{"id":4682,"date":"2024-10-25T09:41:00","date_gmt":"2024-10-25T09:41:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/?p=4682"},"modified":"2024-11-04T14:23:08","modified_gmt":"2024-11-04T14:23:08","slug":"aprovacio-de-la-llei-de-restauracio-de-la-natura-de-la-ue","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/2024\/10\/25\/aprovacio-de-la-llei-de-restauracio-de-la-natura-de-la-ue\/","title":{"rendered":"Aprovaci\u00f3 del Reglament sobre la restauraci\u00f3 de la natura de la UE"},"content":{"rendered":"\n

El 18 d\u2019agost va entrar en vigor el Reglament sobre la restauraci\u00f3 de la natura de la Uni\u00f3 Europea<\/a>. Aquest reglament \u00e9s un marc normatiu que promou la recuperaci\u00f3 dels ecosistemes i la restauraci\u00f3 dels que estan degradats, que avui dia s\u00f3n el 80 % del total. Un dels millors punts d\u2019aquest reglament \u00e9s que inclou tant zones terrestres com zones marines, amb la qual cosa recull la globalitat dels efectes del canvi clim\u00e0tic i la necessitat de mitigar-los i adaptar-nos-hi.<\/p>\n\n\n\n

Quins s\u00f3n els objectius principals?<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
  • Aturar la p\u00e8rdua de zones verdes i augmentar-ne la implementaci\u00f3 a les zones urbanes, aix\u00ed com de cobertes arb\u00f2ries.<\/li>
  • Restaurar la connectivitat natural dels rius i les funcions naturals de les planes al\u00b7luvials connexes.<\/li>
  • Aturar i revertir el davallament de pol\u00b7linitzadors com ara les abelles i les papallones.<\/li>
  • Restaurar i rehidratar les torberes d\u2019\u00fas agr\u00edcola.<\/li>
  • Assolir una tend\u00e8ncia positiva en els indicadors de biodiversitat dels ecosistemes forestals.<\/li>
  • Contribuir al comprom\u00eds europeu de plantar un m\u00ednim de 3.000 milions d\u2019arbres des d\u2019ara fins al 2030.<\/li><\/ul>\n\n\n\n

    Aquest reglament \u00e9s molt transversal, ja que tracta aspectes de molts \u00e0mbits territorials i ambientals.<\/p>\n\n\n\n

    En resum, els estats membres han d\u2019adoptar mesures de restauraci\u00f3 de com a m\u00ednim el 20 % de les zones terrestres i el 20 % de les zones mar\u00edtimes de la UE des d\u2019ara fins al 2030. Per al 2050, les mesures s\u2019hauran d\u2019aplicar a tots els ecosistemes que necessitin restauraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    A partir d\u2019aquest marc general, cada estat membre ha d\u2019elaborar un pla nacional amb les mesures espec\u00edfiques adaptades a cada situaci\u00f3 ecol\u00f2gica dels ecosistemes degradats.<\/p>\n\n\n\n

    Com afecta aquest reglament al territori metropolit\u00e0?<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

    Al territori metropolit\u00e0 tenim tot un ventall d\u2019espais agr\u00edcoles, urbans, forestals, litorals i fluvials que estan constantment sotmesos a estr\u00e8s i canvis causats per la proximitat a les grans ciutats i zones industrials. Alguns exemples s\u00f3n els parcs fluvials i els deltes del Llobregat i del Bes\u00f2s, els ecosistemes humits de la zona propera al Llobregat (especialment els protegits, com la Ricarda i Cal Tet i Ca l\u2019Arana), els espais dunars, la serra de Collserola i part de la serralada de Marina.<\/p>\n\n\n\n

    Tots aquests espais s\u2019enfronten a diferents reptes, com ara la regressi\u00f3 de les platges a causa dels temporals, la conservaci\u00f3 de les zones dunars, la millora de la biodiversitat a les platges i espais fluvials, la integraci\u00f3 urban\u00edstica de les infraestructures als espais fluvials i la conservaci\u00f3 dels espais agroforestals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El 18 d\u2019agost va entrar en vigor el Reglament sobre la restauraci\u00f3 de la natura de la Uni\u00f3 Europea. Aquest reglament \u00e9s un marc normatiu que promou la recuperaci\u00f3 dels ecosistemes i la restauraci\u00f3 dels que estan degradats, que avui dia s\u00f3n el 80 % del total. Un dels millors punts d\u2019aquest reglament \u00e9s que […]<\/p>\n","protected":false},"author":31,"featured_media":4718,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4682"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/users\/31"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4682"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4682\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4720,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4682\/revisions\/4720"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4718"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4682"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4682"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4682"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}