Àrea Metropolitana de Barcelona

Entrevista a Lavola, part del grup internacional Anthesis, empresa especialitzada en sostenibilitat que, des de més de 20 anys, gestiona i dinamitzat les activitats del programa Compartim un futur.

Gil Lladó és tècnic d’Energia i Canvi Climàtic de la Direcció de Serveis Ambientals de l’AMB. Fes-nos una petita descripció curricular i professional. Enginyer de ponts i camins especialitzat en energies renovables, eficiència energètica i mercat elèctric. Va iniciar la seva carrera professional en el camp de la investigació i després va treballar com a enginyer en una consultoria, duent a terme projectes d’energia eòlica, recursos hídrics i canvi climàtic. Des del 2014 treballa a l’AMB com a responsable de transició energètica en la Direcció de Serveis Ambientals, planificant i executant projectes sobre polítiques de transició energètica a nivell metropolità, municipal i institucional, fent un èmfasi especial en la rehabilitació d’edificis de consum energètic gairebé zero (Nearly Zero Energy Building Rehabilitation), la sobirania energètica, la mobilitat sostenible i la democràcia energètica. Ens trobem en ple mes de la Setmana de l’energia. Des de l’AMB quines línies estratègiques s’estan portant a terme i/o quines aportacions creus que cal esmentar? Tot neix del Pla Clima i Energia 2030 de l’AMB, que fixa els objectius i les accions concretes que cal portar a terme per lluitar contra el canvi climàtic. Citant el lema que s’està utilitzant en aquesta Setmana, l’energia és la causa i la solució a aquest canvi climàtic que ja ens està afectant així que el Pla Clima defineix accions per incrementar la generació renovable (cobertes fotovoltaiques, Fotolineres, etc.), per reduir la demanda i el consum (rehabilitació energètica d’edificis, mobilitat verda i canvi d’hàbits, etc.), enfortir els instruments de governança de què es disposa (creació d’una agència metropolitana d’energia, d’un operador metropolità que reforci Barcelona Energia com a comercialitzadora, etc.) i finalment fer èmfasi en les accions de canvi cultural, de nova cultura energètica, en què per exemple la tasca del programa Compartim un Futur fa una feina excel·lent en l’àmbit en què incideix. Sembla que els conceptes d’energia sostenible, transició energètica, eficiència energètica, etc són una mica abstractes perquè s’entenguin des del món escolar. Com creus que es pot aconseguir que els infants i joves coneguin aquest món? No cal inventar res, les joves dels Fridays for Future ens estan mostrant el camí. Aquests conceptes que assenyales s’entendran ràpidament en el moment en què s’entengui que el canvi climàtic arruïna el futur d’aquests infants i joves si no actuem de forma dràstica i immediata, com comença a calar entre aquest grup d’activistes joves. Quins projectes metropolitans creus que poden ser més demostratius o pedagògics per mostrar la transició energètica real? Les Fotolineres ens van molt bé per mostrar de forma molt visual i sintètica el nou paradigma: energies renovables locals (pèrgola fotovoltaica d’autoconsum) i mobilitat verda (vehicle elèctric i park&ride amb transport públic). A mesura que anem desplegant la xarxa metropolitana, un nou paisatge urbà es va dibuixant i va substituint les velles gasolineres, testimonis d’un passat contaminant, econòmicament ineficient i associat a la majoria de conflictes armats i guerres del món, que tenen en el seu origen els recursos energètics fòssils. Des dels programes educatius dels ajuntaments i de la mateixa AMB, com creus que es pot fer atractiva la transició energètica pel públic adult, sovint escèptic pel que fa a un possible canvi de model energètic? El llenguatge és molt important. Sense perdre rigor hem de ser capaços d’utilitzar un llenguatge que el nostre interlocutor entengui, ser més empàtics.  Per últim, expressa un “desig ambiental” en clau energètica per a les properes generacions.  Que aquesta gran ondada de canvi i d’activisme contra el canvi climàtic que està començant a gestar-se, serveixi també de palanca per un canvi social més profund. Que la transició energètica no sigui “canviar de l’oligopoli fòssil a l’oligopoli renovable” sinó que realment es situïn a les persones al centre d’aquest nou model energètic (com per cert, postula la Comissió Europea) i no només l’especulació financera i els fons d’inversió.

