{"id":134,"date":"2016-10-26T08:23:51","date_gmt":"2016-10-26T08:23:51","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/?p=134"},"modified":"2020-12-15T12:48:05","modified_gmt":"2020-12-15T12:48:05","slug":"la-c-245-de-carretera-a-carrer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/ca\/2016\/10\/26\/la-c-245-de-carretera-a-carrer\/","title":{"rendered":"La C-245, de carretera a carrer"},"content":{"rendered":"<p>Un carrer urb\u00e0 i un eix metropolit\u00e0 prioritari per al transport p\u00fablic.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/00_portada_redim.jpg\"><img class=\"aligncenter wp-image-136 size-full\" src=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/00_portada_redim.jpg\" alt=\"00_portada_redim\" width=\"1600\" height=\"1586\" srcset=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/00_portada_redim.jpg 1600w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/00_portada_redim-150x150.jpg 150w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/00_portada_redim-300x297.jpg 300w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/00_portada_redim-1024x1015.jpg 1024w\" sizes=\"(max-width: 1600px) 100vw, 1600px\" \/><\/a><\/p>\n<p>L\u2019antiga carretera comarcal C-245 fou constru\u00efda com una via r\u00e0pida de connexi\u00f3 cap al sud-oest del territori de Barcelona. El seu tra\u00e7at responia a la l\u00f2gica de connectar la ciutat amb els nuclis urbans de cam\u00ed cap a Calafell i el seu tra\u00e7at es va dimensionar com una carretera comarcal, de doble sentit, d\u2019entre 3 i 4 carrils i vorals variables.<\/p>\n<p>Com a conseq\u00fc\u00e8ncia del creixement urb\u00e0, industrial i demogr\u00e0fic, entre el 1950 i el 1975 es va construir l\u2019autopista C-32, una via r\u00e0pida variant, gaireb\u00e9 paral\u00b7lela a l\u2019antiga carretera, que recollia la mobilitat de vehicles i mercaderies d\u2019entrada pel sud a la ciutat de Barcelona i alliberava aix\u00ed els municipis de Castelldefels, Gav\u00e0, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Cornell\u00e0 de Llobregat del tr\u00e0nsit pesant i del de llarg recorregut.<\/p>\n<p>Darrerament, la C-245 ha estat objecte de diversos estudis i projectes,\u00a0 com per exemple la proposta de<em> Busbaix<\/em>, que va plantejar una plataforma segregada per al transport p\u00fablic, o l&#8217;ambiciosa proposta del 2007 que estudiava convertir la carretera en eix c\u00edvic i verd. El projecte actual \u00e9s molt m\u00e9s realista d&#8217;acord amb el context socioecon\u00f2mic i planteja un primer \u201cpas de gegant\u201d. La proposta focalitza en la integraci\u00f3 urbana de la C-245, la millora del transport p\u00fablic, la implantaci\u00f3 de la bicicleta, i en conseq\u00fc\u00e8ncia, la millora de la qualitat de l\u2019aire.<\/p>\n<p><iframe title=\"Millora i integraci\u00f3 urbana de la C 245\" width=\"1170\" height=\"658\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/yQ7isYDdCTE?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p><strong>Un pas inicial per a la integraci\u00f3 urbana de la C-245<\/strong><\/p>\n<p>El transport p\u00fablic eficient, en un context interurb\u00e0 discontinu com el que ens ocupa, \u00e9s molt rellevant per a garantir l&#8217;accessibilitat al territori i als serveis i evitar l&#8217;a\u00efllament i la segregaci\u00f3 social. Les estrat\u00e8gies de categoritzaci\u00f3 i jerarquitzaci\u00f3 de les vies secund\u00e0ries, les propostes d&#8217;alternatives per al tr\u00e0nsit r\u00e0pid i pesant i la transformaci\u00f3 o pacificaci\u00f3 d&#8217;algunes vies, ara ja amb car\u00e0cter m\u00e9s urb\u00e0, van lligades necess\u00e0riament a una bona implantaci\u00f3 del transport p\u00fablic interurb\u00e0.