Residus Prevenció i gestió cap al residu zero 2023-10-16T06:44:12Z https://blogs.amb.cat/residus/ca/feed/atom/ nrey <![CDATA[Què tenen en comú el pa, els bioquímics i la bioenergia?]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=479 2023-10-16T06:44:12Z 2023-10-11T10:47:00Z La resposta ens arriba a través de l’acte de clausura, després de dos anys de treball, del projecte Biocircularcities, en el qual ha participat l’Àrea Metropolitana de Barcelona i del qual ja havíem parlat en una entrada anterior del blog.

Durant aquesta jornada, celebrada el 28 de setembre a Brussel·les, es va exposar la feina duta a terme en els tres territoris pilot, així com els principals resultats, i també es va fer èmfasi en tots els camins que resten oberts per seguir treballant en l’increment de la circularitat de molts processos de producció.

L’audiència de l’acte estava formada tant per responsables polítics com per professionals de la bioeconomia de la UE.

Els territoris pilot i les seves cadenes de valor

Nàpols, Pàzardjik i Barcelona han sumat esforços per millorar la circularitat de tres cadenes de valor orgàniques: la gestió dels bioresidus municipals, els residus agroalimentaris i els residus forestals. A partir d’aquests treballs i gràcies al projecte Biocircularcities, finançat per BBI-JU, a curt termini podríem comprar pa preparat amb farina de pellofa de cafè (un residu del torrat del cafè), el sector industrial podria utilitzar bioquímics produïts a partir de residus forestals o podríem disposar de vehicles de recollida de residus propulsats per biometà procedent de residus biològics municipals.

Biocircularcities.eu

Al llarg d’aquests dos anys, investigadors i experts en gestió de residus han treballat de manera conjunta amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Ciutat Metropolitana de Nàpols i la Província de Pàzardjik amb l’objectiu d’analitzar escenaris futurs més sostenibles per a tres cadenes de valor diferents: gestió de bioresidus municipals, agricultura (residus orgànics industrials) i residus forestals.

Mecanismes per impulsar més circularitat en les cadenes de valor orgàniques

El projecte ja s’acaba, però s’espera que serveixi perquè comencin noves formes de producció a partir de la innovació en sistemes i processos biocirculars. Fer que aquestes tres cadenes siguin més circulars redueix significativament l’impacte ambiental i econòmic, tal com demostren els estudis de l’anàlisi del cicle de vida (ACV) i del cost del cicle de vida (CCV) realitzats en tots tres projectes.

Conscients de la importància d’un marc polític adient, els socis també van destacar diferents polítiques locals, regionals i nacionals com a motors per contribuir a la generalització d’aquestes pràctiques, com per exemple el suport a les avaluacions d’impacte ambiental per facilitar la presa de decisions, instruments com la contractació pública verda o la reducció de l’IVA per promoure la compra de productes d’origen biològic.

Un altre aspecte destacat del projecte ha estat el fet d’involucrar-hi les parts locals interessades, connectant-les amb investigadors i experts per aconseguir resultats concrets, tenint en compte els usuaris finals. En aquesta mateixa línia, el projecte WaysTup! –en el qual també ha participat l’AMB– va explicar com diverses ciutats europees van rebre suport per a la participació ciutadana amb l’objectiu de fer transicions biocirculars, insistint en la necessitat d’explorar detalladament els comportaments de la ciutadania per comprendre millor els reptes i obstacles als quals s’enfronten per adoptar hàbits més sostenibles.

Línies de treball després del Biocircularcities

Tenint en compte els beneficis potencials de tots els escenaris explorats, actualment els socis dels territoris pilot estan buscant maneres, juntament amb les administracions locals i altres agents clau, de donar continuïtat als projectes. En aquesta direcció, Pàzardjik té intenció de continuar explotant l’escenari pilot dedicat a una biorefineria descentralitzada que produeix productes bioquímics. A Nàpols, el cas d’èxit de la cadena del cafè constitueix una motivació per difondre i desenvolupar la circularitat d’altres cadenes de valor de la indústria agroalimentària, com els residus procedents del processament del tomàquet, que podrien transformar-se en bioplàstics. L’Àrea Metropolitana de Barcelona ja té previst desenvolupar mesures de prevenció del malbaratament alimentari i, alhora, implementar la conversió de biogàs en biometà.

Projecció europea dels resultats

El resultat d’aquest projecte i la feina que hi ha al darrere no tenen efecte únicament en projectes que avancin cap a una millor gestió dels seus residus orgànics, sinó que també han servit per desenvolupar una eina web per ajudar els responsables de la presa de decisions a identificar les millors tecnologies per fer una gestió adequada d’una gran varietat de residus orgànics.

L’eina valora el context local i els objectius establerts relatius als productes finals d’origen biològic i el seu impacte mediambiental. Es tenen en compte les dades que ha d’introduir l’usuari, relacionades amb la matèria primera disponible i el sistema actual de gestió de residus orgànics, el tipus de producte final d’origen biològic objectiu, les actuacions ambientals potencials i les consideracions polítiques i incentius econòmics. D’altra banda, disposa d’una base de dades integrada que, en combinació amb les respostes de l’usuari, proporciona un rànquing de 14 tecnologies integrades i n’explica els processos i resultats. El projecte Biocircularcities mostra, una vegada més, la importància i el valor de connectar ciutats i regions i aprendre compartint coneixement, els uns dels altres, i capitalitzar l’experiència resultant. És per això que set projectes amb idees afins es van unir a la conferència final per mostrar les seves activitats i bastir ponts per construir una bioeconomia circular sòlida a tot Europa.

