{"id":915,"date":"2021-03-08T12:41:11","date_gmt":"2021-03-08T12:41:11","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/?p=915"},"modified":"2021-03-08T13:26:25","modified_gmt":"2021-03-08T13:26:25","slug":"pisa-cornella-lhabitatge-saludable","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.amb.cat\/metropolisbarcelona\/ca\/2021\/03\/08\/pisa-cornella-lhabitatge-saludable\/","title":{"rendered":"PISA Cornell\u00e0, l’habitatge saludable"},"content":{"rendered":"

La llar \u00e9s l’espai de confort on les persones ens protegim sota un sostre per descansar, per\u00f2 tamb\u00e9 on fem vida i moltes activitats quotidianes: alimentar-nos, relacionar-nos, jugar, educar i, cada cop m\u00e9s, treballar. Passem moltes hores a casa, motiu pel qual necessitem habitatges sostenibles i saludables.<\/p>\n

Vius en un habitatge sostenible?<\/strong> A poc a poc, anem atenent a la import\u00e0ncia de viure de manera sostenible: generar pocs residus, emetre poques emissions i construir habitatges de baix consum energ\u00e8tic, entre d\u2019altres. De ben segur que coneixeu o heu sentit a parlar dels certificats energ\u00e8tics, oi? Doncs s\u2019han de tenir en compte i construir habitatges sostenibles que no comprometin el benestar de les generacions futures.<\/p>\n

Vius en un habitatge saludable?<\/strong> \u00c9s important que els habitatges facilitin el benestar f\u00edsic i mental de les persones que hi viuen. Els habitatges saludables s\u00f3n projectes molt innovadors que plantegen distribucions espacials que permeten noves maneres de viure, m\u00e9s inclusives i flexibles, i que estan constru\u00efts amb materials org\u00e0nics que milloren el confort ac\u00fastic i lum\u00ednic i la salubritat de l\u2019aire interior.<\/p>\n

L\u2019edifici PISA d\u2019habitatges de fusta \u00e9s un bon exemple de construcci\u00f3 sostenible i saludable. Es tracta d\u2019una promoci\u00f3 de 85 habitatges al barri de la Gavarra de Cornell\u00e0 de Llobregat, que dona resposta a les necessitats socials i ambientals actuals oferint habitatges amb protecci\u00f3 oficial molt innovadors i d\u2019alta qualitat, que no nom\u00e9s responen a les exig\u00e8ncies de sostenibilitat sin\u00f3 que tamb\u00e9 milloren el benestar i la qualitat de vida de les persones que hi viuen.<\/p>\n

De cinema a habitatge col\u00b7lectiu<\/a><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

El 1967 el Cinema Pisa<\/a> es va convertir en la tercera sala de cinema del municipi. Amb l\u2019aparici\u00f3 d\u2019internet i la possibilitat d\u2019accedir al cinema des de casa, la sala va quedar en des\u00fas, i ara el solar s\u2019ha reinventat per acollir una nova promoci\u00f3 d\u2019habitatge p\u00fablic en un punt estrat\u00e8gic de la ciutat.<\/p>\n

El projecte es va definir el 2017, quan l\u2019IMPSOL<\/a> va convocar un concurs d\u2019idees per redactar un projecte d\u2019habitatges protegits. Marta Peris i Jos\u00e9 Manuel Toral<\/a> van guanyar el concurs amb una proposta molt innovadora i atrevida, que plantejava un gran repte per a l\u2019habitatge p\u00fablic: un edifici de fusta amb habitatges flexibles i inclusius.<\/p>\n

L\u2019edifici s\u2019instal\u00b7la al solar, alineat amb els carrers de Moss\u00e8n Andreu i Rep\u00fablica Argentina. Es tracta d\u2019una construcci\u00f3 de planta baixa i cinc plantes d\u2019habitatges, que s\u2019organitza al voltant d\u2019un gran pati interior. A la vora del pati es construeix una galeria que dona acc\u00e9s als apartaments.<\/p>\n

