Helena Barracó és ambientòloga i cap d’educació ambiental de l’Ajuntament de Barcelona. Interessada per l’Ecologia Urbana i les ciutats sostenibles, va treballar a la xarxa de ciutat ICLEI-Local Governments for Sustainability quan a Europa s’estaven impulsant les agendes locals 21. Des de l’any 2000 treballa a l’Ajuntament de Barcelona, primer a l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans i, actualment, a l’Àrea d’Ecologia Urbana (que inclou Medi Ambient, Infraestructures i mobilitat i Urbanisme). Abans de ser cap d’educació ambiental, va impulsar el programa Ajuntament+Sostenible, al departament de prevenció de residus i també va coordinar els indicadors de sostenibilitat.

Ens podries explicar l’estructura que té l’ajuntament de Barcelona en l’àmbit d’educació ambiental? De quin departament depèn?

L’Ajuntament de Barcelona va ser pioner i l’Àrea de Serveis Urbans i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins ja comptaven a finals dels anys 80 amb els seus departaments dedicats a l’educació ambiental. Actualment el Departament d’Educació Ambiental està dins de la Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat de l’Àrea d’Ecologia Urbana.

L’educació ambiental i la coresponsabilització ciutadana han estat sempre una línia d’acció clara i decidida del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, que és l’Agenda21 de Barcelona, tant en la seva primera edició (2002-2012) com en la segona (2012-2022) que és la vigent actualment (línia d’acció 9. Educació i acció ciutadana: de la conscienciació a la coresponsabilització amb coneixement de causa). Amb el temps el treball en l’àmbit de l’educació ambiental s’ha anat consolidant amb una diversificació de programes per arribar a diferents públics i temàtiques i també amb la creació d’una xarxa d’equipaments dedicats a estendre la cultura de la sostenibilitat.

Teniu un programa educatiu diferenciat per escoles i adults. Estan molt diferenciats a nivell metodològic? Quines activitats tenen més èxit per a cadascun dels dos públics?

Pel que fa a les escoles, es treballa en el marc del Programa Escoles+Sostenibles, que actualment té 352 escoles de la ciutat, amb el suport i l’acompanyament del programa cada centre escolar desenvolupa iniciatives de millora ambiental de la pròpia escola i de l’entorn. Les escoles decideixen quins àmbits volen treballar i des del programa es faciliten recursos i oportunitats de treball en xarxa. És un programa molt consolidat, que funciona des de l’any 2001 i en el que hi ha centres amb una llarga trajectòria, que fan projectes triennals i cada vegada més transversals dins les escoles. Entre els àmbits més treballats hi trobem: l’hort i el compostatge, la reducció del malbaratament alimentari i prevenció d’embolcalls d’un sol ús, entre d’altres.

També hi ha tot un seguit de recursos com les maletes pedagògiques temàtiques que oferim des del Servei de Documentació d’Educació Ambiental adreçades al professorat dels centres i  el Programa Com Funciona Barcelona? Escoles, que funciona des de fa més de 20 anys i que ofereix visites a instal·lacions de gestió de residus, d’aigua, qualitat de l’aire, energies renovables i espais verds de la ciutat. Els espais més sol·licitats són les masies urbanes de Can Cadena i Can Mestres on s’hi poden veure horts urbans i també animals.

Pel que fa al públic adult, l’enfocament es fa partir de l’oferta de tallers, visites i activitats que es programen des de les aules ambientals de la ciutat, equipaments culturals (centres cívics, biblioteques) i esdeveniments diversos. Aquí el repte és tenir una oferta continuada en diferents temàtiques ambientals i de proximitat que resulti atractiva per tot tipus de públics.

En aquest sentit, per una banda, hem anat ampliant i treballant en xarxa amb les aules ambientals que hi ha Barcelona, que són La Fàbrica del Sol, l’Ateneu de Fabricació Digital, el Centre de la Platja, l’espai lúdic ambiental per famílies del Parc de la Ciutadella i aules ambientals de districtes com són el Aula Ambiental de l’Eixample (punt Verd de Sagrada Família), Les Corts (Centre Cívic de Can Deu), Gràcia (Aula Ambiental del Bosc Turull), Nou Barris (Casa de l’Aigua) i Sant Andreu (Aula Ambiental de Trinitat Vella). El nostre objectiu seria poder arribar a tenir almenys una aula ambiental de referència en cada districte i que els equipaments de ciutat (biblioteques, centres cívics, casals de barri, et ) també incloguin en el seu funcionament i en la seva programació tallers, visites i activitats de sostenibilitat.

