El Bes\u00f2s \u00e9s un territori estrat\u00e8gic per a la metr\u00f2poli barcelonina i per a Catalunya, amb una de les densitats de poblaci\u00f3 m\u00e9s altes d\u2019Europa, on viuen, segons quins l\u00edmits de refer\u00e8ncia prenem, entre 700.000 i un mili\u00f3 de persones repartides en gaireb\u00e9 un centenar de barris de diferents municipis. \u00c9s l\u2019indret on milers de fam\u00edlies van venir a construir-se un projecte de vida a Catalunya, moltes d\u2019elles arribades amb el Sevillano, un vag\u00f3 del qual encara es conserva al Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Immigraci\u00f3 de Catalunya de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s, que ens recorda les il\u00b7lusions i els patiments de tanta gent que han ajudat a fer gran Barcelona i el pa\u00eds. Durant massa temps, el Bes\u00f2s era una claveguera a cel obert, el l\u00edmit de la ciutat imposat per Cerd\u00e0, on creixia una perif\u00e8ria desendre\u00e7ada que s\u2019aprofitava com a pati del darrere per fer-hi grans infraestructures a tocar del riu.<\/p>\n
En poques d\u00e8cades, la llera del riu va deixar de ser un indret d\u2019horta per convertir-se en un espai industrial, i va passar de les barraques als pol\u00edgons a l\u2019habitatge obrer en uns barris on mancaven equipaments i serveis de tota mena. Les lluites obreres i dels moviments ve\u00efnals van aconseguir dignificar parcialment aquells barris. Avui, tot i les actuacions, les administracions hem de fer molt m\u00e9s per recuperar el temps perdut. A l\u2019Ajuntament de Barcelona, a trav\u00e9s del Pla de Barris del Bes\u00f2s i el Maresme, hi estem actuant de forma sostinguda amb projectes que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de la regeneraci\u00f3 urbana o la rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges i que intervenen en l\u2019\u00e0mbit escolar, amb la inclusi\u00f3 de nous perfils professionals o d\u2019activitats extraescolars, i el ve\u00efnal, potenciant el teixit associatiu, promovent nous lideratges i generant orgull de barri. I volem apropar-hi projectes d\u2019abast metropolit\u00e0, com la Biennal Manifesta d\u2019art contemporani, que arribar\u00e0 a Barcelona el 2024 i ens ajudar\u00e0 a pensar i a reflexionar sobre la seva transformaci\u00f3.<\/p>\n
Afortunadament, avui el Bes\u00f2s ha deixat de ser el l\u00edmit entre ciutats i el seu parc fluvial \u00e9s un espai renaturalitzat que gaudeixen milers de ciutadans de les dues lleres. El Bes\u00f2s ha esdevingut el veritable centre de la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona; l\u2019eix que l\u2019explica i la projecta i l\u2019indret amb m\u00e9s potencial de transformaci\u00f3, no nom\u00e9s a la banda del litoral, sin\u00f3 al llarg de tot el riu. La construcci\u00f3 de consensos al voltant del futur del Bes\u00f2s \u00e9s imprescindible i l\u2019estem consolidant. \u00c9s molt significativa la incorporaci\u00f3 de la Generalitat al Consorci del Bes\u00f2s o el full de ruta compartit per avan\u00e7ar en la seva regeneraci\u00f3 que representa l\u2019Agenda Bes\u00f2s, en un moment en el qual la ciutat moderna es construeix resolent i millorant els espais constru\u00efts. Tamb\u00e9 \u00e9s necessari apostar per noves centralitats que es defineixin pensant en sectors estrat\u00e8gics. Aix\u00f2 ho representen el campus del Bes\u00f2s o el projecte de les Tres Xemeneies, una iniciativa ambiciosa que cal treballar amb el territori, amb el sector de l\u2019audiovisual i amb totes les administracions per generar oportunitats de futur al seu entorn.<\/p>\n
