Compartim un Futur https://blogs.amb.cat/educacioambiental Programa metropolità d'educació ambiental Thu, 21 Mar 2024 12:42:02 +0000 ca hourly 1 Jornada de portes obertes en el Dia Mundial de l’Aigua i de la Meteorologia https://blogs.amb.cat/educacioambiental/2024/03/19/jornada-de-portes-obertes-en-el-dia-mundial-de-laigua-i-de-la-meteorologia/ Tue, 19 Mar 2024 12:12:00 +0000 https://blogs.amb.cat/educacioambiental/?p=4204 Com us vam avançar en la publicació sobre el Dia Mundial de l’Aigua, enguany s’ha organitzat una jornada de portes obertes a diferents infraestructures del cicle de l’aigua i també a algunes instal·lacions vinculades amb la meteorologia coincidint amb el Dia Mundial de la Meteorologia, el 23 de març, i en el marc del Dia Mundial de l’Aigua (22 de març).

Aquesta iniciativa està promoguda pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i les unitats que en depenen, com ara l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ens d’Abastament Ter-Llobregat i el Servei de Meteorologia de Catalunya. Compta amb la col·laboració d’altres administracions, operadors i entitats vinculades a la gestió de l’aigua, com ara l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona, el Consorci d’Aigües de Tarragona, el Consorci Besòs Tordera, MMBS – Aigües de Manresa, l’Observatori Fabra i la Diputació de Barcelona.

Entre les instal·lacions que es poden visitar hi ha la depuradora del Prat de Llobregat (places exhaurides). En el web L’aigua no cau del cel podreu veure totes les instal·lacions visitables i el canal per inscriure-us-hi.

Us recordem que les depuradores metropolitanes es poden visitar durant tot l’any (excepte a l’agost), de dilluns a divendres. Podeu contactar amb la Central de Reserves a través d’aquest formulari de contacte.

A més, ja està disponible el portal de recursos virtuals:

Esperem que gaudiu d’una bona jornada!

]]>
Anem d’estrena! Activitats noves sobre el cicle dels residus i els recursos https://blogs.amb.cat/educacioambiental/2024/03/01/anem-destrena-activitats-noves-sobre-el-cicle-dels-residus-i-els-recursos/ Fri, 01 Mar 2024 14:41:00 +0000 https://blogs.amb.cat/educacioambiental/?p=4161 El catàleg del programa educatiu Compartim un Futur presenta les noves activitats sobre el cicle dels residus!

En aquestes activitats s’expliquen conceptes bàsics relacionats amb el cicle dels residus, com la recollida selectiva o el tractament, però posant un èmfasi especial en la prevenció. A través de la imatge de la jerarquia dels residus, els alumnes poden comprendre que el millor residu és el que no es genera i, per tant, que els nostres hàbits de consum són molt importants a l’hora de reduir la quantitat de residus que generem.

També s’incideix en un altre punt important: la reutilització, ja sigui donant altres usos als productes o bé reparant-los i allargant-ne la vida útil.

Les propostes educatives noves

S’han dissenyat quatre activitats diferents, adaptades al nivell educatiu, que són:

A través d’un conte amb un personatge anomenat Recuc, els alumnes aprendran el viatge dels residus orgànics i reflexionaran sobre el seu origen, com podem contribuir cadascú de nosaltres a evitar el malbaratament alimentari, i el tresor en què es converteix la brossa orgànica si la separem correctament a casa.

  • «Menys és més», per a públic de cicle mitjà i superior de primària.

En aquesta activitat, els alumnes aprendran diferents hàbits de consum sostenibles per a la prevenció de residus (mitjançant un joc de rol en un mercat) i la importància d’una correcta separació de residus per a un posterior tractament i així convertir-los en un producte nou. S’introdueix el concepte d’economia circular.

  • «Les 7 R», per a públic d’ESO (1r i 2n cicle).

