Avui en dia en molts països europeus es debat sobre el futur de les ciutats dels 15 minuts i mentrestant a Montcada i Reixac fa anys que convivim amb una estructura urbana fragmentada, mediambientalment insostenible, econòmica i socialment injusta, i que ens manté ben allunyats els uns dels altres dins de la nostra pròpia ciutat. La nostra realitat fa dècades que està marcada pels dos passos a nivell on han perdut la vida 176 persones i on diàriament destinem col·lectivament més de 300 hores esperant que s’aixequin les barreres de la via del tren o que fan que destinem de mitjana un 38% més de temps per recórrer una distància a peu entre els diferents barris. Les infraestructures ferroviàries són una ferida a cel obert que tancarem en part amb el soterrament, però que a hores d’ara representen 15 kms de vies que ens trinxen amb més de 500 trens circulant diàriament a través de 5 línies de rodalies. La sobreexplotació del nostre teixit urbà continua amb la presència dels 14 quilòmetres de xarxa viària de les carreteres N-150, BV-5001, C-33, C-58 i C-17, per on transiten diàriament més de 260.000 vehicles. Tots aquests quilòmetres d’infraestructures, que donen servei a la ciutat de Barcelona i a la regió metropolitana, els tenim en teixit residencial i ens han convertit en la ciutat més fragmentada de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb 13 barris absolutament aïllats entre si. Aquestes barreres també perjudiquen els nostres espais naturals, un 34% dels quals es troben en estat crític per la manca de connexió ecològica i ens condemnen a viure amb indicadors de contaminació acústica, atmosfèrica i lumínica molt superiors als de qualsevol altra ciutat metropolitana, tant de dia com de nit. Montcada i Reixac està acollint infraestructures d’ús públic molt per sobre de la seva dimensió com a ciutat de 37.000 veïns i veïnes. I ara, gràcies a l’estudi de l’agència de desenvolupament urbà Barcelona Regional sabem que la fragmentació es tradueix en un cost social per l’efecte negatiu de la contaminació atmosfèrica i acústica estimat en 6’5 M€ l’any. Que el sobrecost de la prestació d’un servei com el de la neteja viària i la recollida de residus està valorat en 48€ més per habitant i any en comparació amb altres ciutats similars del nostre entorn. Els sobrecostos econòmics totals que suporta l’Ajuntament de Montcada i Reixac són de 17 M€ anuals i si s’executessin les propostes de millora per minimitzar l’impacte d’aquestes infraestructures per cosir urbanísticament i socialment la ciutat s’hi haurien d’invertir més de 94 M€. Des de l’Ajuntament de Montcada i Reixac impulsem la campanya “Montcada Diu Prou” per exigir a la Generalitat de Catalunya i al Govern de l’Estat el reconeixement de la nostra singularitat municipal mitjançant una llei sectorial. Demanem un retorn econòmic per la sobre implantació d’infraestructures i volem disposar dels recursos que ens permetin recosir la ciutat millorant la qualitat de vida del nostre veïnat. A MiR diem prou i ho fem sense victimisme: ens hem guanyat el dret de reivindicar els nostres drets! Article publicat el dia 28 de març de 2023 a “El Periódico de Catalunya” signat per Laura Campos Ferrer, alcaldessa de Montcada i Reixac.