L\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019aeroport del Prat a costa d\u2019espais naturals del delta del Llobregat va ser una de les grans qu\u0308estions que va ocupar el debat p\u00fablic a Barcelona i a Catalunya durant tot el 2021. A la Ricarda, l\u2019h\u00e0bitat d\u2019inter\u00e8s comunitari que seria destru\u00eft per l\u2019allargament de la tercera pista de l\u2019aeroport, el \u00abprogr\u00e9s\u00bb topava contra els defensors rom\u00e0ntics d\u2019uns quants \u00e0necs. Aix\u00ed ho caricaturitzaven els defensors de la proposta. Si de moment no han aconseguit imposar l\u2019ampliaci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 no han compr\u00e8s que, en realitat, a la Ricarda s\u2019enfronten dos models de desenvolupament urb\u00e0. En un context de creixent preocupaci\u00f3 per l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, sorgeix una forma d\u2019entendre les ciutats des d\u2019una redescoberta del valor de la proximitat. Al Prat, i en clau metropolitana, defensem aquest municipalisme que impulsa pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero.<\/p>\n
Noves metr\u00f2polis per a una nova \u00e8poca: redescobrir el quil\u00f2metre zero<\/strong><\/p>\n En un altre article d\u2019aquesta revista, Josep Vicent Boira exposa com l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica fa urgent repensar les xarxes que transporten persones i mercaderies entre les nostres ciutats. Els ajuntaments hem contribu\u00eft a aquest debat: des del Prat hem presentat un estudi amb l\u2019Associaci\u00f3 per la Promoci\u00f3 del Transport P\u00fablic que planteja alternatives a l\u2019avi\u00f3 a l\u2019hora de comunicar els aeroports catalans amb l\u2019entorn euromediterrani. Perqu\u00e8 creiem que les ciutats, m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres compet\u00e8ncies limitades, tenim molt a dir sobre les xarxes que ens connecten.<\/p>\n En aquesta \u00e8poca de crisi ambiental, el municipalisme ha de tenir un paper fonamental a l\u2019hora de (re)pensar els nodes que connecten aquestes xarxes: les ciutats \u2014enteses en la seva dimensi\u00f3 actual de grans metr\u00f2polis que superen els l\u00edmits territorials dels pobles, i que inclouen tant l\u2019entorn urb\u00e0 com l\u2019entorn agr\u00edcola i els espais naturals, que tamb\u00e9 proveeixen serveis per a la vida ciutadana. En el nostre cas, aquesta ciutat \u00e9s la regi\u00f3 metropolitana barcelonina. Cal repensar com la comuniquem amb altres metr\u00f2polis, per\u00f2 tamb\u00e9 com ens hi movem, com hi produ\u00efm i com hi consumim.<\/p>\n En aquest context, quan diem que a les ciutats on governem apostem per un municipalisme que impulsi pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero, volem reivindicar la proximitat com a espai que ens permet recuperar autonomia i capacitat de control democr\u00e0tic sobre elements i serveis b\u00e0sics de la vida en com\u00fa a les urbs, per donar resposta a una triple necessitat: ambiental, econ\u00f2mica i democr\u00e0tica. Ho fem, en primer lloc, per desenvolupar respostes a l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica. I ho fem des de la consci\u00e8ncia que, com deia l\u2019activista mediambiental brasiler Chico Mendes, l\u2019ecologisme sense lluita social \u00e9s jardineria. Per tant, una resposta adequada a l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica implica, necess\u00e0riament, transformar l\u2019economia a la ciutat. I aquesta revisi\u00f3 ha de permetre plantejar la qu\u0308esti\u00f3 del control democr\u00e0tic dels recursos, subministraments i serveis b\u00e0sics necessaris per a cada ve\u00ed i ve\u00efna.<\/p>\n Tot seguit mirar\u00e9 d\u2019il\u00b7lustrar amb alguns exemples aquestes pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero que propugnem des de la nostra forma d\u2019entendre el municipalisme. S\u00f3n dels \u00e0mbits de l\u2019energia, l\u2019aigua, la ind\u00fastria i l\u2019alimentaci\u00f3, i centrats en el Prat. En podr\u00edem trobar m\u00e9s en \u00e0mbits com el social, l\u2019educatiu o el cultural i tamb\u00e9 en altres ciutats metropolitanes com Barcelona, Sant Feliu o Montcada.