Helena del Pozo és biòloga i tècnica de medi ambient de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Quin ha estat el teu recorregut professional? Vaig estudiar Biologia a l’UAB, i al finalitzar la carrera em vaig treure el CAP. Les primeres feines van ser d’educadora ambiental, i en aquest món m’he quedat. L’any 1997 em van contractar a lavola com a educadora del programa “Compartim un futur” i vaig estar 10 anys treballant en aquest programa i en la gestió de l’equipament ambiental “Cases d’en Puig” de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Ara sóc tècnica de medi ambient d’aquest ajuntament des de fa més d’11 anys. Per mi ha estat i és, un recorregut interessant, un temps en una empresa de serveis i ara en un administració pública…les dues cares del mirall, no ? Quins punts forts diries que té l’Ajuntament del Prat en l’àmbit de l’educació i promoció ambiental? I quins punts a millorar? Es tracta d’una administració amb una llarga trajectòria en aquest àmbit. Desenvolupa activitats d’educació ambiental des de fa ja més de 30 anys en un territori de gran valor, i alhora amb moltes pressions externes. Ha mantingut sempre una ferma voluntat de preservar aquest territori i això es nota en la gestió que se’n fa des de  les diferents àrees municipals.  Hi ha molt territori sobre el que treballar i recursos suficients per fer-ho. Caldria però recuperar el públic adult com destinatari de tot el gran ventall de propostes educatives que es desenvolupen en l’àmbit escolar. Això requereix noves estratègies a les que cal dedicar esforços de forma específica. Hem iniciat aquest camí de nou. En aquest àmbit de vegades sembla que sempre estem tornant a començar, tot i que el punt de partida sempre és diferent, perquè l’experiència i els petits avenços assolits ens situen en un altre punt. Creus que és important que hi hagi una relació directa entre l’Ajuntament i els centres educatius? Com ho aconsegueixes? És imprescindible aquesta relació directa, tot i que de vegades hi ha certa confusió entre els interlocutors d’ambdues parts, centres educatius i ajuntament. Els centres educatius són molt complexos i costa saber encaixar les seves necessitats amb els nostres objectius. Cal anar ajustant contínuament  aquests dos aspectes, i aterrar a la realitat i al món dels possibles el que tothom vol i necessita. És important saber explicitar la identitat de grup i tenir objectius i horitzons comuns respectant el tarannà de cada centre educatiu. Teniu alguna eina que pugui valorar si s’han aconseguit avenços en el canvi d’hàbits de la ciutadania en relació a les accions realitzades en medi ambient? Tenim alguns indicadors concrets sobre alguns aspectes que ens ajuden a gestionar determinats espais, com per exemple dades dels usuaris de la platja, valors de recollida selectiva, viatgers del transport públic…i també eines indirectes amb les que interpretem determinats comportaments, com persones que visiten els espais naturals, o alumnes que fan una determinada activitat  i detectem canvis amb més o menys encert, tot i que en general, avaluem poc si amb  les accions que realitzem aconseguim els objectius proposats. És un dels punts que cal treballar de forma més efectiva, ja que de vegades canvis en el comportament no sempre signifiquen un canvi en la forma de pensar, que és el que busquem, capacitar per a l’acció, no només un canvi d’hàbits. Si les circumstàncies canvien aquell hàbit no ens servirà.  Si hem après a pensar, sabrem adaptar-nos de nou a la nova situació. Això és el que hem d’aconseguir. I no sabem si ho fem ! Creus que en els propers anys l’educació ambiental prendrà més protagonisme dins les línies de treball dels ajuntaments? Tant de bo. L’educació ambiental és una eina imprescindible per arribar a provocar canvis favorables a la nostra espècie en relació al medi en el que vivim i ens desenvolupem de forma global. Cal que sigui així, que l’educació ambiental prengui més protagonisme i guanyi transversalitat per enfortir els seus objectius i que arribi a la ciutadania de forma sistèmica. Per últim, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions. Cal que cadascú de nosaltres, de forma individual o col·lectiva assumeixi la responsabilitat que li toqui respecte la salut del món on vivim i la seva sostenibilitat. No podem escudar la nostra pròpia responsabilitat darrera de la dels altres i no fer res perquè algú altre no fa…encara que sigui únicament reclamar l’acció dels altres. Ni tota la feina per fer és cosa de la ciutadania, ni del sector privat, ni del sector públic. És de tothom ! d’aquí i d’allà. No s’ha de perdre mai aquesta perspectiva global.

