![\"cap\u00e7alera](\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2017\/01\/cap\u00e7alera-RT-01.jpg\")
<\/p>\nEn aquesta ocasi\u00f3 volem recuperar unes reflexions recollides en un article publicat a Passatges Metropolitans, una publicaci\u00f3 del 2015 que presentava els resultats d’un concurs d’idees. La integraci\u00f3 urbana de les infraestructures de la mobilitat i la superaci\u00f3 de barreres per fer que el territori sigui m\u00e9s accessible s\u00f3n una prioritat en les actuacions realitzades des de l’AMB i, encara m\u00e9s, continuem elaborant estudis i projectes per millorar la connectivitat metropolitana. Qui sap… potser en sorgir\u00e0 una segona part dels passatges metropolitans?<\/p>\n
<\/p>\n
La metr\u00f2polis de Barcelona es caracteritza per ser un territori molt divers i polic\u00e8ntric per\u00f2 amb un cert grau de compacitat. Les infraestructures de mobilitat s\u2019han desenvolupat seguint un model paral\u00b7lel a l\u2019ocupaci\u00f3 del territori i han passat d\u2019un model de mobilitat radial centrat en Barcelona a una configuraci\u00f3 de la xarxa vi\u00e0ria articulada i vinculada a la distribuci\u00f3 de petits i grans centres.<\/p>\n
La mobilitat metropolitana es troba en un per\u00edode de canvi fomentat per una transformaci\u00f3 del comportament ciutad\u00e0 i per la forma de despla\u00e7ar-se pel territori, aix\u00ed com per l\u2019aplicaci\u00f3 de noves solucions tecnol\u00f2giques en la mobilitat metropolitana. Si b\u00e9 cada cop ens movem m\u00e9s, tamb\u00e9 ho fem de manera m\u00e9s diversa i motivats sobretot per q\u00fcestions de feina o d\u2019oci. Els despla\u00e7aments per la metr\u00f2polis han augmentat fins a una mitjana de 3,73 despla\u00e7aments per persona al dia, que fa un total d\u201911,5 milions de despla\u00e7aments en el territori metropolit\u00e0, el 53,1% dels quals s\u00f3n a peu o en bicicleta i el 22,7%, en transport p\u00fablic.<\/p>\n
En els darrers 30 anys, les intervencions per part dels ajuntaments democr\u00e0tics, sense una administraci\u00f3 metropolitana, s\u2019han centrat molt en el desenvolupament de la qualitat urbana dins dels municipis. Ara es perfila una necessitat d\u2019orientar les actuacions futures cap una vertebraci\u00f3 territorial m\u00e9s s\u00f2lida, una continu\u00eftat entre els municipis, una relaci\u00f3 entre els espais lliures i una accessibilitat a diferents peces urbanes sovint mal connectades.<\/p>\n
Diversos episodis hist\u00f2rics ens mostren com la forma del territori metropolit\u00e0 s\u2019ha anat dibuixant tot cercant relacions i contactes. A principis de segle xx, amb el Pla d\u2019Enlla\u00e7os[1]<\/a>, va sorgir una nova visi\u00f3 de la Barcelona a \u201cgran escala\u201d com a resposta global a una problem\u00e0tica d\u2019expansi\u00f3 territorial propiciada per la revoluci\u00f3 industrial i de resoluci\u00f3 de diferents \u00e0mbits de contacte i encaix entre els nuclis urbans i la trama de l\u2019Eixample central. M\u00e9s tard, als anys vuitanta, Barcelona va veure la necessitat d\u2019obrir-se al mar amb operacions com la del Moll de la Fusta i, darrerament, amb l\u2019Esquema director de les portes de Collserola[2]<\/a> s\u2019ha propiciat el vincle m\u00e9s directe de la ciutat amb la muntanya tot fent baixar el verd i potenciant la relaci\u00f3 dels elements urbans amb el parc natural.<\/p>\n Avui, l\u2019oportunitat dels passatges metropolitans ens permet relacionar diferents fragments de la metr\u00f2polis i al mateix temps superar una s\u00e8rie de situacions de barrera, dif\u00edcilment franquejables, que obstaculitzen les continu\u00eftats urbanes, les accessibilitats als municipis o la permeabilitat amb altres parts del territori, com poden ser parcs, camins, rius o platges. Els passatges s\u00f3n espais d\u2019interconnexi\u00f3 ciutadana amb capacitat de vertebrar el territori a partir d\u2019\u00e0mbits d\u2019actuaci\u00f3 de diversa naturalesa i dimensi\u00f3, situats en zones perif\u00e8riques i amb caracter\u00edstiques urbanes diferenciades de les pr\u00f2pies dels centres urbans tradicionals.<\/p>\n Els passatges metropolitans constru\u00efts i els passatges objecte del concurs Passatges Metropolitans.