{"id":1545,"date":"2022-07-22T12:04:20","date_gmt":"2022-07-22T12:04:20","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/?p=1545"},"modified":"2022-07-22T12:04:20","modified_gmt":"2022-07-22T12:04:20","slug":"caminar-per-la-metropolis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/ca\/2022\/07\/22\/caminar-per-la-metropolis\/","title":{"rendered":"Caminar per la metr\u00f2polis"},"content":{"rendered":"\n

A quants minuts caminant tens un gran espai verd? Hi pots arribar en bicicleta? I al municipi ve\u00ed? I al barri de l\u2019altre costat de l\u2019autopista?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El territori de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona<\/a> engloba 36 municipis. Alguns d\u2019aquests municipis, com la ciutat de Barcelona, s\u00f3n alhora l\u2019agrupaci\u00f3 d\u2019antigues poblacions que han quedat morfol\u00f2gicament unides pel creixement dels seus nuclis i han acabat esdevenint una sola ciutat amb diferents identitats pr\u00f2pies. Els barris de Sants, Gr\u00e0cia i Sant Andreu, que tenen una trama urbana molt diferenciada i eren pobles totalment independents, actualment es troben en continu\u00eftat i s\u2019hi pot accedir caminant, superant qualsevol barrera. D\u2019altra banda, hi ha municipis que han recuperat l\u2019acc\u00e9s a espais naturals del seu entorn. Per exemple, Sant Boi de Llobregat est\u00e0 recuperant cada cop m\u00e9s la relaci\u00f3 amb el riu Llobregat gr\u00e0cies a la restauraci\u00f3 socioambiental. El Prat de Llobregat ha millorat l\u2019acc\u00e9s a les platges i ha restaurat tot un espai p\u00fablic renaturalitzat. Badalona, un altre exemple, ja fa temps que va transformar tot el front litoral en un llarg passeig mar\u00edtim que en repensava el passat industrial.<\/p>\n\n\n\n

Hist\u00f2ricament, els nuclis urbans se situaven de manera estrat\u00e8gica segons la geografia del territori, tenint en compte els recursos naturals propers. Tots aquests nuclis estaven connectats entre si a trav\u00e9s de camins rals, que resseguien la topografia original del territori. La xarxa de camins prioritzava la mobilitat a peu, tot i que tamb\u00e9 permetia despla\u00e7ar-se amb els mitjans de transport disponibles en cada \u00e8poca. Avui veiem que aquests camins tenen un gran potencial per recuperar el vincle entre la natura, el patrimoni i la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/a>
Patrimoni cultural, documentaci\u00f3 gr\u00e0fica de l’Avan\u00e7 del PDU metropolit\u00e0
\u00a9 AMB<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

<\/p>\n\n\n\n

Els camins hist\u00f2rics<\/a> s\u00f3n nexes d’uni\u00f3 entre la natura, el patrimoni i la ciutat<\/em><\/strong><\/h4>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

A partir de la industrialitzaci\u00f3\u202fa finals del segle XVIII i amb els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics al llarg dels segles XIX i XX, les connexions entre territoris van agafar una escala m\u00e9s gran i complexa. Els camins rals van anar quedant desconnectats o obstaculitzats per unes carreteres i autopistes que pretenien sustentar els nous models econ\u00f2mics i comercials. Aquestes noves infraestructures travessaven el territori sense tenir en compte l\u2019entorn natural, ni els barris ni municipis que hi quedaven a banda i banda.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 \u00e9s cert que amb l\u2019alta velocitat s\u2019escurcen dist\u00e0ncies llargues, de vegades el que tenim a prop sembla m\u00e9s lluny que mai. Has anat mai caminant de Barber\u00e0 del Vall\u00e8s a Cerdanyola del Vall\u00e8s? I de Molins de Rei a Sant Vicen\u00e7 dels Horts? Segurament no… perqu\u00e8 literalment no es pot. Per aquesta ra\u00f3 les vies de comunicaci\u00f3 de les ciutats ja no es poden plantejar m\u00e9s en els termes cl\u00e0ssics del disseny d\u2019infraestructures vi\u00e0ries, sin\u00f3 que tamb\u00e9 cal que tinguin en compte la mobilitat a escala humana. Cal fer les autopistes m\u00e9s permeables, tant per poder travessar les barreres que elles mateixes generen com perqu\u00e8 puguin infiltrar l\u2019aigua de la pluja i afavorir els sistemes ecol\u00f2gics. Aix\u00ed mateix, integrar voreres per al despla\u00e7ament de vianants \u00e9s essencial per garantir el dret a accedir al territori i recuperar el vincle social entre municipis.<\/p>\n\n\n\n

<\/h4>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"
Montcada i Reixac
\u00a9 Xuan Yin<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

