Arxiu de categories: Notícies
L’AMB exigeix un pla urgent de recuperació ambiental del riu Besòs i responsabilitats penals a les empreses contaminants
A proposta de la presidenta de l’AMB, Ada Colau, el Consell Metropolità celebrat el 17 de desembre de 2019 va aprovar una declaració institucional sobre la crisi ambiental al riu Besòs generada, el passat 11 de desembre, per l’incendi en una planta de reciclatge de Montornés del Vallès. La declaració, presentada davant del plenari pel vicepresident d’Ecologia, Eloi Badia, va ser aprovada per unanimitat de tots els grups metropolitans i reclama a la Generalitat un pla urgent de recuperació ambiental dels hàbitats i la biodiversitat del riu Besòs, al mateix temps que insta l’AMB a personar-se judicialment en la causa que es pugui obrir contra l’empresa contaminant per demanar-li responsabilitats. Aquest és el text íntegre de la declaració aprovada: Els grups polítics metropolitans PSC-PM, En Comú Guanyem, ERC-AM, JxCat, Barcelona pel Canvi, Ciutadans, PP, Ara Decidim Ripollet, Guanyem Badalona en Comú i Compromís i Acord per Torrelles MANIFESTEM la nostra preocupació per la crisi ambiental derivada de l’incendi de la planta de reciclatge de Montornès del Vallès, després de dècades de treball en positiu per construir, plegats, un magnífic Parc Fluvial i una nova realitat ambiental i recuperar, al mateix temps, la biodiversitat de l’ecosistema fluvial. El Besòs, un riu mediterrani i vulnerable El riu Besòs és un riu mediterrani vulnerable i profundament alterat per l’acció de l’home, especialment al curs baix. Amb una conca hidrogràfica de 1.039 km2, suporta una població de 2.000.000 d’habitants i és deficitària en aigua, és a dir, recull aigües de transvasament d’altres conques, com la del Ter. El seu cabal mitjà és de 3,9 m3/s, encara que en riuades com les de l’octubre del 1994 i del març del 2011 ha pogut arribar a 1.400 m3/s, fet que es repeteix de manera periòdica. Degut a la pressió antropogènica la seva llera s’ha anat reduint dels 500 metres d’amplada que tenia fa 100 anys als 130 metres de la canalització actual, al tram baix. Aquesta obra d’enginyeria es va dur a terme després dels efectes de la riuada de 2.300 m3/s del 1962, que va provocar un miler de morts i quantioses pèrdues materials. Com a conseqüència d’una política industrial sense control i dels abocaments de residus, la vida al riu, tret de la flora microbiana, va sucumbir. El Besòs perdia, així, el seu valor ecològic. Els científics de la Universitat de Barcelona han estudiat, durant molts anys, la qualitat de les aigües del Besòs i de l’ecosistema fluvial per determinar els efectes de les accions de sanejament i recuperació impulsades per les administracions. De claveguera a cel obert a espai fluvial recuperat La forta canalització i la degradació de les aigües del Besòs va anar generant, al llarg del temps, el rebuig dels ciutadans, que van començar a viure d’esquena a un riu que feia pudor. El Besòs s’havia convertit en el gran abocador de deixalles i el respecte ciutadà cap a aquest espai va desaparèixer. La imatge del Besòs com una claveguera a cel obert va instaurar la idea, en la ment de moltes persones, que calia tapar-la i aprofitar l’espai. Per sort, un grup de pioners, titllats, en el seu moment, d’idealistes i somiadors, van creure en la imatge d’un Besòs recuperat ambientalment. La constitució del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, l’any 1988, va ser un primer pas de les administracions, que van recollir aquella reivindicació ciutadana per transformar-la en reclamacions polítiques. Calia fer complir, així, a la Generalitat de Catalunya de l’època, els objectius de sanejament de les aigües que la legislació europea determinava després de l’entrada d’Espanya a la UE l’any 1986. L’any 1995, el 23 de novembre, es va signar, impulsat pels governs municipals un acord institucional entre els ajuntaments de Barcelona, de Santa Coloma de Gramenet, de Sant Adrià de Besòs i de Montcada i Reixac, que situava el marc de treball per a un projecte conjunt de recuperació ambiental del tram final del riu Besòs al llarg d’aproximadament 9 quilòmetres de recorregut. El gener de 1996 es presenta a la Unió Europea, mitjançant el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, el Projecte de Recuperació Ambiental del Tram Final del Riu Besòs en el marc dels Fons d’Infraestructures per a la Millora del Medi Ambient (FIMMA) finançat pels Fons de Cohesió de la Unió Europea. La fita s’aconsegueix el 18 de desembre del 1996: la Unió Europea acorda finançar el 80 % dels 3.325 milions de pessetes del projecte. El 20 % restant, aniria a càrrec de les institucions locals. Es tractava d’un projecte ambiciós i