Consum responsable, també en Nadal

Consum responsable, també en Nadal

Durant les festes nadalenques és més difícil ser un consumidor responsable, ja que són. dates tradicionalment més consumistes de l’any on s’incentiva l’adquisició de tota mena de regals. El Compartim un Futur us vol donar algunes idees per tal que les vostres compres tinguin un impacte positiu. Esperem que les aprofiteu i que gaudiu d’un Nadal més sostenible: Feu regals no materials: un sopar, una escapada de cap de setmana, un curs de fotografia…, el mercat us ofereix centenars de possibilitats per regalar experiències! Reduïu el nombre de regals i d’aquesta manera també podeu augmentar la qualitat del regal. Hi ha diferents opcions per aconseguir-lo: organitzar un “amic invisible”, fer regals en conjunt amb altres persones, fer rodes d’intercanvi d’objectes… Regaleu objectes que us ajudin a evitar els residus diaris: cistelles, bosses o carretons per fer la compra, ampolles per beure aigua (hi ha models molt sofisticats!), carmanyoles pel menjar, embolcalls pels entrepans, bosses per guardar el pa, compostadors per fer adob a casa amb la matèria orgànica, iogurteres… Regaleu aliments de proximitat o d’empreses amb valor afegit. Hi ha moltes alternatives per regalar als més gourmets com, per exemple, les melmelades d’Es-Imperfect, marca d’una iniciativa compromesa contra el malbaratament alimentari, els vins i olis de L’Olivera, una cooperativa d’integració social, o les galetes d’El Rosal, elaborades per persones amb discapacitat o trastorn mental. Feu servir menys paper de regal: reserveu una caixa gran (o una per a cada membre de la família) plegada durant l’any, així quan arriba el Nadal, la desplegueu i poseu a dins els regals sense embolicar. També podeu posar les coses amagades entre encenalls o boles de paper de diari. Una altra opció és embolicar els regals amb roba, com fa la tècnica japonesa furoshiki: s’emboliquen els paquets amb un tros de roba i diversos sistemes de nus per donar un valor afegit a l’obsequi. Feu regals no materials. Reduïu el nombre de regals. Regaleu objectes que us ajudin a evitar els residus diaris. Regaleu aliments de proximitat o d’empreses amb valor afegit. Feu servir menys paper de regal. En qualsevol cas, sempre caldrà que feu servir criteris de consum responsable en el moment d’anar a adquirir un regal: Penseu sempre abans de comprar: què necessita aquella persona i si allò que anem a regalar-li serà d’utilitat o només serà un caprici. Compreu i consumiu sempre en la mesura justa. Mireu opcions de regal en el mercat de segona ma o d’intercanvi: roba, objectes antics, llibres, col·leccionisme, articles d’electrònica, joguines… En aquest sentit, cal destacar la iniciativa d’intercanvi “Renova les teves joguines” que organitza l’Ajuntament de Barcelona de l’11 de novembre al 21 de desembre. A més, la reutilització o l’intercanvi d’objectes és una eina que serveix per educar en la sostenibilitat. Feu servir el comerç de proximitat i aquells establiments que venen productes d’origen local, ecològic, a granel, de comerç just i /o artesanals. D’aquesta manera, reduireu la petjada de CO2 del que compreu, minimitzareu els residus, menjareu més sa i sereu solidaris. Eviteu el malbaratament alimentari: planifiqueu bé els àpats per no haver de llençar el menjar; poseu racions una mica més petites als plats (és millor repetir que deixar-ne al plat); eviteu els ingredients que es facin malbé; feu menjar que es pugui congelar en cas que sobri; aprofiteu el menjar sobrant per fer noves receptes…

“Per reduir residus és important desenvolupar serveis per als ciutadans: autocompostatge, reparació d’objectes, intercanvi de productes, evitar el malbaratar aliments, etc.”

“Per reduir residus és important desenvolupar serveis per als ciutadans: autocompostatge, reparació d’objectes, intercanvi de productes, evitar el malbaratar aliments, etc.”

