{"id":2153,"date":"2022-10-01T11:06:00","date_gmt":"2022-10-01T11:06:00","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/?p=2153"},"modified":"2022-12-13T10:44:07","modified_gmt":"2022-12-13T10:44:07","slug":"metropolis-davingudes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/ca\/2022\/10\/01\/metropolis-davingudes\/","title":{"rendered":"Metr\u00f2polis d\u2019avingudes"},"content":{"rendered":"\n

Avui en dia, no podem pensar en Barcelona sense referir-nos a tota la metr\u00f2polis, perqu\u00e8 amb el pas del temps s\u2019ha convertit en una gran ciutat densament poblada de 36 municipis i 3,3 milions d\u2019habitants. En els seus 636 quil\u00f2metres quadrats de superf\u00edcie hi circulen m\u00e9s de 12 milions de viatgers els dies feiners. Tot i que el 72 % d\u2019aquests despla\u00e7aments es fan amb mitjans sostenibles, a peu, en bicicleta o en transport p\u00fablic, el 28 % encara es fan en vehicles motoritzats que congestionen i contaminen intensament la ciutat. Aquests despla\u00e7aments s\u00f3n possibles gr\u00e0cies a les inversions que s\u2019han destinat a les infraestructures vi\u00e0ries. Vies, autopistes i carreteres d\u2019avui<\/a> <\/span><\/strong>que s\u2019han dissenyat per connectar-nos exclusivament en vehicle privat motoritzat, sense preveure ni tan sols que el transport col\u00b7lectiu hi pugui circular. A m\u00e9s a m\u00e9s, aquestes vies, que s\u00f3n segregades, tallen teixits urbans i ecosistemes, cosa que fragmenta el territori i genera zones inaccessibles i marginades.<\/p>\n\n\n\n

Davant d\u2019aquest escenari, el Pla director urban\u00edstic metropolit\u00e0 proposa prioritzar les relacions entre persones i entre ecosistemes el que s\u2019anomena estructura urbana i social\u2013, a trav\u00e9s de les avingudes metropolitanes: una xarxa de carrers que prenen import\u00e0ncia respecte a la resta, que formen eixos c\u00edvics i verds, que concentren activitats i canalitzen el transport p\u00fablic. Aquesta xarxa s\u2019allarga i dona continu\u00eftat a la ciutat m\u00e9s enll\u00e0 dels municipis. Aix\u00ed, s\u2019entenen les infraestructures vi\u00e0ries com un nou espai p\u00fablic<\/a> <\/strong>amb voreres, usos i serveis que permeten accedir a la natura i a la mobilitat a peu i en bicicleta, tamb\u00e9 fora els nuclis urbans. En alguns casos, les autopistes i les vies que avui en dia coneixem hauran de canviar i deixar d\u2019estar dedicades exclusivament al vehicle privat. Es podran reciclar i adequar per acollir nous usos, tot aprofitant el seu potencial connector, per\u00f2 m\u00e9s integrades en l\u2019entorn immediat.<\/p>\n\n\n\n

Les avingudes ens permeten
passejar, anar en bicicleta i
moure\u2019ns de manera sostenible<\/strong><\/em><\/h4>\n\n\n\n

