“Els humans estem destruint l’ecosistema marí i hem de posar-hi remei al més aviat possible”

“Els humans estem destruint l’ecosistema marí i hem de posar-hi remei al més aviat possible”

Míriam Artacho i Isaac Giner, pescadors de la zona del Maresme i propietaris del compte d’Instagram @masquepescadores. Ens podríeu fer un petit resum de qui sou, a què us dediqueu i des de quan? Em dic Míriam Artacho i el meu marit, Isaac Giner. Els dos tenim la mateixa titulació, de Patró de Pesca Polivalent, i tots els títols complementaris que el govern exigeix professionalment, com el de primers auxilis al mar, ràdio i altres. Tot i això, l’Isaac ara mateix no pot exercir de patró a causa d’un glaucoma, però els dos seguim pescant junts i jo porto la barca. És molt difícil dir quant fa que l’Isaac es dedica a la pesca. Ell és fill, net i besnét de pescadors i des de petit ha acompanyat el seu pare a la barca. Quan va tenir l’edat mínima, la pesca es va convertir en la seva professió. En el meu cas és més senzill, ja que al novembre va fer tres anys. En quina zona normalment pesqueu? Quina és la vostra pesca objectiu? Però què acabeu pescant també? El nostre vaixell té base de pesca a Arenys de Mar, així que pesquem a la zona del Maresme. És una embarcació petita, no arriba a fer 12 metres d’eslora, així que no ens allunyem gaire de la costa.  Ens dediquem a la pesca d’arrossegament. Consisteix en deixar caure una xarxa al fons del mar i arrossegar-la a baixa velocitat pel fons marí de manera que acabem pescant tot el peix que entra a la xarxa. El més comú es agafar rap, roger, lluç, pop, canana, calamar i besuc, entre d’altres. Però també acabem “pescant” molts residus. L’Isaac ja hi estava acostumat, però jo em vaig quedar sorpresa de la quantitat de brossa que recollíem amb el peix. Per aquest motiu, al març d’aquest any vaig obrir un compte a Instagram (@masquepescadores) per compartir amb les persones la realitat del fons marí. Quins són els residus que més hi trobeu? Heu vist una evolució en els últims mesos en el tipus de residus i la quantitat? Doncs hi trobem de tot. Hi trobem molts plàstics de diferents tipus (ampolles, testos, etc.), eines de jardineria, aspersors, pneumàtics, talls de canonades, taules, cadires, cubells, matalassos, joguines, llaunes… També recollim articles d’higiene: compreses, preservatius i sobretot tovalloletes. I des de fa uns mesos va aparèixer un residu nou: les mascaretes. La veritat és que pensava que a mesura que anàvem traient residus del mar n’aniríem trobant menys amb el temps, ja que els pescadors tenim un “camí” traçat per on sempre hem d’anar. Però la realitat és que el volum no disminueix, sinó que va augmentant. Què en feu dels residus que trobeu? Acumulem les deixalles en un racó de la barca. En aquests moments és quan aprofito per fer una foto i penjar-la al compte d’Instagram. Quan arribem al moll les baixem i les llencem en un contenidor del port especial per a residus que trobem al mar. Quina penseu que seria la solució per tal que els residus no arribin al mar i també per netejar els que hi ha actualment? Després de veure aquesta realitat, personalment em sento molt impotent. L’única manera és que les persones tinguin un compromís 100 % amb aquesta qüestió i que no llencin residus al vàter, ni al mar, ni a les rieres, etc. Però per netejar els que hi ha ara actualment penso que és molt complicat. En el vostre compte d’Instagram hi pengeu moltes fotos amb els residus que acabeu “pescant”. Quin és el missatge que voleu transmetre a la ciutadania? Hi ha la famosa frase feta en castellà que diu ojos que no ven, corazón que no siente... Per això espero que si les persones veuen amb els seus propis ulls el que ens trobem cada dia, potser ho poden “sentir” i això els pot fer reaccionar. De fet, un dia que vam treure moltíssima brossa vaig fer un post i vaig escriure: “si moltes barques, cada dia, estem fent aquesta segona feina d’escombriaires del mar i no acabem mai, a quina velocitat estan entrant les deixalles?”. El que vull transmetre és que els humans estem destruint l’ecosistema marí i hem de posar-hi remei al més aviat possible. No podem seguir així.

Programació especial de gener: tallers en línia

Programació especial de gener: tallers en línia

Donant continuïtat a la programació d’activitats en línia, al gener us oferim la possibilitat de participar en algunes activitats telemàtiques del programa Compartim un Futur. Hi podreu accedir des de qualsevol municipi, només us cal un dispositiu electrònic i connexió a internet. Us proposem les activitats següents, adreçades a ciutadania en general: 13 de gener. Residus, què hi després del contenidor?, d’11 a 12 h. 21 de gener. Clar com l’aigua, de 13 a 14 h. 27 de gener. Energia pel canvi, de 18 a 19 h. I en un format més lúdic, per a famílies: 4 de gener. Manualitat de decoració amb residus, d’11 a 12 h. 16 de gener. Conte: El recuc i el tresor de la brossa orgànica, d’11 a 12 h. 23 de gener. El conte d’en Bel, d’11 a 12 h. 30 de gener. Conte: El núvol ensopit, d’11 a 12 h. Per inscriure-us-hi, truqueu o envieu un WhatsApp al 671 33 23 12, o bé escriviu un correu electrònic a assessoria.compartim@amb.cat. Podeu descarregar-vos el programa en aquest enllaç. Les places són limitades!

