{"id":2906,"date":"2022-03-03T11:32:00","date_gmt":"2022-03-03T11:32:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/?p=2906"},"modified":"2023-12-12T07:58:36","modified_gmt":"2023-12-12T07:58:36","slug":"entrevista-a-elena-lacort-tecnica-del-servei-demergencia-climatica-i-educacio-ambiental-de-lamb","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/2022\/03\/03\/entrevista-a-elena-lacort-tecnica-del-servei-demergencia-climatica-i-educacio-ambiental-de-lamb\/","title":{"rendered":"Entrevista a Elena Lacort, t\u00e8cnica del Servei d&#8217;Emerg\u00e8ncia Clim\u00e0tica i Educaci\u00f3 Ambiental de l&#8217;AMB"},"content":{"rendered":"\n<ul><li><strong><span style=\"color:#21c308\" class=\"has-inline-color\">Explica\u2019ns breument la teva formaci\u00f3, traject\u00f2ria professional i les tasques que realitzes dins del Servei d\u2019Emerg\u00e8ncia Clim\u00e0tica i Educaci\u00f3 Ambiental de l\u2019AMB<\/span><\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Soc llicenciada en Ci\u00e8ncies Ambientals per la UB i tinc un m\u00e0ster en Enginyeria Ambiental per la UPC. Les tasques que realitzo actualment al Servei d\u2019Emerg\u00e8ncia Clim\u00e0tica i Educaci\u00f3 Ambiental s\u00f3n principalment relacionades amb l\u2019acci\u00f3 clim\u00e0tica, des de l\u2019\u00e0mbit de la mitigaci\u00f3, l\u2019adaptaci\u00f3 i els estudis relacionats. M\u00e9s concretament, el seguiment de la Declaraci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, l\u2019actualitzaci\u00f3 de l\u2019inventari d\u2019emissions territorial, l\u2019Estrat\u00e8gia de gesti\u00f3 del carboni, els plans locals d\u2019adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic, estudis de vulnerabilitat clim\u00e0tica i projectes pilot com la instal\u00b7laci\u00f3 de cobertes biosolars. Al llarg de la meva traject\u00f2ria he tingut l\u2019oportunitat de treballar tamb\u00e9 en alguns projectes i activitats d\u2019educaci\u00f3 ambiental relacionats amb el canvi clim\u00e0tic, aix\u00ed com el c\u00e0lcul d\u2019indicadors ambientals metropolitans i la implantaci\u00f3 de sistemes de gesti\u00f3 ambiental.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong><span style=\"color:#21c308\" class=\"has-inline-color\">Aquesta setmana s\u2019han publicat els \u00faltims resultats sobre el canvi clim\u00e0tic de l\u2019IPCC. Qu\u00e8 en destacaries? Quina \u00e9s la teva percepci\u00f3 sobre la tend\u00e8ncia que s\u2019est\u00e0 seguint a escala planet\u00e0ria?<\/span><\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>El que \u00e9s evident \u00e9s que <strong>hem d\u2019actuar ja, amb contund\u00e8ncia i celeritat<\/strong>. Que el canvi clim\u00e0tic \u00e9s una evid\u00e8ncia ja ho sabem fa temps, existeix un consens cient\u00edfic molt ferm.&nbsp; Aquest darrer informe de l\u2019IPCC, <em>Climate Report 2022<\/em>, reconeix la interdepend\u00e8ncia del clima, els ecosistemes, la biodiversitat i les societats humanes. Els impactes del canvi clim\u00e0tic sobre la salut del planeta i el benestar de les persones s\u00f3n ja inequ\u00edvocs. La sequera i la pujada del nivell del mar s\u00f3n els impactes que m\u00e9s afectaran la nostra conca mediterr\u00e0nia. <strong>Els impactes del canvi clim\u00e0tic no fan m\u00e9s que posar en evid\u00e8ncia i agreujar els problemes end\u00e8mics que patim a la nostra regi\u00f3 deguts al nostre model de creixement<\/strong>. <strong>Necessitem que tots els agents (p\u00fablics, socials, recerca, activisme, etc.) ens mobilitzem i cooperem, que establim xarxes i aliances<\/strong>. Les accions transformadores necess\u00e0ries en l\u2019\u00e0mbit de la mitigaci\u00f3 i l\u2019adaptaci\u00f3 passen per actuar ja, amb accions col\u00b7lectives i valentes. <strong>No hi ha temps per pensar, per estudiar; hem de fer els deures ja.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p><em><strong>No hi ha temps per pensar, per estudiar; hem de fer els deures ja.