]]>
nrey <![CDATA[Un any del Pacte per a la Moda Circular, fem balanç!]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=463 2023-09-29T09:30:17Z 2023-09-22T12:20:00Z El passat 15 de setembre, a la Fundació Palo Alto del Poble-sec, es va celebrar l’acte que repassava la feina que s’ha dut a terme durant el primer any de la signatura del Pacte per a la Moda Circular.

Aquest pacte és un compromís voluntari entre diverses institucions i empreses que componen les diferents baules de la cadena de valor tèxtil de Catalunya, impulsat per l’Agència de Residus de Catalunya, la dissenyadora Míriam Ponsa i Solidança, i té com a objectiu essencial facilitar la incorporació de mesures de circularitat, l’impuls de projectes col·laboratius i la millora de la competitivitat en el sector tèxtil.

El pacte va néixer amb consens després d’un llarg procés de diàleg, i en un moment en què era prioritari pensar i dissenyar mesures per mitigar l’impacte de la crisi climàtica i, alhora, avançar cap a una economia circular.

Gencat.cat

A Catalunya es consumeixen anualment entre 21,5 i 26 kg de roba per persona, de la qual només es recullen selectivament un 12 % de residus tèxtils. Aquest valor és un indicador que manifesta que s’han de fer encara molts esforços en la gestió del tèxtil, per aconseguir que la majoria dels residus postconsum surtin del circuit que els porta a incineradores o abocadors.

És, per tant, necessari i urgent fomentar i impulsar canvis en els models de producció i consum existents, i avançar cap a un model circular que faci el sector més sostenible. En aquest context va sorgir la necessitat del pacte, que vol transformar els models de producció i consum cap a la circularitat, amb una perspectiva inclusiva de tots els actors de la cadena de valor, tant públics com privats.

Un any de treball

En un any s’han fet molts avenços. Tal com explicava Isaac Peraire Soler, actual director de l’Agència de Residus de Catalunya, en la presentació inaugural, s’hi han adherit 101 signataris, de manera que s’ha doblat el nombre inicial, entre els quals hi ha Mango, Pronovias o Míriam Ponsa, la patronal Pimec, i gestors com Solidança, Roba Amiga i Humana.

Presència i participació intersectorial

Durant l’acte es va donar veu a actors de diversos sectors de la cadena tèxtil, que van participar en debats i taules rodones amb entitats públiques com la Generalitat i el Consorci de Residus del Vallès Occidental, sector privat com Boboli, entitats recuperadores de tèxtil com Humana o Solidança, així com la dissenyadora Míriam Ponsa, entre d’altres.

És important esmentar que aquesta iniciativa sectorial és una de les accions pilot d’economia circular escollides per la Unió Europea en el marc del projecte Interreg Europe CircE, pel seu caire innovador i el seu potencial de replicabilitat en altres territoris.

Reptes: una roba durable i amb una producció més neta

Els objectius establerts per cada baula responen a reptes tant socials com ambientals i econòmics: reduir entre un 5 i un 10 % els residus tèxtils i reciclar-ne entre un 40 % i un 50 %, arribar a un 25-30 % de recollida selectiva en la fracció tèxtil, i arribar a un 55-60 % de valorització d’aquest residu i preparar-lo per ser reutilitzat (PxR). També ha estat un temps per a aprenentatges i reflexions, principalment sobre el camí que encara queda per recórrer i que defineix les línies de futur: continuar incrementat el nombre de signants, fomentar projectes d’I+D, fer més projectes educatius i campanyes de sensibilització, i impulsar més projectes pilot. Actualment, ja s’estan definint projectes pilot en determinats territoris per millorar sistemes de recollida selectiva de residus tèxtils i impulsar el desenvolupament d’una indústria local de reciclatge tèxtil.

Des dels Serveis de Prevenció i Gestió de Residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona us animem a fer un exercici de reflexió sobre els vostres models de consum de béns tèxtils, i sobre com fer compres més sostenibles, incloent-hi opcions com comprar productes de segona mà, arreglar o personalitzar peces de roba per tornar-les a utilitzar o, fins i tot, valorar si cal comprar o no. Amb els residus tèxtils caldria fer una reflexió similar, i buscar sempre un canal per a la reutilització o la preparació per a la reutilització a través de la venda, la donació directa o dels contenidors de roba, i evitar el contenidor de resta sempre que sigui possible.

]]>
nrey <![CDATA[Saps com es gestionen els residus a les platges metropolitanes durant l’estiu?]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=446 2023-08-07T09:34:11Z 2023-08-04T10:37:00Z Ens acostem a l’equador de l’estiu. Un any més, les platges són un punt massiu de trobada, d’esbarjo, de vacances, de descans, d’esport… durant tot el dia, i els últims anys, a causa de les nits tropicals, també es visiten durant la nit. Davant d’aquest ús intensiu, la seva neteja i manteniment també han de ser intensius, no només des de la perspectiva del manteniment, sinó també des de la perspectiva sanitària.

Com són els serveis de neteja de les platges de l’AMB?

Les tasques es planifiquen en tres temporades al llarg de l’any: temporada baixa, mitjana (de Setmana Santa fins a finals de maig) i alta o de bany (des de l’1 de juny fins a mitjans de setembre), quan l’ocupació és més intensa. Durant la temporada de bany, cada dia es fan neteges manuals i mecàniques dels diferents espais.

