El subsol de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amaga una extensa xarxa d’infraestructures hídriques històriques que han estat fonamentals per al desenvolupament agrícola del territori: les mines d’aigua. Per estudiar, cartografiar i divulgar aquest patrimoni subterrani es va constituir l’Equip d’Estudi de Mines i Altres Camins de l’Aigua (eMINAca). L’entitat està formada per un equip multidisciplinari que inclou Jaume Campos Masip, enginyer agrícola i arquitecte del paisatge; Josep Menargues Rajadell, informàtic amb estudis en gestió forestal, i Oriol Valls Maurel, ambientòleg.

L’abandonament generat pels canvis en les normatives sanitàries i en la propietat i usos del sòl ha deixat gran part d’aquestes infraestructures en desús. El projecte assenyala una realitat pràctica: allò que no es veu tendeix a oblidar-se. Aquesta xarxa subterrània no només té un valor històric, sinó que representa una infraestructura d’aprofitament hídric que està quedant al marge de la planificació territorial. La manca de manteniment i d’un registre cartogràfic exhaustiu implica el desaprofitament d’un recurs hídric local en un context en què la gestió de l’aigua és crítica.

L’estudi de les mines requereix haver d’aplicar tècniques d’espeleologia per poder accedir a un patrimoni subterrani, sovint inaccessible, inundat o amb despreniments. Les dades obtingudes en el treball de camp demostren la magnitud d’aquesta xarxa: l’equip del projecte ha arribat a descobrir i topografiar més de 6 quilòmetres de galeries inèdites, únicament al municipi de Sant Feliu de Llobregat.

El llibre L’aigua oculta. Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat, publicat recentment, culmina la recerca iniciada pels tres autors ara fa sis anys. Es tracta d’una recerca basada en documents d’arxiu, però també en un treball de camp exhaustiu que els ha permès situar les diverses boques de mina, fer aixecaments topogràfics, recórrer les galeries, fer un recull fotogràfic important i identificar nous valors geològics, biològics i històrics relacionats amb les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat. Es pot comprar a través d’aquest formulari o també el podreu trobar a algunes llibreries del Baix Llobregat.

En els darrers mesos, també s’han fet diverses presentacions del llibre, amb èxit de convocatòria, a espais com la seu de la Federació Catalana d’Espeleologia (Barcelona), la Biblioteca Collserola (barri de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona), l’Ateneu Santfeliuenc (Sant Feliu de Llobregat) o Can Ginestar (Sant Just Desvern), així com a diversos programes de ràdio i televisió locals.

La recerca ha permès ordenar informació dispersa i, en alguns casos, poc precisa, i reconstruir la trajectòria d’un patrimoni que havia quedat diluït en la memòria col·lectiva. L’equip ha treballat amb especialistes del món científic i acadèmic per reforçar el rigor dels resultats i ha identificat nous valors geològics, biològics i històrics associats a les mines. El llibre explica, entre altres aspectes, com el tipus de roca del terme municipal condiciona la captació d’aigua, o com la presència de fauna com la salamandra pot actuar com a indicador de qualitat hídrica. També documenta antigues infraestructures vinculades als molins de la zona de Can Calders i mines que encara avui continuen actives.

La identificació i avaluació d’aquestes mines ofereix informació rellevant per poder dinamitzar els ecosistemes agrícoles i agroforestals del territori. En un escenari de canvi climàtic i de sequeres recurrents que limiten la disponibilitat d’aigua per a la pagesia, analitzar la viabilitat de recuperar cabals d’antigues mines pot ser una estratègia complementària per al reg en parcs agraris i horts urbans. L’aprofitament d’aigües freàtiques a través d’infraestructures ja existents contribuiria a la mitigació i resiliència envers el canvi climàtic.

En aquest sentit, el bon funcionament de les mines d’aigua tenen una rellevant capacitat de dinamització de l’agricultura de muntanya de la Serra de Collserola, que es troba en retrocés degut, en part, a la manca d’aigua. Cal remarcar també que les basses i fonts que abasteixen les mines d’aigua permeten abeurar tant la fauna salvatge com la domèstica. Així, poden funcionar com a punts d’abeurador per a ramats de cabres, ovelles o rucs, que actuen com una eina clau per afavorir una gestió forestal més sostenible, ja que faciliten la gestió silvopastoral dels boscos.

El projecte manté una base de dades viva i fa una crida a la col·laboració entre institucions, entitats i ciutadania per unificar la informació dispersa en un únic mapa de les mines d’aigua de Catalunya. Diferents municipis ja han començat a compartir els seus registres i estudis locals per integrar-los a la plataforma. Tota la documentació tècnica, així com les vies de contacte per notificar noves troballes, es troben disponibles al seu lloc web oficial.

Així mateix, l’eMINAca també organitza visites guiades a les mines d’aigua per a grups reduïts, amb inscripció prèvia. Tanmateix, actualment estan cancel·lades fins a nou avís en conseqüència de les restriccions d’accés al medi natural del Parc Natural de la Serra de Collserola per evitar la propagació del virus de la pesta porcina africana.

Pots trobar més informació al seu web www.minesdaigua.cat, o bé, al seu perfil d’Instagram.