<\/p>\n<p>Concretament, la millora del transport p\u00fablic de la C-245 incidir\u00e0 directament en l&#8217;alleugeriment del tr\u00e0nsit rodat i en la millora de la qualitat de l&#8217;aire i el confort urb\u00e0 de l&#8217;espai p\u00fablic m\u00e9s proper. Si b\u00e9 la C-32 t\u00e9 la funci\u00f3 de recollir el tr\u00e0nsit de mercaderies i del vehicle privat, d&#8217;entrada i sortida de Barcelona, la C-245\u00a0es\u00a0diferencia per la seva nova condici\u00f3 de carrer interurb\u00e0, amb unes caracter\u00edstiques molt m\u00e9s urbanes i un disseny de viari integrat en el teixit dels nuclis existents. Es tracta, doncs, d&#8217;una carretera amb molta intensitat urbana i amb potencial per aportar continu\u00eftat urbana al conjunt de municipis; una proposta que aposta per un nou model de mobilitat que prioritza el transport p\u00fablic eficient i l&#8217;adaptaci\u00f3 del carril bici integrat a la xarxa\u00a0ciclable\u00a0metropolitana.<\/p>\n<p>La condici\u00f3 supramunicipal del vial fa que la seva gesti\u00f3 sigui diferent a cada municipi i, per tant, cal una mirada metropolitana que aporti unitat al conjunt i una estrat\u00e8gia coherent amb el territori. Al llarg dels 13 km de recorregut del tram objecte del projecte, es troben casu\u00edstiques diverses a cadascun dels municipis involucrats i sectors de planejament pendents d&#8217;executar.<\/p>\n<p>Tot i que el tr\u00e0nsit de la C-245 es va reduir considerablement gr\u00e0cies a la construcci\u00f3 de la C-32, avui en dia la carretera segueix absorbint una alta densitat de tr\u00e0nsit local i interurb\u00e0 entre els cinc municipis, sobretot en hora punta. La composici\u00f3 de la seva secci\u00f3 no s&#8217;adapta al teixit urb\u00e0 ni s&#8217;hi relaciona i el disseny \u00e9s d&#8217;ample irregular i de car\u00e0cter divers, segons el municipi per on passa. Mentre que en el seu pas pel nucli urb\u00e0 de Gav\u00e0 la via \u00e9s de dos carrils, a Viladecans es converteix en una avinguda molt concorreguda i, en el seu tram pel Pla de Ponent de Gav\u00e0, presenta una secci\u00f3 de carretera m\u00e9s convencional.<br \/>\nEl projecte replanteja el disseny de la carretera i encaixa els espais de vorals i carrils sobrants al llarg de tota la via. S&#8217;hi proposa una nova plataforma reservada per a l&#8217;autob\u00fas i un carril bici, aprofitant al m\u00e0xim les infraestructures existents i minimitzant les afectacions municipals i les expropiacions. L&#8217;opci\u00f3 de plataforma reservada, a difer\u00e8ncia de la segregada, evita la\u00a0monofuncionalitat\u00a0del carril i permet que el sistema d&#8217;autob\u00fas tingui flexibilitat d&#8217;\u00fas i es pugui adaptar en les interseccions i els enlla\u00e7os amb altres modalitats de transport.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/TP_def_00-04_dim.jpg\"><img class=\"aligncenter wp-image-125 size-full\" src=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/TP_def_00-04_dim.jpg\" alt=\"tp_def_00-04_dim\" width=\"1795\" height=\"1200\" srcset=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/TP_def_00-04_dim.jpg 1795w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/TP_def_00-04_dim-300x201.jpg 300w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/TP_def_00-04_dim-1024x685.jpg 1024w\" sizes=\"(max-width: 1795px) 100vw, 1795px\" \/><\/a><\/p>\n<p><strong>Entre la proximitat i la intermodalitat metropolitana <\/strong><\/p>\n<p>Quan parlem de mobilitat sostenible, ens referim a una\u00a0mobilitat socialment inclusiva, que dona oportunitats a tothom, que proporciona accessibilitat al territori, al proper i al lluny\u00e0, i\u00a0que, per descomptat,\u00a0compleix amb \u00a0els requisits ambientals d&#8217;emissions de carboni. Els moviments de curta dist\u00e0ncia \u2013la mobilitat a peu o amb bicicleta\u2013 o la mobilitat per aquells que no tenen acc\u00e9s al transport motoritzat, s\u00f3n temes que estan sobre la taula quan es parla de mobilitat metropolitana, un debat que tracta les dist\u00e0ncies llargues i les curtes, i la interrelaci\u00f3 entre tots els modes de transport. Aix\u00ed doncs, \u00e9s en la naturalesa metropolitana de la C-245 d&#8217;on s&#8217;extreu aquesta <strong>doble condici\u00f3 de proximitat i\u00a0d&#8217;eix\u00a0metropolit\u00e0<\/strong>, perqu\u00e8 \u00e9s una connexi\u00f3 de gran escala que enlla\u00e7a les relacions entre els diferents modes de transport de proximitat a cada nucli urb\u00e0, a trav\u00e9s de les connexions intermodals amb Renfe, les l\u00ednies d&#8217;autob\u00fas, els serveis per a la bicicleta i les zones d&#8217;aparcament municipal.