Noemí Guinovart cap de secció d’educació ambiental de l’AMB

Llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona. Postgrau en gestió d’estacions depuradores de agües residuals. Màster en enginyeria i gestió ambiental per la Universitat Politècnica de Catalunya.

De 2001 a 2008: Cap de planta de la Planta de triatge de FIRM de Molins de Rei (residus). Des del 2008 treballant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en diferents departaments: en la Direcció de prevenció i gestió de residus i en la Direcció de serveis ambientals (en el servei d’autoritat ambiental i en el servei de sostenibilitat i educació ambiental).

Com vas arribar al món de l’educació ambiental?

Realment va ser de manera circumstancial. Vaig entrar a l’AMB, l’any 2008, a la Direcció de prevenció i gestió de residus a través d’unes oposicions, però un any després vaig passar a formar part de la Direcció de serveis ambientals gestionant el servei d’autoritat ambiental, principalment les tramitacions de les autoritzacions d’abocament d’aigües residuals. Després de cinc anys fent aquesta tasca vaig integrar-me a l’equip d’educació ambiental del servei de sostenibilitat i educació de la mateixa direcció. I ara ja fa gairebé cinc anys que m’hi dedico. Com passa el temps!

Agraïda per tot allò que m’han ensenyat les meves companyes a l’AMB i col·legues de seminaris i trobades d’educació. Són professionals amb una vocació i capacitat de feina envejable i contagiosa.

En educació ambiental sovint es parla de la importància d’arribar als infants que cuidaran del planeta futur, l’emergència climàtica se centra també en els nens i nenes que seran els que patiran els principals impactes del canvi climàtic… quines raons hi ha en aquest context, per dedicar esforços i recursos en arribar al públic adult?

Penso que el públic adult té molt de potencial. No sé si és perquè en la majoria de casos no han pogut estudiar el què els hagués agradat (gent gran) o perquè estan preocupats pel futur dels seus fills/es o nets/es, però és un públic molt participatiu i implicat. Si aconsegueixes motivar-los amb explicacions clares, arguments reals i rigorosos i accions a realitzar senzilles i viables, tindràs un col·lectiu compromès i fidel.

Com veus el paper que tenen les visites a les instal·lacions de tractament d’aigua i/o residus ara que és possible veure a distància (realitat augmentada, web, audiovisuals) aquestes instal·lacions? Té el risc de ser un mer exercici de “transparència” i perdre potència pedagògica?

Sempre, sempre, l’experiència presencial, vivencial és molt més engrescadora que la digital o audiovisual. Vius en primera persona tots els inputs sensorials, malgrat siguin en negatiu. Per exemple, si vas a veure una planta de selecció de residus, un ecoparc, hi haurà un impacte visual de muntanyes i muntanyes de residus al fossar, i l’olor que desprenen hores després quan ja els has tret de casa. Tota aquesta experiència segur que ajudarà a l’hora de transmetre la importància de la prevenció de residus, la selecció en origen o evitar el malbaratament alimentari.

De la mateixa manera, el fet que la ciutadania sàpiga què es fa en aquestes instal·lacions de tractament d’aigua i/o residus, així com que els seus impostos serveixen per a tenir cura de l’entorn més proper, comportarà que les persones se sentin corresponsables dels impactes del seu dia a dia i vulguin ajudar en la seva resolució.

Quin repte creus que té la formació fora del món escolar, especialment, la vinculada a la formació de ciutadania, adults i adultes?

El principal repte és copsar l’atenció de la població adulta. Les famílies anem per feina, volem pragmatisme, tenim poc temps per escoltar. Cal trobar espais habituals on es troben les persones adultes: empreses, associacions de veïns/es, biblioteques, centres cívics, aules d’acollida de nouvinguts, esdeveniments municipals, parcs, etc.

I posteriorment, tal com he comentat a la pregunta anterior, cal explicar els temes ambientals de manera rigorosa i transparent, mostrant exemples que reconegui la persona en el seu dia a dia.

Només així se sentiran implicats dins aquest món ple de notícies sobre medi ambient i d’oferta d’activitats relacionades.

Per últim, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions.

El meu desig és difícil ja que va en contra de la tendència actual, però per això és un desig, veritat?. I és que dins d’aquestes properes generacions es formin persones que arribin a liderar els països amb uns valors ambientals i socials clars i necessaris, prioritzant l’equilibri ecosocial al poder econòmic.