L’Ajuntament de Barcelona anuncia un projecte pilot de comerç assequible a la Marina del Prat Vermell, inspirat en la iniciativa de Nova York, i obre el debat sobre el paper de les polítiques públiques en l’accés a una alimentació saludable i assequible.

Garantir l’accés a una alimentació adequada és un dels reptes creixents de les ciutats. L’encariment del cost de la vida, les desigualtats en la capacitat de compra de les llars i les diferències en l’oferta comercial entre barris han situat l’accessibilitat alimentària al centre del debat sobre les polítiques urbanes.

En aquest context, l’alcalde de Barcelona ha anunciat aquest dissabte la creació d’una xarxa de comerços assequibles, amb un primer projecte pilot que es preveu posar en marxa a finals del 2027 al barri de la Marina del Prat Vermell, al districte de Sants-Montjuïc. L’anunci es va fer durant la trobada Urban20 celebrada a Nova York, després de la reunió de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, amb l’alcalde de Nova York, Zohran Mamdani.

El projecte barceloní té per objectiu facilitar l’accés de les famílies treballadores i de classe mitjana a productes bàsics de primera necessitat i productes frescos a preus assequibles. Segons la informació disponible, el primer establiment s’ubicarà en un equipament o local de titularitat municipal i la gestió es preveu que recaigui en una entitat del tercer sector. També es planteja vincular la iniciativa a un programa de formació professional.

La Marina del Prat Vermell ha estat escollida com a àmbit per desenvolupar aquesta primera experiència pilot, en un context de transformació urbana i de creixement residencial. La proposta pretén, així, donar resposta a zones on l’oferta de comerç alimentari tradicional és encara insuficient i utilitzar els recursos i els espais públics com una eina per reforçar l’accés als aliments.

Una proposta inspirada en Nova York

L’anunci de Barcelona pren com a referència directa la iniciativa impulsada a Nova York, on l’alcalde Zohran Mamdani ha plantejat la creació de cinc supermercats públics, un per cadascun dels districtes de la ciutat.

La proposta novaiorquesa parteix d’un diagnòstic similar: l’augment del cost dels aliments bàsics dificulta cada vegada més l’accés a una alimentació adequada per a una part de la població. Els futurs establiments tenen previst oferir una cistella de productes frescos —entre els quals carn, peix, làctics i verdures— a preus reduïts. Segons les estimacions de l’Ajuntament de Nova York, alguns productes podrien arribar a ser fins a un 30 % més econòmics.

Tanmateix, cal tenir en compte que es tracta encara d’un model en fase de desplegament: els primers establiments de Nova York encara no han obert. Es preveu que ho facin al llarg del 2027. Per tant, encara no es disposa d’evidència sobre els seus resultats en termes de reducció efectiva del cost de la cistella, impacte sobre el comerç existent o sostenibilitat econòmica del model.

Més enllà dels supermercats públics: models diversos

El debat no és nou i, sobretot, no existeix un únic model d’establiment alimentari amb finalitat social. En diferents països s’han desenvolupat iniciatives que combinen objectius d’accessibilitat, sostenibilitat, economia social, reducció del malbaratament o suport a la producció local.

Al nord d’Europa, a Suècia, funciona des del 2015 Matmissionen (Missió Alimentació), una xarxa de supermercats socials. El model permet que persones amb ingressos baixos i dificultats per arribar a final de mes se’n puguin fer membres i adquirir-hi aliments aproximadament a un terç del preu habitual del comerç convencional. El projecte té, a més, una important dimensió ambiental i social: els productes que es comercialitzen provenen principalment de donacions de la indústria i la distribució alimentària i són aliments que corren el risc d’acabar convertint-se en malbaratament. Les botigues també ofereixen programes de formació i inserció laboral. Actualment, ja disposen de 18 establiments en diversos municipis suecs.

Aquest exemple mostra com una iniciativa de distribució alimentària pot perseguir simultàniament diferents objectius de política pública: reduir la pobresa alimentària, prevenir el malbaratament i facilitar itineraris d’inserció laboral. A Catalunya i a l’Estat també trobem experiències que, sense plantejar un supermercat públic, exploren altres maneres d’intervenir en els canals de comercialització.

A Guipúscoa, per exemple, el projecte Elikagunea, a Azpeitia, va néixer amb l’objectiu de revitalitzar el mercat local i reforçar la comercialització dels aliments produïts al territori. Es tracta d’un projecte cooperatiu que disposa d’un punt de venda permanent de productes locals a la plaça de la Fira i que busca connectar la revitalització del mercat amb un canvi en els hàbits de consum. Disposen d’un espai permanent de contacte entre productors locals i clients on s’organitzen esdeveniments, xerrades, cursos de cuina, presentacions i tast de productes.

Aquest tipus d’experiències posen l’atenció en una altra dimensió de les polítiques alimentàries: no només com fer més assequible la compra, sinó també com garantir que els aliments locals puguin arribar als consumidors, reforçar els canals curts de comercialització i generar valor al territori.

Els exemples de Barcelona, Nova York, Suècia o Guipúscoa responen a contextos i models diferents, però comparteixen una idea: la distribució és una peça fonamental del sistema alimentari. La disponibilitat física d’aliments, els preus, la localització dels establiments, les condicions d’accés, els canals de comercialització i les relacions entre productors, distribuïdors i consumidors determinen en bona part com s’alimenta una ciutat.

Per això, les polítiques alimentàries urbanes incorporen cada vegada més la distribució i l’accés com a àmbits d’actuació. Al costat de les polítiques de promoció de la producció local, els mercats municipals, els menjadors escolars, la compra pública o la prevenció del malbaratament, apareixen noves fórmules que pretenen garantir una oferta alimentària accessible i de qualitat als diferents barris.

El projecte anunciat a Barcelona obre, així, un nou camp d’experimentació. Encara queda per concretar el model de funcionament, l’oferta, els criteris d’accés, la política de preus i el sistema de gestió. La seva evolució permetrà analitzar fins a quin punt els equipaments i recursos públics poden contribuir a millorar l’accessibilitat alimentària i, al mateix temps, com es poden articular aquestes iniciatives amb el comerç de proximitat, els mercats municipals i els circuits de producció i comercialització local.