<\/p>\n En primer lloc, voldria parlar de l\u2019impuls de les comunitats locals d\u2019energia. Aquesta eina ha de servir perqu\u00e8 la transici\u00f3 energ\u00e8tica, que cal desplegar amb urg\u00e8ncia, sigui tamb\u00e9 una palanca per construir sobirania davant les grans empreses el\u00e8ctriques i empoderament ciutad\u00e0 a escala local. L\u2019autonomia energ\u00e8tica comen\u00e7a acompanyant la ciutadania a l\u2019hora d\u2019estalviar en la factura el\u00e8ctrica, instal\u00b7lar energies renovables i efectuar rehabilitacions energ\u00e8tiques. Paral\u00b7lelament, per\u00f2, al Prat, estem en vies de constituir una de les majors comunitats locals d\u2019energia de l\u2019Estat: l\u2019Energia del Prat. Per capitalitzar-la, aprofitem l\u2019estalvi de gaireb\u00e9 200.000 euros en la factura el\u00e8ctrica anual que suposar\u00e0 la instal\u00b7laci\u00f3 de plaques fotovoltaiques als terrats de vint-i-dos edificis municipals. Per tal de poder-la desplegar, ens hem aliat amb altres ens locals i regionals per exigir a l\u2019Estat una transposici\u00f3 ambiciosa i valenta de la directiva europea que regula aquestes comunitats.<\/p>\n Aquesta experi\u00e8ncia s\u2019inspira en la llarga tradici\u00f3 de gesti\u00f3 p\u00fablica de l\u2019aigua que hem acumulat al Prat o a Montorn\u00e8s en les darreres d\u00e8cades. Al delta del Llobregat hi ha un gran aqu\u0308\u00edfer profund i l\u2019Ajuntament del Prat ha vetllat perqu\u00e8 el seu aprofitament es regeixi pel control i lideratge p\u00fablics. Ara per ara, la nostra ciutat \u00e9s l\u2019\u00fanica de les de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona de m\u00e9s de 60.000 habitants que disposa d\u2019infraestructures p\u00fabliques d\u2019abastament d\u2019aigua potable pr\u00f2pies i localitzades dins del municipi, que connecten aquest aqu\u0308\u00edfer amb les llars pratenques. Les gestiona l\u2019empresa municipal Aigu\u0308es del Prat, creada el 1988, que treballa per garantir un servei de qualitat al menor preu possible per als abonats, reinvertint els beneficis en la reducci\u00f3 de les tarifes, la modernitzaci\u00f3 de les instal\u00b7lacions i la preservaci\u00f3 del medi ambient. Aquesta experi\u00e8ncia, compartida amb altres municipis que volen seguir aquestes passes a trav\u00e9s d\u2019entitats com el Consorci per a la Gesti\u00f3 Integral d\u2019Aigu\u0308es de Catalunya, dota de credibilitat l\u2019Ajuntament a l\u2019hora d\u2019impulsar Energia del Prat.<\/p>\n L\u2019aigua i l\u2019energia s\u00f3n b\u00e9ns comuns b\u00e0sics per a la vida ciutadana, per\u00f2 tamb\u00e9 per a la ind\u00fastria. La descoberta d\u2019aigu\u0308es subterr\u00e0nies al Delta va propiciar l\u2019arribada de les primeres f\u00e0briques al Baix Llobregat, i avui dia molts dels centres de producci\u00f3 de la nostra ciutat formen part, com Aigu\u0308es del Prat, de la Comunitat d\u2019Usuaris d\u2019Aigu\u0308es del Delta del Llobregat. Aix\u00ed mateix, la comunitat local d\u2019energia permetr\u00e0 proveir d\u2019energia assequible les llars de la ciutat, per\u00f2 tamb\u00e9 el teixit industrial en un moment en qu\u00e8 l\u2019esgotament dels combustibles f\u00f2ssils n\u2019encarir\u00e0 el preu. Per tant, aquesta pol\u00edtica de quil\u00f2metre zero ha de facilitar tamb\u00e9 la necess\u00e0ria reflexi\u00f3 sobre la reindustrialitzaci\u00f3 en un context de crisi de la globalitzaci\u00f3 tal com la coneix\u00edem.