\u00c9s el moment del Bes\u00f2s per m\u00e8rits propis de tota la seva gent, per un deute hist\u00f2ric i perqu\u00e8 aquest territori sempre ha donat m\u00e9s a Barcelona i a Catalunya del que li hem sabut retornar. I una bona manera de convidar tothom a con\u00e8ixer i recon\u00e8ixer aquest entorn \u00e9s el Va de Bes\u00f2s, la festa ciutadana que se celebra aquest dissabte 15 d\u2019octubre. Una proposta que sorgeix de la voluntat compartida de Montcada, Santa Coloma, Sant Adri\u00e0, Barcelona i el Consorci del Bes\u00f2s per treballar plegats i reivindicar el patrimoni tangible i intangible que acumula, i fer-lo dialogar amb la resta de la metr\u00f2poli. Va de Bes\u00f2s vol ser una carta de presentaci\u00f3 d\u2019un territori que simb\u00f2licament, socialment, culturalment i econ\u00f2micament t\u00e9 un potencial enorme en un futur pr\u00f2xim i que ser\u00e0, cada vegada m\u00e9s, un referent. Un dia ple d\u2019activitats l\u00fadiques, culturals i esportives, organitzades per les entitats i els equipaments del Bes\u00f2s, que convida la ciutadania a apropar-se al Parc de les Aig\u00fces de Montcada i Reixac, a Can Zam de Santa Coloma de Gramenet, al barri del Bon Pastor i al Pont del Molinet de Barcelona i al Parc del Litoral de Sant Adri\u00e0, i a passejar amunt i avall per les dues lleres del riu.<\/p>\n
Jordi Mart\u00ed Grau, sis\u00e8 tinent d\u2019alcaldia de l\u2019Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l\u2019\u00c0rea de Planificaci\u00f3 Estrat\u00e8gica a l\u2019AMB<\/p>\n
(Article publicat el 14.10.22 al diari liniaxarxa.cat)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Bes\u00f2s \u00e9s un territori estrat\u00e8gic per a la metr\u00f2poli barcelonina i per a Catalunya, amb una de les densitats de poblaci\u00f3 m\u00e9s altes d\u2019Europa, on viuen, segons quins l\u00edmits de refer\u00e8ncia prenem, entre 700.000 i un mili\u00f3 de persones repartides en gaireb\u00e9 un centenar de barris de diferents municipis. \u00c9s l\u2019indret on milers de fam\u00edlies van venir a construir-se un projecte de vida a Catalunya, moltes d\u2019elles arribades amb el Sevillano, un vag\u00f3 del qual encara es conserva al Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Immigraci\u00f3 de Catalunya de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s, que ens recorda les il\u00b7lusions i els patiments de tanta gent que han ajudat a fer gran Barcelona i el pa\u00eds. Durant massa temps, el Bes\u00f2s era una claveguera a cel obert, el l\u00edmit de la ciutat imposat per Cerd\u00e0, on creixia una perif\u00e8ria desendre\u00e7ada que s\u2019aprofitava com a pati del darrere per fer-hi grans infraestructures a tocar del riu. En poques d\u00e8cades, la llera del riu va deixar de ser un indret d\u2019horta per convertir-se en un espai industrial, i va passar de les barraques als pol\u00edgons a l\u2019habitatge obrer en uns barris on mancaven equipaments i serveis de tota mena. Les lluites obreres i dels moviments ve\u00efnals van aconseguir dignificar parcialment aquells barris. Avui, tot i les actuacions, les administracions hem de fer molt m\u00e9s per recuperar el temps perdut. A l\u2019Ajuntament de Barcelona, a trav\u00e9s del Pla de Barris del Bes\u00f2s i el Maresme, hi estem actuant de forma sostinguda amb projectes que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de la regeneraci\u00f3 urbana o la rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges i que intervenen en l\u2019\u00e0mbit escolar, amb la inclusi\u00f3 de nous perfils professionals o d\u2019activitats extraescolars, i el ve\u00efnal, potenciant el teixit associatiu, promovent nous lideratges i generant orgull de barri. I volem apropar-hi projectes d\u2019abast metropolit\u00e0, com