{"id":76,"date":"2016-04-28T14:04:07","date_gmt":"2016-04-28T14:04:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/?p=76"},"modified":"2020-12-15T12:48:05","modified_gmt":"2020-12-15T12:48:05","slug":"enllacem-la-diagonal-mes-enlla-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/ca\/2016\/04\/28\/enllacem-la-diagonal-mes-enlla-de-barcelona\/","title":{"rendered":"Enllacem la Diagonal m\u00e9s enll\u00e0 de Barcelona"},"content":{"rendered":"<p><strong>Les infraestructures, s\u00f3n nom\u00e9s elements de transport o tamb\u00e9 poden ser espais franquejables pels ciutadans?<\/strong><\/p>\n<p>Avui surt a debat el tema de la mono-funcionalitat de les grans infraestructures i el seu dif\u00edcil encaix en el que anomenem mobilitat tova. Els elements que ahir es projectaven com a sistemes destinats exclusivament a cobrir serveis\u00a0 per al transport, avui, a la ciutat del segle XXI, es presenten com a espais d\u2019oportunitat, per recuperar-ne l&#8217;\u00fas ciutad\u00e0 i per vincular-los a l\u2019espai p\u00fablic i al teixit urb\u00e0.<\/p>\n<p><img class=\"aligncenter wp-image-77 size-full\" src=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/ESQUEMES_optimitzada1.jpg\" alt=\"esquemes_optimitzada\" width=\"1356\" height=\"544\" srcset=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/ESQUEMES_optimitzada1.jpg 1356w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/ESQUEMES_optimitzada1-300x120.jpg 300w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/ESQUEMES_optimitzada1-1024x411.jpg 1024w\" sizes=\"(max-width: 1356px) 100vw, 1356px\" \/><\/p>\n<p>El projecte de passatge de connexi\u00f3 que es planteja entre Esplugues de Llobregat i Barcelona es preocupa pels problemes derivats de les grans infraestructures i reclama el dret a despla\u00e7ar-se, reivindica la ciutat trepitjable, la que es pot rec\u00f3rrer i passejar, no nom\u00e9s amb vehicle o transport p\u00fablic, sin\u00f3 tamb\u00e9 a peu o en bicicleta. El dret a la metr\u00f2polis, igual que el dret a la ciutat, \u00a0reivindica una necessitat fonamental per als ciutadans: el dret a despla\u00e7ar-se i rec\u00f3rrer el territori a peu o en bicicleta. El projecte de l\u2019estudi Batlle i Roig Arquitectes proposa i dibuixa un passatge que enlla\u00e7a fragments del territori metropolit\u00e0 que fins ara estaven desvinculats, i crea aix\u00ed una nova oportunitat per a l\u2019espai p\u00fablic de la metr\u00f2polis.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong><em>&#8230;Aquests indrets esdevenen la \u201cbaula\u201d que falta a la cadena, s\u00f3n els passatges entre dues parts fragmentades &#8230;\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n<p>(2015) Enric Batlle\u00a0 Publicaci\u00f3; Passatges Metropolitans<\/p>\n<p><iframe title=\"Jurat del concurs Passatges Metropolitans \u2013 Enric Batlle\" width=\"1170\" height=\"878\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/GWiCEarHEKw?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>La intervenci\u00f3 proposada l&#8217;AMB i l&#8217;estudi d&#8217;arquitectura Batlle i Roig, reconeix una <strong>mobilitat obligada i de proximitat<\/strong> que enlla\u00e7a el parc de Cervantes, situat a la Diagonal de Barcelona, amb Esplugues de Llobregat a trav\u00e9s d\u2019un cam\u00ed pensat per rec\u00f3rrer-lo a peu o en bicicleta. Si b\u00e9 la xarxa ciclable de la Metr\u00f2polis Barcelona s\u2019ha constru\u00eft lligada al sistema viari dins del s\u00f2l urb\u00e0, quan pensem\u00a0 en la vertebraci\u00f3 dels teixits i els espais lliures a escala metropolitana trobem oport\u00fa crear nous enlla\u00e7os que no nom\u00e9s interconnecten la xarxa ciclable de la metr\u00f2polis sin\u00f3 que donen acc\u00e9s als parcs metropolitans i parcs naturals lligant la xarxa urbana de bicicletes amb el sistema d\u2019espais lliures.