<\/strong><\/em><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>La meva percepci\u00f3 del que est\u00e0 passant \u00e9s decebedora. Sembla que la crisi sanit\u00e0ria de la COVID-19 el 2020 ens va posar ara fa una parell d\u2019anys contra les cordes. Les emissions van davallar dr\u00e0sticament (a Catalunya un 12,4 % respecte del 2019, segons dades publicades per l\u2019Oficina Catalana del Canvi Clim\u00e0tic), per l\u2019aturada d\u2019activitats i, sobretot, de la mobilitat. Hagu\u00e9s estat un bon moment per repensar l\u2019actual model de producci\u00f3 i consum que tenim instaurat i enquistat. Per\u00f2 malauradament sembla que no hem apr\u00e8s res. <strong>Les emissions a finals del 2020 ja van comen\u00e7ar a repuntar amb la recuperaci\u00f3 postcovid i ho segueixen fent segons les darreres dades publicades el 2021 (un 4 % m\u00e9s respecte del 2020 a Espanya).<\/strong> Aquest efecte rebot sembla que s\u2019intensificar\u00e0 el 2022 i 2023 amb la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. El 2021 vam tornar a assolir un pic d\u2019emissions planet\u00e0ries amb 419,7 parts per mili\u00f3 (ppm). <strong>Ens estem dirigint cap a punt de no retorn i, el que \u00e9s pitjor, no tenim gaires m\u00e9s oportunitats.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p><em><strong>No hem apr\u00e8s res; les emissions a finals del 2020 ja van comen\u00e7ar a repuntar amb la recuperaci\u00f3 postcovid<\/strong><\/em><br><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<ul><li><strong><span style=\"color:#21c308\" class=\"has-inline-color\">Quins s\u00f3n els objectius de reducci\u00f3 d\u2019emissions que ens marca Europa ara mateix?<\/span><\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>El Pacte Verd Europeu i la Llei europea del clima ens diuen que <strong>hem de reduir almenys un 55 % d\u2019emissions de gasos amb efecte d\u2019hivernacle (GEH) el 2030 respecte dels nivells del 1990 i assolir la neutralitat en carboni el 2050<\/strong>. Aix\u00f2 \u00e9s tot un repte; s\u00f3n uns objectius ambiciosos.<\/p>\n\n\n\n<p>El paquet clim\u00e0tic Fit for 55, presentat el 14 de juliol del 2021, ens indica com ho haurem de fer. Per exemple, posant grav\u00e0mens als productes importats a trav\u00e9s d\u2019un impost al CO<sub>2<\/sub>; aplicar un r\u00e8gim de comer\u00e7 de drets d\u2019emissi\u00f3 per la distribuci\u00f3 de combustibles per al transport per carretera i per a l\u2019edificaci\u00f3 a partir de 2026; eliminar gradualment els drets d\u2019emissi\u00f3 gratu\u00efts per a l\u2019aviaci\u00f3 i incloure-hi el sector mar\u00edtim durant el per\u00edode 2023-2025; gastar els ingressos procedents del comer\u00e7 de drets d\u2019emissi\u00f3 en projectes de clima i energia; produir el 40 % de la nostra energia a partir de fonts renovables, i que tots els vehicles nous matriculats a partir de 2035 siguin de zero emissions. Tamb\u00e9 es preveu un fons social per al clima per ajudar la ciutadania m\u00e9s afectada en risc de pobresa energ\u00e8tica o de mobilitat, per tal de fer una transici\u00f3 justa, aix\u00ed com modificar l\u2019actual Reglament sobre l\u2019\u00fas de la terra, la silvicultura i l&#8217;agricultura, per incrementar l\u2019absorci\u00f3 de carboni als embornals naturals. La crisi clim\u00e0tica requereix una resposta global, i la cooperaci\u00f3 i el comprom\u00eds internacional s\u00f3n claus. Aquest paquet de mesures ens indica el cam\u00ed que hem de seguir.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong><span style=\"color:#21c308\" class=\"has-inline-color\">Quines accions s\u2019estan duent a terme actualment (o es duran a terme a curt termini) pel que fa a mitigaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic a l\u2019AMB?