El 7 d\u2019octubre \u00e9s el Dia Mundial Metropolit\u00e0 en commemoraci\u00f3 de l\u2019aniversari de la Declaraci\u00f3 de Montreal sobre \u00c0rees Metropolitanes (2015), com a portaveu del grup metropolit\u00e0 En Com\u00fa Guanyem voldria apuntar algunes reflexions, reptes i propostes en clau metropolitana en el context d\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i de l\u2019agreujament de problemes socials i econ\u00f2mics que s\u2019han fet m\u00e9s evidents amb la pand\u00e8mia COVID-19.
\nEstic conven\u00e7uda que el dret a la ciutat, plantejat a la segona meitat del segle XX, ha d\u2019incorporar necess\u00e0riament al segle XXI la dimensi\u00f3 del dret a la metr\u00f2poli, entesa aquesta com a assentament hum\u00e0 amb diversos centres urbans de personalitat pr\u00f2pia i necessitats comunes.
\nL\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB) avui es un territori amb 36 municipis, inclosa la ciutat de Barcelona, que en un 2% del territori catal\u00e0 aplega, amb m\u00e9s de 3,2 milions d\u2019habitants, m\u00e9s del 43% de la poblaci\u00f3 de Catalunya; un territori que concentra m\u00e9s del 50% dels llocs de treball. Una instituci\u00f3 de segon nivell, potser no prou coneguda per la ciutadania per\u00f2 s\u00ed reconeguda pels poders locals i pels t\u00e8cnics i experts urbans.
\nDisposar des del 2010 de l\u2019AMB com a \u00fanica instituci\u00f3 de govern metropolit\u00e0 de l\u2019Estat espanyol, reconeguda per llei, \u00e9s una oportunitat que hem de seguir aprofitant en benefici de totes les ve\u00efnes i ve\u00efns i de la gran metr\u00f2poli que configuren els nostres municipis. La metr\u00f2poli ja existeix i, davant de la doble emerg\u00e8ncia social i clim\u00e0tica que vivim als nostres barris i ciutats, tenim el deure i la voluntat de treballar per la seva sostenibilitat social i ambiental a partir de la doble acci\u00f3 de la ciutadania organitzada i d\u2019una nova instituci\u00f3 metropolitana m\u00e9s democr\u00e0tica i consolidada.
\nLa instituci\u00f3 de govern metropolit\u00e0 \u00e9s necess\u00e0ria i \u00fatil, com s\u2019ha posat de manifest en l\u2019\u00e0mbit territorial de Barcelona, per aix\u00f2 mateix cal millorar-la, tant des del punt de vista t\u00e8cnic i administratiu com des del punt de vista de la qualitat democr\u00e0tica, la participaci\u00f3 i la transpar\u00e8ncia, alhora que obrim la reflexi\u00f3 sobre el seu \u00e0mbit territorial. Entretant hem d\u2019establir espais de concertaci\u00f3 i acords amb les ciutats i pobles de la Regi\u00f3 Metropolitana, com ja s\u2019est\u00e0 fent amb l\u2019experi\u00e8ncia exitosa de la formulaci\u00f3 del Pla Estrat\u00e8gic Metropolit\u00e0 \u201cBarcelona Dem\u00e0\u201d de vocaci\u00f3 expl\u00edcitament regional.
\nUna metr\u00f2polis postpand\u00e8mia que ha d\u2019exercir totes les seves capacitats de govern, produir pol\u00edtiques p\u00fabliques i refor\u00e7ar la seva governan\u00e7a democr\u00e0tica tenint present que ja no es tracta nom\u00e9s de recuperar la normalitat anterior sin\u00f3 que cal construir la nova realitat transformant i impulsant els nous reptes que facin front a les desigualtats socials i l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica m\u00e9s accentuades amb la pand\u00e8mia.
\nNo gens menys resulta sorprenent que a l\u2019Estat espanyol siguem la \u00fanica \u00e0rea metropolitana reconeguda. Si mirem els pa\u00efsos del nostre entorn, la configuraci\u00f3 de les metr\u00f2polis i la seva governan\u00e7a est\u00e0 molt arrelada i en proc\u00e9s de noves construccions amb les seves especificitats per\u00f2, en totes elles, s\u2019insereix la resposta a reptes comuns territorials des d\u2019una mirada compartida en la planificaci\u00f3 del territori, la prestaci\u00f3 de serveis i la resposta coordinada als reptes en un marc ampli de cooperaci\u00f3 de les institucions amb els agents econ\u00f2mics i socials.
\nL\u2019AMB com a govern multinivell ha de ser actor propositiu en la defensa dels b\u00e9ns comuns, en el desplegament de les pol\u00edtiques p\u00fabliques en la transici\u00f3 ecol\u00f2gica amb una mobilitat eficient i sostenible ambientalment, amb l\u2019impuls de la transici\u00f3 energ\u00e8tica i l\u2019acompanyament a les comunitats locals energ\u00e8tiques, en la preservaci\u00f3 del litoral, el verd i els espais agr\u00edcoles i forestals.