<\/p>\n<p>L<strong>\u2019avinguda Diagonal <\/strong>\u00e9s un dels elements vertebradors de Barcelona. Com a eix urb\u00e0, \u00a0concentra i estructura morfol\u00f2gicament les connexions urbanes; com a eix c\u00edvic, \u00a0aglutina moltes activitats en un espai p\u00fablic que permet connectar de manera eficient tota la ciutat. Despr\u00e9s de l&#8217;obertura de la Diagonal fins al mar, tal i com Ildefons Cerd\u00e0 dibuixava fa m\u00e9s de 150 anys, queda clar que la Diagonal va m\u00e9s enll\u00e0 i supera els l\u00edmits municipals, tot i les dificultats. En el seu extrem nord-est, la Diagonal enlla\u00e7a amb el municipi de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s de manera f\u00e0cil i senzilla, per\u00f2 a l\u2019extrem sud-oest la connexi\u00f3 es complica a causa de l&#8217;orografia i d&#8217;unes infraestructures vi\u00e0ries r\u00edgides i molt transitades que deixen el vianant i la bicicleta en segon terme.<\/p>\n<p>Amb aquests antecedents, el projecte tra\u00e7a i dissenya un cam\u00ed directe i planer per a vianants i bicicletes que salva els obstacles infraestructurals existents entre Barcelona i Esplugues de Llobregat. Fins ara, per accedir a Esplugues calia travessar el parc Cervantes, creuar la B23 i seguir per l\u2019Hospital de Sant Joan de D\u00e9u. Ara, aquesta drecera de 880 m de longitud estalvia gaireb\u00e9 500 m de recorregut, amb uns pendents suaus per a l\u2019\u00fas ciclista o per caminar en un entorn ben urbanitzat.<\/p>\n<p><img class=\"aligncenter wp-image-80 size-full\" src=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/ciclista.jpg\" alt=\"ciclista\" width=\"1401\" height=\"516\" srcset=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/ciclista.jpg 1401w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/ciclista-300x110.jpg 300w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/ciclista-1024x377.jpg 1024w\" sizes=\"(max-width: 1401px) 100vw, 1401px\" \/><\/p>\n<p><strong>Una petita intervenci\u00f3 de gran abast. <\/strong>Podem dir que es tracta d\u2019una petita intervenci\u00f3 de f\u00e0cil execuci\u00f3, m\u00e9s aviat de micro-urbanisme, per\u00f2 amb una gran capacitat de repercussi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 del seu \u00e0mbit. La condici\u00f3 supramunicipal del projecte el fa idoni per a ser gestionat per l\u2019entitat metropolitana que, amb una mirada multi-escalar \u2013metropolitana i local\u2013 determina de manera estrat\u00e8gica el seu abast per a la vertebraci\u00f3 del territori metropolit\u00e0. \u00c9s una petita intervenci\u00f3 amb un pressupost coherent i justificat per la dificultat de resoldre el contacte d\u2019una infraestructura tan r\u00edgida com l\u2019autopista amb una altra de lleugera com el cam\u00ed proposat.<\/p>\n<p><strong>La proposta<\/strong> de cam\u00ed per a vianants i bicicletes adequa el seu tra\u00e7at per tal d\u2019ajustar-se al m\u00e0xim a la inclinaci\u00f3 del terreny i oferir uns pendents \u00f2ptims per al ciclista. De vegades passarel\u00b7la \u2013per sobre del carril d\u2019acc\u00e9s a les rondes\u2013 i d\u2019altres t\u00fanel \u2013reutilitzant un carril d\u2019acc\u00e9s en des\u00fas\u2013, el cam\u00ed redefineix els marges de l\u2019autopista de manera amable per suavitzar-ne l\u2019impacte paisatg\u00edstic alhora que t\u00e9 la voluntat de crear una connectivitat del verd urb\u00e0 al llarg del recorregut entre el parc de Cervantes i l\u2019avinguda de Jacint Esteva Fontanet d&#8217;Esplugues de Llobregat.<\/p>\n<p><img class=\"aligncenter wp-image-79 size-full\" src=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/bici2.jpg\" alt=\"bici2\" width=\"1375\" height=\"909\" srcset=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/bici2.jpg 1375w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/bici2-300x198.jpg 300w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/bici2-1024x677.jpg 1024w\" sizes=\"(max-width: 1375px) 100vw, 1375px\" \/>Imatges de la proposta realitzada per l&#8217;estudi Batlle i Roig Arquitectes.