Els manglars estan formats per uns arbres que s’anomenen mangles. La paraula mangle significa arbre recargolat. Són molt tolerants a la sal (halòfits), per això els podem trobar a les zones intermareals properes a les desembocadures de rius d’aigua dolça de les latituds tropicals, i especialment en zones inundades o inundables. En comparació amb altres biomes, representen una superfície molt petita, però no per això són menys rellevants.

10 RAONS PER CONSERVAR-LOS

1. Són hàbitats on s’hi poden trobar moltes espècies migratòries, principalment aus que passen pels tròpics i subtròpics a l’hivern septentrional o meridional.
2. És l’hàbitat de desenvolupament de l’etapa juvenil de molts peixos, mol·luscs, crustacis, equinoderms, anèl·lids, etc. És a dir, una gran quantitat d’organismes marins realitzen part del seu cicle de vida en els manglars, incloent diverses espècies comercials.
3. Atès que es troben en zones frontereres (terra-aigua i aigua dolça –aigua salada), hi ha una gran quantitat d’éssers vius, tant terrestres com aquàtics. Alguns d’aquests són espècies en perill d’extinció.
4. La productivitat primària és molt alta, de manera que ofereixen nutrients pels organismes de les xarxes tròfiques.
5. Les arrels dels manglars protegeixen el litoral contra l’erosió provocada per l’onatge i les marees.
6. També protegeixen contra l’erosió eòlica (vents dels huracans, etc.), especialment durant les temporades de pluja on hi ha tempestes fortes.
7. Contribueixen a la mitigació del canvi climàtic, ja que són fixadors de diòxid de carboni i a més immobilitzen sediments que contenen una gran quantitat de matèria orgànica.
8. Atrapen contaminants (compostos orgànics tòxics i metalls pesats).
9. Els ambients amb poc oxigen dels manglars depuren les aigües amb un alt contingut de matèria orgànica que pot haver-hi en els rius i contribueixen a la disminució de l’efecte d’hivernacle gràcies a l’oxidació o reducció de l’òxid nitrós a òxid nítric o nitrogen molecular.
10. Són una font de recursos per a les poblacions veïnes (menjar, fusta, carbó, mel, plantes medicinals i materials de construcción). En molts casos, aquestes comunitats depenen dels manglars per a la seva subsistència diària.

LA DESAPARICIÓ DELS MANGLARS

Segons un estudi realitzat el 2008 per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) titulat “Els manglars del món 1980-2005”, el planeta va perdre uns 3,6 milions d’hectàrees de manglars des de 1980, el que equival al 20 % del total. Segons aquest informe, la superfície de manglar va disminuir de 18,8 milions d’hectàrees (1980) a 15,2 milions d’hectàrees (2005).

La pèrdua de manglars pot comportar la pèrdua de biodiversitat i de font de recursos per a moltes poblacions; la intrusió salina; l’acumulació de sediments a les barreres de corall, ports i rutes de navegació; i pèrdues econòmiques importants en el sector turístic, entre d’altres.

La FAO va exposar que les principals causes de destrucció dels manglars són la pressió demogràfica, la conversió a gran escala de les zones de manglar per a la cria de peixos, l’agricultura, les infraestructures i el turisme, a més de la contaminació i els desastres naturals. Cal tenir en compte que el manglar no es pot replantar ni reforestar. Si es tala, ja no hi ha volta enrere.

Per altra banda, la desaparició dels manglars es pot accelerar amb el canvi climàtic, ja que si puja el nivell del mar i es produeix una inundació de les zones costaneres més baixes, incloent els manglars, aquests acabaran morint, ja que les arrels no podran “respirar”.

Aprofitem el 26 de juliol, el Dia Internacional per a la Defensa de l’Ecosistema Manglar, per donar a conèixer la importància de conservar aquests ecosistemes i del perill al que s’exposen.