\nNo podem passar per alt que l\u2019origen social, el nivell de renda i els barris de resid\u00e8ncia son tres factors entrecreuats que fragmenten encara m\u00e9s l\u2019estructuraci\u00f3 social i comunit\u00e0ria de la metr\u00f2polis. Les desigualtats en les condicions de l\u2019habitatge, els temps de cura, la dimensi\u00f3 digital i l\u2019educaci\u00f3, l\u2019impacte de la salut diferencial per rangs socioecon\u00f2mics i de barris, la solitud que afecta a les persones m\u00e9s vulnerables, son diferents vectors que han aflorat amb m\u00e9s evid\u00e8ncia al llarg d\u2019aquest per\u00edode i que sols poden ser abordades de forma efectiva amb una actuaci\u00f3 supramunicipal i coordinada.
\n\u00c9s per aix\u00f2 que l\u2019AMB orienta les seves pol\u00edtiques cap a la inclusi\u00f3 social garantint habitatge digne, establint xarxes socioeducatives i de cures metropolitanes, fent front a la vulnerabilitat social i les emerg\u00e8ncies des d\u2019una intervenci\u00f3 metropolitana, apostant per la regeneraci\u00f3 urbana amb l\u2019actuaci\u00f3 cap a uns barris verds, inclusius i generadors d\u2019ocupaci\u00f3.
\nLa nostra administraci\u00f3 metropolitana ha de ser tamb\u00e9 un agent impulsor de la innovaci\u00f3 econ\u00f2mica com estrat\u00e8gia de reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica i d\u2019ocupaci\u00f3 amb un model productiu m\u00e9s verd i digital.
\nUna commemoraci\u00f3 que ens posa deures per superar les din\u00e0miques quotidianes i ens esperona a posar solucions per a un futur sostenible i inclusiu i alhora fer m\u00e9s democr\u00e0tica i participativa l\u2019administraci\u00f3 metropolitana per dotar-la de m\u00e9s autoritat pol\u00edtica i moral. <\/p>\n
Laura Campos i Ferrer
\nPortaveu del Grup metropolit\u00e0 En Com\u00fa Guanyem<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 7 d\u2019octubre \u00e9s el Dia Mundial Metropolit\u00e0 en commemoraci\u00f3 de l\u2019aniversari de la Declaraci\u00f3 de Montreal sobre \u00c0rees Metropolitanes (2015), com a portaveu del grup metropolit\u00e0 En Com\u00fa Guanyem voldria apuntar algunes reflexions, reptes i propostes en clau metropolitana en el context d\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i de l\u2019agreujament de problemes socials i econ\u00f2mics que s\u2019han fet m\u00e9s evidents amb la pand\u00e8mia COVID-19. Estic conven\u00e7uda que el dret a la ciutat, plantejat a la segona meitat del segle XX, ha d\u2019incorporar necess\u00e0riament al segle XXI la dimensi\u00f3 del dret a la metr\u00f2poli, entesa aquesta com a assentament hum\u00e0 amb diversos centres urbans de personalitat pr\u00f2pia i necessitats comunes. L\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB) avui es un territori amb 36 municipis, inclosa la ciutat de Barcelona, que en un 2% del territori catal\u00e0 aplega, amb m\u00e9s de 3,2 milions d\u2019habitants, m\u00e9s del 43% de la poblaci\u00f3 de Catalunya; un territori que concentra m\u00e9s del 50% dels llocs de treball. Una instituci\u00f3 de segon nivell, potser no prou coneguda per la ciutadania per\u00f2 s\u00ed reconeguda pels poders locals i pels t\u00e8cnics i experts urbans. Disposar des del 2010 de l\u2019AMB com a \u00fanica instituci\u00f3 de govern metropolit\u00e0 de l\u2019Estat espanyol, reconeguda per llei, \u00e9s una oportunitat que hem de seguir aprofitant en benefici de totes les ve\u00efnes i ve\u00efns i de la gran metr\u00f2poli que configuren els nostres municipis. La metr\u00f2poli ja existeix i, davant de la doble emerg\u00e8ncia social i clim\u00e0tica que vivim als nostres barris i ciutats, tenim el deure i la voluntat de treballar per la seva sostenibilitat social i ambiental a partir de la doble acci\u00f3 de la ciutadania organitzada i d\u2019una nova instituci\u00f3 metropolitana m\u00e9s democr\u00e0tica i consolidada. La instituci\u00f3 de govern metropolit\u00e0 \u00e9s necess\u00e0ria i \u00fatil, com s\u2019ha posat de manifest en l\u2019\u00e0mbit territorial de Barcelona, per aix\u00f2 mateix cal millorar-la, tant des del punt de vista t\u00e8cnic i administratiu com des del punt de vista de la qualitat democr\u00e0tica, la participaci\u00f3 i la transpar\u00e8ncia, alhora que obrim la reflexi\u00f3 sobre el seu \u00e0mbit territorial. Entretant hem d\u2019establir espais de concertaci\u00f3 i acords