Àrea Metropolitana de Barcelona

Les visites educatives a instal·lacions de tractament d’aigua i residus metropolitanes segueixen anul·lades. Amb aquesta mesura, es vol evitar de manera preventiva qualsevol risc a aquestes plantes, ja que són serveis bàsics i essencials pel correcte funcionament del nostre dia a dia. La prioritat és protegir la salut de les persones, tant dels participants a les visites i activitats com, molt especialment, del personal que treballa a les infraestructures metropolitanes. Per aquest motiu, de moment es mantindrà la restricció d’accés  tant a les estacions depuradores com a les plantes de tractament de residus. Des del dia 9 de març, i seguint tots els protocols en matèria de seguretat per la COVID-19, les visites i les activitats presencials a l’aula del nostre programa educatiu Compartim un Futur estan suspeses. Però com ja sabeu, hem adaptat una part dels continguts a un format en línia i hem potenciant les activitats  que es poden fer a casa i en família, per evitar que s’aturi el programa. D’aquesta manera, l’oferta educativa s’ha mantingut i actualitzat per mantenir-ne la qualitat tècnica i pedagògica. Tant les activitats disponibles, com l’anunci de la futura represa de les visites, es poden consultar a través de la nostra nova web, així com als nostres perfils a les xarxes socials. https://www.facebook.com/AMBEdusost https://twitter.com/sostAMB https://www.instagram.com/compartimunfutur/ Estigues atent per no perdre’t un sol detall!  

El projecte europeu TeRRIFICA ha posat en marxa una eina de crowdmapping per tal que la ciutadania ajudi a construir, de manera col·laborativa, un mapa on s’identifiquin les principals amenaces climàtiques del territori. El projecte consisteix en una enquesta voluntària, en la qual es demana als participants que indiquin en el mapa dos tipus de llocs significatius per als impactes del canvi climàtic seleccionats: temperatura de l’aire, circulació de l’aigua, vent, qualitat de l’aire i del sòl. El primer lloc haurà de ser un bon exemple d’activitats que tenen un impacte positiu en el medi ambient. El segon tipus de lloc haurà de ser un exemple negatiu, és a dir, punts del territori on el canvi climàtic tingui efectes perjudicials. També es demana als participants que recomanin solucions per millorar els llocs avaluats com a negatius. Els participants poden afegir comentaris propis i poden enviar una fotografia que il·lustri la rellevància del lloc o del problema. D’aquesta manera, s’espera obtenir un mapa que indiqui prioritats d’actuació per a les administracions i la ciutadania per lluitar contra el canvi climàtic. Es tracta d’una eina oberta a la ciutadania i tots els ajuntaments en poden fer ús. Si voleu més informació, podeu contactar amb Núria Jové (njove@acup.cat) i Maria Indurain (mindurain@amb.cat). En aquesta mateixa línia, Ana Romero, responsable del Departament d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB ha participat en el projecte Reset the Planet, un cicle de sessions virtuals que té com a objectiu generar consciència i impacte positiu en el planeta, donant veu a persones del món de la ciència, l’activisme, les associacions o la ciutadania.

El passat divendres 5 de juny va ser el Dia Mundial del Medi Ambient. Per a totes les persones que fan possible el Compartim un Futur, és un dels dies més importants del calendari. Amb el lema #LaHoraDeLaNaturaleza, l’edició d’enguany del #DMMA2020 ha volgut reinventar la relació de les persones amb la natura i posar-la al centre de totes les decisions. Des del Compartim un Futur, hem volgut aprofitar aquesta data especial per compartir amb tothom el nou web del programa! Amb el nou web hem fet més accessible el programa a tothom. A més, suposa una renovació d’imatge, una reorganització dels continguts i s’hi han incorporat també els nous recursos i activitats que podeu fer des de casa! Hi podreu trobar tots aquests continguts: Catàleg de recursos didàctics: plataforma digital que permet cercar els diferents recursos educatius del programa de manera fàcil, ràpida, intuïtiva i adaptada a les necessitats de cadascú, tant per al professorat, com per a educació en el lleure o el públic en general. Servei d’assessorament per a centres educatius, associacions, entitats o qualsevol persona interessada en el programa. S’hi pot accedir mitjançant un formulari o els telèfons de contacte i servei de xat. ApS i servei comunitari: tota l’oferta de projectes i convocatòries. Formulari d’inscripcions per a activitats i visites. Enllaços al nostre blog, al butlletí i a les xarxes socials. Nou catàleg de recursos digitals: document interactiu per conèixer les activitats en línia i recursos per treballar la sostenibilitat des de casa. Oferta de recursos alternatius: recull de recursos antics, nous i adaptats que es poden dur a terme des de casa. També hi ha publicacions, exercicis i jocs per fer a casa, propostes de vídeos, etc.   Us animem a entrar-hi i consultar l’ampli ventall de possibilitats que ofereix el Compartim un Futur!

