{"id":298,"date":"2017-08-03T09:13:23","date_gmt":"2017-08-03T09:13:23","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/?p=298"},"modified":"2020-12-15T12:48:05","modified_gmt":"2020-12-15T12:48:05","slug":"com-shan-transformat-els-espais-oberts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/ca\/2017\/08\/03\/com-shan-transformat-els-espais-oberts\/","title":{"rendered":"Com s\u2019han transformat els espais oberts?"},"content":{"rendered":"

Al llarg del temps, les persones hem anat construint totes aquelles infraestructures que ens han resultat necess\u00e0ries, com ara vies de comunicaci\u00f3, ports, aeroports, l\u00ednies el\u00e8ctriques o canalitzacions, totes pensades per poder habitar a la metr\u00f2polis. Unes infraestructures molt necess\u00e0ries avui en dia, per\u00f2 que deixen una empremta molt profunda al territori. En aquesta ocasi\u00f3 posem l\u2019atenci\u00f3 en la infraestructura verda<\/strong>, que ens dona de base el territori, i \u00e9s igual de necess\u00e0ria que qualsevol altra, o potser m\u00e9s. Es tracta d\u2019una xarxa d\u2019espais oberts estrat\u00e8gicament distribu\u00efda (parcs naturals, parcs metropolitans, platges, places carrers amb elements ambientals).<\/p>\n

La transformaci\u00f3 causada per l\u2019evoluci\u00f3 del creixement urb\u00e0 a la metr\u00f2polis ha evidenciat algunes necessitats sobre els espais oberts. Si focalitzem la reflexi\u00f3 en els darrers 61 anys, \u00e9s a dir des del 1956, les infraestructures de mobilitat i els teixits urbans s\u2019han imposat per sobre dels espais oberts, i han suposat greus conseq\u00fc\u00e8ncies sobre el medi biof\u00edsic: fragmentaci\u00f3 dels espais oberts, falta d\u2019accessibilitat a s\u00f2ls desocupats, o greus pertorbacions a medis naturals. El territori actual, tot i ser un escenari urb\u00e0 densament poblat, encara conserva un 52% del s\u00f2l no ocupat. Es tracta d\u2019un espais fortament lligat a l\u2019activitat urbana i molt necessari per a l\u2019ecologia, el lleure i la producci\u00f3. Uns espais carregats de valors identitaris, i de serveis ecosist\u00e8mics molt beneficiosos per a la vida a la metr\u00f2polis.<\/p>\n

Si b\u00e9 \u00e9s cert que el creixement ha estat exponencial, conservem una infraestructura verda<\/strong> molt diversa d\u2019una gran riquesa ambiental i social. Una infraestructura verda<\/strong> definida per Collserola, el Garraf, la serralada de Marina, el Llobregat, el Bes\u00f2s, les rieres i els rierols, les platges metropolitanes, el Parc Agrari del Baix Llobregat, la xarxa de parcs metropolitans, a m\u00e9s d\u2019altres espais de naturalesa m\u00e9s urbana com els carrers, les places, les cobertes enjardinades o els balcons. Tots aquests espais configuren una infraestructura verda<\/strong> interconnectada i rica en valors ecol\u00f2gics<\/strong>, amb m\u00e9s de 60 h\u00e0bitats diferents on viuen m\u00e9s de 5.300 esp\u00e8cies, on s\u2019hi poden fer multitud d\u2019activitats de lleure<\/strong> com passejades, ciclisme o activitats culturals, i en la qual hi t\u00e9 cabuda la producci\u00f3<\/strong> d\u2019una gran varietat de productes de proximitat en les seves 5.400 ha de conreu, com ara les carxofes del Prat de Llobregat o les mandarines de Collserola.<\/p>\n

Una de les q\u00fcestions sobre la taula \u00e9s: poden els espais oberts estructurar la metr\u00f2polis? Si b\u00e9 fins ara hem centrat la mirada sobre les grans infraestructures que se superposaven sobre la infraestructura verda, ara potser ha arribat l\u2019hora de canviar la nostra mirada en clau de re-connectar els ecosistemes per millorar-ne la biodiversitat. Imagineu una xarxa estrat\u00e8gicament interconnectada de petits parcs urbans i grans parcs naturals, els dos rius a banda i banda, les llargues platges metropolitanes, i infinitat de carrers, racons, arquitectures i balcons que funcionen plegats amb una l\u00f2gica conjunta.<\/p>\n

\"app_espais<\/a><\/p>\n

Evoluci\u00f3 de la infraestructura verda metropolitana<\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019aplicaci\u00f3 ens mostra l\u2019evoluci\u00f3 del creixement urb\u00e0 a la metr\u00f2polis Barcelona i la transformaci\u00f3 dels usos dels espais oberts. Ha passat m\u00e9s de mig segle i el s\u00f2l ocupat s\u2019ha triplicat: actualment gaireb\u00e9 la meitat del territori es troba constitu\u00eft per teixits i infraestructures urbanes. \u00a0La superf\u00edcie dels espais oberts ha disminu\u00eft, per\u00f2 com s\u2019han transformat els seus usos? La superf\u00edcie dedicada a l\u2019agricultura ha minvat un 35%, i els matollars s\u2019han redu\u00eft un 85% respecte del s\u00f2l que ocupaven l\u2019any 1956. Com a contrapartida, hem ampliat la superf\u00edcie ocupada per boscos urbans i hem disminu\u00eft la ocupaci\u00f3 de conreus abandonats, gaireb\u00e9 inexistents avui en dia.<\/p>\n

\"Diagrama<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Com a conclusi\u00f3, tot i que el creixement urb\u00e0 ha repercutit en la distribuci\u00f3 dels usos dels espais oberts, avui en dia s\u2019han restaurat grans espais naturals, com els espais fluvials, i se\u2019ns obre l\u2019oportunitat de crear una infraestructura urbana interconnectada independentment de si els espais s\u00f3n urbans (parcs, places, carrers, balcons, cobertes) o espais lliures (grans espais naturals, parcs metropolitans, pastures o conreus).<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al llarg del temps, les persones hem anat construint totes aquelles infraestructures que ens han resultat necess\u00e0ries, com ara vies de comunicaci\u00f3, ports, aeroports, l\u00ednies el\u00e8ctriques o canalitzacions, totes pensades per poder habitar a la metr\u00f2polis. Unes infraestructures molt necess\u00e0ries avui en dia, per\u00f2 que deixen una empremta molt profunda al territori. En aquesta ocasi\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":296,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1,16],"tags":[46,38,40,44,20],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/298"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=298"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/298\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":305,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/298\/revisions\/305"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media\/296"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}