Amb el diagrama de l’economia circular com a element transversal de l’activitat, s’expliquen els impactes de la generació de residus, el tractament que es duu a terme i la necessitat de fer-ne una separació correcta per tal de transformar-los en recursos. Es fa èmfasi en la prevenció de residus com a aspecte clau de l’economia circular (reutilització, reparació, etc.). A través d’un debat de rol i un concurs de mites, s’apropa als alumnes la realitat que envolta el món dels residus i el paper essencial que tenim per fer-ne un tractament correcte.

  • «Més que tela!», per a públic de cicle mitjà i superior de primària, ESO, batxillerat i CFGM.

L’activitat permet aprofundir en les característiques, l’impacte social i ambiental, l’origen i la confecció de la roba que utilitzem diàriament, i aprendre com podem reduir i prevenir la generació de residus tèxtils. A més, es fa èmfasi en els hàbits sostenibles i les bones pràctiques en relació amb el consum i les 3R (reduir, reutilitzar i reciclar). 

En aquesta publicació pots veure les imatges del taller “Mes que tela!” que es va dur a terme a l’Institut Badalona VII el passat 18 de febrer amb dos grups de 2n d’ESO.

Si vols fer una reserva d’aquestes activitats, pots contactar amb la Central de Reserves al 93 238 93 51, escriure a reserves.compartim@amb.cat o bé omplir el formulari de contacte.

]]>
Anem d’estrena! Noves activitats del cicle de l’aigua https://blogs.amb.cat/educacioambiental/2024/03/01/anem-destrena-noves-activitats-del-cicle-de-laigua/ Fri, 01 Mar 2024 13:52:00 +0000 https://blogs.amb.cat/educacioambiental/?p=4151 Un dels eixos temàtics principals del Compartim un Futur és el del cicle de l’aigua. Fa molts anys que l’AMB ofereix visites guiades a les instal·lacions relacionades amb el tractament d’aigua, activitats a l’aula i tallers per a tots els públics, així com recursos educatius diversos (dossiers, interactius, exposicions, etc.).

Aquest últims mesos, l’equip tècnic i educatiu del Compartim un Futur ha treballat de valent per renovar l’oferta de les activitats a l’aula, en concret per als nivells educatius d’educació infantil, primària i ESO. La renovació d’aquestes activitats persegueix dos objectius principals derivats del nou Programa metropolità d’educació per a la sostenibilitat 2030 (PMES 2030): 

  • Actualitzar el contingut per adaptar-lo a un nou context social i econòmic en què el reconeixement dels límits planetaris és clau, incloent-hi nous paradigmes i els principals reptes socioambientals als quals cal fer front, donant-hi una visió transversal, integradora i alhora complexa. En aquest sentit, per exemple, cal parlar de l’actual situació de sequera que estem patint, reforçar les bones pràctiques i explicar què són i com s’utilitzen els recursos hídrics alternatius.
  • Explorar i potenciar noves metodologies didàctiques més vivencials i significatives, amb el participant com a actor principal, que generin un impacte transformador i incorporar-hi al mateix temps formats innovadors d’expressió i de comunicació.

Les noves propostes educatives

S’han dissenyat tres activitats diferents segons nivell educatiu, que són:

En aquestes activitats s’incorporen dinàmiques de reflexió i d’experimentació per comprendre que l’aigua és un recurs escàs i que cal optimitzar-ne el consum. A més, es recorda el cicle urbà de l’aigua per entendre tot el procés que hi ha al darrere per disposar d’aigua potable i per retornar-la al medi en les millors condicions possibles, i que aquests processos són molt costosos a nivell econòmic i també energètic.

El passat 15 de febrer es van estrenar les activitats per a educació infantil i primària, i el 19 de febrer la que està dirigida a secundària.

Les imatges d’aquesta publicació corresponen al taller “Tanca l’aixeta!” que l’escola Artur Martorell de Badalona va dur a terme el passat 19 de febrer.