seriós, que, en realitat, era el resultat de dècades de reivindicació ciutadana per transformar la claveguera a cel obert en un riu amb vida. L’any 2000 el Parc Fluvial es converteix en una realitat i s’obre al públic. L’any 2004 ho fa el tram de Sant Adrià de Besòs. La ciutadania de l’àrea metropolitana va tornar a mirar cap al riu. L’havíem recuperat. El Parc Fluvial del Besòs, un exemple de desenvolupament sostenible que hem exportat al món i que ha estat reconegut per les Nacions Unides El Projecte de recuperació ambiental del tram final del riu Besòs plantejava dos objectius principals del mateix grau d’importància. En primer lloc, es tractava de recuperar la llera del Besòs pel seu ús ciutadà en el marc d’unes condicions de màxima seguretat per a les persones. No oblidem que el Besòs és un riu mediterrani i torrencial. En segon lloc, construir un sistema de depuració terciària de les aigües del Besòs mitjançant els anomenats wetlands o canyissars connectats a la Depuradora de Montcada i Reixac i que tindrien, al mateix temps, un paper important com a refugi de fauna. El desenvolupament sostenible es basa a no demanar a l’ecosistema més del que pot produir. En realitat, es tracta de no gastar més recursos naturals dels que la natura és capaç de generar. Es basa, per tant, en el concepte d’equilibri ecològic. Però el que és clau, en el cas de la recuperació ambiental del riu Besòs, és…
Revolució a les tarifes del transport públic metropolità
L’alcaldessa Ada Colau i alhora presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), conjuntament amb el conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, i el vicepresident de Mobilitat de l’AMB, Antoni Poveda, han presentat aquest 4 de desembre la nova ordenació tarifària que l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) ha decidit implantar a partir de l’1 de gener del 2020. Colau ho ha qualificat de “revolució tarifària” i de “canvi històric” en favor d’una major accessibilitat i ús del transport públic, perquè introdueix el concepte de “tarifa plana” en la mobilitat –per poc més del que costa un cafè diari es podran fer viatges il·limitats amb les noves i rebaixades T-Usual i T-Jove-, tot beneficiant milions de persones i contribuint a lluitar contra el canvi climàtic i la contaminació urbana. En síntesi, es rebaixen un 25% els preus dels títols tarifaris usats per la gent treballadora que més utilitza el transport públic i s’incentiva a que més persones es pugin al carro de la mobilitat sostenible. I tot plegat afecta un àmbit metropolità i un sistema de transport públic en el que anualment es mouen 4,3 milions de persones que fan prop de 19 milions de desplaçaments. Després d’uns anys en que els Comuns hem aconseguit la congelació de tarifes del transport públic, i l’increment del seu ús, calia fer una revisió profunda del sistema de tarifes, tal i com els Comuns vam proposar durant la darrera campanya electoral, amb els següents objectius: Acompanyar el desplegament de la Zona de Baixes Emissions i la declaració de l’emergència climàtica facilitant un canvi en el model de la mobilitat, abaratint el cost de qui entra i surt de la ciutat i de qui s’hi mou en transport públic. Rebaixar de forma important les tarifes dels usuaris habituals del transport públic i alhora rebaixar l’excessiva subvenció pública als usuaris més esporàdics i les persones, moltes d’elles turistes, que visiten la nostra metròpolis. Augmentar i facilitar encara més l’hàbit d’ús del transport públic per part de la gent jove. Definir un nou model de tarifes similar al d’altres àrees metropolitanes europees, on es diferencia l’ús habitual de l’esporàdic, per premiar als usuaris habituals. És per això que hem aconseguit definir un nou model de tarifes basat en la màxima de ‘com més viatges, menys pagues’ on els principals canvis són aquests: La T-Mes passa a ser la T-USUAL i passa de 54€ a 40€. Fem una aposta perquè aquest sigui el títol de transport de referència: una tarifa plana de viatges il·limitats a 40€, de forma que com més s’usa, més a compte surt. La T-Jove passa de 105€ al trimestre a 80€. La T-10 passa a ser T-CASUAL i de 10,20€ a 11,35€. És a dir, cada viatge passa de costar 1,02€ a 1,13€ Es simplifica el sistema, ja que amb el nou model desapareixen la T50/30 i la T-Trimestre. Aquest canvi de tarifes ha de suposar un salt important per incrementar l’ús del transport públic no només per moure’s per dins de Barcelona, sinó també per tota l’àrea metropolitana i, de forma molt important, per a qui entra i surt de Barcelona. Cal tenir present que cada dia hi ha un milió de desplaçaments en transport públic de persones que majoritàriament venen o surten per treballar o estudiar a Barcelona. Tota