{"id":1298,"date":"2018-07-19T06:34:34","date_gmt":"2018-07-19T06:34:34","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.amb.cat\/pmes\/?p=1298"},"modified":"2020-12-15T14:55:22","modified_gmt":"2020-12-15T14:55:22","slug":"els-boscos-salats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/2018\/07\/19\/els-boscos-salats\/","title":{"rendered":"ELS BOSCOS “SALATS”"},"content":{"rendered":"

Els manglars estan formats per uns arbres que s\u2019anomenen mangles. La paraula mangle<\/em> significa arbre recargolat<\/em><\/strong>. S\u00f3n molt tolerants a la sal (hal\u00f2fits), per aix\u00f2 els podem trobar a les zones intermareals properes a les desembocadures de rius d\u2019aigua dol\u00e7a de les latituds tropicals, i especialment en zones inundades o inundables. En comparaci\u00f3 amb altres biomes, representen una superf\u00edcie molt petita, per\u00f2 no per aix\u00f2 s\u00f3n menys rellevants.<\/p>\n

10 RAONS PER CONSERVAR-LOS<\/strong><\/span><\/p>\n

    \n
  1. S\u00f3n h\u00e0bitats on s\u2019hi poden trobar moltes esp\u00e8cies migrat\u00f2ries<\/strong>, principalment aus que passen pels tr\u00f2pics i subtr\u00f2pics a l\u2019hivern septentrional o meridional.<\/li>\n
  2. \u00c9s l\u2019h\u00e0bitat de desenvolupament de l\u2019etapa juvenil de molts peixos, mol\u00b7luscs, crustacis, equinoderms, an\u00e8l\u00b7lids, etc. \u00c9s a dir, una gran quantitat d\u2019organismes marins realitzen part del seu cicle de vida en els manglars<\/strong>, incloent diverses esp\u00e8cies comercials.<\/li>\n
  3. At\u00e8s que es troben en zones frontereres (terra-aigua i aigua dol\u00e7a \u2013aigua salada), hi ha una gran quantitat d\u2019\u00e9ssers vius, tant terrestres com aqu\u00e0tics. Alguns d\u2019aquests s\u00f3n esp\u00e8cies en perill d\u2019extinci\u00f3<\/strong>.<\/li>\n
  4. La productivitat prim\u00e0ria \u00e9s molt alta<\/strong>, de manera que ofereixen nutrients pels organismes de les xarxes tr\u00f2fiques.<\/li>\n
  5. Les arrels dels manglars protegeixen el litoral contra l\u2019erosi\u00f3 provocada per l\u2019onatge i les marees.<\/strong><\/li>\n
  6. Tamb\u00e9 protegeixen contra l\u2019erosi\u00f3 e\u00f2lica<\/strong> (vents dels huracans, etc.), especialment durant les temporades de pluja on hi ha tempestes fortes.<\/li>\n
  7. Contribueixen a la mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic<\/strong>, ja que s\u00f3n fixadors de di\u00f2xid de carboni i a m\u00e9s immobilitzen sediments que contenen una gran quantitat de mat\u00e8ria org\u00e0nica.<\/li>\n
  8. Atrapen contaminants<\/strong> (compostos org\u00e0nics t\u00f2xics i metalls pesats).<\/li>\n
  9. Els ambients amb poc oxigen dels manglars depuren les aig\u00fces<\/strong> amb un alt contingut de mat\u00e8ria org\u00e0nica que pot haver-hi en els rius i contribueixen a la disminuci\u00f3 de l\u2019efecte d\u2019hivernacle<\/strong> gr\u00e0cies a l\u2019oxidaci\u00f3 o reducci\u00f3 de l\u2019\u00f2xid nitr\u00f3s a \u00f2xid n\u00edtric o nitrogen molecular.<\/li>\n
  10. S\u00f3n una font de recursos per a les poblacions ve\u00efnes<\/strong> (menjar, fusta, carb\u00f3, mel, plantes medicinals i materials de construcci\u00f3n). En molts casos, aquestes comunitats depenen dels manglars per a la seva subsist\u00e8ncia di\u00e0ria.\"manglar2\"<\/li>\n<\/ol>\n

    LA DESAPARICI\u00d3 DELS MANGLARS<\/strong><\/span><\/p>\n

    Segons un estudi realitzat el 2008 per l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l\u2019Alimentaci\u00f3 i l\u2019Agricultura (FAO) titulat \u201cEls manglars del m\u00f3n 1980-2005\u201d, el planeta va perdre uns 3,6 milions d\u2019hect\u00e0rees de manglars des de 1980, el que equival al 20 % del total. Segons aquest informe, la superf\u00edcie de manglar va disminuir de 18,8 milions d\u2019hect\u00e0rees (1980) a 15,2 milions d\u2019hect\u00e0rees (2005).<\/p>\n

    La p\u00e8rdua de manglars pot comportar la p\u00e8rdua de biodiversitat i de font de recursos per a moltes poblacions; la intrusi\u00f3 salina; l’acumulaci\u00f3 de sediments a les barreres de corall, ports i rutes de navegaci\u00f3; i p\u00e8rdues econ\u00f2miques importants en el sector tur\u00edstic, entre d\u2019altres.<\/p>\n

    La FAO va exposar que les principals causes de destrucci\u00f3 dels manglars s\u00f3n la pressi\u00f3 demogr\u00e0fica, la conversi\u00f3 a gran escala de les zones de manglar per a la cria de peixos, l\u2019agricultura, les infraestructures i el turisme, a m\u00e9s de la contaminaci\u00f3 i els desastres naturals. Cal tenir en compte que el manglar no es pot replantar ni reforestar. Si es tala, ja no hi ha volta enrere. <\/strong><\/p>\n

    Per altra banda, la desaparici\u00f3 dels manglars es pot accelerar amb el canvi clim\u00e0tic, ja que si puja el nivell del mar i es produeix una inundaci\u00f3 de les zones costaneres m\u00e9s baixes, incloent els manglars, aquests acabaran morint, ja que les arrels no podran \u201crespirar\u201d.<\/p>\n

    Aprofitem el 26 de juliol, el Dia Internacional per a la Defensa de l\u2019Ecosistema Manglar<\/strong>, per donar a con\u00e8ixer la import\u00e0ncia de conservar aquests ecosistemes i del perill al que s\u2019exposen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Qu\u00e8 s\u00f3n? Ens referim als manglars. S\u00f3n ecosistemes de gran valor, tant a nivell ecol\u00f2gic i ecosist\u00e8mic com tamb\u00e9 per ser una font de cultura i mitj\u00e0 de vida. <\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":1299,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1298"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1298"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1298\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1309,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1298\/revisions\/1309"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1299"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}