I, d’altra banda, despleguem programes d’educació ambiental en xarxa amb els territoris i diferents agents com són: els tallers Carrega’t d’energia (per empoderar la ciutadania en l’estalvi, l’eficiència i la generació amb renovables), els tallers Sembra Natura (de jardineria i horticultura urbana sostenible), el visionat de pel·lícules amb temàtica ambiental amb cine-fòrum o el programa Renova la teva roba d’intercanvi de roba, així com visites també a instal·lacions ambientals i a parcs amb guiatges especialitzats. Tots aquests es poden programar en equipaments culturals.

Com feu la valoració de la qualitat del servei educatiu? Quins són els principals reptes?

En el cas de les escoles es treballa sempre amb l’avaluació de les activitats, en millora contínua, fomentant el treball en xarxa i l’intercanvi continuat entre els centres participants tant durant en el curs com en l’acte anual de cloenda.

Pel que fa a les activitats i programes ambientals adreçats a la ciutadania, sempre es fan valoracions quantitatives i qualitatives de les activitats tant per part dels talleristes o educadors com per part dels participants i tenim molt bones valoracions. El gran repte sempre és veure fins a quin punt el canvi d’hàbits proposat és efectiu més enllà del curt-mig termini. Hi estem treballant.

Igualment també treballem per tal d’implantar un sistema d’avaluació homogeni tant pels programes ambientals com pels equipaments de referència per estendre la cultura de sostenibilitat a la ciutat.

En les campanyes concretes de diferents temàtiques ambientals que realitzeu, heu notat un cop acabades, una millora en el canvi d’hàbits dels ciutadans/es? Què creus que és imprescindible tenir en compte en l’educació ambiental per motivar a les persones a que canviïn d’hàbits?

Penso que hi ha temàtiques en les quals el canvi d’hàbits és una realitat i s’ha anat consolidant, com és el cas de l’estalvi d’aigua a les llars.En altres, en canvi, estem veient que bones pràctiques que s’havien adquirit amb la crisi econòmica, ara que n’estem sortint estan revertint, són hàbits, que, per tant no s’han consolidat, és el cas de la producció de residus per habitant, que està repuntant. En aquest sentit, altres instruments, com els normatius (noves directives de regulació dels envasos d’un sol us, cobrament de bosses de plàstic) són necessaris.

Està clar que l’educació ambiental és un dels instruments que tenim a l’abast per poder fer efectius els canvis necessaris cap a hàbits més sostenibles però s’ha de reforçar amb altres tipus d’incentius (fiscals, econòmics, de regulació) per donar un missatge coherent al ciutadà sobre com actuar.

Crec que les campanyes adoctrinadors, de caire alarmista o massa finalista no son efectives en mig-llarg termini, cal anar als valors, remoure consciències i oferir alternatives. Entendre per què es demana l’esforç de canviar un hàbit és fonamental per tal que sigui efectiu i avancem cap a la coresponsabilització de la ciutadania cap a uns estils de vida més sostenibles.

Quins aspectes ambientals o eixos creus que cal potenciar en una ciutat com Barcelona?

En una ciutat tan densa com Barcelona, penso que tenim recorregut en l’àmbit de la millora de la qualitat de l’aire i el soroll, que van molt relacionades amb les pautes de mobilitat dels totes les persones i mercaderies que entren, surten i es mouen per Barcelona.

Crec també que cal posar molt en valor els espais oberts de la ciutat com són el front marítim i les platges i els espais verds de la ciutat, com a llocs per l’esbarjo però també amb els seus valors paisatgístics, de funcions beneficioses per l’ecosistema urbà.

I finalment, per fer front a tots els reptes que comporta el canvi climàtic, cal per un canvi paradigmàtic en la manera com consumim bens i serveis i fer que els aspectes ambientals esdevinguin un element clau a l’hora de prendre les decisions de consum. Cada vegada hi ha més alternatives de consum conscient que van des de l’energia (que pot ser renovable i local) a com ens movem (a peu, en bicicleta, transport públic), al menjar que comprem (pot ser ecològic i de proximitat), la roba (pot ser de segona ma o intercanviada), els electrodomèstics (que es poden reparar i comprar de màxima eficiència energètica), etc. La ciutat ofereix totes aquestes possibilitats i alternatives i cal fer-les visibles i posar-les a l’abast de tothom.

El projectes d’implicació i compromís de la ciutadania (com els projectes de ciència ciutadana, els projectes del Compromís pel Clima o el Mapa Barcelona+Sostenible), són un repte de gestió per les administracions, però necessaris per avançar en la coresponsabilització ciutadana cap a una ciutat més sostenible.