Aquest nou projecte forma part del programa europeu URBACT<\/a>, cofinan\u00e7at pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, que facilita que entitats locals europees puguin treballar conjuntament per desenvolupar solucions integrals a reptes comuns utilitzant una metodologia participativa.<\/p>\n La contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica incideix greument en la salut de les persones. Segons el darrer informe de l’Ag\u00e8ncia Europea del Medi Ambient (EEA, 2018), la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica \u00e9s la responsable directa de m\u00e9s de 500.000 morts prematures a l’any a Europa. La UE ha acordat reduir les emissions de gasos amb efecte d\u2019hivernacle en un 40 % el 2030, respecte als nivells del 1990 (Comissi\u00f3 Europea i ONU-H\u00e0bitat, 2016), a m\u00e9s de reduir els nivells de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i ac\u00fastica, especialment a les \u00e0rees metropolitanes. I m\u00e9s tenint en compte el pron\u00f2stic de les Nacions Unides que diu que el 2050 gaireb\u00e9 el 85 % de la poblaci\u00f3 europea viur\u00e0 a les ciutats.<\/p>\n En aquest context, les \u00e0rees metropolitanes necessiten, principalment, optimitzar les infraestructures de mobilitat existents per permetre una mobilitat m\u00e9s eficient i equitativa i, alhora, reduir la contaminaci\u00f3, el soroll, etc. Aleshores… estem parlant nom\u00e9s de transformar infraestructures?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Les grans infraestructures de mobilitat es construeixen principalment en terrenys p\u00fablics i s\u00f3n elements continus que travessen entorns urbans i espais oberts. Enllacen poblacions i tamb\u00e9 \u00e0rees productives, per\u00f2 alhora fragmenten el territori i produeixen la segregaci\u00f3 d’alguns teixits urbans.<\/p>\n Enfront d\u2019aquesta realitat, cal valorar-ne els avantatges i inconvenients i pensar en l\u2019oportunitat que ofereixen les infraestructures per fer un canvi de model que prioritzi la mobilitat activa i el transport p\u00fablic massiu i integrat. Les infraestructures tamb\u00e9 poden facilitar la implementaci\u00f3 de noves xarxes de serveis, com la xarxa d’aigua regenerada, i la producci\u00f3 d’energia solar, i alhora nous desenvolupaments d’alta qualitat amb habitatges, zones industrials i centres econ\u00f2mics. Tot plegat hauria d’ajudar a descentralitzar la metr\u00f2polis i a reduir el nombre de viatgers al centre de la ciutat. Es pot abordar un canvi de model integral metropolit\u00e0 gr\u00e0cies a la transformaci\u00f3 de les infraestructures?<\/strong><\/p>\n Tradicionalment, les ciutats han tendit a afrontar els reptes de manera segregada (departaments separats de transport, planificaci\u00f3, habitatge, medi ambient, treball, etc.), i han aprovat plans independents, amb un abast limitat. \u00c9s per aix\u00f2 que el programa europeu URBACT planteja la creaci\u00f3 de grups locals formats per representants de sectors socials, econ\u00f2mics i ambientals (personal de la ciutat, ONG, pimes, universitats, ciutadans i altres grups d\u2019inter\u00e8s) amb l\u2019objectiu de poder prendre decisions en com\u00fa i trobar solucions conjuntes als reptes locals.<\/p>\n RiConnect \u00e9s una xarxa d\u2019\u00e0rees metropolitanes i autoritats de transport amb perspectiva supramunicipal, en qu\u00e8 cada soci t\u00e9 el seu propi context espacial, legal, econ\u00f2mic i hist\u00f2ric, per\u00f2 tots comparteixen els mateixos objectius. Planteja la participaci\u00f3 ciutadana com un eix vertebrador per al desenvolupament d\u2019idees i la creaci\u00f3 de projectes urbans integrals a trav\u00e9s d\u2019eines de cocreaci\u00f3 i participaci\u00f3.<\/p>\n En la primera fase del projecte RiConnect, de sis mesos de durada (2 de setembre de 2019 \u2013 2 de mar\u00e7 de 2020), s\u2019ha fet una an\u00e0lisi detallada de cada membre de la xarxa i s\u2019han acordat els principals objectius, reptes i metodologia a seguir en la segona fase. Aquest n\u2019\u00e9s el resultat<\/a>.<\/p>\n En la segona fase, de 27 mesos (maig 2020 \u2013 agost 2022), cada soci treballa per proposar un pla d\u2019acci\u00f3 integrat en un empla\u00e7ament concret del seu territori metropolit\u00e0. Tots tenen un punt de partida diferent, per\u00f2 els reptes i objectius de la xarxa s\u00f3n compartits. La metodologia acordada es basa en l\u2019intercanvi, l\u2019aprenentatge integrat i les activitats participatives, tant a escala internacional com local. Es treballen aquestes quatre q\u00fcestions:<\/p>\n Com ens movem pel territori? El resultat del proc\u00e9s participatiu \u00e9s un pla d\u2019acci\u00f3 integrat<\/strong> per a cada metr\u00f2polis. Aquests plans parlen d\u2019estrat\u00e8gies urbanes, per\u00f2 tamb\u00e9 de projectes concrets que es puguin desenvolupar en un per\u00edode curt de temps.<\/p>\n Aix\u00ed, l\u2019AMB proposa treballar a l\u2019N-150 i la C-58 entre Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola del Vall\u00e8s i Barber\u00e0 del Vall\u00e8s. El projecte vol afrontar dos reptes: transformar la carretera en una avinguda metropolitana i prioritzar-hi el transport p\u00fablic i la mobilitat activa, tot vertebrant la metr\u00f2polis i, alhora, reconnectant ambd\u00f3s municipis.<\/p>\n Estigueu atents al desenvolupament del projecte!!!<\/strong><\/p>\n![\"RiConnect_Partners\"](\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2021\/01\/RiConnect_Partners-map-noms.png\")
<\/p>\nPer qu\u00e8 \u00e9s important repensar les infraestructures?<\/a><\/span><\/h2>\n
![\"Contaminaci\u00f3\"](\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2021\/01\/baner_saluta0d3.jpg\")
<\/p>\nHem d\u2019aprofitar aquesta oportunitat per fer un canvi de model?<\/a><\/h2>\n
![\"Vista](\"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/2021\/01\/09_ECR17.jpg\")
<\/p>\nCom funciona la xarxa RiConnect?<\/a><\/h2>\n
\nCom integrem la infraestructura en l\u2019entorn urb\u00e0?
\nCom repensem la planificaci\u00f3 urbana i les seves eines?
\nCom integrem les q\u00fcestions ambientals en la planificaci\u00f3 del territori?<\/p>\n