<\/p>\n Un altre exemple de pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero \u00e9s la protecci\u00f3 i promoci\u00f3 dels espais agraris com a infraestructura metropolitana, que han d\u2019adquirir un car\u00e0cter cada cop m\u00e9s estrat\u00e8gic en el marc de la crisi global dels combustibles i, per tant, del repensament dels sistemes de producci\u00f3 i distribuci\u00f3 d\u2019aliments a escala mundial. Fins ben entrat el segle XX, dels camps deltaics en sortien hortalisses que abastien tant el Born com, sobretot en temps de guerra a Europa i a trav\u00e9s de l\u2019estaci\u00f3 de Fran\u00e7a, els mercats centrals d\u2019altres grans metr\u00f2polis europees. La industrialitzaci\u00f3 i urbanitzaci\u00f3 del Baix Llobregat va posar en crisi l\u2019antic \u00abrebost barcelon\u00ed\u00bb, per\u00f2 el 1998, amb la creaci\u00f3 del Parc Agrari, es van protegir m\u00e9s de 3.000 hect\u00e0rees del Delta i de la vall baixa del Llobregat. La promoci\u00f3 de productes emblem\u00e0tics locals \u2014com el pollastre pota blava o la carxofa del Prat, veritables icones que articulen una identitat comunit\u00e0ria\u2014 serveix per posar al mapa i promoure la viabilitat econ\u00f2mica i social d\u2019una infraestructura metropolitana que, si b\u00e9 tota sola no pot garantir la sobirania aliment\u00e0ria de la gran ciutat, pot contribuir a apropar-s\u2019hi i \u00e9s imprescindible per impulsar una alimentaci\u00f3 sostenible. Com apunta la cuinera i antrop\u00f2loga Maria Nicolau: \u00abRosa Luxemburg va dir: \u201cSocialisme o barb\u00e0rie\u201d. Jo dic: \u201cCuina o barb\u00e0rie\u201d, no perqu\u00e8 sigui socialista, sin\u00f3 perqu\u00e8, si no cuinem, quedem a la intemp\u00e8rie de grans corporacions\u00bb. L\u2019impuls del Parc Agrari \u00e9s una altra pol\u00edtica de quil\u00f2metre zero que permet recuperar sobirania davant les corporacions que, gr\u00e0cies al control que ostenten sobre la producci\u00f3 i el subministrament d\u2019aliments, dicten com i qu\u00e8 es menja.<\/p>\n L\u2019escala i les compet\u00e8ncies necess\u00e0ries: una reivindicaci\u00f3 metropolitana<\/strong><\/p>\n Hem mirat d\u2019il\u00b7lustrar amb aquests exemples algunes pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero que podem impulsar des del municipalisme. Ara b\u00e9, perqu\u00e8 aquests exemples pr\u00e0ctics puguin conformar un model global de ciutat en l\u2019\u00e8poca de l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, cal plantejar el problema de l\u2019escala i el de les compet\u00e8ncies locals.<\/p>\n Pel que fa a l\u2019escala, \u00e9s crucial pensar en la dimensi\u00f3 metropolitana. Des dels diversos municipis que en formem part podem assajar respostes i propostes per a molts reptes. Tanmateix, els l\u00edmits municipals fa molt de temps que no reflecteixen quina \u00e9s la ciutat real en qu\u00e8 dia a dia les persones ens movem, treballem i consumim, que \u2014com assenyal\u00e0vem a l\u2019inici\u2014 \u00e9s l\u2019escala metropolitana. Per tant, cal impulsar una reflexi\u00f3 sobre el desenvolupament d\u2019una governan\u00e7a d\u2019aquest nivell, transparent i democr\u00e0tica, que apliqui aquestes pol\u00edtiques a l\u2019escala adequada; que articuli la ciutat real i en garanteixi la cohesi\u00f3 i la sostenibilitat. Es tracta d\u2019enfortir una metr\u00f2poli polic\u00e8ntrica, en xarxa, amb l\u00f2giques de cooperaci\u00f3 intermunicipal.<\/p>\n Aix\u00ed mateix, cal dotar els governs locals i metropolitans del marc normatiu i de les compet\u00e8ncies suficients. En el seu llibre Si els alcaldes governessin el m\u00f3n, Benjamin Barber va assenyalar que, igual que \u00e9s a les metr\u00f2polis on es generen i es pateixen bona part dels problemes del m\u00f3n actual, tamb\u00e9 s\u2019hi poden desenvolupar solucions i respostes v\u00e0lides i reprodu\u00efbles en altres indrets. Tanmateix, ens cal disposar del marge d\u2019acci\u00f3 suficient per fer-ho. Per exemple, les pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero orientades a aprofitar la transici\u00f3 energ\u00e8tica per conquerir sobirania en aquest camp poden servir al Prat de la mateixa manera que poden aplicar-se en qualsevol lloc del m\u00f3n, si es disposa de les eines i el marc normatiu adequat.