
 







{"id":4295,"date":"2024-04-05T10:04:00","date_gmt":"2024-04-05T10:04:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/?p=4295"},"modified":"2024-04-11T06:22:18","modified_gmt":"2024-04-11T06:22:18","slug":"entrevista-a-maria-indurain-enginyera-de-planificacio-del-cicle-de-laigua-a-lamb","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/2024\/04\/05\/entrevista-a-maria-indurain-enginyera-de-planificacio-del-cicle-de-laigua-a-lamb\/","title":{"rendered":"Entrevista a Maria Indurain, enginyera de planificaci\u00f3 del cicle de l&#8217;aigua a l&#8217;AMB"},"content":{"rendered":"\n<h4>1.&nbsp;Explica breument la teva formaci\u00f3 i traject\u00f2ria professional.<\/h4>\n\n\n\n<p>Soc enginyera agr\u00f2noma especialitzada en gesti\u00f3 ambiental.<\/p>\n\n\n\n<p>He treballat tant en l\u2019empresa privada com en l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, cosa que m\u2019ha aportat una \u00e0mplia visi\u00f3 de la gesti\u00f3 del cicle integral de l\u2019aigua.<\/p>\n\n\n\n<p>A l\u2019AMB col\u00b7laboro en l\u2019equip de la Direcci\u00f3 de Serveis del Cicle de l\u2019Aigua, principalment en projectes transversals de la Direcci\u00f3, com el <a href=\"http:\/\/www.pecia.cat\" data-type=\"URL\" data-id=\"www.pecia.cat\">Pla estrat\u00e8gic del cicle integral de l&#8217;aigua<\/a> (PECIA), en els projectes per a l\u2019impuls de la reutilitzaci\u00f3 d\u2019aigua regenerada, i en els que estan relacionats amb recursos h\u00eddrics alternatius.<\/p>\n\n\n\n<h4>2. Just ara fa un any que es va aprovar el PECIA, amb horitz\u00f3 2050. Quins s\u00f3n els principals objectius d\u2019aquest pla i quines actuacions en destacaries?<\/h4>\n\n\n\n<p>El PECIA dona una visi\u00f3 de conjunt del funcionament actual del cicle integral de l\u2019aigua a l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona. Analitza quines s\u00f3n les fonts de subministrament que avui dia abasteixen el territori metropolit\u00e0, quines demandes d\u2019aigua es produeixen, com els diferents sistemes les relacionen i de quina manera es gestionen.<\/p>\n\n\n\n<p>A partir d\u2019aquesta diagnosi, s\u2019identifiquen els d\u00e8ficits que es projectarien en un horitz\u00f3 2050 si se segu\u00eds amb el mateix model de gesti\u00f3. I, a partir d\u2019aqu\u00ed, el PECIA proposa un seguit de <strong>l\u00ednies estrat\u00e8giques de treball en pro de l\u2019augment de la sostenibilitat, la resili\u00e8ncia i l\u2019efici\u00e8ncia del cicle integral de l\u2019aigua, aix\u00ed com de la millora de la qualitat de les masses d\u2019aigua<\/strong>&#8230; amb l\u2019objectiu d\u2019arribar a un horitz\u00f3 2050 en el qual <strong>es garanteixi aigua en quantitat i qualitat a tot el territori metropolit\u00e0<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>El PECIA pret\u00e9n disposar d\u2019una visi\u00f3 de tot el cicle integral de l\u2019aigua, que permeti a l\u2019AMB prendre part en la planificaci\u00f3 estrat\u00e8gica en l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0 en el que fa refer\u00e8ncia a la gesti\u00f3 del cicle integral de l\u2019aigua i dins de les seves compet\u00e8ncies, detallades en la Llei 31\/2010, del 3 d\u2019agost, de l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, i amb ple respecte de l\u2019\u00e0mbit competencial de la Generalitat de Catalunya i dels municipis.