Els projectes d’aprenentatge servei (ApS) i servei comunitari (SC) d’aquest curs 2019-2020 s’han vist marcats per la situació d’excepcionalitat que el món educatiu ha patit a causa de la COVID-19.  Molts dels centres no han pogut fer el retorn a la comunitat com estava previst i han hagut de donar el projecte per finalitzat. Alguns han aprofitat per ensenyar el seu projecte a la resta del centre educatiu. En canvi, d’altres han optat per donar continuïtat al projecte un cop es reincorporin al setembre, amb el nou curs. També n’hi ha que han decidit buscar un format alternatiu per poder dur a terme el servei a la comunitat durant aquest últim trimestre. És el cas de l’Institut Torras i Bages de l’Hospitalet de Llobregat, en què el professorat i l’alumnat s’han reinventat i han apostat per fer una campanya de sensibilització a les xarxes socials. Mitjançant l’aplicació Tik Tok han creat vídeos curts que tenen un missatge en comú: la importància de reduir els envasos de plàstic.  Malgrat la situació actual, cal reconèixer l’esforç per part del professorat per tirar endavant aquests projectes que pretenen tenir una repercussió sobre l’alumnat i el seu entorn. Des del Compartim un Futur es tindran en compte les opinions d’alumnes i professors per millorar el plantejament dels projectes del curs vinent. A causa del tancament dels 11 projectes ApS i SC ambientals que s’estaven duent a terme aquest curs 2019-2020, durant el mes de juny escoles, instituts, escoles d’adults i altres centres han aprofitat per presentar-se a la convocatòria de projectes coproduïts i guiats per al curs vinent. També han participat a la Fira Virtual d’Entitats d’Aprenentage Servei Comunitari de Barcelona que es va dur a terme el 3 de juny del 2020 i on vam tenir l’oportunitat de donar a conèixer l’oferta de Projectes d’Aprenentatge Servei del Compartim un Futur. Així doncs, a principis del mes de juliol es comunicaran els centres seleccionats per fer els projectes ambientals amb l’acompanyament del Compartim un Futur.

