Enric Cahner, llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona i un apassionat de la natura, és Cap del departament d’educació ambiental de l’Ajuntament de Badalona i ens parla del programa educatiu de Badalona, del seu recorregut professional i dels nous reptes de l’educació ambiental.

1. Quin creus que ha de ser l’objectiu principal en l’educació ambiental?

L’objectiu fonamental és molt senzill: ensenyar a prendre consciència que vivim en un planeta on els recursos són limitats i que cal viure i actuar de manera sensible i conseqüent a aquest fet. En poques paraules: que hem de tocar de peus a terra. A partir d’aquí hi podem extreure altres conclusions. A mi em preocupa molt, des de la invasió de les noves tecnologies i en una societat cada cop més urbana, l’allunyament que patim de la realitat i de la natura. El món virtual ho envaeix tot i ens allunya de l’objectiu que he comentat al principi de la pregunta. La majoria d’adolescents no saben distingir una abella d’una vespa i, tot allò que és proper a la natura, si no és darrera una pantalla, els genera cert fàstic. Amb això vull dir que tenim un gran problema i una gran lluita que estem perdent. Cada cop ens costa més valorar les coses properes i senzilles que la natura ens ofereix. El repte és transmetre aquests valors d’una manera efectiva i engrescadora i, sobretot, educar en l’esperit crític. Hem d’aconseguir que la gent deixi de fascinar-se tant pel món virtual i que es fascini observant i entenent l’espectacle que la natura ens ofereix, des d’una formiga a un bosc en plena la tardor i que tothom acabi entenent que tots formem part de tot això, del la formiga i del bosc.

2. A l’hora de dissenyar una nova activitat educativa, què consideres que és el més important?

El repte de dissenyar i crear activitats d’educació ambiental és precisament això: és molt important que arribin als centres educatius com ara les escoles (i per tant s’han d’adaptar als currículums escolars) però, també, que arribin al públic en general i, sobretot, al públic familiar.  Per tant, sovint cal treballar tenint en compte aquestes dues línies que, finalment, persegueixen el mateix objectiu. Però el privilegi de treballar en educació ambiental és que, les activitats i continguts que volem transmetre, es poden fer (i s’han de fer) bàsicament mitjançant l’experimentació i la participació directe de l’alumnat o del públic. Dit d’una altra manera: els coneixements i les conclusions les adquireix l’alumne tot experimentant i observant i, de passada, també es fonamenta l’esperit crític. Si aconseguim tot això, podem afirmar que hem dissenyat una bona activitat educativa.

3. Quant fa que existeix el programa educatiu de Badalona?

Badalona ha estat una ciutat capdavantera pel que fa a l’educació ambiental i al coneixement del medi al nostre país. Ja, l’any 1979, es va crear el «Taller de Natura» on un grup de mestres i estudiosos van dissenyar un seguit d’activitats que van ser experimentades en diversos centres escolars de la ciutat. D’aquella experiència i, amb l’impuls del consistori, es va inaugurar l’any 1981 l’Escola de Natura Angeleta Ferrer, situada a la masia de can Miravitges, un indret privilegiat de la Serralada de Marina. Més endavant, l’any 1984, va començar a prendre forma la idea de fer una Escola del Mar que, de manera definitiva es va crear l’any 1988: ja fa 30 anys! A partir d’aquests dos pilars fonamentals es va crear el departament d’Educació Ambiental dins l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona, des d’on es desenvolupa i coordina tot allò que té a veure amb l’educació ambiental a la ciutat.

4. Quina tipologia d’activitats i temàtiques principals es duen a terme?

Ara mateix abastem un ventall molt ampli d’activitats i temàtiques. L’estructura del Departament d’Educació Ambiental respon a aquesta necessitat i objectiu. Des de l’Escola de Natura es treballa en la difusió de tot allò que està relacionat amb la Serralada de Marina a més de programes relacionats amb els horts i les transformacions (tallers de formatge, melmelades, etc..). Per altra banda, des de l’Escola del Mar es treballa en transmetre tot allò que està relacionat amb el mar com ara els organismes marins, la oceanografia o el litoral. Ambdós centres fan també una tasca molt important d’assessorament i de suport a les escoles i instituts de Badalona.

Val a dir que, ambdós centres, participen, entre altres, en l’organització de projectes tan consolidats a Badalona com les Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari amb més de 30 anys d’història.

A més, cal sumar-hi les activitats d’ecologia urbana com ara les energies renovables, l’estalvi d’aigua, la contaminació atmosfèrica, la coordinació de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Badalona i el Mercat del Trasto (mercat de segona mà).

La col·laboració i el treball en xarxa ha permès en els últims anys desenvolupar molts projectes i activitats on hi destacaria la col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ens ha permès potenciar el parc de Can Solei i de Ca l’Arnús com un espai de lleure i de descoberta de la natura dins la ciutat. La consolidació i el gran èxit de la Jugatecambiental i les activitats dirigides que s’hi fan, són ja una referència per a moltes famílies de Badalona.

També cal destacar que formem part del Réseau Euro-Mediterranéen amb seu a Niça (França). Es tracta d’una xarxa de centres educatius i d’educació ambiental de tot l’àmbit Mediterrani que mitjançant una trobada anual a Niça, ens permet fer un intercanvi i aportació d’experiències amb països o ciutats amb problemàtiques molt diverses. L’any passat vam anar a explicar l’experiència de la Jugatecambiental a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i, en concret la del parc de Can Solei i de Ca l’Arnús.