la Biennal Manifesta d\u2019art contemporani, que arribar\u00e0 a Barcelona el 2024 i ens ajudar\u00e0 a pensar i a reflexionar sobre la seva transformaci\u00f3. Afortunadament, avui el Bes\u00f2s ha deixat de ser el l\u00edmit entre ciutats i el seu parc fluvial \u00e9s un espai renaturalitzat que gaudeixen milers de ciutadans de les dues lleres. El Bes\u00f2s ha esdevingut el veritable centre de la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona; l\u2019eix que l\u2019explica i la projecta i l\u2019indret amb m\u00e9s potencial de transformaci\u00f3, no nom\u00e9s a la banda del litoral, sin\u00f3 al llarg de tot el riu. La construcci\u00f3 de consensos al voltant del futur del Bes\u00f2s \u00e9s imprescindible i l\u2019estem consolidant. \u00c9s molt significativa la incorporaci\u00f3 de la Generalitat al Consorci del Bes\u00f2s o el full de ruta compartit per avan\u00e7ar en la seva regeneraci\u00f3 que representa l\u2019Agenda Bes\u00f2s, en un moment en el qual la ciutat moderna es construeix resolent i millorant els espais constru\u00efts. Tamb\u00e9 \u00e9s necessari apostar per noves centralitats que es defineixin pensant en sectors estrat\u00e8gics. Aix\u00f2 ho representen el campus del Bes\u00f2s o el projecte de les Tres Xemeneies, una iniciativa ambiciosa que cal treballar amb el territori, amb el sector de l\u2019audiovisual i amb totes les administracions per generar oportunitats de futur al seu entorn. \u00c9s el moment del Bes\u00f2s per m\u00e8rits propis de tota la seva gent, per un deute hist\u00f2ric i perqu\u00e8 aquest territori sempre ha donat m\u00e9s a Barcelona i a Catalunya del que li hem sabut retornar. I una bona manera de convidar tothom a con\u00e8ixer i recon\u00e8ixer aquest entorn \u00e9s el Va de Bes\u00f2s, la festa ciutadana que se celebra aquest dissabte 15 d\u2019octubre. Una proposta que sorgeix de la voluntat compartida de Montcada, Santa Coloma, Sant Adri\u00e0, Barcelona i el Consorci del Bes\u00f2s per treballar plegats i reivindicar el patrimoni tangible i intangible que acumula, i fer-lo dialogar amb la resta de la metr\u00f2poli. Va de Bes\u00f2s vol ser una carta de presentaci\u00f3 d\u2019un territori que simb\u00f2licament, socialment, culturalment i econ\u00f2micament t\u00e9 un potencial enorme en un futur pr\u00f2xim i que ser\u00e0, cada vegada m\u00e9s, un referent. Un dia ple d\u2019activitats l\u00fadiques, culturals i esportives, organitzades per les entitats i els equipaments del Bes\u00f2s, que convida la ciutadania a apropar-se al Parc de les Aig\u00fces de Montcada i Reixac, a Can Zam de Santa Coloma de Gramenet, al barri del Bon Pastor i al Pont del Molinet de Barcelona i al Parc del Litoral de Sant Adri\u00e0, i a passejar amunt i avall per les dues lleres del riu. Jordi Mart\u00ed Grau, sis\u00e8 tinent d\u2019alcaldia de l\u2019Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l\u2019\u00c0rea de Planificaci\u00f3 Estrat\u00e8gica a l\u2019AMB (Article publicat el 14.10.22 al diari liniaxarxa.cat)<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":369,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/367"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=367"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/367\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":368,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/367\/revisions\/368"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/media\/369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=367"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=367"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=367"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}