Albert Torras, cap del Servei de Prevenció de Residus i Deixalleries   L’Albert és biòleg amb un màster i un doctorat en Didàctica de les Ciències Experimentals. Ara ha començat Antropologia a la UOC. Abans de treballar a l’AMB va ser mestre d’EGB ensenyant ciències, tecnologia o música.  Després, al Parc de  Collserola, es va ocupar d’organitzar l’acollida de tot el sistema educatiu des de preescolar a les universitats i una bona part del públic adult. I finalment, porta molts anys vinculat a l’AMB portant temes d’educació ambiental, de relacions amb els tècnics municipals i darrerament, de prevenció de residus i deixalleries. Què és exactament el PREMET25 i per què es va crear? El Programa Metropolità de Tractament de Recursos i Residus per al 2025 (PREMET 25) és un document de consens que estableix els objectius que l’AMB es marca per millorar la gestió dels residus seguint les directives Europees, Espanyoles i Catalanes. Com que és un programa de treball, també contempla el pressupost necessari, el personal i els indicadors que han de permetre saber si anem bé i si arribem allà on volíem anar. Es va crear seguint els anteriors programes de residus (PMGRM) i afegint els elements que haurien de servir per arribar al 60 % de reciclatge de tots els materials. En quin eix hi has treballat més? La meva aportació ha consistit en provar de traduir les idees generals i polítiques en projectes concrets. Tothom té clar que caldria reduir els residus però no és gens fàcil saber com ho aconseguirem. En aquesta direcció és important desenvolupar serveis per als ciutadans: autocompostatge, reparació d’objectes, intercanvi de productes, evitar el malbaratar aliments, etc. Quin són els objectius principals? Penses que els aconseguirem? Primer, generar pocs residus, després reciclar tot el que no s’ha pogut evitar. M’agradaria dir que segur que s’aconseguiran, però l’AMB no té competència en la producció i circulació de mercaderies, el que fa que no puguem tenir control sobre totes les parts de l’economia circular. Cada cop que surten campanyes de descomptes (com hem vist fa poc, i ara que s’acosten festes) tenim una augment de consum… i de residus. Amb tu va néixer el Compartim un Futur, has estat president la Societat Catalana d’Educació Ambiental… creus que ha evolucionat molt o poc la manera de fer educació ambiental sobre recursos i residus? Ha evolucionat perquè la societat, els problemes i les persones hem evolucionat. Darwin, l’any 1859, ja ho deia. També hem passat per èpoques de bonança econòmica i de crisi. Cada cop estem més concentrats a les ciutats i ja estem veient que ni l’aire que respirem és el millor possible. Han canviat els temes importants i la manera com es poden combatre. Ara mateix no es pot imaginar cap campanya educativa sense pensar en les xarxes socials. De tota manera, canviar les percepcions i els hàbits de les persones no és una tasca elemental ni senzilla. Per acabar, expressa un desig ambiental per a les properes generacions. Aquesta és fàcil. Com que no podem tenir la certesa d’arribar al residu zero, potser podrem pensar en eradicar alguns materials perillosos com l’amiant, el plàstic… i totes les andròmines que siguin d’un sòl ús. Penseu quantes en teniu a casa i a la feina. Si es poden evitar… hi guanyarem tots.

“Que aprenguin molt i que l’aprenentatge sigui significatiu, que allò que han après sigui per sempre, que tinguin consciència ambiental”

“Que aprenguin molt i que l’aprenentatge sigui significatiu, que allò que han après sigui per sempre, que tinguin consciència ambiental”