aquesta gent sortirà beneficiada i enlloc de comprar T-10 tindrà les T-USUAL. Ara bé, l’objectiu és, sobretot, que el milió de desplaçaments que es fan per la ciutat en transport privat es redueixin molt, fent més atractiu el transport públic. Amb aquest canvi ens posem al dia i en sintonia amb la majoria de capitals europees que ja tenen sistemes tarifaris amb aquestes característiques. I fins i tot fem una millor oferta tarifària, pel que fa als preus. Resulten emblemàtics els casos de Viena amb 51€ d’abonament mensual, Roma amb 35€, Madrid amb 54€, o París amb 75€. Totes aquestes ciutats tenen tarifes específiques per a visitants i usuaris ocasionals, com tarifes de dia, tarifes setmanals o bitllets senzills, i abonaments pels usuaris habituals. Per contra, arreu d’Europa no hi ha un títol multiviatge a preu significativament subvencionat com era fins ara la T-10 i que faci servir tothom. En el cas de Madrid, l’equivalent a la T-10 de Barcelona, multiviatge i integrat, té un preu de 18 euros. Aquesta modificació del sistema tarifari metropolità implica més usuaris habituals i amb millors tarifes. Un 30% dels usuaris avui de la T-10 seran susceptibles de passar a la T-usual i tindran un estalvi de cost i viatges il·limitats. Els usuaris de la T-jove i la T-trimestre tindran un estalvi de 25 euros. Els usuaris de la T-50/30 passaran a tenir desplaçaments il·limitats, i un estalvi de 3,5 euros al mes. Els usuaris avui de la Tmes + T50/30 + Trimestre, equivalen al 20% de les validacions, i tots ells tindran rebaixes. Els títols socials equivalen al 25% de les validacions i o es queden igual o tindran rebaixes: T-16 (5% de les validacions), T-jove (7% de les validacions), T-4, T-rosa, T-mes bonificada per persones en atur, títols per famílies nombroses i monoparentals… Finalment, els usuaris ocasionals del transport públic, i els visitants o turistes, veuran molt poc incrementat el seu cost de desplaçament A títol d’exemple, en zona 1, a partir de 9 validacions a la setmana, o 36 validacions mensuals, ja sortirà a compte comprar la T-usual. I en zona 2 a 6, passem de 36 validacions mensuals a 24 validacions perquè surti a compte comprar-se la T-usual de la zona que sigui. I és que no tant sols, ni principalment, és Barcelona ciutat qui surt afavorida per aquesta revolució tarifària, sinó el conjunt de municipis i residents a l’àrea i la regió metropolitanes. Així, per un patró habitual de desplaçament de zona 3, amb despesa mensual de transport avui de 103 euros (3 x T-10 zona 3 + 2 x T-10 zona 1), ara passarà a gastar només 75 euros i amb viatges il·limitats. I encara un altre…
El pressupost metropolità 2020 vol lluitar contra les desigualtats socials i l’emergència climàtica
El pressupost metropolità presentat i aprovat inicialment al Consell Metropolità extraordinari del 12 de novembre de 2019 és el pla econòmic i financer anual del 2020 vinculat a l’estratègia formulada en l’acord de govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) pel mandat 2019-2023. Aquest pressupost representa una eina clau per a la gestió pública, tot complint amb les obligacions enumerades en la Llei 31/2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. I ha de servir a la planificació, programació, control, seguiment i avaluació de l’actuació del govern metropolità, orientada segons els objectius enumerats en l’acord de govern, que posa especial èmfasi en la lluita contra les desigualtats socials i en fer front a l’emergència climàtica. És un pressupost que es planteja en un marc pressupostari a mig termini i que es desprèn de l’estudi-anàlisi de projecció de l’evolució del pressupost d’ingressos i despeses al llarg de tot el mandat, per disposar d’un pressupost de l’AMB que sigui sostenible i que garanteixi poder fer front a tots els àmbits competencials de la institució metropolitana. Els pressupostos del 2020 presenten una xifra de gairebé 2.000 milions d’euros pel que fa als números consolidats de totes els empreses i organismes metropolitans, i el pressupost propi de l’AMB és de gairebé 826 milions d’euros (exactament, 825.938.661,36 euros). Això suposa un creixement del 9,98% respecte el pressupost inicial del 2019. Aquests pressupostos 2020 s’emmarquen en un context d’incerteses tant pel que fa al moment polític com sobre l’evolució econòmica del país, a les envistes d’una possible nova recessió. Amb més raó, doncs, els pressupostos garanteixen els serveis obligats a prestar i complementen i impulsen projectes de caràcter metropolità de forma concertada, complementària o subsidiària als pressupostos de cadascuna de les administracions que intervenen en les polítiques municipals i metropolitanes. Aquest es un pressupost de transició, que