Si vols fer una reserva d’aquestes activitats, pots contactar amb la Central de Reserves al 93 238 93 51, escriure a reserves.compartim@amb.cat o bé omplir el formulari de contacte.

]]>
Dia Mundial de l’Aigua 2024: Aigua per la Pau https://blogs.amb.cat/educacioambiental/2024/02/28/dia-mundial-de-laigua-2024-aigua-per-la-pau/ Wed, 28 Feb 2024 12:14:00 +0000 https://blogs.amb.cat/educacioambiental/?p=4145 El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març, com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible d’aquest recurs. Enguany, la campanya a escala internacional té com a lema Aigua per la Pau (Water for Peace).

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la coordinació de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, presenten un any més un conjunt de recursos de suport per animar els ens locals a adherir-se al Dia Mundial de l’Aigua i organitzar accions.

L’oferta de recursos que oferim des de les administracions supramunicipals és tant de recursos presencials com virtuals.

Al web de la Xarxa hi trobaràs tota la informació relativa a aquest dia: formulari d’adhesió, recursos gràfics de la campanya i recursos de suport als ens locals.

A més, el 23 de març, coincidint amb el Dia Mundial de la Meteorologia, hi haurà jornades de portes obertes en diverses infraestructures del cicle de l’aigua (depuradores, potabilitzadores, dessalinitzadores, estacions regeneradores…) i d’altres vinculades al Meteocat. Una d’aquestes plantes visitables el dissabte al matí és la depuradora del Prat de Llobregat. La Generalitat iniciarà la campanya el dia 8 de març. Les activitats programades es publicaran a https://agendadelaigua.cat/.

OFERTA DE RECURSOS PRESENCIALS DEL COMPARTIM UN FUTUR

Activitat a l’aula sobre el cicle de l’aigua. Autoria: Domènec Fernández
Visita a la depuradora del Prat de Llobregat
]]>
Entrevista a Jacob Cirera, cap de l’Oficina d’Infraestuctura Verda i Metabolisme Urbà del Servei de Redacció del Pla Director https://blogs.amb.cat/educacioambiental/2024/02/27/entrevista-a-jacob-cirera-cap-de-loficina-dinfraestuctura-verda-i-metabolisme-urba-del-servei-de-redaccio-del-pdum/ Tue, 27 Feb 2024 11:54:00 +0000 https://blogs.amb.cat/educacioambiental/?p=4142 1. Explica breument la teva formació i trajectòria professional.

Soc llicenciat en Ciències Ambientals i màster en l’Aplicació dels Sistemes d’Informació Geogràfica i la Teledetecció a la Gestió i Planificació del Territori. Vaig començar fent pràctiques a la Diputació de Barcelona, estandarditzant els indicadors de les agendes 21 locals per poder calcular-los amb sistemes d’informació geogràfica. (Quan penses en Aalborg i les agendes 21 te n’adones dels anys que fa que donem voltes al mateix sense sortir-nos-en…). D’aquí vaig passar a una enginyeria, TYPSA, i a treballar en l’elaboració del Pla d’abastament d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona. Vaig estar 12 anys a Barcelona Regional, primer centrat en l’anàlisi de valors i processos ecològics com la connectivitat ecològica i més tard treballant sobretot en l’avaluació ambiental estratègica del planejament urbanístic i territorial. Actualment fa 7 anys que formo part de l’equip de redacció del Pla director urbanístic metropolità (PDUM) de Barcelona com a responsable de la proposta d’infraestructura verda i de metabolisme urbà, i també fa més de 10 anys que exerceixo de docent al màster de Ciutat i Urbanisme de la UOC.

2. En els últims mesos has estat treballant en el Pla director urbanístic metropolità (PDUM). Ens podries indicar breument quin és l’objectiu principal d’aquest pla i com s’estructura?

