p>\n

      \n
    1. Que l\u2019AMB dur\u00e0 a terme totes les accions pertinents contra els responsables del vessament i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies per exigir les responsabilitats i reclamar les reparacions i indemnitzacions que siguin procedents.<\/li>\n
    2. Que, en el marc del desplegament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l\u2019AMB, continuarem impulsant la recuperaci\u00f3 ambiental del riu Bes\u00f2s, de la seva biodiversitat en general i de les esp\u00e8cies en risc d\u2019extinci\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n

      Barcelona, 17 de desembre de 2019<\/strong><\/p>\n

       <\/p>\n

       <\/p>\n

       <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      A proposta de la presidenta de l’AMB, Ada Colau, el Consell Metropolit\u00e0 celebrat el 17 de desembre de 2019 va aprovar una declaraci\u00f3 institucional sobre la crisi ambiental al riu Bes\u00f2s generada, el passat 11 de desembre, per l’incendi en una planta de reciclatge de Montorn\u00e9s del Vall\u00e8s. La declaraci\u00f3, presentada davant del plenari pel vicepresident d’Ecologia, Eloi Badia, va ser aprovada per unanimitat de tots els grups metropolitans i reclama a la Generalitat un pla urgent de recuperaci\u00f3 ambiental dels h\u00e0bitats i la biodiversitat del riu Bes\u00f2s, al mateix temps que insta l’AMB a personar-se judicialment en la causa que es pugui obrir contra l’empresa contaminant per demanar-li responsabilitats. Aquest \u00e9s el text \u00edntegre de la declaraci\u00f3 aprovada: Els grups pol\u00edtics metropolitans PSC-PM, En Com\u00fa Guanyem, ERC-AM, JxCat, Barcelona pel Canvi, Ciutadans, PP, Ara Decidim Ripollet, Guanyem Badalona en Com\u00fa i Comprom\u00eds i Acord per Torrelles MANIFESTEM la nostra preocupaci\u00f3 per la crisi ambiental derivada de l\u2019incendi de la planta de reciclatge de Montorn\u00e8s del Vall\u00e8s, despr\u00e9s de d\u00e8cades de treball en positiu per construir, plegats, un magn\u00edfic Parc Fluvial i una nova realitat ambiental i recuperar, al mateix temps, la biodiversitat de l\u2019ecosistema fluvial. El Bes\u00f2s, un riu mediterrani i vulnerable El riu Bes\u00f2s \u00e9s un riu mediterrani vulnerable i profundament alterat per l\u2019acci\u00f3 de l\u2019home, especialment al curs baix. Amb una conca hidrogr\u00e0fica de 1.039 km2, suporta una poblaci\u00f3 de 2.000.000 d\u2019habitants i \u00e9s deficit\u00e0ria en aigua, \u00e9s a dir, recull aig\u00fces de transvasament d\u2019altres conques, com la del Ter. El seu cabal mitj\u00e0 \u00e9s de 3,9 m3\/s, encara que en riuades com les de l\u2019octubre del 1994 i del mar\u00e7 del 2011 ha pogut arribar a 1.400 m3\/s, fet que es repeteix de manera peri\u00f2dica. Degut a la pressi\u00f3 antropog\u00e8nica la seva llera s\u2019ha anat reduint dels 500 metres d\u2019amplada que tenia fa 100 anys als 130 metres de la canalitzaci\u00f3 actual, al tram baix. Aquesta obra d\u2019enginyeria es va dur a terme despr\u00e9s dels efectes de la riuada de 2.300\u00a0m3\/s del 1962, que va provocar un miler de morts i quantioses p\u00e8rdues materials. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una pol\u00edtica industrial sense control i dels abocaments de residus, la vida al riu, tret de la flora microbiana, va sucumbir. El Bes\u00f2s perdia, aix\u00ed, el seu valor ecol\u00f2gic. Els cient\u00edfics de la Universitat de Barcelona han estudiat, durant molts anys, la qualitat de les aig\u00fces del Bes\u00f2s i de l\u2019ecosistema fluvial per determinar els efectes de les accions de sanejament i recuperaci\u00f3 impulsades per les administracions. De claveguera a cel obert a espai fluvial recuperat La forta canalitzaci\u00f3 i la degradaci\u00f3 de les aig\u00fces del Bes\u00f2s va anar generant, al llarg del temps, el rebuig dels ciutadans, que van comen\u00e7ar a viure d\u2019esquena a un riu que feia pudor. El Bes\u00f2s s\u2019havia convertit en el gran abocador de deixalles i el respecte ciutad\u00e0 cap a aquest espai va desapar\u00e8ixer. La imatge del Bes\u00f2s com una claveguera a cel obert va instaurar la idea, en la ment de moltes