<\/span><\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Pel que fa a la reducci\u00f3 d\u2019emissions de GEH, actualment i des de fa m\u00e9s de 10 anys treballem en per fer que les instal\u00b7lacions i empreses pr\u00f2pies i concession\u00e0ries de l\u2019AMB redueixin les seves emissions, a trav\u00e9s de <strong>l\u2019Estrat\u00e8gia de gesti\u00f3 del carboni<\/strong>. <strong>Hem reduir les emissions d\u2019aquestes instal\u00b7lacions i empreses en un 43 % entre el 2011 i el 2020<\/strong>. Moltes d&#8217;aquestes (incloses les oficines de la seu central de l\u2019AMB) estan adherides al Programa d\u2019Acords Voluntaris de la Generalitat de Catalunya, amb el comprom\u00eds de reduir les seves emissions anualment.<\/p>\n\n\n\n<p>Si b\u00e9 \u00e9s cert que com a AMB tenim unes responsabilitats que van lligades a les nostres compet\u00e8ncies, no hem d\u2019oblidar el paper que tenen els grans emissors de GEH. <strong>De les emissions del territori metropolit\u00e0, un 28 % venen d\u2019empreses sotmeses al r\u00e8gim de comer\u00e7 de drets d\u2019emissi\u00f3, o sigui les grans emissores, i es concentren en 9 grans instal\u00b7lacions industrials. La resta, el 72 %, s\u00f3n emissions difuses i tenim certa capacitat d\u2019actuaci\u00f3<\/strong>, perqu\u00e8 alguns s\u00f3n sectors de la nostra compet\u00e8ncia (cicle de l\u2019aigua, residus, mobilitat, etc.). Les tasques que es duen a terme a trav\u00e9s dels Plans i programes metropolitans com el Programa metropolit\u00e0 de prevenci\u00f3 i gesti\u00f3 de recursos i residus municipals (PREMET25), el Pla metropolit\u00e0 de mobilitat urbana (PMMU), el Pla director urban\u00edstic (PDU), etc. aix\u00ed com les actuacions de l\u2019Oficina de Transici\u00f3 Energ\u00e8tica (Ajuntaments 100% Renovables i comunitats energ\u00e8tiques), s\u00f3n claus per a la descarbonitzaci\u00f3 del territori. La mateixa Declaraci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica de l\u2019AMB i el Programa marc d\u2019actuacions en clima i energia 2020-2023 estableixen les actuacions i reptes per treballar-hi. Tamb\u00e9 tenim previst iniciar la definici\u00f3 d\u2019un full de ruta per a la neutralitat en carboni el 2050, aix\u00ed com l\u2019aplicaci\u00f3 de criteris de taxonomia europea a les activitats prestadores de serveis metropolitans, per avaluar la seva contribuci\u00f3 ambiental.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa a l\u2019adaptaci\u00f3, hi ha diverses actuacions que s\u2019estan duent a terme des de l\u2019AMB, per part del nostre Servei i altres: la consolidaci\u00f3 d\u2019una<strong> xarxa de refugis clim\u00e0tics metropolitans<\/strong> per a la poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable en episodis d\u2019onada de calor; la implantaci\u00f3 de <strong>cobertes biosolars<\/strong> que combinen plaques fotovoltaiques amb cobertura vegetal; l\u2019estudi d\u2019un <strong>\u00edndex metropolit\u00e0 de vulnerabilitat a la calor<\/strong> per identificar les zones i els col\u00b7lectius m\u00e9s susceptibles de patir els impactes de les onades de calor; l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un <strong>mapa de cobertes metropolitanes<\/strong> per definir els seus criteris d\u2019\u00fas, gesti\u00f3 i ordenaci\u00f3; una <strong>guia de criteris bioclim\u00e0tics<\/strong> per millorar el confort t\u00e8rmic dels espais verds, aix\u00ed com el treball conjunt que es fa amb els ajuntaments a trav\u00e9s dels <strong>plans locals d\u2019adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic<\/strong> (PLACC) des de fa molts anys. Ja portem fets 15 PLACC i se&#8217;n preveuen fer 10 m\u00e9s enguany; aix\u00ed, la majoria de municipis metropolitans disposaran del seu full de ruta per a l\u2019adaptaci\u00f3 durant els propers anys, per con\u00e8ixer els seus principals riscos i impactes aix\u00ed com les actuacions priorit\u00e0ries que s&#8217;han de dur a terme.