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El projecte d\u2019urbanitzaci\u00f3 defineix la tra\u00e7a del carril bici i projecta algunes zones de descans per als vianants amb un joc de paviments \u2013de formig\u00f3 acabat a l\u2019\u00e0cid amb l\u2019\u00e0rid vist per als vianants, i de formig\u00f3 acabat remolinat per a les bicicletes\u2013 i de parterres vegetals. Un dels elements m\u00e9s representatius de la proposta s\u00f3n els murs i tanques de gabi\u00f3 \u2013murs realitzats amb estructura de malla de ferro galvanitzat plena de pedres\u2013, que permeten fer de suport perqu\u00e8 hi creixi vegetaci\u00f3 i aporten continu\u00eftat a una imatge de conjunt principalment vegetal. Pel que fa a la vegetaci\u00f3 s&#8217;ha optat per esp\u00e8cies aut\u00f2ctones que s&#8217;adapten r\u00e0pidament a l&#8217;entorn i que garanteixen la seva subsist\u00e8ncia en condicions de sequera,\u00a0 alhora que tenen la virtut de variar estacionalment i oferir difer\u00e8ncies crom\u00e0tiques al llarg de l\u2019any.<\/p>\n<p>La decisi\u00f3 sobre el tra\u00e7at del projecte estava predeterminada per la incompatibilitat de conviv\u00e8ncia del cam\u00ed i el sistema d\u2019autopistes en un mateix \u00e0mbit i un mateix nivell o cota. El projecte, doncs, s&#8217;adapta a la topografia existent creant diferents seccions, configurant \u00a0els elements (cam\u00ed, via ciclable, carretera\/autopista) a cotes iguals o diferents de manera que hi ha prou dist\u00e0ncia a l&#8217;autopista i al tr\u00e0nsit per a garantir la seguretat i la funcionalitat de la via per als usuaris. Aquesta premissa b\u00e0sica per al disseny del projecte va condicionar la necessitat de treballar en una proposta integrada al paisatge i als talussos dels marges viaris i va repercutir en el pressupost de l\u2019obra. Si ens fixem en el gr\u00e0fic, queda clar que gran part del cost material del projecte correspon a l\u2019estructura i als murs de contenci\u00f3 (38%) i als costos dels \u00a0materials de pavimentaci\u00f3 i acabats del sistema viari (24%).<\/p>\n<p><img class=\"aligncenter wp-image-83 size-full\" src=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/PRESU_grafic-011.jpg\" alt=\"presu_grafic-01\" width=\"1232\" height=\"958\" srcset=\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/PRESU_grafic-011.jpg 1232w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/PRESU_grafic-011-300x233.jpg 300w, https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2016\/10\/PRESU_grafic-011-1024x796.jpg 1024w\" sizes=\"(max-width: 1232px) 100vw, 1232px\" \/><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les infraestructures, s\u00f3n nom\u00e9s elements de transport o tamb\u00e9 poden ser espais franquejables pels ciutadans? Avui surt a debat el tema de la mono-funcionalitat de les grans infraestructures i el seu dif\u00edcil encaix en el que anomenem mobilitat tova. Els elements que ahir es projectaven com a sistemes destinats exclusivament a cobrir serveis\u00a0 per al [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":116,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_oasis_is_in_workflow":0,"_oasis_original":0,"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=76"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":346,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76\/revisions\/346"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media\/116"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=76"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=76"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=76"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}