El Besòs és un territori estratègic per a la metròpoli barcelonina i per a Catalunya, amb una de les densitats de població més altes d’Europa, on viuen, segons quins límits de referència prenem, entre 700.000 i un milió de persones repartides en gairebé un centenar de barris de diferents municipis. És l’indret on milers de famílies van venir a construir-se un projecte de vida a Catalunya, moltes d’elles arribades amb el Sevillano, un vagó del qual encara es conserva al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya de Sant Adrià de Besòs, que ens recorda les il·lusions i els patiments de tanta gent que han ajudat a fer gran Barcelona i el país. Durant massa temps, el Besòs era una claveguera a cel obert, el límit de la ciutat imposat per Cerdà, on creixia una perifèria desendreçada que s’aprofitava com a pati del darrere per fer-hi grans infraestructures a tocar del riu.
En poques dècades, la llera del riu va deixar de ser un indret d’horta per convertir-se en un espai industrial, i va passar de les barraques als polígons a l’habitatge obrer en uns barris on mancaven equipaments i serveis de tota mena. Les lluites obreres i dels moviments veïnals van aconseguir dignificar parcialment aquells barris. Avui, tot i les actuacions, les administracions hem de fer molt més per recuperar el temps perdut. A l’Ajuntament de Barcelona, a través del Pla de Barris del Besòs i el Maresme, hi estem actuant de forma sostinguda amb projectes que van molt més enllà de la regeneració urbana o la rehabilitació d’habitatges i que intervenen en l’àmbit escolar, amb la inclusió de nous perfils professionals o d’activitats extraescolars, i el veïnal, potenciant el teixit associatiu, promovent nous lideratges i generant orgull de barri. I volem apropar-hi projectes d’abast metropolità, com la Biennal Manifesta d’art contemporani, que arribarà a Barcelona el 2024 i ens ajudarà a pensar i a reflexionar sobre la seva transformació.
Afortunadament, avui el Besòs ha deixat de ser el límit entre ciutats i el seu parc fluvial és un espai renaturalitzat que gaudeixen milers de ciutadans de les dues lleres. El Besòs ha esdevingut el veritable centre de la regió metropolitana de Barcelona; l’eix que l’explica i la projecta i l’indret amb més potencial de transformació, no només a la banda del litoral, sinó al llarg de tot el riu. La construcció de consensos al voltant del futur del Besòs és imprescindible i l’estem consolidant. És molt significativa la incorporació de la Generalitat al Consorci del Besòs o el full de ruta compartit per avançar en la seva regeneració que representa l’Agenda Besòs, en un moment en el qual la ciutat moderna es construeix resolent i millorant els espais construïts. També és necessari apostar per noves centralitats que es defineixin pensant en sectors estratègics. Això ho representen el campus del Besòs o el projecte de les Tres Xemeneies, una iniciativa ambiciosa que cal treballar amb el territori, amb el sector de l’audiovisual i amb totes les administracions per generar oportunitats de futur al seu entorn.
És el moment del Besòs per mèrits propis de tota la seva gent, per un deute històric i perquè aquest territori sempre ha donat més a Barcelona i a Catalunya del que li hem sabut retornar. I una bona manera de convidar tothom a conèixer i reconèixer aquest entorn és el Va de Besòs, la festa ciutadana que se celebra aquest dissabte 15 d’octubre. Una proposta que sorgeix de la voluntat compartida de Montcada, Santa Coloma, Sant Adrià, Barcelona i el Consorci del Besòs per treballar plegats i reivindicar el patrimoni tangible i intangible que acumula, i fer-lo dialogar amb la resta de la metròpoli. Va de Besòs vol ser una carta de presentació d’un territori que simbòlicament, socialment, culturalment i econòmicament té un potencial enorme en un futur pròxim i que serà, cada vegada més, un referent. Un dia ple d’activitats lúdiques, culturals i esportives, organitzades per les entitats i els equipaments del Besòs, que convida la ciutadania a apropar-se al Parc de les Aigües de Montcada i Reixac, a Can Zam de Santa Coloma de Gramenet, al barri del Bon Pastor i al Pont del Molinet de Barcelona i al Parc del Litoral de Sant Adrià, i a passejar amunt i avall per les dues lleres del riu.
Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Planificació Estratègica a l’AMB
(Article publicat el 14.10.22 al diari liniaxarxa.cat)