<\/p>\n En aquest sentit, abordar els reptes globals amb aterratge local no ser\u00e0 possible si, almenys, de forma paral\u00b7lela, no es produeix una segona descentralitzaci\u00f3, en qu\u00e8 les compet\u00e8ncies passin de l\u2019Estat als ajuntaments, despr\u00e9s que qued\u00e9s interrompuda en el proc\u00e9s de desenvolupament auton\u00f2mic.<\/p>\n El municipalisme s\u2019ho ha guanyat, el necessitem i ara \u00e9s una necessitat exigent. Aix\u00ed, el futur del municipalisme passa per la capacitat d\u2019ajudar a construir comunitats locals que, des de la seva identitat i la seva heterogene\u00eftat, des de la proximitat, treballin col\u00b7lectivament per assolir els reptes que se\u2019ls plantegin, entenent que Catalunya es comen\u00e7a a construir des dels municipis.<\/p>\n Els nostres ajuntaments han desbordat el sistema competencial local. El millor exemple l\u2019hem vist durant la crisi pand\u00e8mica, en qu\u00e8 hem actuat en funci\u00f3 de les necessitats socials i no de les obligacions competencials. Aquesta l\u00f2gica ha estat possible gr\u00e0cies a la voluntat d\u2019incidir volunt\u00e0riament en la nostra realitat, d\u2019implicar-nos en els conflictes latents i de cercar solucions en benefici de la comunitat, m\u00e9s enll\u00e0 de les atribucions legals. La nova etapa exigeix el restabliment de l\u2019autonomia, el retorn al criteri de les compet\u00e8ncies com a base i no com a sostre. I \u00e9s aqu\u00ed on pren sentit una segona reflexi\u00f3: l\u2019elevaci\u00f3 del nivell competencial per tal que les noves agendes locals esdevinguin plenament desplegables. Es tracta de situar Catalunya com a pa\u00eds de dimensi\u00f3 municipalista en la seva estructura de governan\u00e7a.<\/p>\n L\u2019aeroport, una batalla simptom\u00e0tica<\/strong><\/p>\n Aquest \u00e9s el municipalisme de pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero que propugnem. Si en l\u2019\u00e8poca de l\u2019hegemonia neoliberal es va advocar per un model de ciutats uniformitzades i cada cop m\u00e9s hiperconnectades per tal de facilitar-hi el flux de capitals internacionals, en l\u2019\u00e8poca de l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica estem obligats a repensar la vida urbana i reivindiquem fer-ho recuperant el valor de la proximitat. Es tracta, parafrasejant el ge\u00f2graf David Harvey, de deixar de construir ciutats perqu\u00e8 el capital transnacional hi inverteixi i pensar en com cal cuidar els espais perqu\u00e8 la gent els pugui habitar.<\/p>\n \u00c9s des d\u2019aquesta perspectiva que el conflicte entorn de la proposta d\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019aeroport del Prat viscut durant el 2021 pren un inter\u00e8s especial que vull comentar per acabar. Des del Prat sostenim que el que s\u2019ha lliurat \u00e9s, precisament, una batalla entre alternatives: entre el vell model desenvolupista que est\u00e0 caducant arreu d\u2019Europa i propostes innovadores d\u2019un desenvolupament que assumeix que transformar el sistema econ\u00f2mic \u00e9s una qu\u0308esti\u00f3 de superviv\u00e8ncia. Per aix\u00f2, hem sostingut que defensar el delta del Llobregat \u00e9s una forma de defensar el planeta i un altre model de ciutat per a Barcelona, per a la Barcelona metropolitana, i per a les nostres ciutats.<\/p>\n I \u00e9s tamb\u00e9 des d\u2019aquesta perspectiva de canvi d\u2019\u00e8poca i paradigma que cal entendre el desenlla\u00e7 tan immediat i sorprenent de la primera fase d\u2019aquest conflicte: l\u2019ampli moviment social que es va oposar a una ampliaci\u00f3 que destruiria bona part del delta del Llobregat (la segona zona humida m\u00e9s important de la costa catalana, que es preserva al cor de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona), i les veus que des de l\u2019Ajuntament del Prat, l\u2019alcaldia de Barcelona i la vicepresid\u00e8ncia del Govern espanyol es van al\u00e7ar contra el projecte van aconseguir que qued\u00e9s descartat. Van guanyar aquella batalla, per\u00f2 no la guerra. A pesar que un estudi recent de la Generalitat de Catalunya, l\u2019Enquesta \u00d2mnibus del Centre d\u2019Estudis d\u2019Opini\u00f3, revela que una \u00e0mplia majoria de catalans i catalanes s\u2019oposen a l\u2019ampliaci\u00f3, els lobbies insisteixen en la proposta, tal com ha deixat clar, per exemple, el portaveu del grup municipal socialista a l\u2019Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni. La batalla guanyada, per\u00f2, mereix ser entesa amb perspectiva.