cavalca amb el de l’anterior mandat i amb l’acord de govern signat el 25 de juliol de 2019. Es tracta del primer pressupost del mandat actual però, en molts aspectes, està condicionat per programes en execució i per la continuïtat i aprofundiment d’altres. També estableix crèdits per l’inici i impuls dels objectius definits en l’acord de govern vigent, que s’anirà concretant en posteriors pressupostos. Cal assenyalar també que ens trobem en ple procés de concreció de l’acord de govern al Pla d’Actuació Metropolità, pendent del procés participatiu i de la seva aprovació definitiva pel Consell Metropolità. Els pressupostos posen especial incidència en la lluita per les desigualtats socials, les garanties de l’habitatge i les necessitats per fer front a l’emergència climàtica, incidint en els diferents vectors que impacten sobre el clima. És un pressupost que també posa en valor la transformació del model econòmic, innovador i just, i que vol proporcionar estímuls a una ocupació de qualitat. Així mateix, vol impulsar noves formes d’economia, com ara la cooperativa, social i solidària, i es reafirma en el seu compromís de cooperació i solidaritat internacional. No cal entrar en detall de totes les xifres i partides, però se’n poden destacar algunes que sustenten el principis orientadors abans apuntats i que donen compliment per avançar en els objectius programàtics d’aquest mandat: preservar els recursos naturals, millorar els serveis i afavorir un medi ambient de qualitat per afrontar l’emergència climàtica, tot integrant actuacions en àmbits de gestió territorial, mobilitat, aigua i residus, i sempre basats en el compliment dels objectius de desenvolupament sostenible. Des del grup d’En Comú Guanyem volem destacar especialment aquests aspectes del pressupost de l’AMB: 342 milions d’euros per a millora de la qualitat de l’aire i desplegament de la mobilitat sostenible. 285 milions d’euros (285.777.920 euros) al sosteniment, manteniment i ampliació del transport públic. 44,6 milions (44.678.610 euros) a mobilitat reduïda, tarifació social i ZBE Rondes i ZBL. 9,2 milions (9.202.710 euros) per actuacions del PMMU, que contemplen l’aportació de les actuacions FEDER per un import de 2,6 milions d’euros i que ens permet avançar en el canvi de model de mobilitat i en el compromís de lluita contra la contaminació atmosfèrica i l’impuls d’una mobilitat més sostenible i eficient. 91,5 milions d’euros pel cicle integral de l’aigua (41,8% d’increment respecte el 2019). 21,34 milions d’euros per inversions en sanejament, que suposen un increment de 17,97 milions d’euros respecte el pressupost del 2019. 18,7 milions d’euros per reposició i millores. Dotació de crèdit per estudis jurídics. 31 milions d’euros per explotació del sanejament. 186 milions d’euros (186.432.310 euros) per inversions i millores ambientals en residus, implementació PREMET 25 i desplegament de les actuacions previstes en l’Acord metropolità pel Residu Zero. 185 milions d’euros (185.037.310 euros) per impuls al canvi de model, manteniment dipòsits controlats, ECOPARCS, plantes de compostatge i millora en el model de residus. 1,27 milions d’euros per instal·lacions fotovoltaiques. 000 euros pel pla d’actuació de supressió d’amiant. 20 milions per a polítiques socials, habitatge i impuls a l’ocupació i l’economia social i solidària. 8,5 milions d’euros (8.499.730 euros) en aportacions a les empreses i el consorci de l’habitatge 7,5 milions d’euros al programa metropolità de suport a polítiques socials municipals. 3,5 milions d’euros (3.524.900 euros) a les actuacions de desenvolupament econòmic i social. Territori vertebrat i socialment cohesionat. PDU metropolità i desenvolupament polítiques urbanístiques: 2,3 milions d’euros (2.297.191,95 euros) de despesa prevista, que inclou el servei de disciplina urbanística. Pla d’inversions metropolità dotat amb 62 milions d’euros (61.998.590 euros). Pendent de les concrecions dels programes metropolitans d’inversions de suport als municipis del mandat i la gestió del territori (platges, espais fluvials, agrícoles i forestals), la previsió pressupostària per aquests temes és de 17 milions d’euros (17.146.040 euros), i la gestió i manteniment de les Rondes es dota amb un import de 8 milions d’euros (8.019.700 euros). Transferència per l’actuació d’execució del projecte C-245 per import de 10,4 milions d’europs (10.421.968,71 euros). Compromís amb el 0,7% en cooperació. 2,1 milions d’euros (2.189.294,92 euros) pels programes d’internacional i de cooperació. Finalment, cal apuntar que aquest pressupost incorpora els béns, serveis, personal i recursos procedents dels traspassos de competències i funcions del desaparegut Consell Comarcal del Barcelonès.