Helena del Pozo és biòloga i tècnica de medi ambient de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
Quin ha estat el teu recorregut professional?
Vaig estudiar Biologia a l’UAB, i al finalitzar la carrera em vaig treure el CAP. Les primeres feines van ser d’educadora ambiental, i en aquest món m’he quedat. L’any 1997 em van contractar a lavola com a educadora del programa “Compartim un futur” i vaig estar 10 anys treballant en aquest programa i en la gestió de l’equipament ambiental “Cases d’en Puig” de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Ara sóc tècnica de medi ambient d’aquest ajuntament des de fa més d’11 anys.
Per mi ha estat i és, un recorregut interessant, un temps en una empresa de serveis i ara en un administració pública…les dues cares del mirall, no ?
Quins punts forts diries que té l’Ajuntament del Prat en l’àmbit de l’educació i promoció ambiental? I quins punts a millorar?
Es tracta d’una administració amb una llarga trajectòria en aquest àmbit. Desenvolupa activitats d’educació ambiental des de fa ja més de 30 anys en un territori de gran valor, i alhora amb moltes pressions externes. Ha mantingut sempre una ferma voluntat de preservar aquest territori i això es nota en la gestió que se’n fa des de les diferents àrees municipals. Hi ha molt territori sobre el que treballar i recursos suficients per fer-ho. Caldria però recuperar el públic adult com destinatari de tot el gran ventall de propostes educatives que es desenvolupen en l’àmbit escolar. Això requereix noves estratègies a les que cal dedicar esforços de forma específica. Hem iniciat aquest camí de nou. En aquest àmbit de vegades sembla que sempre estem tornant a començar, tot i que el punt de partida sempre és diferent, perquè l’experiència i els petits avenços assolits ens situen en un altre punt.
Creus que és important que hi hagi una relació directa entre l’Ajuntament i els centres educatius? Com ho aconsegueixes?
És imprescindible aquesta relació directa, tot i que de vegades hi ha certa confusió entre els interlocutors d’ambdues parts, centres educatius i ajuntament. Els centres educatius són molt complexos i costa saber encaixar les seves necessitats amb els nostres objectius. Cal anar ajustant contínuament aquests dos aspectes, i aterrar a la realitat i al món dels possibles el que tothom vol i necessita. És important saber explicitar la identitat de grup i tenir objectius i horitzons comuns respectant el tarannà de cada centre educatiu.
Teniu alguna eina que pugui valorar si s’han aconseguit avenços en el canvi d’hàbits de la ciutadania en relació a les accions realitzades en medi ambient?
Tenim alguns indicadors concrets sobre alguns aspectes que ens ajuden a gestionar determinats espais, com per exemple dades dels usuaris de la platja, valors de recollida selectiva, viatgers del transport públic…i també eines indirectes amb les que interpretem determinats comportaments, com persones que visiten els espais naturals, o alumnes que fan una determinada activitat i detectem canvis amb més o menys encert, tot i que en general, avaluem poc si amb les accions que realitzem aconseguim els objectius proposats. És un dels punts que cal treballar de forma més efectiva, ja que de vegades canvis en el comportament no sempre signifiquen un canvi en la forma de pensar, que és el que busquem, capacitar per a l’acció, no només un canvi d’hàbits. Si les circumstàncies canvien aquell hàbit no ens servirà. Si hem après a pensar, sabrem adaptar-nos de nou a la nova situació. Això és el que hem d’aconseguir. I no sabem si ho fem !
Creus que en els propers anys l’educació ambiental prendrà més protagonisme dins les línies de treball dels ajuntaments?
Tant de bo. L’educació ambiental és una eina imprescindible per arribar a provocar canvis favorables a la nostra espècie en relació al medi en el que vivim i ens desenvolupem de forma global.
Cal que sigui així, que l’educació ambiental prengui més protagonisme i guanyi transversalitat per enfortir els seus objectius i que arribi a la ciutadania de forma sistèmica.
Per últim, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions.
Cal que cadascú de nosaltres, de forma individual o col·lectiva assumeixi la responsabilitat que li toqui respecte la salut del món on vivim i la seva sostenibilitat. No podem escudar la nostra pròpia responsabilitat darrera de la dels altres i no fer res perquè algú altre no fa…encara que sigui únicament reclamar l’acció dels altres. Ni tota la feina per fer és cosa de la ciutadania, ni del sector privat, ni del sector públic. És de tothom ! d’aquí i d’allà. No s’ha de perdre mai aquesta perspectiva global.