<\/p>\n <\/p>\n De la mateixa manera que el Pla d\u2019Enlla\u00e7os fou una proposta global traslladable a diferents \u00e0mbits d\u2019aplicaci\u00f3, el concurs d\u2019idees Passatges Metropolitans planteja una reflexi\u00f3 integral sobre la conurbaci\u00f3 metropolitana des d\u2019una \u00f2ptica local, una perspectiva m\u00e9s humana i acotada a les necessitats socioecon\u00f2miques actuals, i per mitj\u00e0 d\u2019actuacions m\u00e9s pr\u00f2pies del microurbanisme pensat des d\u2019una visi\u00f3 metropolitana. Aquesta nova manera de fer urbanisme t\u00e9 en compte les m\u00faltiples escales de les relacions urbanes i \u00e9s capa\u00e7 de repercutir m\u00e9s enll\u00e0 del seu \u00e0mbit i de generar beneficis pr\u00f2xims i d\u2019abast metropolit\u00e0. Petites intervencions de poc cost i f\u00e0cilment executables que, multiplicades i distribu\u00efdes pel territori, milloren l\u2019efici\u00e8ncia del sistema metropolit\u00e0.<\/p>\n \u201cLes connexions interurbanes de car\u00e0cter ciutad\u00e0 s\u00f3n una necessitat d\u2019estructuraci\u00f3 metropolitana i reforcen, en un \u00fas m\u00e9s c\u00edvic el que l\u2019accessibilitat rodada i f\u00e8rria assenyala com a lloc central del sistema regional catal\u00e0.\u201d [1]<\/strong><\/a><\/em><\/p>\n Tal com apuntava Manuel de Sol\u00e0-Morales en la seva proposta per al Prat Nord el 2008, la vertebraci\u00f3 del territori \u00e9s una necessitat que requereix una mirada m\u00e9s c\u00edvica, m\u00e9s propera i quotidiana sobre els \u00e0mbits d\u2019interconnexi\u00f3 urbana. En aquest sentit, els projectes de passatges metropolitans cusen el territori i alhora milloren la qualitat de molts espais urbans sovint deficitaris i d\u2019\u00fas quotidi\u00e0, tot generant nous tipus d\u2019espais p\u00fablics on vehicles lents, ciclistes i vianants puguin anar d\u2019un \u00e0mbit urb\u00e0 a un altre amb plenes condicions d\u2019urbanitat.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 en qu\u00e8 hem estat treballant al llarg de diferents projectes desenvolupats des de l\u2019AMB i que reforcem amb el concurs d’idees Passatges Metropolitans, que est\u00e0 enfocat a explorar noves solucions per a aquests espais d’alta complexitat i duresa, per poder estendre aix\u00ed aquest exercici de \u201ccosit\u201d a diferents situacions metropolitanes, unes vegades de m\u00e9s envergadura, i d’altres, intervencions petites i senzilles de pavimentaci\u00f3 o d’il\u00b7luminaci\u00f3 que ens ofereixen un nou paisatge urb\u00e0, colonitzar espais amb nous usos o vetllar per la seguretat. Un exemple recent \u00e9s el passatge de connexi\u00f3 recuperat a l\u2019espai fluvial del Llobregat, entre Martorell i Sant Andreu de la Barca, gr\u00e0cies a un nou punt d\u2019acc\u00e9s a un itinerari patrimonial propi del paisatge cultural del Llobregat.<\/p>\n (2007) Recuperaci\u00f3 de l\u2019espai fluvial i nou acc\u00e9s al riu. Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal. Una fotografia de Jordi Surroca.<\/p>\n <\/p>\n Els empla\u00e7aments proposats pel concurs es poden classificar en tres categories diferenciades. En la primera convocat\u00f2ria es tracta d\u2019empla\u00e7aments que tenen l\u2019objectiu de superar barreres infraestructurals entre teixits urbans (a Badalona i a Montcada i Reixac) i alhora solucionar la connectivitat del verd metropolit\u00e0, tot oferint nous accessos.<\/p>\n En la segona convocat\u00f2ria, es busca millorar la continu\u00eftat urbana entre municipis per mitj\u00e0 d\u2019eixos c\u00edvics o avingudes metropolitanes (entre Cerdanyola del Vall\u00e8s i Ripollet i entre Sant Cugat del Vall\u00e8s i Rub\u00ed).<\/p>\n Finalment, la tercera convocat\u00f2ria proposa un exercici d\u2019accessibilitat i intermodalitat per la pres\u00e8ncia d\u2019estacions metropolitanes, entre municipis o barris, i de diferents modalitats de transport (entre Molins de Rei i Sant Vicen\u00e7 dels Horts i a l\u2019Hospitalet).