<\/p>\n Un rep\u00e0s a la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia del desenvolupament hum\u00e0 sobre la plana del delta del Llobregat, situada immediatament a l\u2019oest de la ciutat de Barcelona, revela que quan la burgesia de la capital ha volgut impulsar-hi una gran infraestructura, finalment se n\u2019ha sortit. Els defensors de l\u2019ampliaci\u00f3, en realitat, no fan m\u00e9s que perllongar aquesta llarga tradici\u00f3 dels dirigents cl\u00e0ssics barcelonins, que han vist aquest indret com un espai en blanc per satisfer les necessitats de creixement sense l\u00edmits de la ciutat i les seves infraestructures.<\/p>\n Va resumir b\u00e9 aquesta percepci\u00f3 l\u2019escriptor catal\u00e0 del segle XIX Jacint Verdaguer, un dels primers a cultivar un g\u00e8nere d\u2019odes a Barcelona que m\u00e9s tard han sovintejat altres poetes barcelonins. Ell en va compondre una just quan, a finals del segle XIX, l\u2019explotaci\u00f3 colonial de les Antilles espanyoles per part de burgesos catalans (com el mecenes mateix de Verdaguer, el negrer Antonio L\u00f3pez), comen\u00e7ava a fer necess\u00e0ria una ampliaci\u00f3 del port.<\/p>\n Deia Verdaguer a Barcelona:<\/p>\n \u00bfVeus \u00e1 ponent est\u00e9ndres un prat com d’esmeralda? un altre Nil lo forma de ses arenes d’or, ahont, si t’estreteja de Montjuich la falda, podr\u00edan aixamplarse tes tendes y ton cor. Qu\u00e8 ha passat, ara? Per qu\u00e8 les \u00e0nsies d\u2019expansi\u00f3 de les elits barcelonines resumides per Verdaguer han topat, aquesta vegada s\u00ed, amb seriosos obstacles que fan incerta la seva materialitzaci\u00f3?<\/p>\n Sens dubte, un factor important \u00e9s l\u2019empoderament de la gent del Prat i del Baix Llobregat. La signatura del Pla Delta per part de l\u2019Estat, la Generalitat i els ajuntaments del Prat i Barcelona el 1994 va fer possibles les, per ara, darreres ampliacions del port i de l\u2019aeroport; per\u00f2 tamb\u00e9 va suposar una s\u00e8rie de compensacions, com la regeneraci\u00f3 dels espais naturals o la recuperaci\u00f3 de la platja, que han perm\u00e8s la reconquesta d\u2019aquests entorns per al gaudi ciutad\u00e0. Avui dia, s\u00f3n patrimoni com\u00fa d\u2019unes classes populars metropolitanes que en gaudeixen regularment. Aix\u00f2 explica la unanimitat de la ciutadania i del consistori pratencs contra l\u2019ampliaci\u00f3 o el fet que la campanya #NiUnPamMes hagi aplegat les signatures de m\u00e9s de 50.000 persones i gaireb\u00e9 un miler d\u2019entitats. Tanmateix, la qu\u0308esti\u00f3 va m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n Cal emmarcar aquest gir en la tend\u00e8ncia hist\u00f2ria tamb\u00e9 en un context de canvi d\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 cada cop m\u00e9s sectors de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica han ent\u00e8s que l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica \u00e9s un repte civilitzatori davant del qual calen accions immediates i estructurals. En una Europa en qu\u00e8 la reducci\u00f3 de la contaminaci\u00f3 \u00e9s un objectiu innegable a qualsevol gran metr\u00f2poli, les ampliacions d\u2019aeroports cauen de les llistes de prioritats. A Londres, totes les principals forces pol\u00edtiques, dels Verds als tories comen\u00e7ant per l\u2019alcalde laborista Sadiq Khan, s\u2019oposen als plans propugnats per Ferrovial, gestora de Heathrow, per fer-hi una tercera pista. A Fran\u00e7a el govern del liberal Macron revisa els plans de creixement d\u2019aeroports com el de Charles de Gaulle a Par\u00eds, perqu\u00e8 han quedat \u00abobsolets\u00bb davant dels plans de reducci\u00f3 d\u2019emissions de gasos amb efecte hivernacle, en paraules de la ministra de Transici\u00f3 Ecol\u00f2gica, Barbara Pompili. A Alemanya, l\u2019empresa de ferrocarrils Deutsche Bahn i Lufthansa treballen per traslladar de l\u2019avi\u00f3 al tren tots aquells passatgers que volen arribar a Frankfurt en vols de curt radi.