Coral Regí, directora de l’escola Virolai, de les primeres a tenir hort i pioneres en la xarxa d’escoles d’agenda 21 escolar. Biòloga de formació i amb una experiència de gairebé 20 anys al capdavant de l’escola. Com descriuries aquest darrer trimestre de curs arran de l’estat d’alarma i el posterior confinament a causa de la COVID-19 per al col·lectiu de mestres? A l’escola hem estat des del primer moment al costat dels alumnes. El més important no era educar els nens i fer una continuïtat en l’aprenentatge, sinó mantenir-hi el vincle. Jo crec que mantenint el vincle amb les famílies i els infants, adaptat a les edats de l’alumnat, els garantíem que formaven part d’una xarxa, que no estaven sols. Això és el que hem treballat durant aquests 3 mesos. Quines necessitats o tipus de necessitats creus que tindran els alumnes un cop tornin al centre educatiu? Durant tot aquest temps l’alumnat ha après moltes coses. Em posen nerviosa certs pensaments que diuen que els infants han deixat d’aprendre o que han deixat de fer coses, perquè el confinament ha servit als infants per aprendre molt pel que fa a valors, convivència o saber superar situacions. És un aspecte molt important compartir i recuperar tot el que han après: l’alumnat ha estat molt valent i autònom i ho hem de valorar i mantenir,  i tindrem, potser, una escola més activa i propera a l’alumnat. L’educació emocional formarà part del currículum educatiu a partir d’ara? Sí, ha de formar part de la vida de l’escola. Ha de ser real i vital i és evident que sempre hi ha estat, però ara és imprescindible que incorporem plenament i com un eix central l’acompanyament i educació emocional. Si finalment hi ha un altre confinament, nosaltres sabem que no ho tenim tot controlat i ara els infants han captat aquest sentiment; és per això que nosaltres hem d’educar en la incertesa. És a dir,  que com a persones no ho tenim tot controlat i que haurem d’aprendre a ser forts i superar les incerteses. Ho resoldrem incorporant l’educació emocional en el currículum oficial? No, per mi es resoldrà en el dia a dia de les escoles. Quin tipus de recursos educatius serien els més adients per oferir-vos des de l’Administració durant el proper curs escolar? Com que serà un curs una mica mixt ens interessen molts recursos que, d’entrada, continuaran sent recursos telemàtics perquè sembla que probablement l’alumnat podrà estar a l’escola, però potser serà difícil sortir o que vinguin experts o persones externes a dins. Per tant, hi haurà molts recursos que mantindrem en format telemàtic i val la pena educar valorant moltíssim els serveis, com per exemple tenir aigua corrent o el manteniment dels mercats oberts, i hi ha una tasca per part vostra de saber explicar tot això. A partir d’aquí, necessitem donar als alumnes molts elements d’esperit crític perquè siguin capaços de diferenciar les coses essencials de la vida de les que no ho són. Abans potser vivíem en un entorn on valoràvem les coses supèrflues i potser ara val la pena aprofitar la situació per extreure allò essencial. Creus que tots els alumnes tindran més en compte i reflexionaran sobre les connotacions ambientals, en positiu, que s’han observat en el període de confinament (reducció significativa de la contaminació, observació d’animals en zones on era difícil veure’ls per culpa de l’ocupació humana…)? Cal recuperar els objectius de desenvolupament sostenible atenent a la força de la natura, a la humilitat com a espècie davant la natura, i assumir la nostra fragilitat com a espècie. Cal mantenir un entorn cuidat i potser coses que abans semblaven imprescindibles, com anar en cotxe, a partir d’ara ho podrem valorar d’una altra manera, amb criteris diferents, tot i que encara hi hem de treballar. No ens interessa que els infants tinguin un plantejament sostenible o el compromís de reducció del diòxid de carboni perquè és el dia del planeta, sinó que ho sàpiguen perquè hi ha un fonament teòric i un plantejament raonat clar. Vull insistir que, en els moments posteriors al que sembla que serà una crisi econòmica i social, serà quan sorgiran les demagògies i populismes i podran haver-hi idees com “consumim molt perquè l’economia no quedi ressentida”.  Implica, doncs, que s’haurà de treballar el pensament i l’esperit crític. Penses que aquesta crisi provocarà un canvi en el sistema educatiu català? A  les escoles hem incorporat la tecnologia de 0 a 1.000 i potser hem de trobar un terme mitjà d’utilització racional de la tecnologia. L’autoregulació dels alumnes és important i hauran d’aprendre al llarg de la vida fins a tenir capacitat de superació, no ho aprendran per aprovar sinó per ells  mateixos. Aquests dies s’ha parlat molt de la bretxa social i de l’abandonament escolar i això no es resol amb una escolarització universal, sinó amb escoles on l’alumnat aprengui de manera rellevant i personalitzada. És a dir, no n’hi ha prou amb anar a escola, sinó que l’escola ha d’acollir amb respostes emocionals i donant recolzament a cada infant, sense deixar-ne perdre. Insisteixo: els nens i nenes han d’anar a escoles on puguin trobar respostes a allò que necessitin. Finalment, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions. Sigueu humils, apreneu tot el que la natura us ofereix. Aquesta supèrbia que ho teníem tot controlat ha fet que a una setmana de l’inici de la pandèmia no ens preocupéssim perquè formem part del primer món. Jo crec que cal ser capaços de tenir humilitat, admiració a la natura i pensar que formem part d’un engranatge i incorporar-ho. Si aprenem a  formar part d’aquesta xarxa, sense situar-nos al centre del món, serem respectuosos, ja que sabrem que si estirem massa aquesta xarxa es pot trencar.

Els alumnes de 4t de primària de l’escola italiana Maria Montessori de Sarrià han elaborat un document on posen de manifest la seva preocupació per la gran quantitat de guants i mascaretes llençats als carrers. Aquest document recopila les fotografies de tot que han anat trobant i ho han fet arribar a l’Administració, juntament amb un conjunt de propostes per tal de millorar la prevenció d’aquests residus. Des de l’AMB estem molt contents que els ciutadans més petits tinguin aquesta iniciativa. Tindrem en compte les seves propostes i reforçarem encara més el missatge en les nostres activitats educatives. A més, convidem la resta d’administracions a compartir aquesta experiència i a altres centres educatius o entitats a sumar-s’hi!