![\"\"](\"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-content\/uploads\/sites\/2\/2025\/02\/image.jpg\")
<\/a>Tot i que en els \u00faltims mesos hi ha hagut una certa millora, no ha estat suficient per revertir completament la sequera, especialment a les conques internes, on les reserves d’aigua dels embassaments s\u00f3n baixes, actualment al 33,01\u00a0% de la capacitat total segons les dades del 13\u00a0de gener del\u00a02025. Aix\u00f2 representa un descens del 19,63\u00a0% respecte a la mitjana dels darrers cinc anys, segons l\u2019Ag\u00e8ncia Catalana de l\u2019Aigua.<\/p>\n\n\n\n
El 2024 ha estat marcat per un estiu sec, cosa que ha fet empitjorar encara m\u00e9s la situaci\u00f3 que arrosseg\u00e0vem de l\u2019any anterior.<\/p>\n\n\n\n
Quin paper hi t\u00e9 la neu?<\/h4>\n\n\n\n
Un dels elements clau en la gesti\u00f3 de l\u2019aigua \u00e9s la neu. L\u2019acumulaci\u00f3 de neu a les muntanyes serveix com a reservori natural que durant la primavera i l\u2019estiu allibera aigua gradualment als rius i els embassaments.<\/p>\n\n\n\n
En les \u00faltimes d\u00e8cades, l\u2019augment de les temperatures que ha provocat el canvi clim\u00e0tic ha fet disminuir la quantitat de neu dels reservoris, cosa que afecta directament la disponibilitat d\u2019aigua durant els mesos m\u00e9s secs de l’any. Aquesta realitat suposa un repte afegit en la gesti\u00f3 dels recursos h\u00eddrics.<\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 es preveu per a aquest any?<\/h4>\n\n\n\n
El 2025 es presenta com un any incert pel que fa a la disponibilitat d\u2019aigua. Si no plou de manera abundant a l\u2019hivern i la primavera, la sequera podria empitjorar. Tot i que hi ha hagut precipitacions de manera intermitent, la manca de neu i la inestabilitat clim\u00e0tica posen en risc l\u2019abastament d\u2019aigua.<\/p>\n\n\n\n
Per evitar conseq\u00fc\u00e8ncies greus per a l\u2019economia i la societat, ser\u00e0 essencial apostar per la dessalinitzaci\u00f3, la gesti\u00f3 eficient del consum i la producci\u00f3 d\u2019aigua regenerada a partir d\u2019aig\u00fces reutilitzades. El 2025 ser\u00e0 decisiu per definir estrat\u00e8gies d\u2019adaptaci\u00f3 a les noves realitats clim\u00e0tiques, i l\u2019AMB ja treballa en aquest sentit.<\/p>\n\n\n\n
Conclusi\u00f3<\/h4>\n\n\n\n
La sequera ja \u00e9s una realitat que forma part del nostre territori a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi clim\u00e0tica que patim. Per fer-hi front, minimitzar-ne l\u2019impacte i assegurar la sostenibilitat dels recursos h\u00eddrics a llarg termini, \u00e9s imprescindible una resposta conjunta de les institucions, els ciutadans i el sector privat.<\/p>\n\n\n\n
A Compartim un Futur<\/strong> treballem per sensibilitzar la poblaci\u00f3 sobre les bones pr\u00e0ctiques de consum i la import\u00e0ncia d\u2019una gesti\u00f3 eficient de l\u2019aigua. A trav\u00e9s d\u2019activitats educatives, com ara visites guiades a depuradores i potabilitzadores o tallers sobre el cicle de l\u2019aigua, fomentem el coneixement i el comprom\u00eds per poder actuar amb criteri a la llar.<\/p>\n\n\n\n El curs passat vam elaborar un recurs educatiu molt significatiu en aquest sentit: l\u2019exposici\u00f3 itinerant Cuidem l\u2019aigua, \u00e9s vida!<\/a><\/em>. L\u2019objectiu \u00e9s transmetre coneixement sobre el cicle integral de l\u2019aigua dins el metabolisme urb\u00e0 metropolit\u00e0 i fer cr\u00e9ixer el sentit cr\u00edtic de la poblaci\u00f3 envers l\u2019aigua com a recurs, aix\u00ed com donar consells per reduir i optimitzar-ne l\u2019\u00fas.<\/p>\n\n\n\n Enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s:<\/p>\n\n\n\n Els embassaments s\u00f3n una de les principals fonts d\u2019abastament d’aigua per a la poblaci\u00f3, l\u2019agricultura i la ind\u00fastria, per\u00f2 la sequera dels darrers anys ha posat en alerta les autoritats i els ciutadans. Quin \u00e9s l\u2019estat actual dels recursos h\u00eddrics al territori metropolit\u00e0 i qu\u00e8 podem esperar aquest 2025? Qu\u00e8 ha passat els darrers anys? […]<\/p>\n","protected":false},"author":31,"featured_media":4922,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[31,35,39,1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4919"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/users\/31"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4919"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4919\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4938,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4919\/revisions\/4938"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4922"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4919"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4919"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/educacioambiental\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4919"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}