Entrevista a Sònia Cano, tècnica de medi ambient de l’Ajuntament de Pallejà. Fa 20 anys que s’hi dedica i en aquesta entrevista ens explica la seva experiència i els principals reptes del seu dia a dia.
1. Quina és la millor experiència que has viscut relacionada amb l’educació ambiental?
Se’m fa difícil triar-ne una. Crec que totes les activitats tenen la seva part positiva, i no només les que s’adrecen a les escoles, sinó també les activitats dirigides a públic familiar, que segurament és un públic que encara costa més de captar.
En aquest sentit, puc dir que el fet d’entrar a formar part del Cicle d’Activitats als parcs, platges i rius metropolitans de l’AMB, l’any 2013, ens va permetre fer un salt qualitatiu en termes d’educació ambiental. Primer perquè se’ns va obrir la porta a poder organitzar més activitats per al públic familiar, que fins a aquell moment eren molt puntuals. I en segon lloc perquè a partir d’aquell moment vam començar a desenvolupar activitats a l’entorn del riu Llobregat, que és un ecosistema fantàstic que tenim a tocar i al qual el poble li havia donat l’esquena durant molts anys. Per sort, hem tornat a posar l’atenció en el riu, que té un gran potencial per a l’educació ambiental.
A nivell més personal, em quedo amb els moments de gratitud que de tant en tant arriben, per exemple quan un nen o una nena et dona les gràcies perquè s’ho ha passat pipa durant l’itinerari de natura o quan et saluden pel carrer al cap d’un any perquè encara recorden l’experiència.
2. Explica’ns quina formació tens, per què la vas escollir i si creus que va ser una bona elecció.
Soc ambientòloga, llicenciada en ciències ambientals a la UAB amb la primera promoció de tot l’estat. Vaig escollir aquests estudis i aquesta professió per vocació, ja que vaig tenir la sort de saber què volia fer des de ben jove. Recordo que als 12 o 13 anys em vaig començar a interessar pels temes ambientals, vaig començar a llegir revistes, a veure documentals a la televisió, etc. i als 14 anys em vaig fer sòcia d’un grup ecologista. Vaig tenir la sort que la llicenciatura es va posar en marxa justament l’any en què jo havia de començar els estudis universitaris, vaig passar les proves d’accés i així va començar l’aventura. Recordo que vaig gaudir moltíssim durant aquells quatre anys, estudiar allò que t’agrada és la major motivació que pot tenir un estudiant, i per això crec que va ser la millor elecció que vaig poder fer.
I en l’àmbit professional puc dir el mateix, treballar en allò que t’omple i et motiva és fantàstic. Reconec que quan era jove tenia una visió més “romàntica” del que era la protecció del medi ambient, volia canviar i millorar el món. Després de 20 anys, m’he tornat més pragmàtica, però no he perdut les ganes de canviar les coses, molts cops a contracorrent i amb pocs recursos, però amb la il·lusió d’assolir nous reptes cada dia.
3. Quin és el teu lloc de treball actualment i des de quan?
Treballo a l’Ajuntament de Pallejà com a tècnica de medi ambient des de l’any 2008. Anteriorment havia estat a l’empresa privada, com a inspectora i com a consultora, i posteriorment també vaig estar sis anys al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
4. Quin és principal repte amb el que et trobes?
Diria que el principal repte és treballar diàriament amb un munt de temes diferents, ja que la temàtica ambiental és molt àmplia, i generalment amb molts pocs recursos. Les responsabilitats poden anar des de la gestió dels residus municipals, a la gestió forestal i la prevenció dels incendis, la gestió energètica i el canvi climàtic, la qualitat de l’aire, la mobilitat sostenible, la tinença d’animals, el consum responsable, o l’educació ambiental, entre d’altres. La meva formació transversal i generalista m’ajuda a poder tenir una visió global i treballar en tots aquests àmbits.