persones, que calia tapar-la i aprofitar l\u2019espai. Per sort, un grup de pioners, titllats, en el seu moment, d\u2019idealistes i somiadors, van creure en la imatge d\u2019un Bes\u00f2s recuperat ambientalment. La constituci\u00f3 del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Bes\u00f2s, l\u2019any 1988, va ser un primer pas de les administracions, que van recollir aquella reivindicaci\u00f3 ciutadana per transformar-la en reclamacions pol\u00edtiques. Calia fer complir, aix\u00ed, a la Generalitat de Catalunya de l\u2019\u00e8poca, els objectius de sanejament de les aig\u00fces que la legislaci\u00f3 europea determinava despr\u00e9s de l\u2019entrada d\u2019Espanya a la UE l\u2019any 1986. L\u2019any 1995, el 23 de novembre, es va signar, impulsat pels governs municipals un acord institucional entre els ajuntaments de Barcelona, de Santa Coloma de Gramenet, de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s i de Montcada i Reixac, que situava el marc de treball per a un projecte conjunt de recuperaci\u00f3 ambiental del tram final del riu Bes\u00f2s al llarg d\u2019aproximadament 9 quil\u00f2metres de recorregut. El gener de 1996 es presenta a la Uni\u00f3 Europea, mitjan\u00e7ant el Consorci per a la Defensa de la Conca del Bes\u00f2s, el Projecte de Recuperaci\u00f3 Ambiental del Tram Final del Riu Bes\u00f2s en el marc dels Fons d\u2019Infraestructures per a la Millora del Medi Ambient (FIMMA) finan\u00e7at pels Fons de Cohesi\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea. La fita s\u2019aconsegueix el 18 de desembre del 1996: la Uni\u00f3 Europea acorda finan\u00e7ar el 80\u00a0% dels 3.325 milions de pessetes del projecte. El 20\u00a0% restant, aniria a c\u00e0rrec de les institucions locals. Es tractava d\u2019un projecte ambici\u00f3s i seri\u00f3s, que, en realitat, era el resultat de d\u00e8cades de reivindicaci\u00f3 ciutadana per transformar la claveguera a cel obert en un riu amb vida. L\u2019any 2000 el Parc Fluvial es converteix en una realitat i s\u2019obre al p\u00fablic. L\u2019any 2004 ho fa el tram de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s. La ciutadania de l\u2019\u00e0rea metropolitana va tornar a mirar cap al riu. L\u2019hav\u00edem recuperat. El Parc Fluvial del Bes\u00f2s, un exemple de desenvolupament sostenible que hem exportat al m\u00f3n i que ha estat reconegut per les Nacions Unides El Projecte de recuperaci\u00f3 ambiental del tram final del riu Bes\u00f2s plantejava dos objectius principals del mateix grau d\u2019import\u00e0ncia. En primer lloc, es tractava de recuperar la llera del Bes\u00f2s pel seu \u00fas ciutad\u00e0 en el marc d\u2019unes condicions de m\u00e0xima seguretat per a les persones. No oblidem que el Bes\u00f2s \u00e9s un riu mediterrani i torrencial. En segon lloc, construir un sistema de depuraci\u00f3 terci\u00e0ria de les aig\u00fces del Bes\u00f2s mitjan\u00e7ant els anomenats wetlands o canyissars connectats a la Depuradora de Montcada i Reixac i que tindrien, al mateix temps, un paper important com a refugi de fauna. El desenvolupament sostenible es basa a no demanar a l\u2019ecosistema m\u00e9s del que pot produir. En realitat, es tracta de no gastar m\u00e9s recursos naturals dels que la natura \u00e9s capa\u00e7 de generar. Es basa, per tant, en el concepte d\u2019equilibri ecol\u00f2gic. Per\u00f2 el que \u00e9s clau, en el cas de la recuperaci\u00f3 ambiental del riu Bes\u00f2s, \u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":244,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1,5,16,11],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/243"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=243"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/243\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":255,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/243\/revisions\/255"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/media\/244"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=243"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=243"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=243"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}