Com es fa la neteja?

En una superfície extensa es fa de manera mecànica amb un procés de garbellament: es remou la sorra fins a 10 cm i es van filtrant amb un sedàs totes les partícules més gruixudes (que no són sorra). A més, els vehicles encarregats d’aquesta tasca porten un imant per eliminar residus metàl·lics de mida petita. Cal afegir que durant els mesos d’estiu es fan analítiques setmanals per controlar la qualitat sanitària i microbiològica de la sorra.

El servei de gestió ambiental de platges fa una gestió diferenciada de les zones dunars i la superfície costera que es troba dins dels espais naturals protegits del delta del Llobregat. En aquests espais, no es treballa amb garbelladores: les tasques de neteja es fan manualment.

La neteja de les àrees de servei i equipaments es fa amb una combinació de tasques com l’aplicació d’aigua a pressió, escombradores i bufadores elèctriques, recollida manual de residus, buidatge manual de papereres i de contenidors semisoterrats multifracció. El buidatge d’aquests darrers contenidors, també anomenats “papereres de gran capacitat”, es fa amb un camió compactador preparat per circular per la sorra. Cal destacar que aquestes tasques es fan amb especial cura als espais protegits o espais dunars tancats per tal de respectar la flora i fauna autòctones.

Tasques de neteja manuals

Els serveis de neteja de sorra fan una divisió de sis zones de control:

  • Àrees de servei: zona d’un metre d’amplada que envolta el conjunt d’elements que s’agrupen als accessos (dutxes, passeres, papereres, etc.).
Accés a platja
  • Zona no garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d’amplada) on no es garbella la sorra, perquè és impossible accedir-hi i, per tant, la neteja es fa manualment. Inclou les zones amb vegetació i protegides que es troben dins del límit d’àmbit de manteniment.
  • Zona garbellada: superfície de platja (corresponent a 50 m d’amplada) que, de manera periòdica, es garbella mecànicament.
  • Zona humida: superfície de platja (corresponent a 50 m d’amplada) que forma la franja de sorra on arriben les onades i que es neteja principalment de manera manual.
  • Rieres i punts de recollida d’aigües pluvials: cada riera o punt de sortida d’aigües pluvials a la platja, amb la seva zona d’influència (zona que queda coberta amb aigua quan sobreïxen).
  • Esculleres, espigons i altres espais litorals: espais longitudinals d’uns 50 m d’amplada formats per agrupacions de roques, contínues o no, en les parts que limiten amb la sorra. Poden estar disposades paral·lelament al mar, com a defenses de passeigs marítims o de la mateixa costa, o bé perpendicularment, formant espigons. S’hi pot accedir des de la sorra. També s’inclouen en aquest grup les costes rocalloses naturals.

On van els residus?

Principalment es porten cap a la planta de triatge de Molins de Rei, on es tracta la fracció inorgànica del residu municipal (FIRM) del model de residu mínim dels contenidors (model amb fraccions: contenidor de paper, vidre, fracció orgànica i fracció inorgànica). Això significa que es recuperen metalls (ferralla i alumini), brics i plàstics de diferents tipus i, tot i que no hauria d’arribar-hi, també es recupera una part de paper, cartró i vidre.  Un cop se separen per fraccions, els materials reciclables es premsen en bales per tal de facilitar-ne l’emmagatzematge i el transport cap a les empreses recicladores i centres autoritzats que designi Ecoembes.

Bales amb envasos per ser transportats

D’altra banda, el material vegetal que arriba després d’episodis de temporal, principalment canyes, es recull de manera separada i es gestiona en una planta de compostatge.

El valor del comportament de la gent

En paral·lel, el bon estat de les platges també depèn en gran mesura de com les persones gestionen els residus que generen. Què podem fer per reduir els residus a les platges?

El primer que cal fer, segons el que estableix la normativa actual (Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular), és prevenció, és a dir, pensar i planificar què portem i com podem minimitzar els embolcalls i elements que ens enduem, i intentar que no siguin d’un sol ús. Per exemple, fer servir embolcalls reutilitzables (Boc’n’roll), carmanyoles, ampolles reutilitzables, etc. A més, cal fer un ús adient de les papereres i separar correctament els materials. És important no deixar restes abandonades, no només per mantenir la platja en bon estat, sinó també per civisme amb l’entorn, per donar exemple i perquè altres persones no es facin ferides amb elements com vidres, llaunes o elements punxants.

Per facilitar aquest comportament responsable i cívic, hi ha papereres i contenidors en diversos punts, incloent-hi els accessos a les platges. A més, hi ha elements com cendrers de butxaca per no deixar burilles a la sorra, que es distribueixen gratuïtament en molts ajuntaments. Les burilles són un dels residus més abundants en entorns naturals com les platges i causen greus impactes ambientals i econòmics quan no se’n fa una gestió correcta.

]]>
nrey <![CDATA[Com es tracten els lixiviats generats als dipòsits controlats? Visitem el dipòsit controlat de Can Mata]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=422 2023-06-30T11:47:58Z 2023-06-30T11:26:00Z Fa uns dies, part de l’equip tècnic de la Direcció de Prevenció i Gestió de Residus de l’AMB vam anar a visitar el dipòsit controlat de Can Mata, situat al terme municipal dels Hostalets de Pierola i en funcionament des del 1990. L’objectiu era conèixer de primera mà els processos de tractament avançat que s’apliquen en la depuració dels lixiviats que es generen en aquest tipus d’instal·lacions.

