A proposta de la presidenta de l’AMB, Ada Colau, el Consell Metropolità celebrat el 17 de desembre de 2019 va aprovar una declaració institucional sobre la crisi ambiental al riu Besòs generada, el passat 11 de desembre, per l’incendi en una planta de reciclatge de Montornés del Vallès. La declaració, presentada davant del plenari pel vicepresident d’Ecologia, Eloi Badia, va ser aprovada per unanimitat de tots els grups metropolitans i reclama a la Generalitat un pla urgent de recuperació ambiental dels hàbitats i la biodiversitat del riu Besòs, al mateix temps que insta l’AMB a personar-se judicialment en la causa que es pugui obrir contra l’empresa contaminant per demanar-li responsabilitats.
Aquest és el text íntegre de la declaració aprovada:
Els grups polítics metropolitans PSC-PM, En Comú Guanyem, ERC-AM, JxCat, Barcelona pel Canvi, Ciutadans, PP, Ara Decidim Ripollet, Guanyem Badalona en Comú i Compromís i Acord per Torrelles
MANIFESTEM la nostra preocupació per la crisi ambiental derivada de l’incendi de la planta de reciclatge de Montornès del Vallès, després de dècades de treball en positiu per construir, plegats, un magnífic Parc Fluvial i una nova realitat ambiental i recuperar, al mateix temps, la biodiversitat de l’ecosistema fluvial.
El Besòs, un riu mediterrani i vulnerable
El riu Besòs és un riu mediterrani vulnerable i profundament alterat per l’acció de l’home, especialment al curs baix. Amb una conca hidrogràfica de 1.039 km2, suporta una població de 2.000.000 d’habitants i és deficitària en aigua, és a dir, recull aigües de transvasament d’altres conques, com la del Ter.
El seu cabal mitjà és de 3,9 m3/s, encara que en riuades com les de l’octubre del 1994 i del març del 2011 ha pogut arribar a 1.400 m3/s, fet que es repeteix de manera periòdica.
Degut a la pressió antropogènica la seva llera s’ha anat reduint dels 500 metres d’amplada que tenia fa 100 anys als 130 metres de la canalització actual, al tram baix. Aquesta obra d’enginyeria es va dur a terme després dels efectes de la riuada de 2.300 m3/s del 1962, que va provocar un miler de morts i quantioses pèrdues materials.
Com a conseqüència d’una política industrial sense control i dels abocaments de residus, la vida al riu, tret de la flora microbiana, va sucumbir. El Besòs perdia, així, el seu valor ecològic.
Els científics de la Universitat de Barcelona han estudiat, durant molts anys, la qualitat de les aigües del Besòs i de l’ecosistema fluvial per determinar els efectes de les accions de sanejament i recuperació impulsades per les administracions.
De claveguera a cel obert a espai fluvial recuperat
La forta canalització i la degradació de les aigües del Besòs va anar generant, al llarg del temps, el rebuig dels ciutadans, que van començar a viure d’esquena a un riu que feia pudor. El Besòs s’havia convertit en el gran abocador de deixalles i el respecte ciutadà cap a aquest espai va desaparèixer.
La imatge del Besòs com una claveguera a cel obert va instaurar la idea, en la ment de moltes persones, que calia tapar-la i aprofitar l’espai.
Per sort, un grup de pioners, titllats, en el seu moment, d’idealistes i somiadors, van creure en la imatge d’un Besòs recuperat ambientalment.
La constitució del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, l’any 1988, va ser un primer pas de les administracions, que van recollir aquella reivindicació ciutadana per transformar-la en reclamacions polítiques. Calia fer complir, així, a la Generalitat de Catalunya de l’època, els objectius de sanejament de les aigües que la legislació europea determinava després de l’entrada d’Espanya a la UE l’any 1986.
L’any 1995, el 23 de novembre, es va signar, impulsat pels governs municipals un acord institucional entre els ajuntaments de Barcelona, de Santa Coloma de Gramenet, de Sant Adrià de Besòs i de Montcada i Reixac, que situava el marc de treball per a un projecte conjunt de recuperació ambiental del tram final del riu Besòs al llarg d’aproximadament 9 quilòmetres de recorregut.
El gener de 1996 es presenta a la Unió Europea, mitjançant el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, el Projecte de Recuperació Ambiental del Tram Final del Riu Besòs en el marc dels Fons d’Infraestructures per a la Millora del Medi Ambient (FIMMA) finançat pels Fons de Cohesió de la Unió Europea.
La fita s’aconsegueix el 18 de desembre del 1996: la Unió Europea acorda finançar el 80 % dels 3.325 milions de pessetes del projecte. El 20 % restant, aniria a càrrec de les institucions locals.
Es tractava d’un projecte ambiciós i seriós, que, en realitat, era el resultat de dècades de reivindicació ciutadana per transformar la claveguera a cel obert en un riu amb vida.
L’any 2000 el Parc Fluvial es converteix en una realitat i s’obre al públic. L’any 2004 ho fa el tram de Sant Adrià de Besòs. La ciutadania de l’àrea metropolitana va tornar a mirar cap al riu. L’havíem recuperat.