L\u2019estructura d\u2019avingudes metropolitanes conviur\u00e0 amb la infraestructura de vies segregades. Seran dues xarxes separades: una amb un rol m\u00e9s c\u00edvic, social i d\u2019escala humana, i una altra de car\u00e0cter m\u00e9s segregat i radial que no acollir\u00e0 exclusivament la mobilitat motoritzada i particular. \u00c9s important que aquestes dues xarxes conflueixin i es connectin per permetre l\u2019intercanvi entre els diferents transports p\u00fablics, el vehicle privat i la mobilitat activa. En aquests llocs d\u2019intercanvi i de relaci\u00f3 entre estructura i infraestructura \u00e9s on l\u2019estrat\u00e8gia metropolitana pren for\u00e7a. Aquests punts s\u2019anomenen centralitats, i hi conflueixen diferents mitjans de transport, edificis, espais oberts, barris, botigues, etc. Tots aquests elements obren la porta al que en urbanisme s\u2019anomena urbanitat metropolitana<\/a><\/strong>, un ingredient essencial per aconseguir una metr\u00f2polis de proximitat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Proposta d’avingudes metropolitanes del Pla director urban\u00edstic metropolit\u00e0
\u00a9 OTG_Arq
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Les ciutats es construeixen amb els anys i es transformen constantment donant forma als desitjos, als aprenentatges i aportant solucions a les necessitats de cada societat en cada moment. Imaginar la metr\u00f2polis d\u2019avingudes des de l\u2019optimisme ens permet confiar en uns desitjos del present i del dem\u00e0, molt necessaris per construir un futur just, sostenible i resilient, fent que cada vegada m\u00e9s la metr\u00f2polis sigui un lloc per viure amb qualitat de vida.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Nusos i Cru\u00eflles. \u00c0mbit 3
\u00a9 ECO.RED.or.ES<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Nusos i Cru\u00eflles. \u00c0mbit 5
\u00a9 Sivella<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Nusos i Cru\u00eflles. \u00c0mbit 6
\u00a9 Baula Activa<\/figcaption><\/figure><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Imaginem-nos que aquest futur ja ha arribat. Com \u00e9s la metr\u00f2polis d\u2019avingudes?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Algunes autopistes s\u2019han convertit en avingudes metropolitanes. Abans ning\u00fa no podia travessar-les, i ara costa de creure que fos aix\u00ed! Tamb\u00e9 algunes carreteres que hist\u00f2ricament estructuraven el territori i comunicaven els pobles han recuperat el seu car\u00e0cter vertebrador. Com si es tract\u00e9s d\u2019una costura que sargeix els teixits urbans i els ecosistemes, aquestes avingudes han reconnectat el territori a trav\u00e9s de l\u2019espai p\u00fablic, \u00e9s a dir, ara les persones i tamb\u00e9 la natura tenen prioritat. Els vianants que circulen pels carrers es coneixen, se saluden i enraonen els uns amb els altres. Alguns viuen molt a prop, altres hi treballen, per\u00f2 a la metr\u00f2polis d\u2019avingudes els ciutadans es troben i fan vida de proximitat. A poc a poc, s\u2019ha transformat l\u2019antiga metr\u00f2polis, al mateix temps que la vida urbana s\u2019ha fet m\u00e9s amable i saludable. Les avingudes ens permeten passejar, anar en bicicleta i moure\u2019ns de manera sostenible. Les infraestructures passades s\u2019han transformat en nous espais p\u00fablics naturalitzats i habitables. Un paisatge metropolit\u00e0 que combina hist\u00f2ries del passat, noves funcions i elements reciclats, tot creant un nou paisatge h\u00edbrid i identitari.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Tram 2 i 3 de l’Avinguda de Barcelona
i Avinguda de Val\u00e8ncia, Molins de Rei
\u00a9 Quim Bosch
<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"
Via pedalable entre Esplugues de Llobregat i Barcelona
\u00a9 Jordi Surroca
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n