Diferència entre abocador i dipòsit controlat

Els primers abocadors van sorgir a Atenes l’any 400 aC, on els antics grecs dipositaven els residus municipals que generaven en fosses situades fora de la ciutat. I és que antigament, els abocadors eren zones allunyades dels grans nuclis urbans destinades a l’eliminació de residus mitjançant dipòsits subterranis o en superfície, sense cap mena de control.

Dipòsit controlat de Can Mata, els Hostalets de Pierola

És, doncs, el control, la principal diferència entre un abocador i un dipòsit controlat. Mentre en un abocador s’hi dipositen residus sense moderació ni analitzant l’impacte que poden tenir sobre el medi, la gestió dels dipòsits controlats està sotmesa a procediments de control tècnic que segueixen una legislació específica. És a dir, es tracta d’un emplaçament correctament condicionat i equipat de tal manera que els rebuigs dels residus no reciclables que s’hi dipositen no suposen una font de contaminació de l’entorn. Concretament, s’impermeabilitza el fons del dipòsit controlat per tal que els lixiviats generats no es puguin filtrar i contaminar el subsol, i s’instal·la una xarxa de drenatge de gasos per tal d’evacuar-ne els generats per la fermentació dels residus dipositats.

És per aquesta raó que en els dipòsits controlats s’obtenen, principalment, dos subproductes; lixiviats i biogàs.

Nou tractament de lixiviats al dipòsit controlat de Can Mata

Tal com hem comentat, als dipòsits controlats es generen lixiviats que es recullen degudament per tractar-los. En el cas del dipòsit controlat de Can Mata (gestionat per PreZero, que n’és el propietari), els lixiviats es recullen a través d’un sistema de drenatge que, mitjançant bombeig, els diposita en basses de recepció. Posteriorment, els lixiviats de les diferents basses s’envien a dipòsits d’homogeneïtzació previs al tractament. 

El tractament d’aquests lixiviats consta d’una combinació de tres tecnologies: evaporació, osmosi inversa de dues etapes i filtració per carbó actiu. D’aquest sistema s’obté un efluent líquid tractat i un concentrat de sals difícil de gestionar.

Pel que fa a l’evaporació, es disposa de dos sistemes diferenciats. El primer és un evaporador de membranes en condicions al buit. Aquest sistema tracta entre 15.000 i 20.000 m3 de lixiviats a l’any a una temperatura de 65 ºC, i consta d’un pretractament fisicoquímic on es treu la duresa de l’aigua i els carbonats i bicarbonats, i d’un sistema de stripping per eliminar l’amoni. El sistema de membranes permet separar el condensat del concentrat. Aquest sistema té uns alts costos de manteniment, però és molt eficient. D’altra banda, el segon sistema d’evaporació treballa amb termocompressió mecànica i és capaç de tractar fins a 60.000 m3 a l’any. El lixiviat es pretracta mitjançant un filtre de cistella i, posteriorment, s’escalfa a 95 ºC amb el mateix vapor produït per la seva evaporació. Així doncs, d’aquest sistema també s’obté un permeat de sortida i un concentrat, però té costos elevats de manteniment.

La següent etapa del procés és l’osmosi inversa, que permet seguir eliminant l’amoni i la DQO encara presents a l’efluent líquid, dos compostos limitats per la legislació. La primera etapa del sistema consisteix a modificar el pH fins a aconseguir un pH àcid i, d’aquesta manera, eliminar l’amoni, i en la segona etapa es torna a modificar el pH per tal d’obtenir-ne un de bàsic i així facilitar l’eliminació de DQO. D’aquesta etapa s’obté un permeat que passa per un filtre de carbó actiu i un concentrat ric en sals.

Aquest concentrat ric en sals, resultat del tractament de lixiviats, correspon a un 30 % dels lixiviats tractats (≈ 26.000 m3/any) i suposa un repte de gestió. La línia de tractament de concentrats actual està formada per un sistema d’assecat per atomització que utilitza l’energia tèrmica del mateix biogàs recuperat del dipòsit controlat amb la finalitat d’obtenir un producte sec amb una humitat inferior al 5 %. El procés consisteix a atomitzar l’efluent líquid en un núvol de microgotes que, en entrar en contacte amb l’aire calent de l’interior de la cambra d’assecatge, genera un residu sòlid anomenat pols de NIRO. Els gasos procedents de l’assecatge passen per un filtre de mànegues i per una oxidació tèrmica regenerativa (RTO) per tal de reduir al màxim les possibles olors que es puguin produir.

La gestió final d’aquest sòlid polsegós és costosa i difícil a causa de la seva composició i alta solubilitat. Tot i que es gestiona en centres autoritzats per a la seva disposició, s’estan estudiant noves vies de tractament que puguin ser més sostenibles i beneficioses per al medi ambient.

Compartir coneixement

Visitar instal·lacions com el dipòsit controlat de Can Mata ens permet conèixer què s’està fent en altres indrets i, d’aquesta manera, poder aplicar noves solucions per gestionar els residus de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així doncs, compartir coneixement i experiències és clau per unir-nos en un camí cap a un món més sostenible.

Fotografia de grup durant la visita al dipòsit controlat de Can Mata, la nova línia de tractament de concentrats

]]>
nrey <![CDATA[Cloenda del projecte Biocircularcities]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=412 2023-06-19T12:06:01Z 2023-06-16T12:08:00Z El dimecres 14 de juny del 2023, la Direcció de Serveis de Prevenció de Residus de l’AMB va organitzar, com a soci local, l’acte final del projecte europeu Biocircularcities.