<\/p>\n\n\n\n<p>Per part del Servei de Promoci\u00f3 i Conservaci\u00f3 de l\u2019Espai P\u00fablic, s\u2019est\u00e0 treballant en accions que tenen com a objectiu <strong>l\u2019estabilitzaci\u00f3 de les platges, la regressi\u00f3 del litoral i evitar la p\u00e8rdua de sorra<\/strong>, que pot arribar a 1.000- 2.000 m<sup>2<\/sup> de sorra \u00fatil anuals. Per incrementar la resili\u00e8ncia de les platges es fan actuacions com la creaci\u00f3 de noves zones dunars, el refor\u00e7 del front dunar existent, l\u2019eliminaci\u00f3 de vegetaci\u00f3 invasora, topobatimetries d\u2019alta definici\u00f3 en platges del nord metropolit\u00e0, estudis amb sensors LIDAR per seguir l\u2019evoluci\u00f3 volum\u00e8trica dels sediments, registre mensual de la l\u00ednia de costa metropolitana i seguiment de l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019amplada de platges amb GPS. El Servei del Cicle de l\u2019Aigua est\u00e0 redactant el <strong>Pla estrat\u00e8gic del cicle integral de l\u2019aigua<\/strong>, que recollir\u00e0 les actuacions per millorar la resili\u00e8ncia del cicle de l\u2019aigua metropolit\u00e0, entre d\u2019altres, i fomentar l\u2019\u00fas de recursos h\u00eddrics alternatius en episodis de sequera.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb tot aquest amalgama de projectes i actuacions, volem que el territori metropolit\u00e0 s\u2019adapti als impactes inevitables del canvi clim\u00e0tic, que ja tenim a sobre.<\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong><span style=\"color:#21c308\" class=\"has-inline-color\">En general la ciutadania pensa que el canvi clim\u00e0tic \u00e9s un problema greu, per\u00f2 pocs s\u00f3n els que acaben fent canvis d\u2019h\u00e0bits reals i significatius. Qu\u00e8 creus que est\u00e0 fallant? Com creus que aix\u00f2 podria canviar?<\/span><\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Realment, el coneixement i consci\u00e8ncia sobre el canvi clim\u00e0tic ha evolucionat al llarg dels darrers anys, almenys ara la ciutadania \u00e9s una mica m\u00e9s conscient i fins i tot \u00e9s un tema recurrent que es parla a l\u2019ascensor. El que la gent no controla \u00e9s la gravetat de l\u2019assumpte. Els impactes sovint ens queden llunyans (pluges torrencials i riuada mortal a l\u2019Equador, etc.), per\u00f2 cada cop m\u00e9s ens estan arribant a tocar de casa. Onades de calor recurrents i cada cop m\u00e9s intenses, inundacions a les rieres del Maresme per pluges torrencials, sequera generalitzada a la conca mediterr\u00e0nia que vaticina possibles restriccions aquest estiu&#8230; Sota el meu punt de vista, <strong>el que est\u00e0 fallant \u00e9s que estem sobrecarregats d\u2019informaci\u00f3 i ens falta temps per pair la realitat del moment actual. <\/strong>Ens hem relaxat perqu\u00e8 si no veiem un impacte molt greu o alguna cosa que ens toca directament, no actuem.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p><strong><em>Hem de comen\u00e7ar a parlar d\u2019un canvi de model des de petits, que passa necess\u00e0riament per consumir menys<\/em><\/strong><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>Per mi, els pilars, <strong>els ciments per implementar canvis d\u2019h\u00e0bits reals, significatius i sobretot persistents en el temps, s\u00f3n l\u2019educaci\u00f3, la sensibilitzaci\u00f3 i la transmissi\u00f3 de coneixement t\u00e8cnic i cient\u00edfic<\/strong>. Costa molt que des de petits s\u2019informi adequadament del missatge d\u2019urg\u00e8ncia que cal transmetre ara mateix, seguim amb el discurs de fer recollida selectiva, estalviar aigua, apagar els llums, etc. A m\u00e9s de tot aix\u00f2, que \u00e9s necessari, cal capgirar el missatge i donar-li un plus. <strong>Hem de comen\u00e7ar a parlar d\u2019un canvi de model des de petits, que passa necess\u00e0riament per consumir menys<\/strong>. No necessitem tauletes ni m\u00f2bils amb 10 anys, ni dos port\u00e0tils per fam\u00edlia, ni dos cotxes per fam\u00edlia (i molt menys de combusti\u00f3!). Tampoc necessitem anar a comprar roba cada mes, ni canviar de m\u00f2bil cada any o cada sis mesos. Hem de procurar comprar menjar local, de temporada, de km 0, i amb el m\u00ednim d\u2019envasos. Intentem no agafar vols si no \u00e9s estrictament necessari, consumir energia d\u2019origen renovable, fer un \u00fas de l\u2019aigua eficient i reutilitzar-la quan es pugui. S\u00f3n gestos que, aplicats en el dia a dia per tothom, aconseguirien reduir molt el nostre impacte, les nostres emissions de GEH.