\u00c9s b\u00e0sic garantir l\u2019acc\u00e9s de les persones a tot arreu<\/em><\/strong><\/h4>\n\n\n\n
\"\"
Acc\u00e9s al riu Llobregat
\u00a9 Xuan Yi<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"
Nusos i cru\u00eflles. \u00c0mbit 1
\u00a9 Entre mar i muntanya<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Nusos i cru\u00eflles. \u00c0mbit 1
\u00a9 Teixint la metr\u00f2polis<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

A m\u00e9s a m\u00e9s, cada cop som m\u00e9s conscients de les conseq\u00fc\u00e8ncies del canvi clim\u00e0tic i de la necessitat de fer un canvi de model de mobilitat. La ciutat del futur, o del present, ens ha de permetre cobrir les necessitats b\u00e0siques en un radi de 15 minuts caminant. Aquest model de ciutat de proximitat \u00e9s imprescindible per reduir l\u2019\u00fas del vehicle privat i afavorir la mobilitat activa,<\/a> un h\u00e0bit saludable que cal incorporar en el nostre dia a dia. En canvi, actualment, el 70 % de l\u2019espai dins la ciutat est\u00e0 destinat a la mobilitat motoritzada.  Cal doncs prioritzar el vianant, cosa que implica destinar m\u00e9s superf\u00edcie a l\u2019espai p\u00fablic i al verd urb\u00e0 per afavorir l\u2019acc\u00e9s a noves activitats i flexibilitzar els usos per al lleure.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Nusos i cru\u00eflles. \u00c0mbit 1
\u00a9 Teixint la metr\u00f2polis
<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Cal apropar dist\u00e0ncies per afavorir la mobilitat activa<\/em><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Redefinir uns itineraris clars i ben connectats entre barris i municipis, i entre espais urbans i espais oberts, \u00e9s clau per democratitzar l\u2019accessibilitat de tota la ciutadania al territori. Cal recuperar la proximitat entre els teixits urbans i per aix\u00f2 s\u2019han d\u2019integrar les infraestructures vi\u00e0ries i dissenyar nous espais p\u00fablics que facilitin l\u2019acc\u00e9s als serveis, a les activitats i tamb\u00e9 a la natura. Les ciutats han d\u2019evolucionar cap a un model de mobilitat que no nom\u00e9s busqui el cam\u00ed directe, el m\u00e9s r\u00e0pid, sin\u00f3 que tamb\u00e9 busqui el confort de la gent i que permeti gaudir del trajecte. \u00c9s important situar l\u2019oferta d\u2019activitats i serveis de manera estrat\u00e8gica a l\u2019espai p\u00fablic: no nom\u00e9s cal un bon acc\u00e9s a la natura i al patrimoni natural des de la ciutat, sin\u00f3 tamb\u00e9 donar m\u00e9s valor al cam\u00ed que ens hi porta. En aquest sentit, els camins rals hist\u00f2rics tenen un gran valor paisatg\u00edstic i permeten recuperar el vincle amb la natura i el patrimoni; la velocitat a la qual ens movem com a vianants o ciclistes ens permet gaudir del paisatge de manera pausada i saludable: l\u2019olor d\u2019una planta o el brunzit d\u2019una abella s\u00f3n una experi\u00e8ncia sensorial molt diferent de la que tenim des del cotxe o a trav\u00e9s de la finestra del tren<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Nusos i cru\u00eflles. \u00c1mbit 6
\u00a9 Baula activa<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Nusos i cru\u00eflles. \u00c1mbit 5
\u00a9 Via esc\u00e8nica<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Nusos i cru\u00eflles. \u00c1mbit 6
\u00a9 Un delta per tots<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

De manera similar, \u00e9s b\u00e0sic que la natura s\u2019infiltri a la ciutat, ja sigui en forma de parc, d\u2019arbrat als carrers o d\u2019avingudes metropolitanes que afavoreixin la connectivitat ecol\u00f2gica i social. La reconnexi\u00f3 de la metr\u00f2polis des de la natura i la xarxa de camins ens garanteixen el dret de caminar per la metr\u00f2polis. I tu, cap on vols caminar?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A quants minuts caminant tens un gran espai verd? Hi pots arribar en bicicleta? I al municipi ve\u00ed? I al barri de l\u2019altre costat de l\u2019autopista? El territori de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona engloba 36 municipis. Alguns d\u2019aquests municipis, com la ciutat de Barcelona, s\u00f3n alhora l\u2019agrupaci\u00f3 d\u2019antigues poblacions que han quedat morfol\u00f2gicament unides pel […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":1703,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1545"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1545"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1545\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3473,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1545\/revisions\/3473"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1703"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1545"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1545"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1545"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}