El projecte Biocircularcities té com a objectiu explorar el potencial de l’economia circular d’algunes cadenes de valor de residus orgànics (residus alimentaris, residus agroindustrials, residus agroforestals, etc.) que en l’actualitat no estan totalment explotats, per tal d’arribar a desenvolupar models eficients en termes econòmics i ambientals.

L’AMB forma part d’una de les tres àrees pilot del projecte, juntament amb la Ciutat Metropolitana de Nàpols (Itàlia) i la Regió de Pazardzhik (Bulgària).

A l’àrea metropolitana de Barcelona, com en la resta de territoris, s’han organitzat tres sessions de grups de treballs col·laboratius (anomenats living labs locals), on s’han convidat grups d’interès locals implicats en les cadenes de valor escollides. En el cas de l’AMB, s’ha estudiat la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals tractada a l’Ecoparc 2 i la manera com es tracta actualment, és a dir, en contenidors oberts i digestió anaeròbica amb producció de biogàs. Per a un escenari alternatiu s’ha proposat introduir mesures de prevenció de residus, recollida en contenidors intel·ligents o porta a porta (PaP) i upgrading del biogàs a biometà.

En l’acte final s’han presentat els resultats preliminars dels treballs: 

  • Recomanacions polítiques relacionades amb els bioresidus basades en les oportunitats i barreres identificades durant l’anàlisi del marc normatiu.
  • Resultats preliminars de l’estudi de l’anàlisi del cicle de vida (ACV) i de l’anàlisi del cicle de costos (ACC) de les cadenes de valor estudiades per comparar l’estat actual amb els escenaris alternatius.
  • Presentació de la versió preliminar de l’eina web que permet ajudar els responsables polítics i la indústria a dissenyar estratègies de gestió de bioresidus.

També s’han presentat els resultats preliminars pel que fa a la quantitat i a la qualitat de la fracció orgànica als municipis que han introduït sistemes de recollida amb contenidors intel·ligents, PaP o sistema mixt (algunes fraccions amb PaP i d’altres amb contenidors intel·ligents). Els resultats mostren un increment en la quantitat i la qualitat de la matèria orgànica recollida selectivament.

Per concloure les presentacions es van repassar les noves tecnologies disponibles al mercat per tractar la matèria orgànica i obtenir-ne productes amb valor afegit.

Finalment, a la taula rodona amb els grups d’interès local que van assistir a la sessió va quedar palès que:

  • Els bioresidus són un àmbit amb molt de futur que potser no ha tingut prou relleu encara.
  • Cal treballar les tecnologies perquè arribin al mercat.
  • Pel que fa als sistemes de recollida no hi ha solucions universals.

El gran repte és segurament la gestió dels diferents sistemes de recollida i l’acceptació de la població amb l’inquietant risc de politització, polarització social, etc.

]]>
1
calbarrilla <![CDATA[Primera jornada de portes obertes del projecte LIFE INFUSION]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=387 2023-05-24T12:21:22Z 2023-05-15T12:51:00Z Recordes que ja et vam explicar en què consisteix el projecte INFUSION? Té l’objectiu de tractar els efluents líquids generats en el tractament dels residus orgànics municipals.

Doncs bé, el dijous 16 de març del 2023, la Direcció de Serveis de Prevenció i Gestió de Residus de l’AMB va organitzar la primera jornada de portes obertes del projecte LIFE INFUSION a l’Ecoparc 2 (Montcada i Reixac), on es troba la planta demostrativa, amb l’objectiu de donar a conèixer el projecte a la ciutadania.

Amb 8 ponents de diferents entitats i més de 60 assistents, incloent-hi dos mitjans de comunicació —els diaris ARA i El Periódico—, l’objectiu de difondre i fer conèixer el projecte es va assolir amb èxit. La jornada va començar amb una sèrie de ponències en les quals es va explicar l’origen i el perquè del projecte, el model de gestió de residus actual a l’àrea metropolitana de Barcelona i els reptes per assolir la circularitat a les plantes de tractament de residus. També es va fer una introducció al projecte LIFE INFUSION i al funcionament de la unitat d’extracció d’amoni (stripping), del digestor anaerobi de membrana i dels contactors de membranes, així com als resultats que s’estan obtenint a la planta pilot.

Per finalitzar, es va fer una visita a la planta de tractament de residus de l’Ecoparc 2, on els assistents van poder veure com es tracten els residus que generem als domicilis particulars, i també es va visitar la planta demostrativa del projecte LIFE INFUSION per comprovar-ne el funcionament.

Si t’ho vas perdre, encara pots accedir a les presentacions de la jornada: només cal que et subscriguis al butlletí del projecte!

]]>
ssantos <![CDATA[On es llença i com es tracta el porexpan?]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=363 2023-05-18T11:37:18Z 2023-04-13T11:45:00Z Avui us volem fer reflexionar sobre un material que tots coneixem: el porexpan o poliespan, les safates que acompanyen alguns productes alimentaris, que protegeix molts electrodomèstics de petit i gran format i que es fa servir com a aïllament tèrmic i acústic en construccions, tècnicament anomenat poliestirè expandit.

Aquest material és un tipus d’escuma derivada del plàstic d’origen fòssil, que té com a grans avantatges la seva lleugeresa i la pràcticament nul·la degradabilitat.