Blanca Martínez de Foix és la cap de l’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció Ambiental de la Diputació de Barcelona. És llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. La Diputació de Barcelona  és una administració supramunicipal amb competències diverses. Ens en pots fer un petit resum? On s’inclou el vostre treball en educació ambiental? La funció de la Diputació de Barcelona és prestar assistència als ajuntaments, sovint a través del suport econòmic, i també de l’assessorament tècnic. Aquesta cooperació és fonamental per al funcionament de molts municipis, especialment dels mitjans i els més petits. Gran part de les competències de la Diputació es mantenen encara des del temps de la Mancomunitat de Catalunya que va crear estructures de modernització del país en camps tan diversos com l’educació, la xarxa de biblioteques, la divulgació científica o la conservació dels boscos. L’educació ambiental és una prioritat per a nosaltres des de fa més de tres dècades. Quan es va crear el servei de medi ambient ja es va definir una línia de treball sobre educació ambiental. A la Diputació van néixer iniciatives pioneres com el Centre d’Estudis del Mar de Sitges, Can Lleonart, al Montseny o el Joc de l’Aigua, degà dels jocs ambientals de rol. Actualment concebem l’educació ambiental com una eina doble, de gestió i de sensibilització. Com a instrument de gestió, ens permet  incidir de forma directa en la governança de les nostres ciutats en camps com la prevenció de residus, l’estalvi d’aigua o l’ús eficient de l’energia.  Com a eina de sensibilització, fa possible democratitzar el coneixement i apoderar la ciutadania perquè pugui prendre decisions fonamentades en àmbits tant determinants com la transició energètica o la lluita contra el canvi climàtic. És un cercle virtuós, no hi pot haver una bona gestió ambiental municipals si no hi ha educació, sensibilització i comunicació ambiental. I no aconseguirem polítiques valentes si no hi ha una ciutadania empoderada i sensibilitzada que empeny a fer-ho. La demarcació de Barcelona té un gran nombre de municipis. Com gestioneu que la informació i l’assessorament hi arribin amb un bon nivell de qualitat? Sí, són 311 municipis, concretament, encara que de característiques molt heterogènies. Això ens ha obligat a construir un ecosistema de mitjans complex, que inclou diverses webs, comunitats virtuals i xarxes socials, i que distribueix informació i continguts a molts nivells, des del públic general fins als tècnics municipals i als càrrecs electes. Aquests darrers també tenen el Catàleg de Serveis, mitjançant el qual Diputació els ofereix gran part dels recursos que posem a disposició. Però, la reina de la nostra corona és la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que és un gran laboratori d’intercanvi d’experiències i un obrador de propostes. L’AMB i la DIBA són dues administracions supramunicipals que treballen en el camp de l’educació ambiental. Quines col·laboracions o punts de contacte s’estableixen? Creus que caldria potenciar aquesta cooperació? Sens dubte. Compartim objectius fonamentals, tant pel fet de ser administracions supralocals com pel nostre repte comú