Amb un total de 85 habitatges protegits, l\u2019edifici destina la planta baixa a un equipament polivalent i un gran local comercial. El pati interior s\u2019infiltra la ciutat gr\u00e0cies a la continu\u00eftat del paviment urb\u00e0 i un gran porxo que delimita l\u2019entrada a l\u2019espai comunitari.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Les escales, els ascensors i els accessos als habitatges s’organitzen a partir del pati i la galeria perimetral. Tot i que recorda la imatge d’una corrala<\/em><\/a>, no es tracta de galeries en les quals nu \u00fanic recorregut circular dona acc\u00e9s als habitatges, sin\u00f3 d’un espai intermedi des d’on es pot entrar a un m\u00e0xim de dues llars. L’espai d’acc\u00e9s \u00e9s un espai exterior que cada habitant pot utilitzar com a extensi\u00f3 de casa seva, de manera que augmenta la percepci\u00f3 d’amplitud de l’espai i en millora la qualitat.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/h2>\n

 <\/p>\n

La geometria, motiu d\u2019innovaci\u00f3<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

La planta general de l’edifici s’organitza en una matriu d\u2019habitacions comunicants. Un total de 108 espais per planta organitzats gr\u00e0cies a una ret\u00edcula de 3,60 metres, conformada per pilars a l\u2019interior i murs estructurals a la fa\u00e7ana.<\/p>\n

Aquesta modulaci\u00f3 permet utilitzar una estructura de panells multicapa de fusta (panells CLT<\/a>), \u00f2ptima per assolir les deformacions m\u00ednimes de forjat i estalviar el m\u00e0xim de fusta possible. S\u2019aconsegueix una r\u00e0tio de 0,24 m3\/m2.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La geometria genera uns espais modulars quadrats de 3,6 x 3,6 metres, de manera que cada habitatge est\u00e0 format per 6 espais intercomunicats que aporten flexibilitat a la distribuci\u00f3. La concatenaci\u00f3 d\u2019espais ofereix permeabilitat, visibilitat des del pati fins a l\u2019exterior a trav\u00e9s de tots els espais i ventilaci\u00f3 creuada en totes les estances de l\u2019habitatge. No \u00e9s casualitat que els m\u00f2duls siguin de 3,6 metres. Aquesta ha estat una proporci\u00f3 recurrent en la hist\u00f2ria de l\u2019arquitectura. En trobem exemples a Le Petit Cabanon<\/a> o a la Frankfurter K\u00fcche<\/a>, on ja s\u2019utilitzava la mateixa modulaci\u00f3 espacial.<\/p>\n

El resultat s\u00f3n habitatges sense passadissos, que optimitzen al m\u00e0xim la superf\u00edcie i els usos. S\u00f3n espais molt vers\u00e0tils, que s\u2019adapten a diferents maneres de viure. Les habitacions, la sala, el despatx o altres estances es disposen a la l\u00ednia de fa\u00e7ana, de manera que es poden intercanviar f\u00e0cilment o modificar amb el temps, en funci\u00f3 de les necessitats particulars. Aquesta llibertat d\u2019\u00fas fa que siguin habitatges inclusius i pensats amb perspectiva de g\u00e8nere, ja que trenquen les jerarquies espacials i eliminen el repartiment de rols de g\u00e8nere associat a tasques com tenir cura de persones a c\u00e0rrec, fer la bugada o cuinar.<\/p>\n

De fet, la cuina esdev\u00e9 un espai central dins de l’habitatge, obert i ben connectat. Es planteja la taula com a element central perqu\u00e8 s\u2019hi pugui articular moviment al seu voltant, de manera que no siguin un espai nom\u00e9s per als \u00e0pats, \u00e9s a dir, que no tingui un sol \u00fas assignat, sin\u00f3 que es converteixi en un espai multifuncional on treballar, fer deures, preparar el sopar, etc.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La fusta, un material sostenible i saludable<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

La planta baixa de l’edifici \u00e9s de formig\u00f3 i tota la resta de plantes s\u00f3n de fusta; tant l\u2019estructura com els tancaments. Una estructura mixta de pilars a l\u2019interior i panells CLT formen els murs de c\u00e0rrega a fa\u00e7ana i els forjats. La fusta \u00e9s un material que ofereix molts avantatges respecte a la construcci\u00f3 tradicional amb formig\u00f3; els panells prefabricats de CLT permeten accelerar els processos de construcci\u00f3 i instal\u00b7laci\u00f3, ja que s\u2019elaboren pr\u00e8viament en un taller.<\/p>\n