De petits tots l’utilitzàvem per “fer neu”, però saps a on l’has de llençar i què se’n fa, d’aquest material? La primera resposta és la més senzilla i important: el poliestirè expandit s’ha de dipositar al contenidor groc, però sents curiositat per saber què se’n fa?

El primer que s’ha de tenir en compte és que és de vital importància reciclar aquest material. Com qualsevol escuma, és un material molt porós constituït d’aire però que, tot i ser molt lleuger, ocupa un gran volum. És per aquest motiu que, en cas de no fer-ne una gestió correcta, podria acabar en dipòsits controlats, on només s’hi ha d’abocar allò que no pot ser tractat o valoritzat.

En cas de dipositar-ho correctament al contenidor groc, a l’àrea metropolitana de Barcelona, el poliestirè expandit arriba juntament amb la resta d’envasos lleugers a alguna de les plantes de triatge de l’AMB. En aquestes instal·lacions, els residus són classificats per tipus de material per tal d’enviar-los a les plantes de reciclatge corresponents.

El poliestirè expandit, un cop arriba a la planta gestora pertinent, és tractat per poder-se reaprofitar i tornar-se a introduir al mercat. Un dels processos més estesos consisteix en una trituració i densificació del material per escalfament i pressió, refredament i nova trituració del material densificat. Gràcies a aquest tractament, es poden obtenir pèl·lets de poliestirè útils com a matèria prima secundària en moltes indústries de producció per tal de fer-ne productes variats: marcs de fotos, penja-robes, etc. Altres processos incipients per reciclar el poliestirè expandit es basen en la reacció química amb dissolvents orgànics, amb la qual cosa s’aconsegueix degradar el material per tal de formar adhesius i vernissos.

D’altra banda, no ens hem d’oblidar dels grans generadors de residus de poliestirè expandit. I és que, precisament a causa del poc pes en relació amb el volum, aquest material és difícil d’emmagatzemar i transportar. Tot i això, ja hi ha entitats que intenten fer minvar aquest inconvenient. Un exemple seria Mercabarna, on des del 2007 ja fan una primera trituració i compactació in situ, prèvia al trasllat del material a la planta de reciclatge.

Així doncs, recorda: dona una segona vida al porexpan i llença’l al contenidor groc!

]]>
ssantos <![CDATA[Compartim eines i altres objectes]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=345 2023-03-03T09:19:58Z 2023-03-03T08:00:00Z Quantes vegades a la vida fem servir un trepant, una polidora o una fresadora? Té sentit comprar aquests estris? Tenim espai a casa nostra? Què ens en dirien les escriptores Marie Kondo (La màgia de l’ordre), Francine Jay (Menys és més: com ordenar i simplificar la teva casa i la teva vida) i sense anar-nos-en tan lluny, Eva Ruiz (Manual d’ordre i neteja)? Està clar que no necessitem consumir objectes als quals no donem un ús habitual i que després es podrien convertir en un residu.

A Barcelona està començant a implantar-se el concepte de préstec d’eines. Encara no està gaire estès, però de ben segur que acabarà tenint molt d’èxit. Els britànics fa temps que fan ús de les Library of things (literalment, “biblioteca de coses”) per treure rendiment de les eines, minimitzar la generació de residus i crear comunitat.

Alguns exemples d’aquestes iniciatives són la Biblioteca de les coses al districte de Sant Martí, que té el propòsit de ser un espai de préstec d’objectes. Com diuen a la seva plataforma: “Compartint objectes es comparteixen històries”. En el seu catàleg s’hi pot trobar des d’una cadira de rodes o una aspiradora, fins a una cosa tan curiosa com un llum per fer busseig.

Més recentment també ha sorgit la Caixa d’eines i feines, una associació de comunitats, eines i recursos del nucli antic de Barcelona i, com diuen a la seva web, un grup de persones amb mirada comunitària i de territori, que impulsa la cultura del compartir, el reaprofitament i l’economia de proximitat. Disposen d’una plataforma on associar-se, consultar el seu catàleg i fer reserves.

Finalment, el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus 2019-2025 (PREMET 25) preveu disposar, al local del Millor Que Nou del carrer Sepúlveda de Barcelona, del que s’ha batejat com a “Estriteca“, un servei per proveir d’estris per fer les reparacions a casa, mitjançant un lloguer gratuït només per als usuaris del servei d’autoreparació, amb l’objectiu de reduir la necessitat de comprar eines per a ús individual.

Esperem que us animeu a compartir!

]]>
1
ssantos <![CDATA[Visitem les instal·lacions de tractament de residus de biometanització i enriquiment del Parc Tecnològic de Valdemingómez]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=326 2023-05-18T11:54:12Z 2023-01-17T13:27:00Z El Parc de Valdemingómez de Madrid està situat al sud de la ciutat, al districte de la Villa de Vallecas. Està integrat per tres centres de tractament i classificació de residus, dues plantes de biometanització, tres plantes de valorització energètica (entre les quals l’abocador de Las Dehesas) i una planta de generació de biometà.

L’Ajuntament de Madrid, que disposa d’una població de 3,5 milions d’habitants, va iniciar la  recollida diferenciada de la fracció orgànica l’any 2017. A fi de gestionar aquest material, es va modificar la planta de Las Dehesas, de tractament mecanicobiològic i gestionada per l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que es va convertir en la més gran d’Espanya: cada any s’hi arriben a processar, aproximadament, 220.000 tones.