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s important destacar la <strong>vessant participativa<\/strong> que ha tingut el PECIA, acompanyada per l&#8217;encaix territorial i el consens dels municipis metropolitans. Durant el proc\u00e9s d\u2019obertura del Pla, ha estat cabdal donar a con\u00e8ixer el contingut del PECIA i involucrar el m\u00e0xim nombre d\u2019actors possible en l\u2019aportaci\u00f3 de comentaris, no \u00fanicament participants de perfil t\u00e8cnic, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la ciutadania. Per aix\u00f2, durant el 2021 es va dur a terme un extens proc\u00e9s de consulta, amb la realitzaci\u00f3 de <strong>57 sessions de treball i la participaci\u00f3 de gaireb\u00e9 1.200 persones<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019altra banda, tota la documentaci\u00f3 relacionada est\u00e0 disponible a la p\u00e0gina web <a href=\"http:\/\/www.pecia.cat\">www.pecia.cat<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<p>Cal agrair la feina de l\u2019equip \u201cd\u2019aig\u00fces\u201d de Barcelona Regional, que va redactar el PECIA i va ser clau per assolir l\u2019\u00e8xit estrat\u00e8gic del Pla.<\/p>\n\n\n\n<h4>3. Una d\u2019aquestes actuacions \u00e9s l\u2019increment de producci\u00f3 d\u2019aigua regenerada, una mesura essencial en la situaci\u00f3 cr\u00edtica de sequera en la qual ens trobem. Ens podries explicar breument qu\u00e8 \u00e9s, quins s\u00f3n els seus usos i per qu\u00e8 \u00e9s tan important continuar treballant en aquesta direcci\u00f3?<\/h4>\n\n\n\n<p>L\u2019aigua regenerada \u00e9s un recurs procedent d\u2019aig\u00fces tractades en estacions depuradores d\u2019aig\u00fces residuals (EDAR), que ha passat per <strong>processos addicionals de tractament (tractament de regeneraci\u00f3), que garanteixen la qualitat \u00f2ptima perqu\u00e8 pugui ser reutilitzada<\/strong> per a usos industrials, municipals, recreatius, agr\u00edcoles i ambientals, aix\u00ed com per a la rec\u00e0rrega d\u2019aq\u00fc\u00edfers.<\/p>\n\n\n\n<p>Es tracta d\u2019un recurs estrat\u00e8gic que s\u2019ha potenciat en el cicle de l\u2019aigua metropolit\u00e0 en els darrers anys, principalment a causa de l\u2019escassetat dels recursos convencionals. La utilitzaci\u00f3 d\u2019aquestes aig\u00fces suposa l\u2019alliberament de recursos convencionals d\u2019aigua potable i una millor adequaci\u00f3 a la qualitat d\u2019aigua demanada, fet que <strong>augmenta la resili\u00e8ncia del sistema i la garantia de subministrament<\/strong> enfront de les sequeres i d\u2019altres fen\u00f2mens que poden alterar l\u2019explotaci\u00f3 normal de les fonts d\u2019aquests recursos.<\/p>\n\n\n\n<p>D\u2019altra banda, en l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0 la regeneraci\u00f3 pot ser un vector de millora de la qualitat ambiental dels sistemes hidrol\u00f2gics.<\/p>\n\n\n\n<p>La reutilitzaci\u00f3 d\u2019aigua en el territori metropolit\u00e0 s&#8217;ha incrementat en els darrers anys de 3,8 hm<sup>3<\/sup>\/any (2018) a m\u00e9s de 60 hm<sup>3<\/sup>\/any (2023), xifra que suposa un <strong>increment de 16 vegades en sis anys<\/strong>. Aquest volum \u00e9s equivalent al 27 % del consum anual d\u2019aigua potable de tot el territori metropolit\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb els projectes de subministrament d\u2019aigua regenerada que s\u2019estan desenvolupant actualment <strong>es preveu arribar a un volum d\u2019aigua reutilitzada d\u2019aproximadament 115 hm<sup>3<\/sup>\/any en l&#8217;horitz\u00f3 2050<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Actualment, des de fa m\u00e9s d\u2019un any, l\u2019\u00fas m\u00e9s estrat\u00e8gic \u00e9s la <strong>reutilitzaci\u00f3 indirecta com a recurs prepotable<\/strong>, que consisteix a enviar l\u2019aigua regenerada de l\u2019ERA del Prat aig\u00fces amunt del riu Llobregat, fins a l\u2019altura de l\u2019assut de Molins de Rei, on es barreja amb el cabal circulant del riu i uns quil\u00f2metres m\u00e9s avall \u00e9s captada per l\u2019ETAP de Sant Joan Desp\u00ed com a recurs prepotable.