Els semàfors acústics en préstec

Els semàfors acústics en préstec

El programa Compartim un Futur ofereix a entitats, escoles i ajuntaments diferents exposicions o recursos en préstec, de manera gratuïta. Avui us en volem presentar un: els semàfors acústics! Aquest element permet valorar el nivell de soroll que hi ha en un espai amb una gradació de tres nivells, marcats amb els colors d’un semàfor. Aquest recurs és ideal per utilitzar amb infants dels cicles d’educació infantil i primària. Amb l’ajuda d’aquest semàfor, l’alumnat podrà prendre consciència del soroll que es pot arribar a generar a l’aula o en altres espais i intentar reduir la contaminació acústica que ens envolta en el dia a dia. Us recomanem fer l’activitat Guardians del Silenci, que inclou propostes on s’utilitza el semàfor acústic. Podreu disposar del semàfor durant un període d’una setmana (amb flexibilitat) i és totalment gratuït. Per sol·licitar-lo, només cal que envieu un correu a: educacioambiental@amb.cat. L’escola Mare de Déu dels Àngels ja l’ha provat amb l’alumnat de P4. Ho podeu veure en aquest vídeo resum.

Activitat destacada: El refugi climàtic de la Dra. Shiva

Activitat destacada: El refugi climàtic de la Dra. Shiva

Aquest mes us presentem una activitat completament adaptada a la nova normalitat: El refugi climàtic de la Dra. Shiva. Es tracta d’una activitat que es duu a terme totalment a l’aire lliure, en diferents parcs urbans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’activitat serveix per treballar de manera cooperativa el concepte de canvi climàtic i els seus efectes, i per aprendre com les persones i les ciutats es poden adaptar a les noves condicions posant en valor els espais verds urbans. Davant de les altes temperatures, els participants hauran de buscar zones de confort tèrmic, en especial per a les persones vulnerables com ara els infants o les persones grans; els parcs i les zones verdes es presenten com a candidates a refugis climàtics. Mitjançant l’anàlisi amb els sentits i diversos equips de mesura, l’alumnat podrà aprendre què és un refugi climàtic i decidir si el parc o el lloc on es desenvolupa l’activitat pot esdevenir-ne un d’adient. Per participar en aquesta activitat cal fer una reserva prèvia a través del telèfon de la Central de Reserves (93 238 93 51) o per correu electrònic a reserves.compartim@amb.cat. Si necessiteu més informació, podeu posar-vos en contacte amb el Servei d’Assessorament del programa Compartim un Futur.

Continuem actius durant el 2021

Continuem actius durant el 2021

Durant aquest 2020, el Compartim un Futur ha treballat de valent per elaborar tot un seguit d’activitats en línia i recursos educatius, que romandran al programa i estaran sempre disponibles. Ja podeu consultar el nou catàleg de recursos digitals i activitats en línia. Hem elaborat una activitat telemàtica per a cadascun dels eixos temàtics del programa. Les activitats estan dirigides tant a públic escolar de primària i secundària com a la ciutadania en general. A més, hem adaptat algunes de les activitats per tal que puguin ser retransmeses a l’aula a través d’una càmera web. Així doncs, l’alumnat podrà romandre a l’aula mentre l’activitat es dinamitza telemàticament. A la pàgina web del Compartim un Futur, dins de les descripcions de les activitats, trobareu indicades quines poden optar a aquesta modalitat. Si teniu dubtes, contacteu amb el Servei d’Assessorament. Una altra novetat d’aquest curs és que no hi ha períodes d’inscripció. Es pot demanar l’activitat en qualsevol moment de l’any. Per participar-hi només cal que ompliu el formulari d’inscripció i, des de la Central de Reserves, es posaran en contacte amb vosaltres al més aviat possible. També us hi podeu inscriure trucant al telèfon 93 238 93 51 o bé enviant un correu electrònic a reserves.compartim@amb.cat. Les sol·licituds s’han de fer amb una antelació mínima de 15 dies.

Parcs i pedals al Besòs

Parcs i pedals al Besòs

El passat 15 de desembre es va fer la prova pilot amb treballadors públics de diferents administracions de la nova activitat del Compartim un Futur “Parcs i pedals al Besòs”, una activitat adreçada al públic de formació reglada entre 10 i 14 anys i que té com a punt de sortida l’Aula Ambiental Isabel Muñoz del parc de Can Zam a Santa Coloma de Gramenet. La proposta consta de tres parts. En primer lloc, una presentació dels valors socioambientals del parc, el seu paper de connector ecològic i la seva situació dins dels itineraris pedalables a l’entorn del Besòs. A continuació, es fa una sessió teòrica per donar a conèixer a l’alumnat quines són les normes de circulació en bicicleta i per quins espais s’aconsella que circulin de manera segura. També es promou aquest transport com a mode habitual de mobilitat per anar a l’escola i a l’institut. Per acabar, té lloc una sessió pràctica que inclou un recorregut en bicicleta per la via pública del municipi. L’itinerari preveu aturades per tal d’explicar els valors ambientals de diferents equipaments i indrets de la ciutat. Així doncs, es relaciona el paper de la mobilitat sostenible amb el verd urbà per millorar la qualitat de l’aire de la ciutat i per fer front a l’emergència climàtica.