en sostenibilitat. Ja fa temps que col·laborem en molts àmbits. Organitzem campanyes conjuntes de suport ambiental als municipis, en les quals participem no només l’AMB i la Diputació de Barcelona, sinó la també la Generalitat de Catalunya i moltes altres administracions. Així oferim una imatge de coherència pública que es correspon molt millor amb la visió que els municipis i la ciutadania esperen de nosaltres. Ens complementem i estem aprenent que les aliances ens fan fer millor la nostra feina. Encara queda molt camí per recórrer, però la bona disposició i l’enteniment existents a hores d’ara són un bon camp de creixement i ens esperona. Quins punts forts diries que té la DIBA en l’àmbit de l’educació i promoció ambiental? I quins punts a millorar? Escoltar els municipis ens ha estat una bona recepta. Molts anys de compartir experiències i reptes ens ha fet un bon retrat de les necessitats dels municipis. També hi ha  l’experiència acumulada i l’entusiasme i la professionalitat de les tècniques i tècniques que formem l’Oficina d’Educació i Promoció Ambiental. Tinc la sort de tenir un gran equip de treball. Crec que, en el nostre camp, els objectius professionals sempre han anat de la mà amb una certa dosi de convicció i motivació. Són aspectes que es complementen, imprescindibles els dos. Això si, també tenim una llista llarga de temes que volem millorar, començant per establir sistemes d’avaluació i seguiment de la feina que fem per exemple. I també saber explicar millor tot el que fem. Precisament, en aquest sentit, teniu alguna eina que pugui valorar si l’educació ambiental ha fet avançar en el canvi d’hàbits de la ciutadania? Bé, aquí topem amb una de les dificultats tradicionals de l’educació ambiental —i, de fet, de l’educació com a conjunt—: l’avaluació dels impactes. A la nostra oficina avaluem una gran part de les activitats i dels suports que fem. Però està clar que, en general, el que aconseguim es limita a identificar la satisfacció de l’usuari, que habitualment és alta, només faltaria. El que realment ens interessa a tots és, efectivament, conèixer com la nostra activitat modifica els hàbits de la gent cap a comportaments més sostenibles. Tenim alguns indicadors, sí. Per exemple, els PAES, i alguns projectes com els Euronet 50/50, registren les variacions del consum energètic per part de ciutadans i equipaments. Això ens orienta. Però tampoc podem estar segurs de l’impacte a llarg termini. Per analitzar-lo bé, ens cal una feina profunda en camps com la psicologia, la pedagogia i la sociologia, on ja hi ha companys que hi treballen de temps ençà. Aquesta feina és imprescindible per poder parlar amb coneixement de causa i amb dades científiques. Personalment, però, la percepció de l’evolució és positiva, i encara que sabem que queda molta feina per fer, contemplo el conjunt amb optimisme. Creus que en els propers anys l’educació ambiental prendrà més protagonisme a les línies de treball dels ajuntaments? No hi ha un altre camí. La sostenibilitat compartida, és l’itinerari a seguir. L’apoderament...

Els alumnes de 3r d'ESO ja disposen de les dades energètiques dels edificis residencials i preparen les accions de retorn al veïnat.