Des del Compartim un Futur, el programa d’educació ambiental de l’AMB, hem seleccionat, per aquest curs 2019-2020, 11 instituts als quals acompanyem en la realització d’una de les nostres propostes de projectes d’Aprenentatge per Servei (ApS). Aquest és el cas de l’Institut Bitàcola de Barberà del Vallès, en què els alumnes de 2n i 3r d’ESO han posat en marxat el projecte “Dràstics amb els Plàstics” amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de reduir els plàstics que usem en el nostre dia a dia. Parlem amb l’Anna Ausina, responsable del projecte a l’Institut Bitàcola: Quin ApS heu triat i per què? Sobretot perquè era un projecte ambiental, molt proper al centre d’interès del nostre alumnat. Els divendres pel clima i la revolució que s’està iniciant davant l’emergència climàtica és un tema que també s’ha de treballar als instituts. La mobilització ciutadana és necessària, però també cal molta pedagogia i cal dotar a l’alumnat dels recursos necessaris per poder  explicar la necessitat del canvi en els nostres hàbits de vida i consum. Des del centres educatius cal activar el pensament crític i fer reflexionar sobre les problemàtiques mediambientals. A través de quines assignatures treballareu aquest projecte? A l’Institut treballem de manera globalitzada i tenim nou hores per realitzar un projecte que doni un servei a la comunitat; és el que anomenem espai en xarxa. Aquesta assignatura fusiona les hores de socials, tecnologia i visual i plàstica i treballen conjuntament alumnes de 2n i 3r d’ESO. Quina és la part que trobes més interessant de la metodologia ApS? Sobretot que partim d’una necessitat real de la població o d’un col·lectiu, d’una demanda externa; d’aquesta manera l’alumne li troba sentit al seu aprenentatge. Allò que crea servirà per a alguna cosa i tindrà una repercussió i, per tant, ho haurà de fer bé, involucrant-se  i   responsabilitzant-se de les tasques, l’encàrrec s’ha de complir i donar solució al problema o demanda sol·licitada  perquè hi ha una necessitat real que cal satisfer. Quines possibles complicacions creus que pot tenir aquesta metodologia? Com podríem solucionar-les? Bàsicament els problemes surten per part del professorat, ja que sovint pensem que amb aquest tipus de metodologia no satisfem el contingut del currículum. Cal, per tant, anar un pas més i pensar més en les competències que els alumnes assoleixen treballant d’aquesta manera que no pas amb el contingut. Adquirim la responsabilitat ciutadana, l’autonomia i iniciativa personal i més enllà de saber quins tipus de plàstics podem trobar al mercat, l’important és el treball en valors la reflexió sobre els hàbits de consum. Creus que la col·laboració amb una entitat com l’AMB dona més pes o més sentit al projecte? Sí, sobretot per tenir un acompanyament i un assessorament i per teixir una xarxa amb una entitat externa, la qual és una font de recursos i idees. Què t’agradaria que s’emportessin els i les alumnes al finalitzar el projecte? Que aprenguin molt i que l’aprenentatge sigui significatiu, que allò que han après sigui per sempre, que tinguin consciència ambiental i que assumeixin la responsabilitat dels seus actes. Però, sobretot, que siguin membre actius de la societat i que un aprenentatge servei serveixi de llavor per iniciar els adolescents en la participació ciutadana.

COP25 – Conferència de les parts de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

COP25 – Conferència de les parts de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

A partir dels acords de mínim que es van aconseguir a la cimera de l’any passat de la Conferència de les Parts (COP), els governs es retrobaran aquest any en la COP25, l’edició 25 que té la intenció d’avançar i prendre compromisos per la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. La cita serà del 2 al 13 de desembre a Madrid. Durant gairebé 15 dies el màxim òrgan decisor de la Convenció Marc de les Nacions Unides es reunirà amb l’objectiu de treballar mesures concretes destinades a reduir les emissions de CO2. Sobre la taula es trobaran temàtiques clau com les energies renovables, l’economia circular o l’impacte del canvi climàtic, entre d’altres. A la conferència s’espera que hi assisteixin les 196 parts (estats) més la Unió Europea, tots membres de la Convenció Marc de Nacions Unides (CMNUCC). Es tracta d’un organisme internacional que es va formar el 1992 a Rio de Janeiro en la celebració de la cimera de la Terra, oficialment la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, per combatre el canvi climàtic. Des que va entrar en vigor el 1994, la COP s’ha reunit cada any per revisar com avança la implantació del tractat que estableix les obligacions bàsiques de les parts del CMNUCC i per debatre i acordar noves propostes. La crisis climàtica és l’amenaça ambiental més gran a la qual s’enfronta la humanitat per les conseqüències que suposa la dependència dels combustibles fòssils i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. El focus d’atenció de la cimera es centra en saber quina serà la posició de les grans potències com Xina, Alemanya, França, Índia o Brasil, després que en la trobada de l’any passat només s’aconseguís acordar en l’últim moment un reglament de mínims, que ha de permetre aplicar l’Acord de París en la pròxima dècada. Les propostes que surten actualment per part de la comunitat científica van en la línia de la reforestació de boscos. Fa pocs mesos, per exemple, la revista Science va publicar un estudi en què es defensava una solució per reduir significativament les emissions basada amb les capacitats de la  natura. Seria un pla per reforestar 900 milions d’hectàrees de terres degradades amb un milió de milions d’arbres nous que tindrien la funció d’absorbir el CO2 que produïm els humans. Una altra proposta consistiria en multiplicar per tres el repte de Bonn, conegut per haver reforestat milions d’hectàrees degradades de tot el món durant una dècada gràcies a l’aliança entre sector privat i els governs.  Aquesta proposta és la que diversos estudis suggereixen com a opció global de menor cost ja que s’estima que amb 300 mil milions de dòlars es podria implementar.