amb les ciutats i pobles de la Regi\u00f3 Metropolitana, com ja s\u2019est\u00e0 fent amb l\u2019experi\u00e8ncia exitosa de la formulaci\u00f3 del Pla Estrat\u00e8gic Metropolit\u00e0 \u201cBarcelona Dem\u00e0\u201d de vocaci\u00f3 expl\u00edcitament regional. Una metr\u00f2polis postpand\u00e8mia que ha d\u2019exercir totes les seves capacitats de govern, produir pol\u00edtiques p\u00fabliques i refor\u00e7ar la seva governan\u00e7a democr\u00e0tica tenint present que ja no es tracta nom\u00e9s de recuperar la normalitat anterior sin\u00f3 que cal construir la nova realitat transformant i impulsant els nous reptes que facin front a les desigualtats socials i l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica m\u00e9s accentuades amb la pand\u00e8mia. No gens menys resulta sorprenent que a l\u2019Estat espanyol siguem la \u00fanica \u00e0rea metropolitana reconeguda. Si mirem els pa\u00efsos del nostre entorn, la configuraci\u00f3 de les metr\u00f2polis i la seva governan\u00e7a est\u00e0 molt arrelada i en proc\u00e9s de noves construccions amb les seves especificitats per\u00f2, en totes elles, s\u2019insereix la resposta a reptes comuns territorials des d\u2019una mirada compartida en la planificaci\u00f3 del territori, la prestaci\u00f3 de serveis i la resposta coordinada als reptes en un marc ampli de cooperaci\u00f3 de les institucions amb els agents econ\u00f2mics i socials. L\u2019AMB com a govern multinivell ha de ser actor propositiu en la defensa dels b\u00e9ns comuns, en el desplegament de les pol\u00edtiques p\u00fabliques en la transici\u00f3 ecol\u00f2gica amb una mobilitat eficient i sostenible ambientalment, amb l\u2019impuls de la transici\u00f3 energ\u00e8tica i l\u2019acompanyament a les comunitats locals energ\u00e8tiques, en la preservaci\u00f3 del litoral, el verd i els espais agr\u00edcoles i forestals. No podem passar per alt que l\u2019origen social, el nivell de renda i els barris de resid\u00e8ncia son tres factors entrecreuats que fragmenten encara m\u00e9s l\u2019estructuraci\u00f3 social i comunit\u00e0ria de la metr\u00f2polis. Les desigualtats en les condicions de l\u2019habitatge, els temps de cura, la dimensi\u00f3 digital i l\u2019educaci\u00f3, l\u2019impacte de la salut diferencial per rangs socioecon\u00f2mics i de barris, la solitud que afecta a les persones m\u00e9s vulnerables, son diferents vectors que han aflorat amb m\u00e9s evid\u00e8ncia al llarg d\u2019aquest per\u00edode i que sols poden ser abordades de forma efectiva amb una actuaci\u00f3 supramunicipal i coordinada. \u00c9s per aix\u00f2 que l\u2019AMB orienta les seves pol\u00edtiques cap a la inclusi\u00f3 social garantint habitatge digne, establint xarxes socioeducatives i de cures metropolitanes, fent front a la vulnerabilitat social i les emerg\u00e8ncies des d\u2019una intervenci\u00f3 metropolitana, apostant per la regeneraci\u00f3 urbana amb l\u2019actuaci\u00f3 cap a uns barris verds, inclusius i generadors d\u2019ocupaci\u00f3. La nostra administraci\u00f3 metropolitana ha de ser tamb\u00e9 un agent impulsor de la innovaci\u00f3 econ\u00f2mica com estrat\u00e8gia de reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica i d\u2019ocupaci\u00f3 amb un model productiu m\u00e9s verd i digital. Una commemoraci\u00f3 que ens posa deures per superar les din\u00e0miques quotidianes i ens esperona a posar solucions per a un futur sostenible i inclusiu i alhora fer m\u00e9s democr\u00e0tica i participativa l\u2019administraci\u00f3 metropolitana per dotar-la de m\u00e9s autoritat pol\u00edtica i moral. Laura Campos i Ferrer Portaveu del Grup metropolit\u00e0 En Com\u00fa Guanyem<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":321,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[18,1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/318"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=318"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/318\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":319,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/318\/revisions\/319"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/media\/321"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=318"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=318"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=318"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}