El Parc Fluvial del Besòs, un exemple de desenvolupament sostenible que hem exportat al món i que ha estat reconegut per les Nacions Unides
El Projecte de recuperació ambiental del tram final del riu Besòs plantejava dos objectius principals del mateix grau d’importància. En primer lloc, es tractava de recuperar la llera del Besòs pel seu ús ciutadà en el marc d’unes condicions de màxima seguretat per a les persones. No oblidem que el Besòs és un riu mediterrani i torrencial. En segon lloc, construir un sistema de depuració terciària de les aigües del Besòs mitjançant els anomenats wetlands o canyissars connectats a la Depuradora de Montcada i Reixac i que tindrien, al mateix temps, un paper important com a refugi de fauna.
El desenvolupament sostenible es basa a no demanar a l’ecosistema més del que pot produir. En realitat, es tracta de no gastar més recursos naturals dels que la natura és capaç de generar. Es basa, per tant, en el concepte d’equilibri ecològic. Però el que és clau, en el cas de la recuperació ambiental del riu Besòs, és que el desenvolupament sostenible també incorpora la correcció dels errors del passat.
Cal esmentar l’efecte positiu que, sobre els habitants de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac, ha tingut l’aparició d’un espai per al gaudi i l’oci de més de 115 hectàrees. Prop de 2.000.000 persones de totes les edats l’utilitzen cada any.
I no és menys important assenyalar que més de 200 espècies d’ocells i 7 espècies de peixos hi viuen, al Besòs. La biodiversitat s’obre camí: el blauet, diverses espècies de gavines, el bernat pescaire, l’ànec collverd (que cria habitualment al Parc Fluvial) i la presència d’aus migratòries, així com de peixos (anguila, carpes i barb de muntanya), amfibis i rèptils demostren que el somni d’un Besòs recuperat es podia fer realitat.
I va ser per això que el Comitè Hàbitat de les Nacions Unides va considerar, en dues ocasions (2004 i 2006), concedir la menció Good en el Premi Internacional Dubai de Bones Pràctiques per a la Sostenibilitat a aquest gran projecte col·lectiu.
La crisi ambiental de l’empresa de Montornès del Vallès ens ha fet retornar a un passat no desitjat
Malauradament, una nova crisi derivada de l’incendi de l’empresa DITECSA de Montornès del Vallès va obligar l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) aquesta setmana a declarar l’emergència ambiental per actuar a la conca del riu Besòs i restituir la qualitat del medi. Una part de l’aigua emprada per extingir el foc va arribar directament al riu Besòs. Aquesta aigua arrossegava dissolvents i altres residus i va provocar un greu impacte en la biodiversitat.
Més enllà dels errors que s’hagin pogut cometre per part de l’Administració de la Generalitat i de les responsabilitats per incompliment de la normativa ambiental per part de l’empresa, que la investigació del Cos de Mossos d’Esquadra i la Fiscalia hauran de determinar, creiem que és hora de treballar plegats.
Per això, divendres passat, 13 de desembre de 2019, va tenir lloc, a instància dels ajuntaments, una reunió dels alcaldes i alcaldesses de les ciutats afectades per l’emergència ambiental del Besòs amb la direcció de l’ACA i la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. En aquesta reunió es va determinar treballar per la recuperació del Besòs amb unitat d’acció de totes les administracions.
Atesos els antecedents anteriorment manifestats i a proposta de tots els grups polítics metropolitans de l’AMB, el Consell Metropolità SOL·LICITA A LA GENERALITAT DE CATALUNYA:
- Posar en marxa de manera immediata el Pla de recuperació dels hàbitats i la biodiversitat del riu Besòs, mitjançant un seguiment permanent de la qualitat de l’aigua i l’aplicació d’estratègies de recuperació de fauna (en especial de les espècies com l’anguila, en risc d’extinció), en col·laboració amb la comunitat científica i les administracions locals des de Montornès del Vallès i fins a la desembocadura del riu.
- Mantenir els serveis de control i retirada per part de l’ACA dels peixos, els amfibis i les altres espècies de vertebrats que no hagin sobreviscut a aquesta crisi per evitar l’afectació a la cadena tròfica i, per tant, a les espècies depredadores com les aus. Establir un mecanisme de detecció i recuperació de la fauna que pugui estar parcialment afectada per recuperar-la i retornar-la al medi.
- Informar la població dels municipis afectats de les accions que es duran a terme per restituir els valors ecològics del riu Besòs, que s’han aconseguit entre administracions, entitats i veïns i veïnes els darrers vint anys.
- Sol·licitar suport econòmic per als projectes de recuperació de la biodiversitat i d’educació ambiental al riu Besòs impulsats per les administracions locals.
- Demanar la revisió del Pla de vigilància ambiental de les activitats industrials de la conca del Besòs per avaluar el risc de futures crisis i els plans de contingència previstos per evitar noves afectacions a l’ecosistema fluvial.
- Iniciar l’expedient administratiu previst en la llei estatal 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, per determinar les responsabilitats dels operadors de l’empresa DITECSA en la producció dels danys ambientals i reclamar-ne la reparació corresponent.
- Traslladar aquests acords a la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència Catalana de l’Aigua, a la Diputació de Barcelona, als ajuntaments de la conca del Besòs, al Consorci Besòs Tordera i al Consorci del Besòs.
El Consell Metropolità ACORDA:
- Que l’AMB durà a terme totes les accions pertinents contra els responsables del vessament i les seves conseqüències per exigir les responsabilitats i reclamar les reparacions i indemnitzacions que siguin procedents.
- Que, en el marc del desplegament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’AMB, continuarem impulsant la recuperació ambiental del riu Besòs, de la seva biodiversitat en general i de les espècies en risc d’extinció.
Barcelona, 17 de desembre de 2019