El delta del Llobregat \u00e9s un espai \u00fanic en el context de les metr\u00f2polis europees per la seva ubicaci\u00f3, per la conjugaci\u00f3 d\u2019indrets de gran valor socioecon\u00f2mic i ambiental i perqu\u00e8 la majoria del seu s\u00f2l \u00e9s de titularitat p\u00fablica. Hi trobem l\u2019anomenada plataforma econ\u00f2mica del delta del Llobregat, amb una extensi\u00f3 de 4.000 hect\u00e0rees. Les grans infraestructures de transport (port, aeroport, xarxa vi\u00e0ria i accessos a terminals ferrovi\u00e0ries) n\u2019ocupen 2.400 i la resta s\u00f3n pol\u00edgons d\u2019activitat econ\u00f2mica. L\u2019espai configura un pol d\u2019activitats estrat\u00e8giques per la seva significaci\u00f3 en termes de valor i d\u2019ocupaci\u00f3 de qualitat en un entorn de gran valor ecol\u00f2gic que necessita considerar-se en qualsevol estrat\u00e8gia que es plantegi. Alhora, est\u00e0 situat en una part indestriable del continu urb\u00e0 al centre de la metr\u00f2poli barcelonina.<\/p>\n
La instal\u00b7laci\u00f3 a Mercabarna de la planta fotovoltaica d\u2019autoconsum m\u00e9s gran de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica a la coberta de les instal\u00b7lacions, el parc empresarial per a petites i mitjanes empreses endegat pel Consorci de la Zona Franca i capitanejat pel DFactory, els 1.800 habitatges que es construiran al nou barri de la Marina del Prat Vermell o el desenvolupament d\u2019una nova planta de fred d\u2019alta efici\u00e8ncia a la Zona Franca s\u00f3n projectes units pel fil invisible de l\u2019Estrat\u00e8gia delta del Llobregat, un instrument de planificaci\u00f3 i de gesti\u00f3 estrat\u00e8gica que pret\u00e9n disposar d\u2019un delta amb m\u00e9s espais lliures, amb un creixement econ\u00f2mic sostenible i que permeti el gaudi a la ciutadania.<\/p>\n
L\u2019estrat\u00e8gia \u00e9s un pla de treball compartit entre els ajuntaments de Barcelona, l\u2019Hospitalet i el Prat, l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB), Adif, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), AENA, el Port, l\u2019empresa municipal BSM, el Consorci de la Zona Franca, Mercabarna i la Fira. Aquesta hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit, iniciada el 2016 i presentada el 2018, es deu en bona part al fet que els operadors implicats s\u00f3n p\u00fablics, han compartit els seus projectes i s\u00f3n ells mateixos els que majorit\u00e0riament els desenvolupen sota el paraigua de l\u2019estrat\u00e8gia.<\/p>\n
A difer\u00e8ncia del Pla delta del 1994, els 30 projectes acordats a l\u2019Estrat\u00e8gia delta del Llobregat no pretenen canviar l\u2019estructura urbana. El seu objectiu \u00faltim \u00e9s treure el m\u00e0xim rendiment del s\u00f2l industrial en un espai que sigui ambientalment sostenible en una zona estretament vinculada a la vida urbana. Es treballa en quatre eixos que han possibilitat l\u2019entesa entre els operadors, primer, i la socialitzaci\u00f3 dels aven\u00e7os, despr\u00e9s, gr\u00e0cies a l\u2019observatori que avalua el compliment dels projectes.<\/p>\n
Als eixos cl\u00e0ssics en estrat\u00e8gies d\u2019aquesta envergadura, com la reactivaci\u00f3 d\u2019espais que generin nova activitat i ocupaci\u00f3 o la millora de les infraestructures i les xarxes vi\u00e0ria i ferrovi\u00e0ria, s\u2019hi va afegir contemplar les potencials externalitats ambientalment negatives de l\u2019activitat econ\u00f2mica i endegar projectes de protecci\u00f3 dels espais naturals o per potenciar la mobilitat sostenible. Tamb\u00e9, i aix\u00f2 fa un quart de segle encara va ser m\u00e9s innovador, s\u2019hi va incloure l\u2019objectiu que tot l\u2019entorn mantingu\u00e9s condicions urbanes i fos habitable.<\/p>\n