<\/p>\n En canvi, en perspectiva local, davant d\u2019aquest dilema les tradicionals classes dirigents barcelonines es mantenen alineades amb un model cada cop m\u00e9s antic. La vella burgesia industrial interessada per la innovaci\u00f3 ha donat peu \u2014amb la deslocalitzaci\u00f3 i venda del teixit industrial i la inversi\u00f3 del seu patrimoni en el rendisme immobiliari\u2014 a unes elits barcelonines que \u00abhan substitu\u00eft el desig de contribuir al progr\u00e9s compartit per una sorollosa i tavern\u00e0ria rebequeria\u00bb, tal com analitzava recentment Jordi Mart\u00ed en un article titulat \u00abLa decad\u00e8ncia de les elits\u00bb.<\/p>\n Davant d\u2019aquest intent d\u2019imposar projectes depredadors amb poca viabilitat, a la metr\u00f2poli barcelonina els governs d\u2019arrel popular tenim l\u2019oportunitat hist\u00f2rica de liderar la formulaci\u00f3 d\u2019alternatives des de la innovaci\u00f3 i la voluntat de transformaci\u00f3 social. L\u2019ampliaci\u00f3 de la tercera pista ho comprometria, mentre seguiria apostant per la visi\u00f3 caduca d\u2019unes grans metr\u00f2polis uniformitzades i hiperconnectades, desenvolupades segons un mateix model que ha de permetre el flux de grans capitals entre ciutats id\u00e8ntiques que faciliten la maximitzaci\u00f3 de beneficis a qu\u00e8 f\u00e8iem refer\u00e8ncia abans.<\/p>\n Impulsar metr\u00f2polis que redescobreixin el valor de la proximitat i l\u2019aprofitin per impulsar formes d\u2019habitar les ciutats m\u00e9s sostenibles i igualit\u00e0ries \u00e9s una urg\u00e8ncia tamb\u00e9 democr\u00e0tica, no nom\u00e9s ambiental. Perqu\u00e8 no es tracta de trobar tan sols una alternativa a un vell model basat en el creixement que es resisteix a desapar\u00e8ixer. La crisi social, econ\u00f2mica i ambiental d\u2019aquest model genera una incertesa en la vida de milions de persones que la ultradreta aprofita per tornar a emergir, prometent una seguretat basada en la pertinen\u00e7a a comunitats abstractes i excloents. Davant d\u2019aquestes comunitats imaginades, el municipalisme, a trav\u00e9s de les pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero, pot articular i cohesionar comunitats concretes: les d\u2019unes metr\u00f2polis que, ara i aqu\u00ed, garanteixen una vida digna als seus ve\u00efns i ve\u00efnes.<\/p>\n Llu\u00eds Mijoler Mart\u00ednez<\/p>\n Alcalde del Prat de Llobregat i responsable de municipalisme de Catalunya en Com\u00fa<\/p>\n Article publicat a “La P\u00fablica” (02-11-2022)<\/p>\n Il\u00b7lustraci\u00f3 “La Santa Pedro”<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019aeroport del Prat a costa d\u2019espais naturals del delta del Llobregat va ser una de les grans qu\u0308estions que va ocupar el debat p\u00fablic a Barcelona i a Catalunya durant tot el 2021. A la Ricarda, l\u2019h\u00e0bitat d\u2019inter\u00e8s comunitari que seria destru\u00eft per l\u2019allargament de la tercera pista de l\u2019aeroport, el \u00abprogr\u00e9s\u00bb topava contra els defensors rom\u00e0ntics d\u2019uns quants \u00e0necs. Aix\u00ed ho caricaturitzaven els defensors de la proposta. Si de moment no han aconseguit imposar l\u2019ampliaci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 no han compr\u00e8s que, en realitat, a la Ricarda s\u2019enfronten dos models de desenvolupament urb\u00e0. En un context de creixent preocupaci\u00f3 per l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, sorgeix una forma d\u2019entendre les ciutats des d\u2019una redescoberta del valor de la proximitat. Al Prat, i en clau metropolitana, defensem aquest municipalisme que impulsa pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero. Noves metr\u00f2polis per a una nova \u00e8poca: redescobrir el quil\u00f2metre zero En un