“El canvi climàtic s’hauria d’incorporar de manera transversal dins tot el sistema educatiu”

“El canvi climàtic s’hauria d’incorporar de manera transversal dins tot el sistema educatiu”

Ana Romero, cap del Servei d’Educació i Sostenibilitat de la Direcció de Serveis Ambientals Llicenciada en Ciències Ambientals per la UAB i amb diversos cursos de postgrau. Després del seu pas per l’empresa privada va treballar a l’Ajuntament de Barcelona on es va apropar al món de l’educació ambiental. El seus inicis a l’AMB va ser desenvolupant les primeres estadístiques d’indicadors d’aigua i residus, la introducció de criteris de compra verda, la primera estratègia de reducció d’emissions el 2007. Actualment, l’Ana compta amb un equip de 9 persones dedicades a educació ambiental, canvi climàtic i transició energètica. Per altra banda, és membre fundadora del COAMB membre del seu Consell Assessor. També ha estat implicada en diversos grups de treball del col·legi professional i exerceix, de manera puntual, de docent. Quan i per què vas decidir orientar la teva carrera cap a l’educació ambiental? Tot i que sempre m’havia agradat, hi vaig arribar de manera inesperada. De fet, la meva primera experiència professional (de la qual parlo poc sovint) va ser força diferent: en el camp de la gestió de riscos majors a la indústria. Curiosament, em va aportar una perspectiva pràctica de l’abordatge del risc i dels seus impactes ambientals. Malgrat que la gestió dels riscos industrials pot semblar molt específica, en realitat hi ha molts paral·lelismes amb la gestió del risc climàtic: la prevenció passa per mesures tècniques però sobretot per considerar el comportament humà com un element crític. Quan posteriorment vaig començar a treballar a l’administració pública vaig veure que hi podia endegar projectes veritablement ambientals, més que no pas a l’empresa privada on si no eren rentables no hi havia projecte. Des de l’Acord Cívic per una Barcelona Neta fins al Pla Clima i Energia de l’AMB han canviat moltes coses però sempre he tingut l’educació ambiental al costat. Quan el 2012 es va crear un nou departament a l’AMB que aglutinava l’educació ambiental i altres línies de treball sobre sostenibilitat va ser una oportunitat magnífica. Poques estructures organitzatives tenen un departament on el canvi climàtic i l’educació ambiental es tracten alhora. Des de llavors, el Compartim ha passat de 9.000 participants/any a més de 50.000. Ara el repte és mantenir-ne la qualitat i aconseguir enfocar clarament en aquelles matèries on l’AMB pot aportar la seva experiència. Em sento molt afortunada d’haver estat en el lloc i moment oportú per impulsar un programa amb tanta tradició i feina ben feta durant gairebé 25 anys. Quin paper creus que té l’educació ambiental en el canvi climàtic? La resposta fàcil seria dir que té un paper clau. I sens dubte el té, però per lluitar contra el canvi climàtic cal un treball de fons, un canvi estructural que afecti tot el sistema educatiu i que incorpori la variable climàtica de manera transversal. I si deixem de parlar d’educació podríem dir que cal un canvi de model: provocar canvis en el model de consum, de mobilitat, … requereix recursos que permetin escalar de manera immediata les accions que es fan. La darrera campanya electoral ha mostrat una vegada més com el canvi climàtic i l’educació no eren els temes més destacats precisament a diferència d’altres països on recentment també hi hagut eleccions. L’altre dia llegia un exemple ben clar: com s’explica que a Bangladesh una dona fabriqui una samarreta en 30 minuts mentre necessiti diferents dies del seu sou per poder comprar-la? Entendre que aspectes de model econòmic es relacionen directament amb el canvi climàtic és essencial, alhora que molt complex. Tanmateix, l’educació ambiental, si és de qualitat, sempre resulta rellevant pel canvi climàtic, i això no ho hem d’oblidar. Des de la prevenció de residus o malbaratament alimentari, a la gestió de l’aigua i l’energia passant per les activitats a l’entorn i al medi natural, es construeixen experiències d’aprenentatge que sovint deixen més petjada que les campanyes de comunicació o les classes a l’aula i que s’adrecen a problemàtiques totes elles vinculades al canvi global. És una llàstima, però, que l’educació ambiental sigui un sector tan precari, amb una fuita de talent constant. Un bon educador o educadora és un tresor que caldria conservar i potenciar, en lloc de ser sovint una passarel·la cap a feines menys motivadores però més ben valorades. I en matèria de canvi climàtic això és especialment important… explicar el canvi climàtic no és fàcil, es tracta d’un fenomen complex, que aparentment queda allunyat del dia a dia, del lloc on vivim… un educador o educadora capacitat sap traslladar com el canvi climàtic afecta les nostres vides quotidianes i com afectarà encara més a aquells que ara tenen menys de 20 anys d’edat. Ells sí que viuran en una àrea metropolitana força més càlida! Diries que el canvi climàtic s’està explicant correctament o que cal començar a usar metodologies noves, adequar la nomenclatura, etc.? Hi ha de tot. Cada vegada hi ha més recursos disponibles, materials, presència en els mitjans (sobretot arran de les COP o de les mobilitzacions Fridays for future). De fet, en el darrer any, amb els moviments iniciats arran de l’aparició de la Greta Thunberg s’han dut a terme diverses iniciatives que han posat el canvi climàtic a primera línia per a la ciutadania i que segurament han arribat a sectors de la població que abans estaven desconnectats. Crec que s’està produint un canvi interessant però caldrà veure si es manté amb la força actual. Pel que fa al llenguatge, sens dubte cal adaptar-lo i usar els termes precisos. Actualment hi ha força iniciatives per revisar el llenguatge i la manera de comunicar la crisi climàtica. N’indico algunes de ben variades: Covering climate now (subscrita per la CCMA) Decálogo de recomendaciones para informar sobre el cambio climático The Guardian La adaptación del cambio climático en la prensa española Què en penses de tots els moviments socials actuals per fer front a la crisi climàtica? Hi ha molts grups, tots sorgits directament del que anomenen societat civil i sovint integrats per adolescents. Són crítics i demanen acció i trobo que ho...