<\/p>\n La superaci\u00f3 de barreres <\/strong><\/p>\n En aquest tipus de situacions, els passatges requereixen una atenci\u00f3 especial pel que fa al contacte entre les infraestructures dures i els espais naturals d\u2019inter\u00e8s paisatg\u00edstic. Aquests s\u00f3n els casos proposats pel concurs del pas per sota de la C-31 a Badalona, entre els barris de la Morera, Bufal\u00e0, Casagemes i Dalt de la Vila, un \u00e0mbit de certa centralitat i fragilitat pel contacte amb el corredor verd del torrent de la Font, i el de Montcada i Reixac, que es planteja com un articulador entre el barri de Mas Rampinyo i el centre de Montcada i Reixac alhora que se solucionen les problem\u00e0tiques de pas pel riu Ripoll, el sotaviaducte de la C-33 i els tra\u00e7ats ferroviaris.<\/p>\n El projecte d\u2019ordenaci\u00f3 de la rambla Lluch i d\u2019acc\u00e9s al pas sota les vies a Gav\u00e0 dut a terme per l\u2019AMB el 2012 va resoldre una continu\u00eftat entre teixits urbans per sota d\u2019un tra\u00e7at ferroviari tot creant un nou acc\u00e9s p\u00fablic a un espai d\u2019inter\u00e8s patrimonial com \u00e9s el refugi soterrat de la Guerra Civil.<\/p>\n (2008) Ordenaci\u00f3 de la rambla Lluch i acc\u00e9s al pas sota les vies. Gav\u00e0. Fotografia de Jordi Surroca<\/p>\n <\/p>\n Passejar entre municipis<\/strong><\/p>\n Si b\u00e9 s\u2019han dut a terme innumerables actuacions de millora de l\u2019espai p\u00fablic dels centres urbans, de vegades, quan un s\u2019allunya d\u2019aquests nuclis, es perd la sensaci\u00f3 de confort. Alguns municipis, tot i que gaudeixen de certa proximitat amb les poblacions ve\u00efnes, presenten dificultats de connectivitat. N\u2019\u00e9s un exemple l\u2019estreta relaci\u00f3 entre Cerdanyola del Vall\u00e8s i Ripollet a trav\u00e9s de la passera per sobre del riu Sec i la C-58, un paisatge molt contrastat i fr\u00e0gil. El concurs va proposar fer una reflexi\u00f3 sobre l\u2019opci\u00f3 d\u2019eix c\u00edvic, una passejada metropolitana, unes bones condicions d\u2019accessibilitat als nuclis ve\u00efns, als serveis compartits, als espais naturals d\u2019inter\u00e8s paisatg\u00edstic. El cas de l\u2019antiga carretera de Rub\u00ed al seu pas per sota de l\u2019AP-7 es planteja com un passeig interurb\u00e0 que repensa la secci\u00f3 de la carretera per tal de garantir la continu\u00eftat urbana per a vianants i ciclistes.<\/p>\n Un exemple realitzat per l\u2019equip t\u00e8cnic de l\u2019AMB \u00e9s el projecte de la petita construcci\u00f3 del gual inundable sobre el riu Llobregat al municipi de Sant Boi de Llobregat, que ha refor\u00e7at la connexi\u00f3 entre les dues ribes del riu i ha garantit la connectivitat de vianants i bicicletes entre els municipis de Sant Joan Desp\u00ed i Sant Boi de Llobregat.<\/p>\n Intercanvis metropolitans <\/strong><\/p>\n Quan conflueixen en un mateix espai diversos accessos a diferents modalitats de transport, l\u2019activitat urbana s\u2019intensifica. El passatge com a intercanviador metropolit\u00e0 requereix una atenci\u00f3 especial i es localitza de manera estrat\u00e8gica dins del sistema metropolit\u00e0 per ser un espai on es concentren molts fluxos urbans i on conflueixen oportunitats de centralitat i d\u2019urbanitat.<\/p>\n En el concurs es va plantejar estudiar la connexi\u00f3 entre els municipis de Molins de Rei i Sant Vicen\u00e7 dels Horts i l\u2019estaci\u00f3 intercanviadora de Quatre Camins, tot superant els impediments infraestructurals per definir un node de centralitat com a punt clau del territori metropolit\u00e0 d\u2019alta complexitat urbana. En el segon cas, es proposava pensar la connectivitat entre els barris del Gornal i Bellvitge, a l\u2019Hospitalet de Llobregat, tot plantejant una nova accessibilitat a la futura estaci\u00f3 intercanviadora soterrada entre el ferrocarril, el metro, l\u2019autob\u00fas i les bicicletes.<\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a>\u00a0 (2008) M. Sol\u00e0-Morales en el Concurs d\u2019Idees l’Eixample Nord del Prat de Llobregat<\/a>, en qu\u00e8 la seva proposta va rebre una menci\u00f3 especial.<\/p>\n![\"11\"](\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2017\/01\/11.jpg\")
<\/p>\n![\"22\"](\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2017\/01\/22.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"33\"](\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2017\/01\/33.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"44\"](\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2017\/01\/44.jpg\")
<\/a><\/p>\n