5. Quantes persones hi participen anualment?

Les xifres, sempre fredes, ens donen una idea molt aproximada de la importància que, des de l’Ajuntament de Badalona, s’ha donat a l’educació ambiental. L’any passat, només per l’Escola del Mar i l’Escola de Natura hi van passar prop de 20.000 persones entre alumnes i públic que ha participat en les diverses activitats que s’hi ofereixen. També, unes 1.000 persones han participat en activitats dirigides d’ecologia urbana com ara la visita a les plaques solars de l’edifici El Viver de l’Ajuntament de Badalona .

El Mercat del Trasto, un mercat de segona mà amb un clar objectiu de recuperació i aprofitament  és un esdeveniment clau a Badalona emmarcat dins la setmana europea de prevenció de residus i que mou un mínim de 5.000 persones en un sol matí.

I no cal oblidar d’afegir les activitats al parc de Can Solei i de Ca l’Arnús on en els darrers tres anys hi han participat més d’11.000 persones.

6. Quines són les activitats que tenen més èxit? N’esteu satisfets? És un programa viu, que s’adapta als nous reptes ambientals?

És difícil de dir quines activitats tenen més acceptació. La veritat és que el gran nombre d’alumnes i persones que hi participen i la gran demanda existent ens diuen que anem pel bon camí. Com a tota estructura que perdura al llarg del temps també suposa un esforç d’adaptació a les noves tendències, mentalitats, tecnologies i reptes ambientals. Per exemple, quan vam començar, als anys 1980, encara no es parlava de canvi climàtic i, tot just, «estrenàvem» una platja de Badalona sanejada i una Serralada de Marina recuperada en part. Actualment el missatge és més global, sense oblidar el que tenim més a prop.

7. Des de quan et dediques a l’educació ambiental? Quina formació tens?

En primer lloc haig de dir que, des de que jo recordi, sempre he estat un apassionat de la natura, sobre tot del mar. Vaig tenir la sort de passar els estius de la meva infantesa en un lloc privilegiat que em permetia tenir contacte directe amb el mar; es pot dir que passava els estius amb les ulleres de capbussar i els peus d’ànec observant tots els organismes marins que es posaven al meu abast. Però el meu primer contacte amb l’educació ambiental va estretament lligat al primers passos que es van fer a Badalona per crear l’Escola del Mar. Estem parlant de l’any 1983. A partir d’aleshores vaig estar vinculat, d’una manera o altra a l’Escola del Mar, centre d’Estudis Marins de Badalona, fins que l’any 1.991, hi vaig entrar a treballar.  Sóc llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona amb l’especialitat de zoologia però, en el fons, sóc un naturalista que cada dia aprèn alguna cosa nova i que, quan està en contacte amb la natura, ja sigui a mar o a la muntanya, és, senzillament, feliç.    

8. Penses que avui dia la gent és conscient que alguns problemes, com el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica, els afecta directament? I que ells a nivell individual també poden fer accions?

Bé, aquest és el repte principal. Cal fer sortir a la gent de la bombolla on ens fan viure i cal que, cadascú de nosaltres, prengui consciència que és una peça fonamental en la supervivència de l’espècie humana. Per això insisteixo, que a part de transmetre coneixements, hem de saber convèncer i transmetre actituds que minimitzin l’impacte que tenim en el nostre planeta. A nivell individual, si sabem fer veure a la gent que si fas una passejada per la muntanya o per la platja amb els sentits ben oberts, observant la natura, els canvis que s’hi produeixen, etc. pot ser més divertit que passar un cap de setmana en una hiperrealitat com ara parc temàtic; llavors ja tenim molt de guanyat.

9. Teniu activitats pensades més per a ciutadania en general? Quins grups socials (gent gran, famílies, gremis professionals,…)?

La majoria d’activitats que desenvolupem tendeixen a anar dirigides al públic escolar i, tard o d’hora, acabem adaptant-les per al públic en general, sobretot el públic familiar. L’objectiu és arribar a tothom. Jo dono molta importància a les activitats dirigides al públic familiar doncs el que s’aprèn i es descobreix, es multiplica per tres. Per una banda hi ha uns continguts que tant pares, mares com fills/es aprenen però, també, un cop s’entra en la fase experimental i participativa, els pares/mares aprenem de la capacitat d’observació dels nostres fills/es i ells/es aprenen de les nostres experiències prèvies relacionades amb l’activitat. És senzillament fascinant!

10. Com t’imagines la ciutat de Badalona d’aquí a 20 anys?

Badalona és una ciutat que, en els darrers 35 anys, ha canviat molt. La Badalona de la meva infantesa era una ciutat grisa, amb una aire de molt mala qualitat i un mar on no ens podíem banyar pels abocament incontrolats que s’hi feien. La Badalona actual és molt millor en aquest sentit.

És evident que, encara, hi ha molta feina per fer però em puc imaginar una Badalona pràcticament lliure de cotxes i fums, més silenciosa i tranquil·la on la natura i la ciutat tendeixin a unir-se i formar un conjunt harmònic tot fent, de la ciutat, un lloc amable que convidi a viure-hi. Però aconseguir tot això depèn de cadascun de nosaltres i, per arribar fins aquí, és fonamental el nostre paper en l’educació ambiental.