altre article d\u2019aquesta revista, Josep Vicent Boira exposa com l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica fa urgent repensar les xarxes que transporten persones i mercaderies entre les nostres ciutats. Els ajuntaments hem contribu\u00eft a aquest debat: des del Prat hem presentat un estudi amb l\u2019Associaci\u00f3 per la Promoci\u00f3 del Transport P\u00fablic que planteja alternatives a l\u2019avi\u00f3 a l\u2019hora de comunicar els aeroports catalans amb l\u2019entorn euromediterrani. Perqu\u00e8 creiem que les ciutats, m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres compet\u00e8ncies limitades, tenim molt a dir sobre les xarxes que ens connecten. En aquesta \u00e8poca de crisi ambiental, el municipalisme ha de tenir un paper fonamental a l\u2019hora de (re)pensar els nodes que connecten aquestes xarxes: les ciutats \u2014enteses en la seva dimensi\u00f3 actual de grans metr\u00f2polis que superen els l\u00edmits territorials dels pobles, i que inclouen tant l\u2019entorn urb\u00e0 com l\u2019entorn agr\u00edcola i els espais naturals, que tamb\u00e9 proveeixen serveis per a la vida ciutadana. En el nostre cas, aquesta ciutat \u00e9s la regi\u00f3 metropolitana barcelonina. Cal repensar com la comuniquem amb altres metr\u00f2polis, per\u00f2 tamb\u00e9 com ens hi movem, com hi produ\u00efm i com hi consumim. En aquest context, quan diem que a les ciutats on governem apostem per un municipalisme que impulsi pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero, volem reivindicar la proximitat com a espai que ens permet recuperar autonomia i capacitat de control democr\u00e0tic sobre elements i serveis b\u00e0sics de la vida en com\u00fa a les urbs, per donar resposta a una triple necessitat: ambiental, econ\u00f2mica i democr\u00e0tica. Ho fem, en primer lloc, per desenvolupar respostes a l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica. I ho fem des de la consci\u00e8ncia que, com deia l\u2019activista mediambiental brasiler Chico Mendes, l\u2019ecologisme sense lluita social \u00e9s jardineria. Per tant, una resposta adequada a l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica implica, necess\u00e0riament, transformar l\u2019economia a la ciutat. I aquesta revisi\u00f3 ha de permetre plantejar la qu\u0308esti\u00f3 del control democr\u00e0tic dels recursos, subministraments i serveis b\u00e0sics necessaris per a cada ve\u00ed i ve\u00efna. Tot seguit mirar\u00e9 d\u2019il\u00b7lustrar amb alguns exemples aquestes pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero que propugnem des de la nostra forma d\u2019entendre el municipalisme. S\u00f3n dels \u00e0mbits de l\u2019energia, l\u2019aigua, la ind\u00fastria i l\u2019alimentaci\u00f3, i centrats en el Prat. En podr\u00edem trobar m\u00e9s en \u00e0mbits com el social, l\u2019educatiu o el cultural i tamb\u00e9 en altres ciutats metropolitanes com Barcelona, Sant Feliu o Montcada. En primer lloc, voldria parlar de l\u2019impuls de les comunitats locals d\u2019energia. Aquesta eina ha de servir perqu\u00e8 la transici\u00f3 energ\u00e8tica, que cal desplegar amb urg\u00e8ncia, sigui tamb\u00e9 una palanca per construir sobirania davant les grans empreses el\u00e8ctriques i empoderament ciutad\u00e0 a escala local. L\u2019autonomia energ\u00e8tica comen\u00e7a acompanyant la ciutadania a l\u2019hora d\u2019estalviar en la factura el\u00e8ctrica, instal\u00b7lar energies renovables i efectuar rehabilitacions energ\u00e8tiques. Paral\u00b7lelament, per\u00f2, al Prat, estem en vies de constituir una de les majors comunitats locals d\u2019energia de l\u2019Estat: l\u2019Energia del Prat. Per capitalitzar-la, aprofitem l\u2019estalvi de gaireb\u00e9 200.000 euros en la factura el\u00e8ctrica anual que suposar\u00e0 la instal\u00b7laci\u00f3 de plaques fotovoltaiques als terrats de vint-i-dos edificis municipals. Per tal de poder-la desplegar, ens hem aliat amb altres ens locals i regionals per exigir a l\u2019Estat una transposici\u00f3 ambiciosa i valenta de