<\/p>\n\n\n\n<p>A m\u00e9s, ens hem d\u2019adaptar inevitablement. Els impactes s\u00f3n irreversibles. Renaturalitzar les nostres ciutats i pobles, adaptar l\u2019urbanisme per fer front a la calor (disseny de carrers que facilitin corrents d\u2019aire, paviments permeables i frescos, etc.), refrigerar espais amb l\u00e0mines d\u2019aigua i m\u00e9s pres\u00e8ncia d\u2019ombres, restaurar i ampliar espais naturals que protegeixin els ecosistemes, aplicar m\u00e9s cobertura vegetal (cobertes verdes, murs verds), implementar una gesti\u00f3 forestal preventiva (amb silvopastura, franges perimetrals en \u00e0mbit urb\u00e0-forestal), millorar l\u2019efici\u00e8ncia en l\u2019\u00fas de l\u2019aigua i reutilitzar-a all\u00e0 on sigui possible, etc. No tot es pot fer arreu, per\u00f2 de mica en mica i adaptant la millor soluci\u00f3 a cada espai podr\u00edem aconseguir canvis miraculosos. <strong>I hem de passar de l\u2019acci\u00f3 individual a l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva, que \u00e9s la realment transformadora i la que necessitem en aquest moment.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul><li><strong><span style=\"color:#21c308\" class=\"has-inline-color\">Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.<\/span><\/strong><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p>Un desig ambiental&#8230; dif\u00edcil! Serien uns quants. Primer, que les ciutats i pobles del futur estiguin interconnectats amb corredors verds, camins plens de natura i aigua, amb pocs cotxes, m\u00e9s tramvia i busos el\u00e8ctrics. Segon, que els nostres fills surtin al carrer i respirin un aire net, que tot i que no s\u00f3n els mateixos contaminants que els causants del canvi clim\u00e0tic, tamb\u00e9 s\u00f3n perjudicials. Tercer, que necessitin menys per ser feli\u00e7os i hagin apr\u00e8s a viure d\u2019una manera m\u00e9s austera. Quart, que ja no parlem de canvi clim\u00e0tic, que eliminem el tema del discurs. Si no se\u2019n parla, voldr\u00e0 dir que ja ho hem superat. El 2050, quan estigui a punt de jubilar-me, m&#8217;agradaria mirar enrere i pensar: &#8220;ho vam fer b\u00e9&#8221;.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote\"><p><strong><em>El 2050 quan estigui a punt de jubilar-me, m&#8217;agradaria mirar enrere i pensar: &#8220;ho vam fer b\u00e9&#8221;.<\/em><\/strong><\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Explica\u2019ns breument la teva formaci\u00f3, traject\u00f2ria professional i les tasques que realitzes dins del Servei d\u2019Emerg\u00e8ncia Clim\u00e0tica i Educaci\u00f3 Ambiental de l\u2019AMB Soc llicenciada en Ci\u00e8ncies Ambientals per la UB i tinc un m\u00e0ster en Enginyeria Ambiental per la UPC. Les tasques que realitzo actualment al Servei d\u2019Emerg\u00e8ncia Clim\u00e0tica i Educaci\u00f3 Ambiental s\u00f3n principalment relacionades [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":31,"featured_media":2908,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[269,1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2906"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/users\/31"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2906"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2906\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3975,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2906\/revisions\/3975"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2908"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2906"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2906"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2906"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}