<br \/>\nUn dels punts claus del projecte s\u00f3n la <strong>intermodalitat metropolitana<\/strong>. Els nodes d&#8217;intermodalitat s\u00f3n espais on es pot fer un canvi de mode de transport, equipats per a aquesta funci\u00f3. Tenen una gran import\u00e0ncia per a la mobilitat metropolitana, ja que s\u00f3n espais amb capacitat per a multiplicar les possibilitats de transport i l&#8217;accessibilitat per a poder rec\u00f3rrer el territori metropolit\u00e0 des de qualsevol localitzaci\u00f3 i fins a qualsevol destinaci\u00f3.<br \/>\n<strong>En el projecte s&#8217;han detectat quatre nodes d&#8217;intermodalitat<\/strong>: a Castelldefels, a Gav\u00e0, a Viladecans i a Cornell\u00e0 de Llobregat. Concretament a Cornell\u00e0, el projecte reconeix un espai intermodal en la intersecci\u00f3 entre la carretera d&#8217;Esplugues i l&#8217;avinguda de Can Corts, d&#8217;una banda, i l&#8217;estaci\u00f3 de metro de Cornell\u00e0 Centre, la parada del tram i l&#8217;estaci\u00f3 de Renfe, de l&#8217;altra; aquest punt coincideix amb un dels extrems de la l\u00ednia d&#8217;autob\u00fas expr\u00e9s que materialitzar\u00e0 l&#8217;espai d&#8217;interconnexi\u00f3 amb els modes de transport que connectaran el passatger amb els municipis centrals de la metr\u00f2polis.<\/p>\n<p><strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Un autob\u00fas d\u2019altes prestacions<\/strong><\/p>\n<p>La l\u00ednia d&#8217;autob\u00fas d&#8217;altes prestacions o, com es coneix internacionalment, BRT\u00a0(Bus\u00a0Rapid\u00a0Transit) \u00e9s una l\u00ednia expr\u00e9s d&#8217;alt rendiment i velocitat comercial que garanteix un servei eficient a totes les franges hor\u00e0ries perqu\u00e8 \u00e9s una modalitat de transport priorit\u00e0ria. El\u00a0BRT\u00a0va adquirir notorietat a comen\u00e7aments de la d\u00e8cada passada. Els seus inicis es remunten al 1937 a Chicago, amb un pla que proposava substituir les l\u00ednies ferrovi\u00e0ries per serveis de bus expr\u00e9s amb carrils exclusius, per\u00f2 no va ser fins al 1970 que hi van haver els primers casos operatius.<\/p>\n<p>En el cas que ens ocupa, la soluci\u00f3 proposada ofereix les m\u00e0ximes prestacions i uns costos econ\u00f2mics molt m\u00e9s redu\u00efts que una plataforma segregada per a autob\u00fas, tramvia o altres modalitats terrestres, i \u00e9s el sistema que m\u00e9s beneficis aportaria a curt termini per als usuaris, en una via que, actualment, ja compta amb m\u00e9s de 35.000 usuaris de mobilitat di\u00e0ria i per on circulen 17 l\u00ednies di\u00fcrnes i 3 l\u00ednies nocturnes, amb un total de 635 autobusos cada dia.<\/p>\n<p>Com a mode de transport, l&#8217;autob\u00fas \u00e9s una aposta decisiva perqu\u00e8 \u00e9s molt rentable i sostenible. Es pot implantar amb una inversi\u00f3 ajustada i fraccionada a les necessitats de cada moment; s&#8217;adapta amb agilitat a les infraestructures existents, i t\u00e9 una alta capacitat de restituci\u00f3 i reparaci\u00f3 a cost assequible per a una amortitzaci\u00f3 econ\u00f2mica eficient. La proposta concreta planteja la utilitzaci\u00f3 de 10 autobusos h\u00edbrids o el\u00e8ctrics articulats per cobrir el servei Cornell\u00e0 de Llobregat &#8211; Castelldefels, amb una freq\u00fc\u00e8ncia de pas de 10 minuts.<\/p>\n<p>El vehicle articulat h\u00edbrid proporciona molts avantatges enfront de l&#8217;autob\u00fas convencional: t\u00e9 una capacitat que \u00e9s m\u00e9s del doble que la d&#8217;un autob\u00fas no articulat, i permet, gr\u00e0cies al motor h\u00edbrid, reduir les emissions de\u00a0CO<sub>2<\/sub> en un 30% (fins a 1.464,4 g de\u00a0CO<sub>2<\/sub>\/km).