la directiva europea que regula aquestes comunitats. Aquesta experi\u00e8ncia s\u2019inspira en la llarga tradici\u00f3 de gesti\u00f3 p\u00fablica de l\u2019aigua que hem acumulat al Prat o a Montorn\u00e8s en les darreres d\u00e8cades. Al delta del Llobregat hi ha un gran aqu\u0308\u00edfer profund i l\u2019Ajuntament del Prat ha vetllat perqu\u00e8 el seu aprofitament es regeixi pel control i lideratge p\u00fablics. Ara per ara, la nostra ciutat \u00e9s l\u2019\u00fanica de les de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona de m\u00e9s de 60.000 habitants que disposa d\u2019infraestructures p\u00fabliques d\u2019abastament d\u2019aigua potable pr\u00f2pies i localitzades dins del municipi, que connecten aquest aqu\u0308\u00edfer amb les llars pratenques. Les gestiona l\u2019empresa municipal Aigu\u0308es del Prat, creada el 1988, que treballa per garantir un servei de qualitat al menor preu possible per als abonats, reinvertint els beneficis en la reducci\u00f3 de les tarifes, la modernitzaci\u00f3 de les instal\u00b7lacions i la preservaci\u00f3 del medi ambient. Aquesta experi\u00e8ncia, compartida amb altres municipis que volen seguir aquestes passes a trav\u00e9s d\u2019entitats com el Consorci per a la Gesti\u00f3 Integral d\u2019Aigu\u0308es de Catalunya, dota de credibilitat l\u2019Ajuntament a l\u2019hora d\u2019impulsar Energia del Prat. L\u2019aigua i l\u2019energia s\u00f3n b\u00e9ns comuns b\u00e0sics per a la vida ciutadana, per\u00f2 tamb\u00e9 per a la ind\u00fastria. La descoberta d\u2019aigu\u0308es subterr\u00e0nies al Delta va propiciar l\u2019arribada de les primeres f\u00e0briques al Baix Llobregat, i avui dia molts dels centres de producci\u00f3 de la nostra ciutat formen part, com Aigu\u0308es del Prat, de la Comunitat d\u2019Usuaris d\u2019Aigu\u0308es del Delta del Llobregat. Aix\u00ed mateix, la comunitat local d\u2019energia permetr\u00e0 proveir d\u2019energia assequible les llars de la ciutat, per\u00f2 tamb\u00e9 el teixit industrial en un moment en qu\u00e8 l\u2019esgotament dels combustibles f\u00f2ssils n\u2019encarir\u00e0 el preu. Per tant, aquesta pol\u00edtica de quil\u00f2metre zero ha de facilitar tamb\u00e9 la necess\u00e0ria reflexi\u00f3 sobre la reindustrialitzaci\u00f3 en un context de crisi de la globalitzaci\u00f3 tal com la coneix\u00edem. Un altre exemple de pol\u00edtiques de quil\u00f2metre zero \u00e9s la protecci\u00f3 i promoci\u00f3 dels espais agraris com a infraestructura metropolitana, que han d\u2019adquirir un car\u00e0cter cada cop m\u00e9s estrat\u00e8gic en el marc de la crisi global dels combustibles i, per tant,…<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":373,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[37,35,39,31,33],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/372"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=372"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/372\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":374,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/372\/revisions\/374"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/media\/373"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=372"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=372"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=372"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nPoc despr\u00e9s comen\u00e7ava una expansi\u00f3 del port de Barcelona cap a l\u2019oest, que va culminar a principis del segle XXI amb el desviament del riu Llobregat per construir el moll del Prat. Actualment, tot l\u2019hemisferi nord del Delta est\u00e0 ocupat pel port i la Zona Franca, projectada a partir dels anys vint del segle passat i impulsada a partir dels seixanta. A l\u2019hemisferi sud, l\u2019aeroport conviu amb nuclis urbans i industrials, altres infraestructures vi\u00e0ries i ferrovi\u00e0ries d\u2019acc\u00e9s a Barcelona, aix\u00ed com amb espais naturals i agr\u00edcoles que es van comen\u00e7ar a protegir a les acaballes del segle xx.<\/p>\n