L’objectiu del PDUM és el d’ordenar el territori metropolità de Barcelona en les properes dècades. El PDUM imagina la ciutat futura en l’escenari 2050, abordant reptes prioritaris com la funcionalitat ecològica i la resiliència al canvi climàtic, la salut i la qualitat ambiental dels entorns urbans, l’accés a l’habitatge i als serveis i dotacions bàsics de proximitat, l’accés al treball o la mobilitat sostenible; tot això amb un ús eficient dels recursos.

És important destacar aspectes del model urbà del PDUM i del seu encaix territorial que són molt rellevants a escala ambiental:

  • Es tracta d’un Pla de reciclatge urbà, no d’extensió. Malgrat créixer en habitatges i llocs de treball, ho fa transformant i regenerant la ciutat construïda i augmentant el sòl no urbanitzable. Aquest és un paradigma que forçosament han de seguir les metròpolis consolidades com la de Barcelona.
  • En segon lloc, es tracta d’un Pla que no actua reactivament a la demanda de creixement, sinó que posa un topall analitzant les capacitats del territori quant a valors ecològics, recursos o qualitat ambiental requerida als entorns urbans.
  • I per acabar, el Pla cerca un equilibri territorial entre activitat i residència i una complexitat i densitat que permeti una ciutat de proximitat i un model de mobilitat sostenible.

Si ens centrem en el model de ciutat que planteja el PDUM, s’estructura en cinc línies d’actuació:

  • L’impuls de la infraestructura verda
  • La configuració d’una xarxa urbana i social
  • L’evolució de les xarxes de mobilitat
  • L’ordenació dels assentaments urbans per garantir l’equilibri, la cohesió i l’habitabilitat
  • La millora del metabolisme urbà

3. Quines són les principals mesures d’adaptació al canvi climàtic del Pla?

L’urbanisme pot incidir en la mitigació del canvi climàtic, sobretot pel que fa a la a la residència i la mobilitat, mentre que en altres àmbits l’acció del planejament urbanístic en matèria de mitigació queda més limitada.

En l’adaptació, l’urbanisme hi té un paper molt rellevant: des de l’ordenació d’àmbits urbans per evitar riscos, la generació d’entorns urbans menys vulnerables a la calor (amb la introducció de verd urbà o rehabilitant i regenerant teixits urbans), facilitar l’ús alternatiu i circular de l’aigua per afrontar episodis d’escassetat o l’ordenació dels espais agraris i forestals per a facilitar-ne la gestió adaptativa.

El Pla desenvolupa propostes en tots aquests àmbits amb anàlisis molt interessants com la modelització del comportament energètic i de confort de les edificacions en escenari de canvi climàtic, la detecció d’àmbits especialment vulnerables a la calor on actuar, la detecció d’espais prioritaris per a la implementació de xarxes de recursos alternatius d’aigua, la detecció d’àmbits vulnerables a la inundació urbana o al col·lapse dels sistemes de col·lecció d’aigües residuals i pluvials on implementar mesures de regulació, o l’establiment d’una estructura blava per protegir el cicle natural de l’aigua.

4. Quin paper pot tenir l’educació ambiental en la implantació de les diferents mesures previstes en el Pla?

En primer lloc, crec que el PDUM ha generat un debat ampli sobre com han de ser les ciutats i metròpolis del futur. Les dades del web del Pla són contundents en aquest sentit: 307 accions, 105 ponències, 13 exposicions, 21 publicacions, 500 experts i 14.900 ciutadans han participat en l’elaboració del Pla.

D’altra banda, si ens fixem en com incidiran les propostes del Pla, si n’hagués de destacar una, destacaria les estratègies de dotació d’equipaments i l’establiment de l’estructura verda (parcs i eixos verds); que permetrà a la població accedir a equipaments i espais verds de proximitat.

Crec que aquesta xarxa permetrà apropar les accions educatives en general i en concret de la temàtica ambiental, habilitant espais de qualitat. Més encara en el cas dels parcs, on més enllà de la proximitat també s’ha pensat en la complementarietat dels serveis socioambientals que la xarxa de parcs planificada pot prestar. Això ha de permetre multiplicar els valors ambientals per divulgar a escassos metres de cada barri.

5. Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.

El meu desig és que les noves generacions tornin a connectar amb el medi natural i els valors ecosistèmics que el sustenten.

Diu el text de l’obra de teatre “Acorar” que el jovent sap distingir entre un iPhone 12 i un iPhone 13, ho sap tot de les coses efímeres, mentre que, de les coses que transcendeixen el nostre efímer pas per la vida, no els interessa res, i amb un genèric les humilien (arbre, ocell…). En canvi, la gent gran sap destriar si és ordi o civada a les tres setmanes de néixer.

La diversitat, en tots els camps, ens ofereix més opcions, i això ens fa més resilients, també en el cas de la biodiversitat; i el distanciament i la infravaloració per omissió dels seus valors accelera la pèrdua de biocapacitat del planeta, perquè condiciona actituds menys respectuoses vers el medi ambient.

Cal recuperar el prestigi i la viabilitat dels qui treballen en la cura del medi i en treuen fruit respectant-lo.

]]>
5 de març: Dia Mundial de l’Eficiència Energètica https://blogs.amb.cat/educacioambiental/2024/02/27/5-de-marc-dia-mundial-de-leficiencia-energetica/ Tue, 27 Feb 2024 11:16:00 +0000 https://blogs.amb.cat/educacioambiental/?p=4138 El pròxim 5 de març se celebra el Dia Mundial de l’Eficiència Energètica.

Però, què vol dir ser eficient energèticament?

Es tracta d’optimitzar l’ús de l’energia, és a dir, obtenir el màxim rendiment amb el menor consum possible.

Quins avantatges ofereix?

  • Reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, ja que l’energia elèctrica que consumim encara prové majoritàriament de fonts no renovables (combustibles fòssils).
  • Estalvi en la factura de l’electricitat. Evidentment, com menys consumim, menys pagarem!

Què podem fer nosaltres per ser més eficients energèticament? 

Hi ha diferents maneres i nivells per millorar l’eficiència energètica. Per exemple:

  1. Fer petits canvis a casa per millorar l’aïllament tèrmic, com per exemple canviar les finestres per unes de vidre doble i amb ruptura de pont tèrmic. També petits gests, com ara abaixar les persianes a la nit o obrir les cortines a l’hivern, contribuiran a millorar l’eficiència energètica a la llar.  
  2. Obtenir aparells elèctrics i electrònics eficients. Per saber l’eficiència dels aparells, cal fixar-se amb l’etiqueta d’eficiència energètica (lletra A són els més eficients, i lletra G els menys eficients). Aquesta etiqueta també pot informar d’altres característiques, com l’aigua utilitzada o el soroll. A més, inclou un codi QR que els usuaris poden escanejar per obtenir informació addicional sobre el producte. Recorda que, periòdicament, aquesta escala es va modificant i adaptant. En el web de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE) hi trobaràs més informació.
  3. Fer un consum responsable de l’energia a través de bones pràctiques, com ara:
    • Substituir les bombetes halògenes per les de baix consum.
    • Apagar els llums si no els estem utilitzant.
    • No deixar aparells elèctrics i electrònics en mode repòs. Encara que estiguin apagats, segueixen consumint!
    • Utilitzar programes de baix consum als nostres electrodomèstics com els rentaplats o la rentadora.
    • Aprofitar la llum natural sempre que sigui possible.  
    • Utilitzar temporitzadors per a la caldera elèctrica.

Els recursos del Compartim un Futur

En el Compartim un Futur també treballem per donar eines per millorar l’eficiència energètica i fer un ús més responsable de l’energia. Disposem de diferents recursos:

Si vols més informació sobre les activitats i els recursos, pots contactar amb la Central de Reserves al 93 238 93 51, escriure a reserves.compartim@amb.cat o bé omplir el formulari de contacte.

]]>