La directora del centre, Aranzazu Alonso Guerra, ens va explicar que la instal·lació rep una gran quantitat de material, però que la qualitat s’hauria de millorar, ja que conté un alt percentatge d’elements impropis, és a dir, materials que no són orgànics i que, per tant, contaminen aquesta fracció.

La planta de biometanització de Las Dehesas disposa de tres línies d’alimentació: dues de 35 t/h i una de 15 t/h, un obridor de bosses, un garbell rotatiu de 80 mm i separadors de metalls. Posteriorment, la matèria orgànica es fermenta en cinc digestors anaerobis de 3.500 m3 cadascun, de tecnologia Valorga, per generar biogàs. La producció anual és de 19 milions de Nm3, amb una composició del 62 % de metà. El flux de biogàs s’envia a una altra instal·lació, situada a 2 km. En aquesta altra ubicació, el biogàs es transforma en biometà mitjançant un procés d’absorció en aigua, que s’injectarà a la xarxa d’alta pressió de gas natural. Les emissions gasoses es tracten en un biofiltre avançat de Suez i les aigües en una depuradora biològica de reactors de membrana per ultrafiltració de Wehrle.

FCC aposta pels projectes d’innovació i, a la instal·lació, disposa d’un espai de biometanització dedicat a plantes pilot de diferents projectes europeus, entre d’altres: Deep purple, Scalibur i Insectum, que se centren a trobar productes de valor afegit per reduir el rebuig que es genera en aquestes instal·lacions mecanicobiològiques de tractament de la matèria orgànica.

També hem pogut visitar la instal·lació de purificació del biogàs a biometà, gestionada per Prezero, que hem esmentat abans. Aquesta planta tracta el biogàs procedent de la planta de tractament de matèria orgànica de La Paloma i de Las Dehesas, totes situades al Parc Tecnològic de Valdemingómez. El biogàs es tracta a fi d’alliberar-lo de sulfur d’hidrogen, amoníac, aigua i diòxid de carboni, per obtenir biometà amb una puresa del 98 %. Les últimes ampliacions han permès ampliar la producció de 75 GWMh/a el 2016 fins a 100 GMWh el 2019. Com ens ha explicat Pablo Redondo, gairebé permet subministrar energia elèctrica al 67 % dels edificis públics de la ciutat de Madrid.

Agraïm la visita a l’Ajuntament de Madrid, en especial al director de l’Àrea de Residus, Miguel Ángel Magaña, i al cap de servei de Tractament de Residus, Andrés Miramón, que ens van acompanyar i amb els quals vam compartir experiències sobre gestió de residus equivalent a una població de 7 milions de persones de tot l’Estat, que no és poc.

]]>
jhereza <![CDATA[Celebrem el Dia Mundial dels Sistemes d’Informació Geogràfica]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=286 2023-05-18T11:39:46Z 2022-11-23T12:46:27Z El 16 de novembre se celebra el Dia Mundial dels Sistemes d’Informació Geogràfica (GIS Day), el qual es va originar l’any 1999 amb l’objectiu d’ensenyar geografia a la ciutadania i l’ús i el potencial dels sistemes d’informació geogràfica (SIG, o GIS en anglès).

Els SIG permeten emmagatzemar la posició geogràfica i la geometria de les entitats o informació que volem representar. Per aquest motiu són una eina molt potent per representar i analitzar diferents tipus de dades sobre un territori concret. En aquesta línia, des de la Direcció de Prevenció i Gestió de Residus de l’AMB, hem creat una sèrie de mapes interactius que permeten conèixer quina és la generació de residus municipals al territori metropolità i com es gestionen.

Generació de residus municipals

Quina quantitat de residus generem? En quines instal·lacions es tracten? Com ha estat l’evolució de la generació en els darrers anys?

Aquestes són algunes qüestions que resolem en els mapes de generació de residus municipals que trobaràs al web de l’AMB i que hem desenvolupat mitjançat SIG. I és que només triant l’any i un municipi metropolità de la llista, ho podràs saber tot d’una manera molt senzilla i visual.

Aplicatiu on es mostren les dades de la generació de fracció orgànica a Badalona.
Aplicació sobre la generació de la fracció orgànica de residu municipal (FORM) utilitzant sistemes d’informació geogràfica

Gestió de residus municipals

De manera similar, vam pensar que podria ser interessant per a la ciutadania conèixer com es gestionen els residus municipals metropolitans. Quina fracció es tracta en una planta determinada? De quins municipis prové? Quina quantitat de residus s’ha tractat?

Aquests dubtes també els resolem a través de l’ús de SIG. En cada una de les fitxes de les instal·lacions de residus metropolitanes, trobaràs un enllaç a una aplicació SIG en funció de la fracció de residu municipal gestionada.

Aplicatiu on es mostren les dades de la fracció resta de Badalona tractada a l'Ecoparc 2
Aplicació sobre la gestió de la fracció resta a l’Ecoparc 2 utilitzant sistemes d’informació geogràfica

La infraestructura de dades espacials de l’AMB

D’altra banda, per tal de facilitar la difusió dels recursos d’informació geogràfica produïts a l’AMB, s’ha creat la infraestructura de dades espacials de l’AMB (IDEAMB), vinculada al context normatiu definit per la Directiva del Parlament Europeu INSPIRE 2007/2/CE.

Així doncs, l’IDEAMB és un catàleg públic que conté tota la informació geogràfica generada en els diferents departaments de l’AMB per tal que la ciutadania pugui fer-ne ús. En el cas de Residus, no només tenim els mapes de generació i gestió dels residus municipals, sinó que també utilitzem els SIG per a la gestió i el control de dipòsits controlats o l’estat dels fossars de les nostres plantes de tractament, entre altres tasques de gestió diàries.