Però aquestes dificultats no només me les trobo jo, sinó que les compartim totes les tècniques i tècnics municipals de medi ambient que com jo afrontem sols aquest dia a dia tan intens. Per fer-hi front, no podem fer una altra cosa que treballar amb il·lusió i empenta, i compartir al màxim les experiències i projectes entre nosaltres. Per sort, la majoria de tècnics del territori ens coneixem i sabem que podem comptar els uns amb els altres. En aquest sentit, les administracions supramunicipals juguen un paper important perquè no només ens aporten recursos i ens faciliten una miqueta la feina, sinó que ens proporcionen espais d’intercanvi i de debat tècnic, que considero que són imprescindibles i molt beneficiosos.
5. Com et planifiques cada any per fer arribar l’oferta educativa a les escoles del teu municipi?
L’Ajuntament de Pallejà elabora cada primavera un catàleg d’activitats que s’ofereixen a les escoles del municipi. En aquest catàleg incloem les activitats d’educació ambiental que prèviament he pogut seleccionar, tant les activitats pròpies de l’Ajuntament com les propostes que ens ofereix el Compartim un Futur. D’aquesta manera centralitzem totes les activitats en un únic document i facilitem als centres escolars la selecció. L’Ajuntament també centralitza les sol·licituds, per agilitzar el procés.
D’entre les activitats, n’hi ha algunes que estan molt consolidades, i destacaria els itineraris de natura que es venen realitzant des de fa més de 20 anys al municipi, amb els alumnes de 5è i 6è de primària de totes les escoles públiques. Són sortides guiades que ens 6. permeten conèixer dos ecosistemes diferents que tenim a Pallejà, el bosc de ribera i l’ecosistema arbustiu. Es tracta d’espais molt propers al nucli urbà (hi podem anar caminant des de les escoles), però que sovint alguns alumnes desconeixen. Procuro, a més, que durant el trajecte els alumnes puguin observar la transició entre la zona urbana i la forestal, puguin buscar rastres d’animals o reflexionar també sobre la gestió dels boscos i la prevenció dels incendis.
Tot i l’esforç que suposa dur a terme aquestes activitats, crec que tenen un gran valor perquè ens permeten treballar de forma vivencial amb els infants el respecte pel seu entorn més immediat.
6. Creus que és important que hi hagi una relació directa entre l’Ajuntament i els centres educatius? Com ho aconsegueixes?
Sí, crec que és fonamental que hi hagi una relació directa entre l’Ajuntament i les escoles ja que això ens permet posar en marxa noves activitats de forma més fluida. Les bones relacions sempre et faciliten la feina i, en aquest cas, el fet de ser un municipi petit ens facilita força aquest contacte directe. A Pallejà tenim tres escoles públiques de primària, una de concertada i un institut de secundària. Puc dir que conec a tots els directors i directores, a molts dels mestres, i fins i tot als conserges. Les activitats d’educació ambiental pròpiament municipals les faig directament jo, com els itineraris de natura o les visites a la deixalleria municipal. Per tant, al cap dels anys és normal que ens acabem coneixent amb tothom.
Per altra banda, procuro mantenir una relació de confiança amb les escoles, moltes vegades a nivell “informal”. Per exemple, quan es presenta la possibilitat de presentar una nova proposta a les escoles, procuro contactar-hi telefònicament amb les direccions per poder explicar de forma més planera el que posteriorment els trametré per escrit, així m’asseguro que han entès la informació i puc detectar si hi tindran interès o no. És una tasca potser més lenta, però que em permet mantenir aquesta relació de confiança.
7. Creus que estem aconseguint un canvi d’hàbits en el nostre territori?
Sempre acostumo a dir que el canvi d’hàbits és el repte més difícil que tenim, i precisament això és el que busquem des de les regidories de medi ambient.
És cert que 20 o 25 anys enrere les coses eren força diferents i que en molts aspectes s’ha millorat, com no podia ser d’una altra manera. Una part de la ciutadania comença a ser més conscient del problema i està més receptiva a les polítiques de canvi. Però al meu entendre encara hi ha una part important de la ciutadania que, tot i disposar de la informació, no han donat el pas. Si ho preguntem, segurament tothom ens dirà que reciclar és molt beneficiós, però les dades parlen per si mateixes. I el mateix pot passar amb l’ús del vehicle privat, amb l’eficiència energètica o amb la cura els espais públics. Per tant, encara tenim molt de camí per recórrer i molta feina per fer. Els tècnics de medi ambient hi serem per fer-ho possible.