<\/p>\n\n\n\n<p>Els avantatges principals d\u2019aquest recurs local s\u00f3n la garantia i el control, ja que deriva d\u2019un cabal continu d\u2019aig\u00fces residuals (for\u00e7a uniforme en el temps), i que es pot generar a demanda.<\/p>\n\n\n\n<h4>4. Quin paper creus que t\u00e9 l\u2019educaci\u00f3 ambiental per fer front a l\u2019acceptaci\u00f3 social de l\u2019aigua regenerada? Quines mesures en clau educativa creus que s\u2019haurien de refor\u00e7ar?<\/h4>\n\n\n\n<p>En primer lloc, crec que la tasca de l\u2019educaci\u00f3 ambiental \u00e9s clau per tal de difondre coneixement i conscienciaci\u00f3 entorn del cicle de l\u2019aigua, i per decomptat de l\u2019aigua regenerada. Penso que \u00e9s una \u201ccarrera de fons\u201d en activitats adre\u00e7ades a infants i un esprint (molt necessari!) en activitats adre\u00e7ades a persones adultes.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb relaci\u00f3 a l\u2019aigua regenerada, es podria plantejar <strong>buscar un nom m\u00e9s comunicatiu<\/strong>. Aqu\u00ed utilitzem el terme que estableix el RD1620\/2007: \u201caigua regenerada\u201d, per\u00f2 conceptualment no \u00e9s gaire atractiu per al p\u00fablic de carrer. A San Francisco, per exemple, parlen de \u201cpure water\u201d o \u201cpurified water\u201d. A Singapur parlen de \u201cnew water\u201d. Potser aqu\u00ed hi haur\u00edem de rumiar&#8230;<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 seria interessant <strong>integrar la vessant participativa en els projectes de reutilitzaci\u00f3<\/strong>, per tal de construir la reutilitzaci\u00f3 des d\u2019una \u00f2ptica m\u00e9s \u00e0mplia i amb m\u00e9s acceptaci\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n<p>En definitiva, totes les accions educatives que es fan al voltant de l\u2019aigua regenerada, els missatges que es comuniquen, els espais triats per fer-ho&#8230; tots els aspectes al voltant d\u2019una formaci\u00f3 poden ajudar que tingui m\u00e9s bona rebuda.<\/p>\n\n\n\n<h4>5.&nbsp;Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.<\/h4>\n\n\n\n<p>El meu desig \u00e9s que les generacions futures puguin <strong>viure i cr\u00e9ixer de manera sostenible, gaudint dels recursos naturals de l\u2019entorn, sabent-los respectar, cuidar i millorar<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p>Fa uns dies, jugant en un parc infantil en qu\u00e8 hi ha una font d\u2019aigua amb polsador, hi havia uns infants que deien a uns altres: \u201cnom\u00e9s es pot polsar una vegada, que estem en sequera!\u201d. Aix\u00f2 m\u2019omple d\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>1.&nbsp;Explica breument la teva formaci\u00f3 i traject\u00f2ria professional. Soc enginyera agr\u00f2noma especialitzada en gesti\u00f3 ambiental. He treballat tant en l\u2019empresa privada com en l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, cosa que m\u2019ha aportat una \u00e0mplia visi\u00f3 de la gesti\u00f3 del cicle integral de l\u2019aigua. A l\u2019AMB col\u00b7laboro en l\u2019equip de la Direcci\u00f3 de Serveis del Cicle de l\u2019Aigua, principalment [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":31,"featured_media":4297,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[269,1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4295"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/users\/31"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4295"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4295\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4320,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4295\/revisions\/4320"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4297"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4295"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4295"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4295"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}