Com que l\u2019horitz\u00f3 de l\u2019estrat\u00e8gia \u00e9s el 2025, d\u2019alguna manera podem dir que entrem en la seva fase final. En el darrer balan\u00e7 que hem fet, s\u2019ha constatat que la majoria dels projectes s\u2019estan desenvolupant segons el calendari previst i que els indicadors evolucionen positivament. La plataforma econ\u00f2mica del delta del Llobregat creix amb noves naus i implantaci\u00f3 de nova activitat, sobretot log\u00edstica i comercial. Diferents projectes impacten positivament en la sostenibilitat gr\u00e0cies al foment de les energies renovables per a l\u2019autoconsum individual i comunitari. I s\u2019accelera el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 de la Marina del Prat Vermell, on estan a punt d\u2019iniciar-se les obres del Parc Central de la Marina.<\/p>\n
L\u2019Estrat\u00e8gia delta del Llobregat \u00e9s un bon exemple de cooperaci\u00f3 entre administracions i operadors p\u00fablics que aconsegueix revertir disfuncions que hipotecarien el seu futur com a tractor de l\u2019activitat econ\u00f2mica sostenible i de l\u2019ocupaci\u00f3 inclusiva. Un espai de treball de llarg recorregut que, sense fer soroll, \u00e9s molt productiu. Felicitem-nos-en.<\/p>\n
Jordi Mart\u00ed Grau, sis\u00e8 tinent d\u2019alcaldia de l\u2019Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l\u2019\u00c0rea de Planificaci\u00f3 Estrat\u00e8gica a l\u2019AMB <\/p>\n
Article publicat al diari “L\u00ednia” el 12.12.22<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El delta del Llobregat \u00e9s un espai \u00fanic en el context de les metr\u00f2polis europees per la seva ubicaci\u00f3, per la conjugaci\u00f3 d\u2019indrets de gran valor socioecon\u00f2mic i ambiental i perqu\u00e8 la majoria del seu s\u00f2l \u00e9s de titularitat p\u00fablica. Hi trobem l\u2019anomenada plataforma econ\u00f2mica del delta del Llobregat, amb una extensi\u00f3 de 4.000 hect\u00e0rees. Les grans infraestructures de transport (port, aeroport, xarxa vi\u00e0ria i accessos a terminals ferrovi\u00e0ries) n\u2019ocupen 2.400 i la resta s\u00f3n pol\u00edgons d\u2019activitat econ\u00f2mica. L\u2019espai configura un pol d\u2019activitats estrat\u00e8giques per la seva significaci\u00f3 en termes de valor i d\u2019ocupaci\u00f3 de qualitat en un entorn de gran valor ecol\u00f2gic que necessita considerar-se en qualsevol estrat\u00e8gia que es plantegi. Alhora, est\u00e0 situat en una part indestriable del continu urb\u00e0 al centre de la metr\u00f2poli barcelonina. La instal\u00b7laci\u00f3 a Mercabarna de la planta fotovoltaica d\u2019autoconsum m\u00e9s gran de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica a la coberta de les instal\u00b7lacions, el parc empresarial per a petites i mitjanes empreses endegat pel Consorci de la Zona Franca i capitanejat pel DFactory, els 1.800 habitatges que es construiran al nou barri de la Marina del Prat Vermell o el desenvolupament d\u2019una nova planta de fred d\u2019alta efici\u00e8ncia a la Zona Franca s\u00f3n projectes units pel fil invisible de l\u2019Estrat\u00e8gia delta del Llobregat, un instrument de planificaci\u00f3 i de gesti\u00f3 estrat\u00e8gica que pret\u00e9n disposar d\u2019un delta amb m\u00e9s espais lliures, amb un creixement econ\u00f2mic sostenible i que permeti el gaudi a la ciutadania. L\u2019estrat\u00e8gia \u00e9s un pla de treball compartit entre els ajuntaments de Barcelona, l\u2019Hospitalet i el Prat, l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (AMB), Adif, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), AENA, el Port, l\u2019empresa municipal BSM, el Consorci de la Zona Franca, Mercabarna i la Fira. Aquesta hist\u00f2ria