<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Passeig de la Salzereda, Santa Coloma de Gramenet
\u00a9 Jeroen Van Mieghem
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Aquestes avingudes configuren una xarxa de grans carrers per a dist\u00e0ncies curtes<\/a><\/strong>, on es concentren els llocs de m\u00e9s activitat i els punts d\u2019inter\u00e8s. Edificis i paisatges que ve de gust contemplar, passejos amb voreres amples per poder-hi passejar, on les parades de transport p\u00fablic creen espais de trobada entre ve\u00efns, les fileres d\u2019arbres s\u2019endinsen en el paisatge i infiltren la natura a la ciutat i connecten els espais verds entre municipis. Els edificis i les seves plantes baixes de botigues, restaurants i vest\u00edbuls donen un bon ritme a la vida di\u00e0ria. Qui vol tranquil\u00b7litat en pot trobar i qui necessita m\u00e9s animaci\u00f3 sempre hi troba ambient.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes avingudes alternen diferents trams dissenyats de manera adaptada segons el seu entorn. La majoria s\u00f3n trams d\u2019avingudes m\u00e9s urbanes i m\u00e9s verdes que formen llocs de trobada, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha d\u2019altres que formen vores en contacte entre natura i ciutat. Ara es pot caminar per la metr\u00f2polis<\/a><\/strong> i els ciutadans de diferents municipis es troben a mig cam\u00ed, all\u00e0 on abans no podien accedir. S\u2019han recuperat accessos que s\u2019havien perdut a camins que porten als boscos, platges o zones agr\u00e0ries, i ara estan enlla\u00e7ats amb la ciutat. Gr\u00e0cies a les avingudes que uneixen camins i permeten ser travessades, l\u2019acc\u00e9s a tot el territori est\u00e0 garantit i s\u2019ha recuperat el vincle entre natura, patrimoni i ciutat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Avinguda dels Alps i parc de Rosa Sensat i Vila, Cornell\u00e0 de Llobregat
\u00a9 Adri\u00e0 Goula Photo<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Quan l\u2019avinguda travessa un espai obert, els usos, els accessos i l\u2019espai p\u00fablic dissenyat a escala humana tenen continu\u00eftat. Els ciutadans valoren molt com el verd trenca barreres<\/a>.<\/strong> Per\u00f2 no nom\u00e9s s\u00f3n les avingudes. La infraestructura verda creua de vegades per sota o de vegades per sobre les autopistes i envaeix els marges i hi ha un nou paisatge naturalitzat que agrada molt a tothom. Ara som m\u00e9s resilients davant del canvi clim\u00e0tic, que \u00e9s m\u00e9s accentuat que abans. Les autovies i carreteres tenen marges naturals, plens de vegetaci\u00f3 i camins per accedir a la natura. Els espais entre les vies s\u00f3n productius: s\u2019hi genera energia, s\u2019hi emmagatzema aigua pluvial o s\u2019hi produeixen aliments o derivats de la fusta. Quan les avingudes travessen sectors m\u00e9s log\u00edstics o d\u2019activitat econ\u00f2mica les amplades dels carrils varien, per\u00f2 les voreres, l\u2019arbrat i el mobiliari urb\u00e0 aporten confort i continu\u00eftat. Els treballadors del que abans anomen\u00e0vem pol\u00edgons industrials van i venen en transport p\u00fablic i fan molta vida a l\u2019entorn de l\u2019avinguda.<\/p>\n\n\n\n

Deu avingudes principals<\/em><\/strong>
que estructuren la nova <\/em><\/strong>
ciutat metropolitana<\/em><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

A vegades, les avingudes es creuen o comparteixen un tram amb una via r\u00e0pida. \u00c9s en aquests punts on es produeixen els intercanvis m\u00e9s importants entre les diferents maneres de moure\u2019s per la metr\u00f2polis. Moure\u2019s de manera sostenible<\/a><\/strong> \u00e9s possible gr\u00e0cies a aquests espais on els nous tramvies i l\u2019autob\u00fas d\u2019altes prestacions connecten amb la xarxa ferrovi\u00e0ria i el metro urb\u00e0, i on tamb\u00e9 hi trobem aparcaments d\u2019intercanvi. Agrupar la varietat de modes de transport ens ha aportat coher\u00e8ncia i efici\u00e8ncia en la mobilitat metropolitana. Els aparcaments de bicicletes es connecten amb tota la xarxa Bicivia metropolitana, per on milers de ciclistes circulen c\u00f2modament entre els municipis. Les avingudes s\u00f3n molt freq\u00fcentades pels ciutadans de la metr\u00f2polis, ja que hi troben establiments, parcs i places, oficines i habitatges. S\u00f3n noves centralitats que han ajudat molt a reorganitzar els teixits urbans i oferir serveis de proximitat a barris i municipis que no en tenien.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha deu avingudes principals que estructuren la nova ciutat metropolitana. Unes art\u00e8ries que se superposen i s\u2019entrecreuen amb la ret\u00edcula de carrers, camins i espais p\u00fablics de formes variades. Ara, per anar d\u2019un lloc a l\u2019altre pots escollir diferents itineraris i maneres de moure\u2019t, pots triar el cam\u00ed m\u00e9s recte i r\u00e0pid o pots fer zig-zag a trav\u00e9s de l\u2019espai p\u00fablic de l\u2019avinguda, per gaudir del cam\u00ed i del paisatge. Les avingudes ens connecten a llargues dist\u00e0ncies en transport col\u00b7lectiu, per\u00f2 tamb\u00e9 integren un espai p\u00fablic que permet fer-hi vida de barri.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Metr\u00f2polis d’avingudes. Tram: Delta del Llobregat
\u00a9 OTG_Arq<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Metr\u00f2polis d’avingudes. Tram: Quatre Camins
\u00a9 OTG_Arq<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Metr\u00f2polis d’avingudes. Tram: Hospital General
\u00a9 OTG_Arq<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