<\/p>\n<p><img class=\"aligncenter wp-image-127 size-full\" src=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/esquema-BRT_SmartCity-def-IC-02_dim.jpg\" alt=\"esquema-brt_smartcity-def-ic-02_dim\" width=\"1600\" height=\"1200\" srcset=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/esquema-BRT_SmartCity-def-IC-02_dim.jpg 1600w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/esquema-BRT_SmartCity-def-IC-02_dim-300x225.jpg 300w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/esquema-BRT_SmartCity-def-IC-02_dim-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/esquema-BRT_SmartCity-def-IC-02_dim-640x480.jpg 640w\" sizes=\"(max-width: 1600px) 100vw, 1600px\" \/><\/p>\n<p><strong>La xarxa ciclable metropolitana<\/strong><\/p>\n<p>En la l\u00ednia de progr\u00e9s cap a un transport m\u00e9s sostenible, el projecte aprofita l\u2019ocasi\u00f3 per encaixar un carril bici continu entre els cinc municipis, al llarg de tota la C-245, que cus la <a href=\"http:\/\/www.amb.cat\/web\/mobilitat\/mitjans-transport\/bicicleta\">xarxa pedalable metropolitana<\/a>. L\u2019estructura urbana compacta afavoreix els despla\u00e7aments a peu i en bicicleta, i el nou projecte far\u00e0 possibles unes condicions i un disseny de carrer (dimensions, velocitats, equipament com el mobiliari, les parades d&#8217;autob\u00fas, els sem\u00e0fors, entre altres) m\u00e9s propis dels centres urbans, de manera que es facilitar\u00e0 la mobilitat obligada i quotidiana dels residents. El seu abast per\u00f2, anir\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0, ja que enlla\u00e7a longitudinalment tots els camins que donen acc\u00e9s al Parc Agrari del Llobregat en el seu l\u00edmit nord-oest i que permeten recorre el territori deltaic en tota la seva extensi\u00f3.<\/p>\n<p>El tra\u00e7at del carril bici \u00e9s f\u00e0cil d&#8217;encaixar en la secci\u00f3 de la via i t\u00e9 una adaptabilitat \u00f2ptima perqu\u00e8 \u00e9s una via gaireb\u00e9 plana, sense desnivells, que permet circular-hi en bicicleta sense dificutats. Moure\u2019s en bicicleta entre municipis pot ser una alternativa \u00fatil i sostenible per a la mobilitat de proximitat, alhora que promou h\u00e0bits de vida saludable \u2013s\u2019estima que de Sant Boi de Llobregat fins a Gav\u00e0 es tardaran 12 minuts en bicicleta.<\/p>\n<p>En definitiva, la transformaci\u00f3 del C-245 de carretera a carrer \u00e9s un primer i gran pas per la mobilitat metropolitana, per una nova cultura de la mobilitat amb m\u00e9s qualitat ambiental i social que ens fa protagonistes dels espais i dels despla\u00e7aments quotidians de la nostra petita gran metr\u00f2polis.<\/p>\n<p><img class=\"aligncenter wp-image-128 size-full\" src=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/Imagen1.jpg\" alt=\"imagen1\" width=\"655\" height=\"298\" srcset=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/Imagen1.jpg 655w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/Imagen1-300x136.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 655px) 100vw, 655px\" \/><\/p>\n<p><strong>Enlla\u00e7os d\u2019inter\u00e8s:<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elperiodico.com\/es\/noticias\/barcelona\/carril-bus-unira-por-c-245-cornella-castelldefels-17851\">http:\/\/www.elperiodico.com\/es\/noticias\/barcelona\/carril-bus-unira-por-c-245-cornella-castelldefels-17851<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.transport.cat\/viewtopic.php?p=258474\">http:\/\/www.transport.cat\/viewtopic.php?p=258474<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un carrer urb\u00e0 i un eix metropolit\u00e0 prioritari per al transport p\u00fablic. L\u2019antiga carretera comarcal C-245 fou constru\u00efda com una via r\u00e0pida de connexi\u00f3 cap al sud-oest del territori de Barcelona. El seu tra\u00e7at responia a la l\u00f2gica de connectar la ciutat amb els nuclis urbans de cam\u00ed cap a Calafell i el seu tra\u00e7at [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":177,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/134"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=134"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/134\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":797,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/134\/revisions\/797"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media\/177"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=134"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=134"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=134"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}