Visita’ns a l’Smart City!

Finalment, aprofitem l’avinentesa per recordar-vos que ens podeu trobar a l’Smart City Expo World Congress (estand 121), del 15 al 17 de novembre del 2022. L’AMB hi farà un seguit de presentacions, algunes de relacionades amb l’aplicació dels sistemes d’informació geogràfica per a la gestió i actualització de la cartografia metropolitana.

]]>
jhereza <![CDATA[Transformem residus en un biocombustible: el bioetanol]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=252 2023-03-21T11:49:00Z 2022-11-07T12:53:00Z En l’article Tanquem el cercle! Coneix el projecte WaysTUP!, que vam publicar fa uns mesos, us explicàvem en què consisteix el projecte WaysTUP! i el paper que hi té l’AMB.

Doncs bé, a inicis d’octubre vam poder visitar la planta pilot Perseo Biotechnology, que permet transformar residus en bioetanol. Aquest biocombustible és un tipus d’alcohol que es pot obtenir de diverses fonts riques en cel·lulosa, midó i sucre, normalment cereals (bioetanol de 1a generació). En aquesta ocasió, des del projecte WaysTUP!, estudiem la possibilitat de valoritzar el rebuig de paper de mala qualitat per tal de produir-ne bioetanol de segona generació o avançat, que té més valor al mercat que el de 1a generació, i no competir amb cultius agrícoles.

Instal·lació semi-industrial del sistema desenvolupat per Perseo Biotechnology
Figura 1. Instal·lacions de Perseo Biotechnology, l’Alcúdia (València)

Des de l’AMB, enviem periòdicament aquest rebuig de paper procedent de la fracció resta tractada a l’Ecoparc 4, a la planta pilot de l’Alcúdia (València). Quan aquest material arriba a les instal·lacions de Perseo, els treballadors separen els materials plàstics o altres impureses que pugui haver-hi i trituren el paper. Tot seguit, el paper triturat s’hidrolitza, fermenta i se n’obté bioetanol avançat, que es purifica per destil·lació. Aquest bioetanol es pot utilitzar com a additiu per a combustibles o com a dissolvent. 

Personal de Perseo separant impureses del material d'entrada.
Figura 2. Pretractament manual del paper d’entrada a la planta pilot Perseo Biotechnology, l’Alcúdia (València)

Els primers resultats mostren que podem obtenir 125 litres de bioetanol per cada tona de paperot o paper considerat de mala qualitat pels gestors d’aquest material. Això vol dir que, amb aquest sistema de tractament, no només estaríem reduint la quantitat de rebuig produït sinó que donaríem un alt valor afegit a aquest residu. D’altra banda, queda estudiar què es pot fer amb la fracció sòlida resultant del procés. És per això que el proper pas que estem fent és analitzar el potencial de biometanització d’aquest rebuig produït.

Equip tècnic de Perseo i AMB durant la visita a les instal·lacions de Perseo.
Figura 3. Part de l’equip de Perseo Biotechnology i de l’AMB durant la visita del 5 d’octubre de 2022.

Com ja vam comentar en l’article anterior, buscar alternatives de tractament per als residus que, a priori, no tenen un valor al mercat és essencial per avançar cap a un model de gestió de residus més sostenible i aconseguir tancar el cercle cap a una economia més circular.

]]>
ssantos <![CDATA[PROJECTES DE RESIDUS FINANÇATS AMB FONS NEXT GENERATION]]> https://blogs.amb.cat/residus/?p=237 2023-05-18T11:32:50Z 2022-10-04T12:52:13Z El passat mes de febrer, l’Agència de Residus de Catalunya va publicar una convocatòria de subvencions per millorar les infraestructures per a la gestió dels residus municipals a Catalunya. Aquesta convocatòria de subvencions s’emmarca dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del govern de l’Estat i es finança a través del Fons Next Generation de la Unió Europea.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, com a administració competent en el tractament dels residus municipals, va presentar diferents projectes de millora de les instal·lacions de tractament de residus. Els projectes finalment escollits per dur-se a terme han estat els següents:

  • Projecte de preparació d’un combustible derivat dels residus biogènics a l’Ecoparc de Montcada i Reixac. Aquest projecte pretén obtenir un nou tipus de combustible d’origen no fòssil apte per a certes aplicacions molt demandades energèticament. Amb aquest nou combustible s’aconsegueix la substitució de combustibles fòssils per d’altres amb zero emissions, lliures de diòxid de carboni, i es contribueix, així, a la lluita contra el canvi climàtic i a la independència energètica del territori. L’import subvencionat en aquest cas és d’un milió d’euros.
  • Projecte de recuperació de materials en la fracció rodant a l’Ecoparc de Montcada i Reixac. L’objecte d’aquest projecte és augmentar la recuperació de materials valoritzables en la fracció anomenada “rodant”, que com el seu nom indica està constituïda per materials de forma cilíndrica que roden en ser transportats en aquestes instal·lacions, tant en les cintes transportadores com en els equips de separació inclinats. Per recuperar aquests materials s’implantaran nous equips de selecció òptica. Així, s’aconsegueix reintroduir en el sistema productiu aquests materials i s’evita que s’hagin de gestionar com a rebuig. L’import subvencionat en aquest cas, com en el projecte anterior, també és d’un milió d’euros.

Estigueu molt atents als resultats!

]]>