L\u2019avinguda<\/strong> Reial<\/strong>, per exemple, era un antic cam\u00ed ral que des de l\u2019\u00e8poca dels romans connectava el territori i que al segle XVIII es va transformar en una carretera rectil\u00ednia i ampla que travessava camps, torrents i masies, i per on circulaven mercaders, pagesos i constructors que es van anar establint al seu entorn. Avui s\u00f3n 21 quil\u00f2metres que comencen al Paral\u00b7lel, a tocar del port de Barcelona, i enllacen amb el carrer de Sants, la carretera de Collblanc i el que anomen\u00e0vem N-340. Com si fos una cremallera, la transformaci\u00f3 d\u2019aquesta avinguda ha reconnectat els teixits urbans dels municipis del Llobregat.<\/p>\n\n\n\n

A la Gran Via metropolitana<\/strong>, el tramvia connecta tot el litoral metropolit\u00e0, els espais de m\u00e9s centralitat de la metr\u00f2polis i els dos espais fluvials del Bes\u00f2s i el Llobregat. \u00c9s la ruta preferida pels amants de les platges, que, ja sigui en transport p\u00fablic o en bicicleta, passen per la nova avinguda per descobrir la costa des de Montgat fins a Castelldefels. \u00c9s una avinguda plena de contrastos, amb trams de forta intensitat urbana quan passa per Barcelona, altres trams m\u00e9s integrats en el paisatge dels deltes, i tamb\u00e9 punts de gran potencial estrat\u00e8gic, com l\u2019estaci\u00f3 intermodal de Montgat, la pla\u00e7a del Bes\u00f2s, l\u2019estaci\u00f3 del Prat Nord, o l\u2019aeroport.<\/p>\n\n\n\n

Gr\u00e0cies a la participaci\u00f3 ciutadana i al lideratge de les administracions, l\u2019avinguda del Vall\u00e8s va ser de les primeres a convertir-se en realitat. Des de Barcelona fins a Terrassa i amb 20 km de longitud, aquesta avinguda \u00e9s potser la que ha experimentat la transformaci\u00f3 m\u00e9s radical. El connector ecol\u00f2gic entre Collserola i la serra de Marina t\u00e9 continu\u00eftat i ha contagiat m\u00e9s enll\u00e0 tots els espais entre l\u2019avinguda i el curs fluvial del Bes\u00f2s, creant una nova xarxa de camins, i s\u2019han reciclat tots els teixits residencials dels voltants. \u00c9s un privilegi viure en aquest entorn de natura, vistes a la gran ciutat i bona accessibilitat. Al seu pas entre Barber\u00e0 del Vall\u00e8s i Cerdanyola del Vall\u00e8s, recordem com el nus viari del Baricentro creava un gran buit, avui ple de natura i usos urbans.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Metr\u00f2polis d’avingudes. Tram: Baricentro
\u00a9 OTG_Arq<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Metr\u00f2polis d’avingudes. Tram: Bes\u00f2s
\u00a9 OTG_Arq<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
Metr\u00f2polis d’avingudes. Tram: Montgat
\u00a9 OTG_Arq<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La intensitat urbana crea un ritme gr\u00e0cies a les places que lliguen els usos amb l\u2019espai p\u00fablic, donant continu\u00eftat entre municipis. Avui en dia, l\u2019avinguda la viuen els ve\u00efns i els que hi venen a treballar o a gaudir-ne. Com ha canviat la vida a la ciutat!<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Passeig de la Salzareda, Santa Coloma de Gramenet
\u00a9 Jeroen Van Mieghem<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui en dia, no podem pensar en Barcelona sense referir-nos a tota la metr\u00f2polis, perqu\u00e8 amb el pas del temps s\u2019ha convertit en una gran ciutat densament poblada de 36 municipis i 3,3 milions d\u2019habitants. En els seus 636 quil\u00f2metres quadrats de superf\u00edcie hi circulen m\u00e9s de 12 milions de viatgers els dies feiners. Tot […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":2320,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2153"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2153"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2153\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2532,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2153\/revisions\/2532"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2320"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2153"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2153"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2153"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}