L’equip educatiu del Compartim un futur es continua formant!

L’equip educatiu del Compartim un futur es continua formant!

L’equip educatiu del Compartim un Futur, tant els que ja hi formaven part com les noves incorporacions, han rebut formació tècnica i de seguretat de les visites a les instal·lacions de tractament de residus i aigües residuals de l’AMB. L’objectiu d’aquestes formacions és l’obtenció d’informació correcta i actualitzada, a més de garantir la seguretat dels participants durant una visita guiada a una instal·lació. Els educadors i les educadores del Compartim un Futur són professionals que s’esforcen al màxim per traslladar coneixements a la ciutadania i alhora sensibilitzar-la perquè pugui fer canvis d’hàbits a nivell individual i col·lectiu. “El que més ens agrada de la nostra feina és l’oportunitat de poder transmetre aquests valors a infants, joves, o fins i tot adults -que malgrat tenen molta formació a vegades no són conscients de la realitat-, per tal que puguin anar millorant els seus hàbits dia a dia”, diu en Marc Vives, llicenciat en microbiologia i educador del programa des de fa gairebé dos anys. A més, s’esforcen per posar en pràctica tot el que ells fan arribar a la ciutadania. “Al final som un o una ciutadana més i com sabem el procés que hi ha al darrera som més conscients i així ho podem fer millor. Alhora, ho anem informant a les persones del nostre voltant perquè elles també puguin aplicar bones pràctiques”, diu l’Andrea Garmendia, biòloga i educadora del programa des del 2017. L’Anna Escolà, també biòloga i una de les últimes incorporacions en l’equip educatiu, diu que és important que la ciutadania visiti les instal·lacions perquè sigui més conscient de la vida que segueixen els residus que es generen o per saber què passa amb l’aigua del wàter per així ser més conscients i actuar amb conseqüència. Per tant, convidem a totes les persones del territori metropolità a inscriure’s a una visita guiada a una planta de tractament de residus o una depuradora perquè vegin de primera mà els diferents processos que s’hi duen a terme i aprendre com millorar els seus hàbits. Els educadors i educadores del programa tenen moltes coses per explicar-vos!