Central de reserves del programa educatiu Compartim un futur Què és la Central de reserves del Compartim un futur? Quin és l’equip humà que la forma? La Central de reserves és el departament que s’encarrega de gestionar totes les reserves d’activitats i visites que el programa Compartim un futur ofereix. Està formada per un equip humà de quatre persones; dos persones que s’encarreguen de l’atenció a l’usuari i la tramitació de les reserves (l’Alicia i en Joan), una tècnica de gestió (la Laie) i un cap de departament (en Nacho). Per situar-nos, ens podeu explicar el treball diari habitual que realitzeu? Quins horaris i calendari té de consulta? El treball més habitual és atendre trucades i correus electrònics que ens envien els usuaris dels programa (escoles, instituts, ajuntaments, associacions, etc.) i gestionar les reserves de les activitats que ens demanen o efectuar modificacions en reserves ja concertades. També ens encarreguem de coordinar els diferents actors que intervenen en una activitat (usuaris, AMB, empreses d’educació ambiental, instal·lacions…) a fi i efecte que tot funcioni el millor possible. L’eina que utilitzem per introduir les reserves (o les modificacions en cas de que n’hi hagi) és una aplicació informàtica que també serveix d’eina de consulta de tots els agents implicats en una activitat. Els horaris d’atenció són de dilluns a divendres de 8 a 14 h. i de dilluns a dijous de 15:30 a 18 h. La Central és operativa tot l’any llevat del mes d’agost que no hi ha servei. Creieu que el Compartim un futur és un programa complicat de gestionar? Heu de conèixer a fons tots els detalls? És un programa complex per la gran oferta educativa que ofereix i les particularitats de cada activitat i visita. El fet d’oferir activitats amb un ventall tan ampli de públic també augmenta la dificultat de gestió. S’han de conèixer molt bé els detalls de cada activitat i les característiques del grup que la sol·licita per tal de que la reserva sigui correcta i els recursos s’aprofitin de la millor manera. Un altre factor de complexitat és que hi ha molts actors que intervenen: el sol·licitant, les empreses educadores, les instal·lacions o espais naturals i l’AMB. Quina tipologia d’usuaris es posa en contacte amb la Central de reserves? Hi ha alguna/es època/ques de l’any més intenses de feina? Es posen en contacte amb la central molts tipus d’usuaris; des d’escoles fins a grups d’estrangers interessats en el reciclatge del nostre país. També contacten associacions ben diverses i inclús particulars que s’han organitzat per realitzar alguna de les visites que s’ofereixen. El programa Compartim un Futur ofereix activitats enfocades a usuraris de formació reglada i de formació no reglada i ciutadania. L’època més intensa és al començament del curs escolar (setembre-desembre) ja que el nombre més elevat d’usuaris són els escolars i per tant, a l’inici de curs, tot el personal docent vol reservar les activitats que realitzarà al llarg del curs. Per posar un exemple, durant el mes d’octubre del 2018, la Central va rebre 328 trucades i va gestionar 1064 correus electrònics. Segur que en tots aquests anys hi ha hagut anècdotes per explicar. Ens podríeu comentar alguna? Recordem especialment la gestió que vam haver de fer per unes visites el desembre de 2015 amb alumnes de batxillerat de la Sagesse High School de Beirut. Van ser difícils de lligar donats els pocs dies que passaven per casa nostra. Atès que van visitar Sant Adrià, vam baixar personalment a veure’ls i el contacte amb la responsable va denotar agraïment per tota la gestió. Els educadors que els van guiar van manifestar que eren uns alumnes molt ben educats i que van estar molt atents a totes les explicacions. Com a primers interlocutors amb la ciutadania creieu que l’educació ambiental és un tema que preocupa? Quin grau de coneixement penseu es té en general? L’educació ambiental és un tema d’actualitat i cada cop hi ha més sensibilització i interès en la conscienciació general sobre el medi ambient. A nivell docent creiem que hi ha un coneixement alt respecte la problemàtica actual i els hàbits que hem d’anar canviant per tal de caminar cap a un futur menys contaminat i amb més educació ambiental tot i que encara hi ha molta feina per fer. A nivell d’usuaris particulars, hi ha molta disparitat de coneixement i depèn molt de la conscienciació que a nivell personal cadascú té. Fem crítica constructiva, quines coses milloraríeu a la Central de reserves per tal d’augmentar la qualitat del servei que oferiu? Un dels temes que tenim pendents i que milloraria el servei que oferim és realitzar totes les visites i activitats del programa. Si bé és cert que ja n’hem vist algunes, encara ens en falten moltes per veure! Per últim, expresseu un “desig ambiental” per a les properes generacions. Demanem que en un futur no molt llunyà, la consciencia social sobre els plàstics i el mal que fan a tot el planeta sigui tan alta que el consum d’aquest material sigui pràcticament nul.