d\u2019\u00e8xit, iniciada el 2016 i presentada el 2018, es deu en bona part al fet que els operadors implicats s\u00f3n p\u00fablics, han compartit els seus projectes i s\u00f3n ells mateixos els que majorit\u00e0riament els desenvolupen sota el paraigua de l\u2019estrat\u00e8gia. A difer\u00e8ncia del Pla delta del 1994, els 30 projectes acordats a l\u2019Estrat\u00e8gia delta del Llobregat no pretenen canviar l\u2019estructura urbana. El seu objectiu \u00faltim \u00e9s treure el m\u00e0xim rendiment del s\u00f2l industrial en un espai que sigui ambientalment sostenible en una zona estretament vinculada a la vida urbana. Es treballa en quatre eixos que han possibilitat l\u2019entesa entre els operadors, primer, i la socialitzaci\u00f3 dels aven\u00e7os, despr\u00e9s, gr\u00e0cies a l\u2019observatori que avalua el compliment dels projectes. Als eixos cl\u00e0ssics en estrat\u00e8gies d\u2019aquesta envergadura, com la reactivaci\u00f3 d\u2019espais que generin nova activitat i ocupaci\u00f3 o la millora de les infraestructures i les xarxes vi\u00e0ria i ferrovi\u00e0ria, s\u2019hi va afegir contemplar les potencials externalitats ambientalment negatives de l\u2019activitat econ\u00f2mica i endegar projectes de protecci\u00f3 dels espais naturals o per potenciar la mobilitat sostenible. Tamb\u00e9, i aix\u00f2 fa un quart de segle encara va ser m\u00e9s innovador, s\u2019hi va incloure l\u2019objectiu que tot l\u2019entorn mantingu\u00e9s condicions urbanes i fos habitable. Com que l\u2019horitz\u00f3 de l\u2019estrat\u00e8gia \u00e9s el 2025, d\u2019alguna manera podem dir que entrem en la seva fase final. En el darrer balan\u00e7 que hem fet, s\u2019ha constatat que la majoria dels projectes s\u2019estan desenvolupant segons el calendari previst i que els indicadors evolucionen positivament. La plataforma econ\u00f2mica del delta del Llobregat creix amb noves naus i implantaci\u00f3 de nova activitat, sobretot log\u00edstica i comercial. Diferents projectes impacten positivament en la sostenibilitat gr\u00e0cies al foment de les energies renovables per a l\u2019autoconsum individual i comunitari. I s\u2019accelera el proc\u00e9s de transformaci\u00f3 de la Marina del Prat Vermell, on estan a punt d\u2019iniciar-se les obres del Parc Central de la Marina. L\u2019Estrat\u00e8gia delta del Llobregat \u00e9s un bon exemple de cooperaci\u00f3 entre administracions i operadors p\u00fablics que aconsegueix revertir disfuncions que hipotecarien el seu futur com a tractor de l\u2019activitat econ\u00f2mica sostenible i de l\u2019ocupaci\u00f3 inclusiva. Un espai de treball de llarg recorregut que, sense fer soroll, \u00e9s molt productiu. Felicitem-nos-en. Jordi Mart\u00ed Grau, sis\u00e8 tinent d\u2019alcaldia de l\u2019Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l\u2019\u00c0rea de Planificaci\u00f3 Estrat\u00e8gica a l\u2019AMB Article publicat al diari “L\u00ednia” el 12.12.22<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":386,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[37,51,53,41,35],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/387"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=387"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/387\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":388,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/387\/revisions\/388"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/media\/386"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=387"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=387"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/comuns\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=387"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}